CRÒNICA D'UNA EXCURSIÓ ANUNCIADA

1/04/2015

Ja feia un parell de setmanes que Joan ens va proposar fer una visita a la zona del Clot en Borriana i fer un tipus d'eixida que siga una mica diferent a les últimes que hem fet per muntanya encara que el vehicle siga el mateix.

Després d'uns dies de pluja ha arribat el sol que recorda que hem d'aprofitar el bon oratge i no quedar-nos en casa (recordem que tots els animals que dormen durant l'hivern ja eixen dels seus caus).

Així Jose, Joan, Vicent, Pedro i jo hem iniciat la marxa cap a la mar de Moncofa continuant per la mar de Nules per arribar sempre per la zona marítima a Borriana i al nostre lloc de destí que hem trobat en procés de reparació perquè les aigües superficials han deixat la seva empremta. Esperàvem veure un ventall d'animalets representants de la fauna d'aquest indret i hem trobat uns altres una mica més grans  (hem hagut de fer peu a terra per tal de poder travessar la zona de barranc que està ple de pedres i allí és on hem trobat la plana major de la Diputació d'excursió però sense bicis).

Una vegada feta la visita hem desfet camí per dirigir-nos a Mascarell que ha estat el lloc triat per fer un bon esmorzar. És ací on s'han afegit a la taula Toni i David. 

La tornada per Nules cap al camí del pou i a casa. Avui no hem tingut xerradeta al banc, eixe temps hem estat al taller acompanyant a Jose.

No sabria dir quin ha estat el millor moment del matí, per un  costat ja sabem que l'esmorzar per a la nostra penya és fonamental (cosa que no és el més normal en altres grups) i que és el moment de la tertúlia dels dies d'eixida el que estem esperant durant tota la setmana. D'altra banda, estem descobrint el món de la BTT que fins ara la majoria no hem practicat suficientment i que suposa una experiència molt agradable per les possibilitats de la contemplació de natura, de tranquilitat en no haver tant de trànsit, i el canvi de postura en la bici que sembla que no anem tan encorsetats. Al menys per a mi, que estic ara iniciant-me, és un plaer i més en eixides com la d'avui que ha estat dissenyada amb eixa intenció.

Fins a la pròxima

Tomás

EIXIDA A ALGAR (11/03/2015)

11/3/15 Dimecres

Eixim a les 8:10 h del matí. Som Tomàs, Josep, Pedro, Joan, Vicent Borràs (Pedreguer) i jo mateix. David està de baixa, recuperant-se de la fractura de còccis (rabaeta).

Anem amb Bici de muntanya i com sempre que ve Pedreguer, és ell el que ens fa de guia. Hem anat per la via de servei de la dreta de la carretera d'Algar. Arribats a un punt hem travessat per un túnel (pont) a l'esquerra i hem agafat el camí retolat amb el nom de "racó sirer", deixant "la pequeña Analucia" a l'esquerra. Continuant per eixe camí hem acabat eixint a la finca de Juanjo (segon vegada que passem per allí) i tot seguit a la Font de Quart (que s'ha quedat a l'esquerra). Hem agafat la carretera de Torres-Torres en direcció cap a Quart i en arribar a la redona hem tombat cap a la dreta (camí del Codoval) on ens hem trobat amb diverses pujadetes que ens han fet replantejar-nos les coses i Tomàs i jo hem hagut de fer peu a terra en dues ocasions. Hem arribat, però, a dalt on haviem d'arribar. 

Després les coses han tornat a ser més senzilles i no hem hagut de fer peu a terra en cap altra ocasió. Ens hem adreçat cap a Torres-Torres i ens l'hem deixada a l'esquerra arribant tot seguit a Algímia. Hem travessat Algímia, per cert, té uns carrers estrets de l'època medieval que són una passada (és la segon vegada que passe en BTT per eixos carrers i m'agraden). Travessant la carretera i passant per davall de la via del tren, arribem a la via verda "Sagunt-Ojos negros" (m'agraden les vies verdes per ser fàcils i tranquil·les a més de boniques pel paisatge que les envolta). A l'altura de la carretera d'Algar-La Vall, deixem la via per travessar l'esmentada carretera i arribar a Algar. En arribar al bar de la plaça veiem la bici de Quique que ens esperava dins del bar. Li preguntem per Toni i ens diu que li sembla que està en Xerés per un tema enològic.

