EIXIDES A MASCARELL (02/01/2019) I CANET D'EN BERENGUER (05/01/2019)

2 x 1

La falta de costum d'escriure cròniques degut a la llarga aturada fa que se m'oblidi publicar-ne algunes de les que ja hi he fet en les meves progressives aparicions.

Per tan avui agruparé en una crònica les dues eixides d'aquesta setmana.

EIXIDA A MASCARELL

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 02/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó (Banquet Poblet) i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: MASCARELL 
Components: Pedro, Joan,  Tomás,Jose i Tony.
Esmorzar: Bar Cele.

Crònica.- Matí fresc. Recorregut d'anada inèdit en la major part. Joan, el nostre guia ens ha portat pel camí fondo, trajecte dels més gelats de la comarca, segons Pedro, el termòmetre marcava el 3º.C. Aquest camí ens ha tret a la carretera d'Almenara i a pocs metres hem agarrat el camí de La Llosa, creuant-la pel mig per seguir per camins d'horta diferents al d'altres vegades fins a la platja de Moncofa en la que ja hem seguit el recorregut habitual fins Mascarell.

A l'entrada de la porta de la Muralla de Ponent ens esperava Tony i tots cinc ens hem encaminat fins el Bar Cele que està tots just en passar aquest portal. Aquest bar com hem dit en una altra ocasió s'ha convertit en l'única alternativa després de tancar el Casino. No hi ha cap altre bar en Mascarell. Açò fa que se'ns plantegi una disjuntiva, per un costat, Mascarell com lloc de destí ens entusiasma; però com a  lloc d'esmorzar, no tant. Tot i que som una colla que tenim bona barra i no fem oig a res (bé a excepció de Pedro, que no està conforme en res) hem de reconèixer que és molt fluix.

Però com he dit que tenim bona barra hem fet compte de tot el que ens ha pogut oferir i fins i tot hem repetit de xupitos, aprofitant que aquest dia estava d'oferta (0,50€).

El que no canvia són les llargues sobretaula que les apurem fins prop de les 12h. Per això les tornades són directes a cas i des de Mascarell a La Vall no hi queda res. Tony ens ha acompanyat fins passar Nules i nosaltres pel camí del Pou a casa, no sense abans fer una aturada al Vallpala per fer-se unes birres i gaudir de les últimes bocanades d'aquest bar que a final de mes tanca.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (05/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó (Banquet Poblet), Benicalap i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: CANET D'EN BERENGUER
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Javi i Tony.
Esmorzar:  Bar Mississippi.

Crònica.- Seguim en la setmana de matins freds. Hem tingut la grata tornada de Vicent, que ha estat un mes sense eixir per fer d'ajudant d'ogres a casa seva. I jo que amb l'eixida d'avui sembla que torne a la normalitat (esperem no cantar victòria gaire aviat).

La ruta d'anada venia condicionada pel punt d'encontre amb Javi en el Pontazgo. A la vista de l'hora (8:15h) i la distància per a seguir la ruta habitual de Torres Torres, hem optat per anar per Xilxes i seguir la N-340 fins a Sagunt i d'allí anar en busca de Javi. No ha pogut ser més exacte el càlcul, tots hem arribat al lloc al mateix temps, menys Pedro que fruit de la seva incertesa, i volent seguir el senderi de Tomàs, davant de la consulta de quina bici elegir, al no rebre la resposta de Tomás, que avui no ha eixit, ell ha aparegut en la de muntanya, quan Jose i Vicent ho han fet en la de carretera i això li ha fet baixar la moral i junt a que se l'entorta la perola, ha decidit retardar-se i anar-se'n pel seu compte.

Al final i ja prop del Port de Sagunt tots ens hem agrupat i hem fet cap al Bar Mississippi a esmorzar. Per minuts se ens ha anticipat una penya ciclista de Castelló amb més de 15 components i han copat tota l'oferta gastronòmica del mostrador tenint que conformar-nos nosaltres amb el que quedava. 

