CÀRRICA - AVARIA MENTAL = ALGAR
Poc durà la felicitat en casa del pobre. Encara no porta una setmana Vicent per la Vall i ja ha tornat a fallar. Un viatge al voltant de l'Imserso la fet viatjar fins a Benidorm a compartir unes dies en uns amics. Ens hem trobat novament els tres: Joan, Pedro i Jose. Però per contra hem rebut un missatge de Quique i Tony que s'apuntaven a l'expedició a Càrrica. I és que Càrrica, està demostrat que és un bon atractiu pels morrallers i fins i tot fer acostar als més llunyans. Però "mi gozo en un pozo", una avaria mental de Pedro ens ha truncat totes les il·lusions. I és que el que mal comença, mal acaba. D'eixida ja remugava, que o veia lluny, que era molta tela i deuríem d'haver anat en la de carretera. A continuació les despenjades de rigor, fruit de la manca de motivació. Coneixent la seva actitud, optem per esperar-lo. La reacció espontània d'ell en arribar a la nostra altura, la típica, passar de llarg i fer una arrancada. En la pujada a la redona d'Escales l'agarrem i en arribar, Joan pren la direcció del camí d'Escales. Sorpresa de Pedro que se li cau la botifarra a la cendra. Mes remucs i caiguda de cames novament. Les primeres pujades el van allunyant; però està a la vista. De sobte Joan gira a l'esquerra, jo darrere. Al poc de temps ja li rumie a Joan que Pedro no ve i que igual a tirat recte. A quin sant, està fart de vindre per ací. Així que avant i les girades de coll que de tant en tan pegàvem no feia més que confirmar que no venia. Arribem al magatzem de la finca gran i parem. A mi hem ve a la memòria que aquesta situació no es nova. Recordo que quan vam anar a menjar empedrao a la caseta de Panera i que va vindre Javi, va ocórrer el mateix. Tinguérem que esperar-lo. Però arribà; però avui no ha segut així.
Tirem mà dels telèfons i sorpresa!, no hi ha cobertura. Què fem?, seguim o anem a per ell. Es clar, que s'ha perdut; però hi ha que descartar que no hi hagi tingut cap contratemps. Desfem el camí i a la seva recerca. Una parella de ciclistes que feien el mateix recorregut que nosaltres ens diuen que no han vist cap ciclista. Doncs està clar, ha seguit recte i no ha tornat. Farà cap o a Fondeguilla o a Azuebar. Intentem novament la telefonada i continuàvem sense cobertura. Prenem la decisió que ja era impossible arribar en hora a Càrrica i desistim d'anar. Ni tan sols arribar a Soneja. La única solució és Algar i trobar cobertura per localitzar a Pedro, Quique i Tony. I això és el que hem fet. En recuperar la cobertura hem parlat en tots tres. Primer Pedro. Efectivament estava en la carretera de Azuebar a la Vall de regrés a casa. No li deixe explicar-se, li comunique que anem a esmorzar a Algar i que faci el que vulgui. A continuació jo parle en Quique i Joan en Tony. Quique ja estava per Sot de Ferrer i li he donat l'avís. Girarà i acudirà a Algar. Tony diu que estava per Torres Torres. També acudirà a Algar. Ja tots avisats, Joan i jo a les 9:30h que s'havia fet,directes al bar. Per fer una mica de temps hem pegat la volta pel pantà, moment que hem vist arribar a Quique. Els tres ens hem dirigit al bar de l'Ajuntament. Segona sorpresa, està tancat, celebra el dia de difunts. Jo m'encamine al de la carretera; però Quique ens diu que anàrem al de Dalt que ell ha estat altres vegades. I que fem en Tony; perquè Pedro no pense que vinga, o si ve vindrà en cotxe. Quique diu que Tony ho coneix. Doncs Pedro ja respirarà. Efectivament al poc d'arribar al bar ha aparegut Tony. Només saludar-nos ja ens ha llançat les primeres esclatonades:
- "¿Però que es esto! "Cada vez andais menos. Cualquier dia almorzareis en vuestra casa".
Ens hem assegut en taula i Tony ha continuat en la paraula, no ens ha donat l'oportunitat d'explicar-li perquè hem canviat de destí.