Bé, llavors ja som tots. L'esmorzar entre notable alt i excel·lent, donat que els entrepans (rugues o cantells) estàven d'allò més bons, la beguda la que ha calgut i dues tongades de cacaus i olives (i sense demanar-ho), el rebentat (o cremaet) estava bò, potser té raó Tomàs quan diu que l'ha trobat un poc massa dolç. La conversa ha girat majoritàriamnet al voltant del viatge de "Peter" a "London" a veure al seu germà Jose i família i de passada recòrrer i visitar les meravelles de la ciutat anglesa (cal dir que algú li ha retret que no haja portat una "scotch whisky's bottle"). També hem comentat alguna cosa de la visita amb bici a les falles del grup de Vicent i Paco i hem quedat que el proper dissabte, que anem a Canet, parlarem de que fem el dimecres que ve respecte a anar de València a Vilamarxant.

La tornada ha estat tranquil·la i ràpida. Hem tornat per la via de servei de la carretera d'Algar tant coneguda per nosaltres i hem fet cap a la una al banquet de la Colònia on hem xerrat un poquet i ens hem acomiadat fins dissabte a les 8:00 h per anar a Canet.

Total km: 47

Una abraçada a tots: Vicent

SALIDA A ARTANA (04 /03/2015)

CAMINO DE LA CONVERSIÓN

Por primera vez y sin que sirva de precedente voy a escribir esta crónica en castellano, así si Pedro la lee desde United Kingdom no se sentirá tan extranjero.

Excelente mañana en casi todos los sentidos, buen tiempo, recorrido bonito y muy buena compañía aunque hemos notado la ausencia de David que estará una temporada más bien larga en el banquillo (cosas que pasan de vez en cuando, sin mucha importancia pero que fastidian lo suyo).

Salida desde el lugar de costumbre contando, al igual que la semana pasada, con la compañía de Vicent Borrás que se ha convertido en estas dos ocasiones en nuestro guía. Así pues, salimos camino de La Vilavella  Joan, Pedro, Vicent Cabos, Jose, V. Borrás y yo mismo. Nos dirigimos por Camí Betxí hacia el pueblo del cual no hace falta decir el nombre porque ya lo indica el camino. Recorrido placentero y muy tranquilo, sin tráfico molesto y con asfalto que, aunque con algún agujero, todavía no exige demasiada concentración (ya llegarán los caminos).

Ya salimos de Betxí en dirección hacia Artana. Durante este tramo comenzamos a pisar tierra y algunas rampas que, a pesar de tener alguna piedra suelta y otras más gorditas agarradas al suelo, se suben bastante bien (supongo que si yo subo bien, los expertos no se enteran). Ahora sí estamos disfrutando de la naturaleza, nos adentramos en la zona que nos ha de llevar a Penyes Altes también conocidas como Penyes Aragoneses donde se hace obligatoria una parada para regalarnos la vista y aprovechar para hacer alguna foto.

 

Continuamos marcha y poco después de dejar a la izquierda del camino lo que en su tiempo fuera una cantera, llegamos a nuestro destino, Artana. Casi a un tiempo lo hacen Quique y Toni

Estrenamos bar. Dicen que en el fútbol cuando se cambia de entrenador se gana en un porcentaje altísimo. Pero esto no es fútbol, se trata de una salida en mtb y el estreno de bar parece que no ha sido del agrado de la peña; el servicio ha sido muy lento, los bocadillos no se correspondían con lo que se esperaba (el clásico ciclista lo llevaba todo revuelto) los cacahuetes... creo que sólo se ha librado el carajillo. A la hora de pagar no ha habido sorpresas y, como estamos en Castelló y cerca de Eslida, 6 lauros. HASTA NUNCA.