Al moment de servir-nos han arribat Paco Impala amb Alejandro i hem ajuntat la taula del costat per tal d'esmorzar junts. Tots sabem que Pedro és el centre de tota conversa i acapara l'atenció en tot moment, doncs ja vos podeu imaginar com ha pujat el seu protagonisme si a més a més hi ha gent forana. Els dos nouvinguts s'han dedicat a observar i per dins segurament hauran tret les seves pròpies conclusions.

De l'esmorzar destacar, a banda el bocata o plat principal, els seus complements variats, amb coentets, ceba en vinagre, olives de tota classe i els cacaus, sense mesura. Els cremaets ben elaborats. I com a regal, polvorons, encara que han arribat després de que Jose hagués comprat uns pastissets de boniato al forn d'enfront. Sols ens hem quedat una mica desorientats quan a l'hora de pagar ha fet compte fixe sense distingir mig bocata de bocata ni de plat, tots a 6€. L'únic que s'ha quedat pagat, Pedro; perquè sempre es queixa de que els que demanen mig bocata, la grandària no varia més que un dit i ens cobren 0,50€ menys i avui com tots hem pagat el mateix estava content i se'n ria dels del mig bocata. "GENIO Y FIGURA, HASTA LA SEPULTURA"

La Tornada tots junts menys Javi, que en solitari s'ha dirigit cap a València. És d'agrair l'esforç que fa per estar amb la resta i més com avui que li falla la companyia de Antonio (es troba en Etiopia). 

La tornada ha seguit amb tranquil·litat i amb la solidaritat  de Paco i Alejandro, que sent grans marxadors, han volgut seguir el nostre ritme i fins i tot el Pedro que a l'anada renegava i no ha volgut seguir-nos, ara i dins de la seva aparença per destacar ha estat davant amb ells fins que la BTT no li ha donat per a més i ha passar de donar una nota de Sol sostingut a sol bemol i de anar de gallito a fer la de cacauero. I és que hui ha per enviar-lo a..... Es despenja i el seu cap comença a pensar únicament pensa amb ell. La resta ja tots pendents, els que estem més a prop l'esperem, els que van davant es perden. Jose, que acaba d'incorporar-se en la bici després de l'operació de menisc li fa l'observació que per a no seguir el ritme ho podria haver dit al passar per Almenara i jo i ell hagueren trencat per allí que és el que més li convenia. Va anem per La llosa. No aguantaré hasta Moncofar. Però arribant a Xilxes diu: Me voy por Chilches. Es requeda i metre Vicent i Jose comenten de pujar pel cami de Cabres. En això que Joan se n'adona que no veníem i es para abans de Xilxes per esperar-nos i seguim els tres i de cara tornaven Tony, Paco i Alejandro. Vicent gira per avisar a Pedro de pujar per Cabres i Jose i Joan continuen i prenen la determinació de pujar pel cementeri de Xilxes.
El lio estava armat. Jose i Joan parats a l'entrada del camí i ningú venia. Trucada de telèfon a Vicent i es descobreix tot l'embolic. Vicent no troba a Pedro i li truca per telèfon i descobreix que Pedro definitivament si es tira a La Vall per Xilxes però ho fa pel camí que va a la platja i des de dalt del pont girar a l'esquerra cap a La Vall saltant-se el codi de circulacció, doncs està prohibit, el natural i correcte era anar per baix on pensava veure'l Vicent. Tony, Paco i Alejandro també marejats. Tots quatre tornen cap a Xilxes i an arribar a l'altura de Jose i Joan, Vicent se'n va amb ells i els altres tres segueixen per La Vilavella.
Tot el que Pedro pensava que era per facilitar les coses es va convertir en una pèrdua de temps i deixant una còmica imatge de la Morralla de cara a Paco i Alejandro.
RES, UNA MÉS I NO SÉ QUANTES EN VAN.
Ja en La Vall, Pedro s'ha arrimat al banquet per tal de justificar-se i donar una resposta que el cobrira; però com ha resposta ha rebut un espolsó i no deixar-lo que s'escusara on  no hi havia cap justificació.

