EIXIDA A BENAVITES (18/02/2015)

POC A POC SE FA CAMÍ

Amb bici BTT com és habitual des de fa ja unes setmanes. Trobada al banquet a les 8 i una mica (culpa del trànsit ). Ens dirigim cap al camí del pou iniciant una eixida relaxant i amb bon oratge i arribem al camí cabres per creuar la carretera general i, en lloc d'arribar a Moncofa, trencar a la dreta  i plantar-nos en la mar de Xilxes. Fa un matí preciós i passejar amb la BTT a vora de la mar és una sensació extraordinària. Anem ara cap a la platja de Queral per acabar per fi agafant la carretera que ens haurà de dur a Benavites. Allí ens espera Quique i de seguida arriba Toni.

Esmorzar amb un entrepà classic de Benavites que guanya per golejada, (llomello amb pisto diuen). La guarnició de costum, cacaus i olives la beguda com sempre i els rebentats bons.

Si us he de fer algún comentari de les converses ho tinc complicat si tenim en compte que n'erem 7, Vicent, Jose, Joan, Pedro, Quique, Toni i jo mateix, i n'hi havia 3 converses diferents; per una banda Vicent i Jose crec que xerraven sobre temes d'educació (no estic segur), Joan, Toni i Quique començaren parlant sobre bodegues però al final Joan finalitzà derivant el tema sobre ametles, garrofers i horts de taronges. I per fi Pedro després de despotricar sobres esglèsia i polítics em va demostrar que en ocasions si que és conseqüent amb les seves idees perquè moltes vegades ha dit que sobra la monarquia i s'ha passat prou de temps explicant-me les excel·lències de la nova operadora de mòbil que ha contractat, molt millor que Orange; es tracta de l'operadora de telefonia REPÚBLICA.

Hem acabat l'esmorzar i comencem ara la torrnada a casa. Anem a la Font de Quart i des d'allí agafem diferents camins que ens duran a fer una visita a JuanJo  que es troba treballant les seves finques de tarongers i ens agraeix el detall. Després d'una estoneta reprenem la marxa arribant a la via de servei que ens durà a la Vall. Durant tota aquesta segona part de l'etapa hem fet per primera vegada recorregut per camí amb terra, una mica de pedra solta i alguna rampeta que per a mi ha suposat una salt qualitatiu respecte a les anteriors i que és ni més ni menys el que jo vaig demanar, anar introdïn-me paulatinament; per tant he d'estar content encara que per a mi supose un esforç (és el que demane si vull progessar. Sé que els companys han d'esperar-me moltes vegades però saben que jo done tot el que tinc i me cuiden i són una companyia inmillorable. GRÀCIES  AMICS