No puedo contaros cuáles han sido los temas de conversación porque estando al lado de Pedro no es posible enterarse; coge el taco, comienza a darle a la húmeda y a hacer carambolas y ... A mi me llegan algunas frases desde el otro extremo de la mesa que me hacen adivinar que PP, PSOE, PODEMOS, BANCO DE ESPAÑA, COMISIÓN NACIONAL DE VALORES, han venido también a almorzar ... pero es imposible. Lo gracioso del caso es que va y dice el buen señor :".. que interesante lo que están hablando, a mí me habría gustado participar" y yo pienso: a buenas horas mangas verdes. En fin, paciencia.

Ya vamos de regreso a casa desde Artana pel camí d'aigües vives. Llegamos a la última recta antes de llegar a la Vilavella y ya avistamos el cementerio pero a quien no avistamos es a Pedro que siendo fiel a una de sus costumbres nuevamente se nos ha despistado. A la entrada del pueblo nos reagrupamos y pasa lo lógico (- te has perdido   -no, me he parado a mear ) Con esas reanudamos marcha para llegar a la zona del Randero donde creo que hay una escaramuza pero no puedo contaros quien se lleva el gato al agua porque yo me he quedado detrás acompañado por mi fiel escudero Vicent Cabos.

Por fin llegamos al banco desde donde salimos por la mañana. Ha sido una mañana completa.

La semana pasada Pedro me dijo: "Tomás ya te has bautizado".  Esta semana ya he tomado la comunión. Ya veremos qué hacemos el miércoles próximo, a ver si me toca la confirmación porque si es así, a pesar de lo poco que me va a mi el tema religioso, acabaré haciéndome monaguillo.
¿Comprendéis ahora el por qué del título?

PAZ Y BIEN HERMANOS. HASTA LA PRÓXIMA.

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (25/02/2015)

En Algar trauen els gossos a cagar

Segons la versió del nostre company Joan, aquesta dita es diu com a resposta de la següent pregunta:

Saps que fan el dijous en Algar? Trauen els gossos a cagar

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Algar del Palància.
Bici: BTTEquip: Pedro, Vicent Cabos, Jose, Joan, Tomás, David i Vicent Pedreguer. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Partida Cassanya-Partida d'Escales-La Dehesa-Barranc del Rodeno-Barranc de Los Pinos-Casa de Jallar-Presa d'Algar-Algar (esmorzar. El Casino)-La Vall d'Uixó.

Crònica: Sembla que ja és un fet consolidat, els dimecres, definitivament, toca bici de muntanya. Si seguiu el procés d'aquesta variant ciclista haureu pogut comprovar que el punt de partida ha seguit un pla d'adaptació de menys a més dificultat, iniciant-nos en rutes planes i preferentment asfaltades per a passar la setmana passada a una mixta amb la incorporació de trams de terra de ferm regular i avui hem pujat el llistó per a passar a una ruta que si bé mantenia el traçat mixt, la part de terra ha estat més irregular i amb desnivell de tant en tant. Com li dia Pedro a Tomas "Hoy te has bautizado"
Per fer aquesta ruta hem comptat en un convidat de luxe, Vicent Pedreguer, el qual el podríem anomenar com el "sherpa de la BTT". La meva felicitació pel recorregut programat i pel respecte mostrat, mantenint en tot moment el ritme i l'espera adient perquè tots ens sentíssim còmodes i poguéssim gaudir en tot moment del plaer de conduir i observar el paisatge. Alguna conversació entre Joan i Tomàs a pregunta d'aquest sobre si quedava molt de tram de terra, sarcàsticament li ha contestat Joan que Vicent sempre té un conill amagat i no sap mai per on pot eixir. Coneixent a Vicent Pedreguer, ja se sap, on hi ha una alternativa de terra no hi cap asfalt. I jo circumscric el seu pensament. Quan toques terra enseguida li dones resposta al perquè l'ús de la BTT. 
Vull ressaltar del paisatge la sorpresa agradable que he tingut en comprovar la quantitat de llauradors que en mig de pinars han vist en aquests racons un medi propici per criar els seus conreus, i no ho dic per els tarongers que ja es conegut el seu poder expansiu, sinó hem refereix al de secà. Hem pogut veure la recuperació d'oliveres, ametllers i fins i tot vinya. 
L'entrada a Algar ha estat per la pressa, una assignatura pendent que des de fa molts anys teniem pendent i a la que Pedro en particular, de manera insistent ens recordava quan passaven prop. Ho vàrem intentar una vegada; però el vigilant ho va impedir. Hem pogut comprovar com aquesta obra hidràulica estigui desaprofitada. Molts encara tenim en el cap la pegunta. Però la presa d'Algar té comportes? Vicent és el que ho té més clar. Si. 
Ací teniu uns enllaços perquè us documenteu: 
LA PRESA DE ALGAR: ¿UN PROBLEMA INSOLUBLE?  La presa del despropósito