EIXIDA A MASCARELL (28/11/2018)

La bona amistat no té preu 

Qui té un amic, té un tresor 

(Ressalta el valor de l’amistat vertadera perquè és incondicional)

I en la nostra penya aquesta és el valor primordial. 

Sempre que algún company està en inferioritat respecte als altres tots es posen al mateix nivell perquè l'activitat en grup es mantingui.

Avuí ha estat un exemple d solidaritat en la meva incorporació a la Penya després de 3 mesos sense eixir per la meva lesió de genoll.

El primer gest ha vingut de Tomás, que casualitats de la vida, també està de baixa ciclista per un problema d'esquena i s'ha prestat a acompanyar-me en cotxe per si em sorgia algun problema en el recorregut i tirar-me una mà. Jo havia decidit eixir més tard per no trencar la marxa del grup i fer un recorregut més curt i fer cap al lloc de l'esmorzar. Ja a la tornada hem anat tots junts.

Però és, que de cara al dissabte, tota la penya ha decidit eixir més tard i fer el recorregut assequible, en aquest cas per a mi i per a Tomás. ES DE AGRAIR O NO! QUE MILLOR EXEMPLE D'AMISTAT.

Selfie al banquet esperant a Tomàs

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 2811/2018Llocs: Banquet Poblet I FauraBici: Carretera/BTTDestí: MASCARELL (Bar Cele)
Components: Pedro, Vicent, Joan,  Jose i Tony (en bici) i Tomás (en cotxe).
Itinerari:
      * Llarg: Pedro, Vicent i Joan.
      * Curt: Jose.
      * Des de Faura: Tony
      * En cotxe: Tomás
Esmorzar: Bar Cele de Mascarell. És la segona vegada que la Penya recorregeix a aquest bar degut al tancament del nostre bar habitual, el Bar Salón Social. Els que van estar la vegada anterior van fer una valoració positiva del menjar. Jo que m'estrenat avui, ratifique la valoració dintre dels paràmetres en que ens menegem. Bocates de bona mesura i ben farcits, mancança  de picoteig (comptats els cacaus i fluix d'olives), la beguda com en tots els llocs (el vi a granel, prou bevible) i el que el destaca per dalt de tots i l'iguala al millors d'altres llocs és pel carajillo. I el que és d'agrair, és el fet de que són de conyac cremat, ara que en la majoria dels bars es negen a fer-los. Així que, qui es resisteix a repetir!.

Portal de Ponent amb el bar Cele al cantó

Com és normal, a l'hora de l'Àngelus, hem pres el camí de tornada, en aquest cas hem seguit una ruta suau, segons comentari, perquè era la més apropiada per a mi; però a la vista del bé que li ha vingut a Pedro, jo diria que era apropiada per a ell. I després es queixa que no el tenim en consideració. Però ell amb la saca plena i no es conforma en les del repom, no, ell prefereix 
Fer la caradeta (Fer la collita amb taronges amb bona presència).

EIXIDA A MASCARELL (31/01/2018)

EL BON DIA COMENÇA PER L'ALBA

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 31-01-2018

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet. València i Faura

Bici: BTT/CARRETERA

Destí: Mascarell

Itinerari:La Vall d'Uixó - La Llosa- Estany d'Almenara- Platja d'Almenara- Platja de Xilxes- Platja de Moncofa-  Platja de Nules - Nules - Mascarell (Bar Saló Social) - Nules - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Jose, Joan, Tomás, Tony, i Quique

Total kms: 42

FETS DESCRIPTIUS

* La bona estampa que oferia l'Estany d'Almenara amb aigua a vessar en el que hem pogut observar un grup d'aus que tranquil·lament nedaven davant la quietud regnant i que en parlar l'hem trencada produint l'espantada. Destacar el reflex del sol sobre les aigües. 

