Malalt que menja no es mor
i
Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo
Aquest remei és el que he pres, quan aquest matí he tingut que renunciar a agarrar la bici degut a la calipàndria que he arreplegat; malgrat que el dimecres, que ja tenia símptomes, vaig fer la teoria de Pedro: Constipat suat, constipat curat eixint en bici; però que a mi no m'ha funcionat i la cosa ha anat a més fins deixar-me tombat.
Per tant he agafat el cotxe i m'he presentat al bar Wizard de Sagunt, que a la fi ha estat el elegit, degut a que el de la Panaderia Trenco estava ple. En arribar ja estava esperant Tony i mentre comprovàvem que tots dos bars estaven plens i que se'ns presentava un problema com no es fera lloc, han arribat la resta, El pilot era nombrós: Antonio, Javi, Quique, Tomás, Vicent, Pedro i Joan, que s'han sumat a Tony i Jose que hi esperaven ja.
PER UNA MICA NO HEM FET PLE, ja que jo he intentat fer-me en David perquè vingués en mi en el cotxe, però no m'ha agafat el telèfon (després ha cridat per excusar-se i manifestar que si tenia intenció de vindre, doncs es troba molt bé) i per l'altre costat encara en tenim algú que està esperant a veure qui entona el mea culpa.
Quines circumstàncies ben diferents! per aferrar-se a una bona amistat.
 |
| QUASI COM EN ELS VELLS TEMPS |
Teniem objeccions per tornar al bar Wizard, no pel menjar, ni tan sols pel tracte, ja que de tots dos vam quedar satisfets; sinó per l'ubicació de les taules que queden al mig de la corrent; però com que l'altre estava ple i en aquest coincidia que deixaven una taula lliure, no hem tingut més remei que entrar en aquest. Però era el dia de sort, ja que la taula que s'ha quedat lliure era l'única que quedava a un racó i per tant fora de la corrent d'aire.
A mesura que anàvem acoblant-nos ens venia a la memòria l'operativa d'aquest bar, com que hi havia que anar a la barra a demanar i que els bocates eren descomunals. Aquesta última circumstància ha fet que la majoria demanés mig bocata. Tot i així continuaven sent de bona mida i tots ells ben farcits. La beguda l'habitual i sense falta. El més fluis els cacaus i olives i el que més ens dol, la guinda, els carajillos que no estan a l'altura de les nostres pretensions. No els fan cremats de conyac, sols de rom. En definitiva, pel qui vulgui estalviar-se un dinar, és ideal, et fas el bocata complet i et quedes més que satisfet.
De les peripècies de la ruta i de les seves converses no puc dir res. El bloc sempre està obert a tots i així deuria de ser.
Jo en acabar l'esmorzar he agarrat de nou el cotxe i cap a casa amb l'única intenció de que el que diu els refranys del títol de la crònica faci efecte i sinó a confiar en les medicines.
Jo per si de cas la teoria de Pedro si funciona, el dimecres ho tornaré a intentar i eixiré amb bicicleta per a sura i covar el constipat i veure si a la segona va la vençuda. Eixida que per a la minipenya, hem quedat serà al bar La Muralla de Faura.
I per a la quasi macropenya, hem quedat al bar Tròpic de Gilet, el primer que hi ha a l'esquerra en la carretera a Sant Esperit.