Prop de les 10:30 h. hem arribat al Casino d'Algar a emprendre l'esmorzar. Molta expectativa havia suscitat aquest bar. La seva anomenada ha segut el motiu d'aquesta eixida. Els que el coneixen així ens ho havien aconsellat i Vicent que ja havia estat ho corroborava. En entrar la impressió es molt bona, en escoltar l'oferta, la cosa pinta bé, la retalia d'opcions és extensa. Al final sol passar, que tanta cosa et crea més dubtes per acabar demanat el que ja coneixes. Tots truita amb carxofa o all acompanyada de formatge o embotit. Una excepció, bocata de llomello. Ens havien dit que ho feien en el moment i així sembla ser; perquè tots estaven calents i molt mengívols. Els complements de cacaus i olives per partida doble i la beguda també. Carajillos de bon beure i xerrameca sense sobresalts. Alcem taula que arriba l'hora de l'angelus, cosa que ens anuncia al moment el rellotge de l'església. Per cert el preu que no es quede en l'oblit. 
5 €, molt econòmic per la quantitat i la qualitat. Pedro, no s'explica que fa la Pàquita demanant-nos 7 €. Al final tindràs raó. Ha i una curiositat. Et donen un cartró amb 10 caselles que li posen el segell per cada esmorzar que has consumit i en ompli-ho tens dret a un esmorzar gratis. Hem estat 7, dons la propera vegada si venim tres un esmorza de gorra. Però qui s'ha quedat el cartró? Ja entrem en les suspicàcies. Pedro ja està seguint la pista. A veure si per aquesta gracia tenim que crear un reglament d'ús. Coneixent-nos el tema donarà per a molt i sinó al tant. Petrés inventat alguna cosa o estem abonats a Algar. 
La tornada directes a La Vall per l'àrea de servei. Parada al banquet, xicoteta tertúlia i al cau. GRATIFICANT EIXIDA.

Km. totals: 43 km.

EIXIDA A BENAVITES (18/02/2015)

POC A POC SE FA CAMÍ

Amb bici BTT com és habitual des de fa ja unes setmanes. Trobada al banquet a les 8 i una mica (culpa del trànsit ). Ens dirigim cap al camí del pou iniciant una eixida relaxant i amb bon oratge i arribem al camí cabres per creuar la carretera general i, en lloc d'arribar a Moncofa, trencar a la dreta  i plantar-nos en la mar de Xilxes. Fa un matí preciós i passejar amb la BTT a vora de la mar és una sensació extraordinària. Anem ara cap a la platja de Queral per acabar per fi agafant la carretera que ens haurà de dur a Benavites. Allí ens espera Quique i de seguida arriba Toni.

Esmorzar amb un entrepà classic de Benavites que guanya per golejada, (llomello amb pisto diuen). La guarnició de costum, cacaus i olives la beguda com sempre i els rebentats bons.

Si us he de fer algún comentari de les converses ho tinc complicat si tenim en compte que n'erem 7, Vicent, Jose, Joan, Pedro, Quique, Toni i jo mateix, i n'hi havia 3 converses diferents; per una banda Vicent i Jose crec que xerraven sobre temes d'educació (no estic segur), Joan, Toni i Quique començaren parlant sobre bodegues però al final Joan finalitzà derivant el tema sobre ametles, garrofers i horts de taronges. I per fi Pedro després de despotricar sobres esglèsia i polítics em va demostrar que en ocasions si que és conseqüent amb les seves idees perquè moltes vegades ha dit que sobra la monarquia i s'ha passat prou de temps explicant-me les excel·lències de la nova operadora de mòbil que ha contractat, molt millor que Orange; es tracta de l'operadora de telefonia REPÚBLICA.