L'Alba en l'Estany d'Almenara

* L'esmorzar al bar Social de Mascarell no ha tingut malbaratament. Amb el porc com ingredient principal ens hem fet uns bocates de exagerada mida. I els rebentats del final, perquè hem repetit, el segon convidada de Tomàs, han estat a l'altura. La veritat que els fa amb molta cura i en tots els ingredients necessaris i seguint escrupolosament tot el procés d'elaboració. El recipient de fang, el conyac calfat fins el punt de que mantingui la fortor de l'alcohol iel toc dels gran de cafè, la llima i la canella en rama.

Bar Saló Social

EIXIDA A MASCARELL (17/05/2017)

Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera

Moncofa la garrofa

Cada u a la d'ell, com en Mascarell 

Mascarell corral de porcs, Vilavella la comuna, Nules el ramellet, i València l'hermosura!

En Nules entra de cara i ix de recules 

En Nules, beu i no t’atures 

Nules, passa i no t'atures 

Amb aquestes dites tròpiques fem honor als municipis que avui hem recorregut la Morralla del dimecres al complet. Tots estàvem amanits i disposats a fer exercici sense gaire esforços en quant als vallers: Vicent, Pedro, Tomás, Joan i Jose, una mica més Tony i prou més Quique. O siga, que com diu la dita hem fet com els de Mascarell, cada u a la d'ell i allí hem fet cap a esmorzar.

El bar estava al mateix lloc, amb les portes obertes i en entrar amb els ulls oberts del nou propietari que s'ha alegrat de veure-nos i que ha vist una llum de cara a fer caixa, ja que els tres clients que tenia eren de bocata de casa.

Ràpidament s'ha posat a la nostra disposició i prompte s'han plantejat dues premonicions sobre el que se'ns podria presentar de cara al servei. El negat de Pedro que tot eren prediccions negatives i per contra Jose que quedant-se en la manera de menejar-se augura que tindrem un bon esmorzar. Per sort aquesta millor premonició ha estat la que s'ha produït. Ja des del moment de servir la beguda ha demostrat agilitat i quan ens ha oferit les alternatives pels entrepans l'oferta no podia ser millor, porc de totes les maneres i a totes les combinacions i complements que li hem proposat han tingut una resposta positiva. El tio tenia de tot, pebrera, tomata, coentets, res que per estar sols ha complit de sobra. 

Ha vingut l'hora dels carajillos i el nostre desafiament s'ha fet palesa. Davant de la nostra exigència respecte a com volem els carajillos ell ha tingut una resposta espectacular, "el carajillo depén de moltes coses, del temps, del dia de la humitat del cafè....." Estava clar no anava a tindre cap error. Els ha presentat en cassoleta de fang amb tot els complements i el que és millor, amb sabor autèntic. Així que Pedro, se l'ha embeinat i com ell tots els que pogueren pensar com ell. I el preu, no cal dir que a l'altura. 5,50€.

A la tornada no hem pogut complir en les dites de Nules; perque quan intentàvem pasar sense aturar-nos ni beure, hem vist a Saborit i per saludar-lo hem degut anar de recules. No sé si açò portarà mal presagi o que<; però nosaltres hem fet tot el contrari.

Ja en La Vall, Tomàs ens ha deixat i no ha fet cap al banquet i la resta mentre estàvem al banquet hem entrat en una discrepància sobre la gorromineria dels tres coloniers, que estàvem en festa i no es notava res. Total, primer que si Pedro vas, venir, trae-nos las cervezas, subid... Aleshores Jose s'ha alçat dient que el que vulga seguir-lo a sa casa hi ha cerveses. I això és el que hem fet fer-nos un parell de cerveses i una sentada de tertúlia fins les 2.

EIXIDA A MASCARELL (19/10/2016)

ENTRE TARONJA I TARONJA PUNXADA

Amb un matí més fosc que la boca d'un llop hem aparegut al banquet. Ens resistim a canviar d'hora; però no es pot eixir abans de les 8h. Sols queden dues setmanes; però caldrà eixir més tard. Anàvem a Mascarell. Per on l'abordem? Per dalt o per baix?. Però l'instint ens encamina direcció eixida carretera Algar, doncs accedirem per baix, Almenara - Les Valls-Platges de Canet, Cases de Queralt- Platges d'Almenara, La Llosa, Xilxes, Camí Cabres-Moncofa-Nules i Mascarell. El bar Societat de Mascarell és el bar elegit, no hi ha altra alternativa. 