Primer amb un somriure de boca a boca ens anuncia del negoci vitivinícola que acabava de tancar per aquest cap de setmana i després que està buscant un quadre de bici i ens ha fet tot un recorregut per les diferents marques, preus, qualitats, pàgines d'internet al temps que buscava la complicitat de la resta per trobar les nostres opinions. El més expert ha resultat ser Quique i de tant en tant Joan, jo que el tenia enfront i estava en la seva mirada només he pogut que menejar el cap, no tinc ni puta idea de bicis. En tota la meva carrera d'aficionat al ciclisme mai m'he preocupat de instruir-me. Al final s'ha convertit en un diàleg entre Tony i Quique; mentre Joan i jo estàvem devorant els bocates de bona pinta i la guarnició típica valenciana amb coentets, ceba en vinagre i fresca, olives negres, verdes i partides i els corresponents cacaus. La part curiosa ha estat que els bocates els servien partits per la mitat.
En eixes estàvem quan hem tingut la tercera sorpresa. Apareix Pedro i en bici. El primer que fa és voler acusar-nos i voler explicar-se. No li hem donat opció. Pedro aquí la cosa va de quadres. Tu no en vens ? És que Tony en busca. A pues si. Però prompte s'ha assabentat que la cosa anava d'altres quadres.
Aleshores, com que el tenia al costat i ell, tot era voler contar la seva aventura i jo que no estava participant de la conversa de quadres, l'he invitat a que es desfogue. Així que per animar-lo li he reconegut que deu d'haver fet una proesa, dons des d'on estava en el moment de la trucada fins a Algar hi havia tela marinera. Doncs per a que tots els lectors no vos quedeu en la intriga, ahí va l'explicació de Pedro. I també per a Quique i Tony que continuaven en la seva conversa. Joan també ha optat per seguir a Pedro. Sobretot per rectificar-li, i donar-li canya.
Efectivament, en el punt que hem girat en el camí, ell ha continuat recte, ha passat per la caseta de Panera i ha fet cap a la carretera d'Azuevar per la caseta del cunyat de Tomàs. Alli havia decidit tornar-se a casa fins que ha rebut la meva trucada. De sobte, el que aquest matí l'hem deixat amb les cames caigudes i pensàvem que igual l'havien violat, s'ha refet, ha girat i s'ha encaminat a Algar. Ho ha fet pel camí que deuriem d'haver eixit aquest matí. el que ix a la carretera d'Azuebar a Soneja. Bé, ara resulta que ha fet el doble. Si no volies caldo, dues tasses. I no tenia força. Pedro contista, te s'ha vist el plumer. Primer li hem donat la mà; però ara en l'altra l'hem mamporrejat. I Joan li ha donat l'estocada. No ha glapit. Una reflexió última. Pedro, sàpigues que aquest cunyat que et pica i jo que soc la mosca collonera, ens hem preocupat per tu i hem anat en la teva recerca i no hem parat fins que hem sabut de tu. Una sol·licitud de foto a la cambrera que ens portava els carajillos han tancat les dos converses. Recordar que els quadrers no han parat en cap moment.
Per cert, cal fer la valoració del bar. Ha estat la millor sorpresa del matí. Sempre es una alegria el conèixer un bar nou i que siga de l'acceptació de tots. Bo és tenir aquesta alternativa i si ara quan el del bar del casino de l'Ajuntament canviï d'amo, com diuen, tenir aquest bar per continuar venint a Algar. I el preu 5€.
A les 11h Quique ha començat a replegar, senyal de que ell vol moure i té justificació, que per això ve de més lluny i la volta és llarga. Tots el seguim, paguem i anem a per les bicis. Tony que no es treu del cap el quadre veu una Giant fora, es munta en ella i entra a buscar el propietari per demanar-li preu. Esperem i torna amb l'oferta de 800€. Res, seguir pegant-li al perol i ja sabrem quan pareix.
Ens faltava pegar-li l'última a Pedro.
- Pedro, tu ja has fet l'entrenament; però Joan i jo estem ha mitges, aixi que anem per Torres Torres.
- Por Torres Torres? Lo que querais, ja voy almorzado y voy donde vayais.
- Així m'agrada, eixe "es mi Pedro". Valent!
No l'hem perdut fins que ha tingut que fer l'aturada clementil i que D. nerviós l'ha feta tan prompte,a les Valls, que ha tingut que portar la càrrega fins la Vall i no ens ha pogut alcançar fins que l'hem esperat a l'entrada de La Vall.