Hem acabat l'esmorzar i comencem ara la torrnada a casa. Anem a la Font de Quart i des d'allí agafem diferents camins que ens duran a fer una visita a JuanJo  que es troba treballant les seves finques de tarongers i ens agraeix el detall. Després d'una estoneta reprenem la marxa arribant a la via de servei que ens durà a la Vall. Durant tota aquesta segona part de l'etapa hem fet per primera vegada recorregut per camí amb terra, una mica de pedra solta i alguna rampeta que per a mi ha suposat una salt qualitatiu respecte a les anteriors i que és ni més ni menys el que jo vaig demanar, anar introdïn-me paulatinament; per tant he d'estar content encara que per a mi supose un esforç (és el que demane si vull progessar. Sé que els companys han d'esperar-me moltes vegades però saben que jo done tot el que tinc i me cuiden i són una companyia inmillorable. GRÀCIES  AMICS

EIXIDA A AMENARA (11/02/2015)

La Vall d'Uixó 11 de febrer de 2015

Al banquet:Pedro, Jose, Vicent, Tomàs i Joan. Després vindrà David.
Modalitat de l'eixida: BTT.
Lloc d'esmorzar: l'Alpino (Almenara)

Avuí hem fet la volta canviant la bicicleta de carretera per la de muntanya.També el recorregut ha segut diferent; camins, caminets i alguna pista de terra.La fresqueta del principi res que vore amb la dels dies passats on el fred ens acoquinava. D'eixida al camí de la bassa Llacuna fins Almenara, després al Pontasgo, Morvedre, i per dins del riu Palància per una bona pista que arriba a la platja de Canet i pel carril bici a la mar d'Almenara i per l'assegador de Benavites al bar mencionat on David guardava armes en pacient espera.
Esmorzar complet amb doble"reventat, cremat", pastetes, que David mentre esperava ha comprat. Tertúlia animada pel segon reventat que a més Pedro ha convidat, però, Tomàs ha pagat. La tornada com que s'ha fet tard i tots per uns motius o altres hem fet presa, i pel carril bici a la Vall.L'eixida com tantes altres, molt agradable, entretinguda,a lgo llarga la primera part. Tant sols una xicoteta reflexió en la que tots tenim que posar atenció extrema en la conducció, de vegades es relaxem massa i això fa que es despistem i no tingam tota la cura que fa falta; no devem oblidar-ho!. Fins el proper dissabte que tornarem a fruir de tan grata i bona companyia.

Joan

EIXIDA A FAURA (04/02/2015)

RUTA AMB BICI DE MUNTANYA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:20 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Faura.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Vicent, Jose, Joan i David. Des de Paterna: Quique i des de Faura: Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Llacuna-Cassanya-Barranc de l'Estepar-Riu Palància-Alfara de La Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Faura (esmorzar, bar La Muralla)-Benicalaf-Barranc de l'Arquet-Camí Benavites-Camí de La Vereda-Camí Segorb-Carretera La Vall d'Uixó-Polígon tras Castell-Estany d'Almenara-Sèquia de Noguera-Platja Casablanca-La Llosa-Camí la Ratlla-Sèquia Major de Xilxes-Xilxes-La Punta-Polígon La Mesquita-La Vall d'Uixó.