Porta d'entrada a Mascarell, poble emmurallat

Molt tranquils i amb boca clientela ens hem fet un bocata tradicional de ciclista amb l'acompanyament habitual i el carajillo de final de festa.

Una nova malaltia de Pedro, res de l'altre món, un simple refredat, que en boca d'ell sembla una pulmonia, ens ha embolicat en una roda de simptomatologies diferents per acabar centrant-nos en la pròstata com a diagnòstic de risc per a la gent de la nostra edat i esbrinar on està la frontera entre si és o no és, els diferents estats d'inflamació, la freqüència i força de la pixada, que si el PSA està per dalt o per baix; la maniobra anal. En fi tot un raonament dirigit per l'especialista i patidor de Joan, seguit per la resta i provocant-nos una inquietud, que en arribar a casa ja estem demanant hora a l'uròleg. Mal tema hem agarrat avui. Damunt pel wassap tractant-nos de fredolics. RES, VELLESA.

Els dos fredolics

L'excepció. El més matxot

La tornada pel camí del Caminàs i l'expressió "entre col i col, lletuga" s'ha canviat per la de "entre taronja i taronja, punxada. Amb una marxa lenta anàvem observant les taronges més madures per tal d'omplir la motxilla de Pedro, fins a tal punt que hem deixat passar per alt les mirades provocatives de les tres fulanes ajocades a la cuneta i les punxes d'un esbarzer que m'ha provocat una punxada. Perfecte per a que Pedro tingués tot el temps del món per escollir les més madures i tastar-les per comprovar la seva dolçor.  Hem canviat la càmera i endavant. Malgrat avisar-me que repassés bé la roda, sembla que no ho he repassat el suficient i pocs kilòmetres més endavant, la roda en terra. Pedro em despotrica per no mirar bé. Després de que tot bé per culpa teva, ara et venen les preses!. Menys mal que només mirar-la Pedro troba la punxa de l'esbarzer, que a més a més té que deixar-me la seva càmera, i que tot siga dit de pas, està en un pegat. Pedro, quant te la torne, no esperis una nova, en arribar a casa la lleve i et torne la teva. "Como quieras".

Aquest canvi ha estat el definitiu i hem arribat a La Vall acurtant l'itinerari pel temps perdut.

EIXIDA A MASCARELL (13/04/2016)

ANEU EN COMPTE EN PASSAR EL BELCAIRE

NO ANEU PER L'AIRE

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Mascarell (Bar Social). 
Bici: B.T.T.

Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Camí Moncofa- Polígon La Mesquita-Camí La Punta-Camí Xilxes-Xilxes-Platja de Xilxes-Platja de Moncofa-Platja de Nules-Platja de Borriana-Camí La Pedrera-Mascarell (Bar Social)-Nules-Camí Cabres-Camí La Punta-Polígon La Mesquita-La Vall d'Uixó.

Km. totals:55 km. 

Alguns pensareu que te a veure aquest titular d'avuí. L'explicació s'aclareix aviat, doncs en iniciar la marxa en direcció al nostre destí d'avuí, Mascarell, ho fem per error pel camí València i per retornar al camí adequat utilitzem una alternativa que suposava travessar el riu Belcaire per la zona de Carmaday. Doncs uns ho hem fet a peu; però Joan ho ha volgut fer a cavall i en l'últim moment que s'ix amb una pendent molt inclinada, al no donar-li prou impuls, la roda no ha pujat sinó que li ha fet l'efecte escaló pegant una volta de campana i en no poder treure els cala-peus ha anat a parar al llit del riu. Per sort una mata de tomatera silvestre li ha fet de jaç i fora de l'esglai no li ha passat res i hem reprès la marxa i fer sense problemes l'eixida programada. 