La improvisació de La Morralla s'ha convertit en la tònica de les últimes eixides. Novament la cosa s'inicia en la vespra i el wasap torna a ser el que crea dubtes. Ho inicia Joan dient que si demà fa vent ell agafaria la mtb. Tot seguit Quique pregunta on se va. Se li diu que a Faura i confirma estar assabentat Quique i David al temps que Tomás aprofita per despenjar-se de l'eixida. Demà Deu dirà.
Amaneix el dia i Jose escolta al nostre corresponsal de La Ser, Xavier Díaz, que alerta groga per vents forts. Mà de Wasap i agafant la proposta del dia anterior de Joan, anuncia que agafa la mtb. Ok de Vicent i Pedro. Joan no contesta. Es cola un missatge de Quique preguntant pel nom del bar. Joan ho sap. Ens presentem al lloc d'eixida i només ho fem en mtb Vicent i Jose, Pedro rectifica i se'n torna a canviar de bici i Joan maleint també.
Bé, iniciem la ruta sense vent i Joan encapçala la marxa per conduir-nos pels camis que ell tan acostumat està a trafegar. Prompte ens adonem que tot hi el desori inicial el canvi de bicis ha merescut la pena. És una altra conducció i el paisatge completament diferent. Ha servit per conèixer camins desconeguts i partides de La Vall amagades. Tot pel marge esquerre de la carretera d'Algar fins arribar al camí d'Alfara que feia anys no passàvem per tenir-lo vetat degut al accés perillós de creuar el riu Palància i pujar al poble per la pendent. De fet tres cotxes ens han passat en el moment que pujàvem la costera. Passeig tortuós per dins del poble, una senyal prohibida impedeix fer-ho pel carrer d'anys enrrere. El nou traçat és molt interessant, carrers estrets; però tots molt ben asfaltats en rústic. En eixir del poble ja seguim la ruta tradicional de la bici de carretera. Direcció Les Valls ens trobem en Tony i ja dins de Faura en Quique i David. Bar recomanat a Joan, La Muralla. 

Bar La Muralla

Bon mostrador. Ens abellia moltes coses alhora i no sabíem quina opció millor escollir. A la fi som animals de costum i les faves i xipirons és el que ens atrau a la majoria. Un entrepà amanoset; però mol mengívol i l'all-i-oli encara ho ha fet més saborós. Una coca del forn, que Pedro ha fet d'ordinari, no puc dir si també de tresorer, ha acompanyat al primer rebentat. Pedro que pel wasap del dissabte es va enredar en no sé quina sorpresa ens tenia preparada, ho ha desvetllat avui, convidant-nos al segon rebentat. Ha fet anys, tots ho sabíem, no sé a que tant de misteri; però gràcies Pedro. Per molts anys. Preu de frontera de les províncies de Castelló i València, 6€.
La tornada ha estat molt més gratificant de l'anada, previ pixada en una paret del camí, que Joan expressament ha buscat per l'acte de micionar i que tots hem acceptat sense dir ni mut. No debades, avui des de l'inici, és el guia de la marxa i ho estava fent de luxe. Felicitacions Joan, es nota que et coneixes molt bé aquests amagatalls. Hem acompanyat a David fins al carril bici d'Almenara a La vall i nosaltres hem iniciat el joc del tres en ratlla per dirigir-nos a l'estany d'Almenara. Gràcies a la mtb ens hem endinsat i l'hem vorejat tot fins a la platja d'Almenara. Només per aquest tros ha merescut la pena haver canviat a última hora de bici. Com diu el refrany "No hi ha mal que per bé no vinga" 

Estany d'Almenara

La resta del trajecte entre camins fins La Vall.
Per cert que del vent res de res. Sembla que ens informadors tenen enveja de que més de mitja Espanya està patint el fred, l'aigua i les nevades i volen que ho passem també nosaltres; però per a bé o per a mal, qui sap, estem en la millor terreta del món.

EIXIDA A L'ALBUFERA (27/01/2015)

E L   P A L M A R (segona edició)

Aquesta crònica per unanimitat la farem entre tots (ningú, quan es va plantejar, va dir res en contra, per tan qui calla atorga).
La ha iniciat Joan. L'ordre establert és: Quique, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose.
També convidem als nostres amics Paco, Xavier, Vicent i Jose ha col·laborar en la crònica aportant les seves opinions sobre l'eixida.


JOAN 
Com l'any passat,per aquesta data, hem realitzat esta eixida convidats pels nostres amics i companys: Borràs, Falcó, Pagés i Mangrinyan. 
Des de la Vall hem anat: Pedro, David, Vicent, Jose, Tomàs i Joan. Des de Paterna Quique. 
Després de convenir els autos per a viatjar en lloc, eixim de la Vall a les vuit i prompte arribem al Palmar on ja ens espera Quique........

Pàrquing on hem deixat els cotxes

QUIQUE
En baixar les bicis i acabar de muntar-les arriben els amics del terratrèmols amb bota de vi inclosa. Pedro, que acabava de fer-se un entrepà, aprofita per estrenar-la i s'ofereix per a dur-la.
Tots plegats ens dirigim al restaurant per a reservar taula i fer-nos un cafè abans de començar la ruta. Així doncs, Pedro completa el seu esmorzar.

Restaurant la casota

En començar la ruta ens topetem amb el que uns cartells avisaven en la carretera direcció al Palmar: LA PERELLONADA.

Agafem una ruta que acaba en camí tallat. Tornem enrrere

VICENT (CONTINUACIÓ)

Sota la direcció de Vicent Borràs, que portava el GPS amb el Track corresponent, agafem direcció nord i anem cap al Saler i Pinedo, travessant la devesa del Saler que és una passada per les dunes i per la vegetació exuberant que té. Alguns trossos els fem per carril de bici, altres per senders de fusta i altres per l'arena (fins i tot algun tros a peu). Eixim al carril bici de la carretera del Saler i després ens acostem cap a la platja pel carril bici paral·lel a la mateixa. Un plaer anar pel costat de voramar. Arribats al Pinedo tombem cap a l'Oest i travessem un pontet prou empinat que alguns s'havien atrevit a pujar-lo sense baixar de la bici (cosa que l'any passat la majoria el passàrem a peu) que travessa la carretera del saler. Arribats a un punt tombem cap al sud per tal de rodejar l'Albufera. Anem per camins de terra (la majoria) i visitem alguns embarcaders (o ports fluvials) de l'Albufera, Catarroja (en el que vàrem pegar un mos i un trago de vi de la bota de Xavier), Silla, en el que hi havia dos mestres jubilats, com nosaltres, amb feines de manteniment d'una barca. Paco els va preguntar i ens van explicar que aquella barca és una barca de "vela llatina" i que el 13 de març (no estic segur que fóra el 13) fan una exhibició molt interessant. El mestre que ens explicava les coses ens contava que ha estat durant un temps president d'"Escola Valenciana" i de la fundació "Sambori". Ara és el president de la federació dels ports de l'Albufera.

Port de Catarroja

Després d'això continuarem camí cap al sud i després a l'Oest fins arribar al Palmar.
Aprofitem per fer-nos unes fotos.

En dirigim la restaurant La Casota on ens esperava un bon dinar i un bon ambient. Vam dinar creïlles braves, esgarraet, (em deixe alguna cosa) pa torradet amb all-i-oli i tomateta amb oli i tot seguit un bon plat d'arròs a banda i de fideuà i un bon postre. Cervesa, vi del costat de Casinos i per finalitzar un bon rebentat. To això animat per la música i veu de Xavier, acompanyat per la veu de Jose Mangrinyan.

Ha estat "Tot un plaer".
Salutacions: Vicent

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Almenara (21/01/2015)

El dimecres, La Morralla ha canviat de bici i convertits en biqueros hem eixit cap a les cases de Queralt. El recorregut de l’anada (encara que Joan la tingut que retallar; perquè algun despertador no ha tocat) ha estat d’allò més interessant. Des d’Almenara hem vist molt del terme de Quart. Destacaré la finca d’estil “piramidal”, tota ribassada de pedra seca de rodeno que a tots ens ha impressionat. Després, ja cara a la mar tots juntets per a les 10 en punt al lloc. (no s’ha perdut ningú).
Encara no estaven a la taula hem tingut la sorpresa de Quique i Toni que ja torna a ser valencià.
El lloc, l’esmorzar i la tertúlia també han estat interessants. Hem decidit que el proper dimarts anirem a L’Albufera per repetir una eixida que ja l’any passat han fet en companyia d’alguns terratremols.
I si l’anada era curiosa, la tornada de cine. Sempre per vora mar i per “passarel·la” de fusta on Pedro dia que anava en avió, fins a Xilxes. D’allí al camí de Cabres i cap a casa per la bassa i el polígon de La Mezquita. Una bona excursió, m’agradat molt.
David