Camí que creua el riu Belcaire

El culpable de la volta de campana

El jaç que ha esmorteït la caiguda

De segur que a Vicent li recordarà aquest lloc per haver patit ell també un contratemps. Doncs, després de dos escarments ja devem aprendre la lliçó i com molt bé diu el refrany "El gat escaldat en aigua tèbia té prou". Ho no tornem a passar per aquí, o si ho fem, passem a peu.

El matí ha transcorregut d'una manera molt plaent, gaudint de la brisa de la mar i l'aroma de la flor del taronger fins arribar a prendre el poble emmurallat de Mascarell per el Portal de l'Horta.

Portal de l'Horta de Mascarell

El bar elegit és el mateix de l'altra vegada que estiguérem, el Centre social de Mascarell. Rés de l'altre món: però dins de la tònica general. Entre mos i mos hem analitzat la situació política que no s'aclareix, retraient els errors del líders polítics protagonistes de les negociacions i vaticinant els resultats electorals de unes inevitables eleccions. S'ha pagat els 5,5€ que ens han demanat i que en pagar s'ha produït tripijoc per part de Pedro i David del que alguns hem eixit beneficiats eixint-nos l'esmorzar de bades. 

A la tornada com estàvem en bona hora hem allargat la ruta, cosa que no li ha vingut bé a Pedro, no parant de maleir i recordar-nos que està d'obres (per si se'ns havia oblidat) i tenia que passar per no se on i parlar en no se qui i replegar no se que... Total que sense acomiadar-se allà on li ha rotat ha girat per un camí i fins avui encara estem esperant les disculpes. És més, quan hem arribat nosaltres al banquet s'ha fet l'encontradís per mofar-se i llençar-nos un tall de mànega. "ESE ES MI PEDRO"

CRÒNICA D'UNA EXCURSIÓ ANUNCIADA

1/04/2015

Ja feia un parell de setmanes que Joan ens va proposar fer una visita a la zona del Clot en Borriana i fer un tipus d'eixida que siga una mica diferent a les últimes que hem fet per muntanya encara que el vehicle siga el mateix.

Després d'uns dies de pluja ha arribat el sol que recorda que hem d'aprofitar el bon oratge i no quedar-nos en casa (recordem que tots els animals que dormen durant l'hivern ja eixen dels seus caus).

Així Jose, Joan, Vicent, Pedro i jo hem iniciat la marxa cap a la mar de Moncofa continuant per la mar de Nules per arribar sempre per la zona marítima a Borriana i al nostre lloc de destí que hem trobat en procés de reparació perquè les aigües superficials han deixat la seva empremta. Esperàvem veure un ventall d'animalets representants de la fauna d'aquest indret i hem trobat uns altres una mica més grans  (hem hagut de fer peu a terra per tal de poder travessar la zona de barranc que està ple de pedres i allí és on hem trobat la plana major de la Diputació d'excursió però sense bicis).

Una vegada feta la visita hem desfet camí per dirigir-nos a Mascarell que ha estat el lloc triat per fer un bon esmorzar. És ací on s'han afegit a la taula Toni i David. 

La tornada per Nules cap al camí del pou i a casa. Avui no hem tingut xerradeta al banc, eixe temps hem estat al taller acompanyant a Jose.

No sabria dir quin ha estat el millor moment del matí, per un  costat ja sabem que l'esmorzar per a la nostra penya és fonamental (cosa que no és el més normal en altres grups) i que és el moment de la tertúlia dels dies d'eixida el que estem esperant durant tota la setmana. D'altra banda, estem descobrint el món de la BTT que fins ara la majoria no hem practicat suficientment i que suposa una experiència molt agradable per les possibilitats de la contemplació de natura, de tranquilitat en no haver tant de trànsit, i el canvi de postura en la bici que sembla que no anem tan encorsetats. Al menys per a mi, que estic ara iniciant-me, és un plaer i més en eixides com la d'avui que ha estat dissenyada amb eixa intenció.

Fins a la pròxima

Tomás