EIXIDA A CÀRRICA (13/02/2016)

La superació personal no és una idea utòpica

Sovint, quan entrem en una llibreria, deixem caure la nostra vista en una determinada secció de la botiga. "Supera't a tu mateix", "4 reptes per a ser millor" o "Desafiaments que posen a prova la teva capacitat personal", podrien ser alguns dels títols imaginaris que ens trobéssim en la nostra recerca.

Però, és possible aprendre a desafiar personalment? És cert que podem complir els reptes que ens proposem, siguin quines siguin? En psicologia, es defineix la paraula resiliència com la capacitat individual per sobreposar-se a períodes de dolor emocional i traumes variats. En altres paraules, el poder de suportar una situació, per difícil que sigui, i aprendre d'ella.

I per què aquesta introducció?, Doncs són ja moltes setmanes què, per una celebració o una altra, els protagonismes de la crònica ha estat d'altres. Però entre elles hem observat la progressió ascendent i el bon esta de forma de Tomàs. Ha ningú se'ns escapa i encara que el tractament és de naturalitat, tots som conscients de l'esperança, la voluntat, el sacrifici, i la força  que has posat i segueixes posant al llarg d'aquests últims anys. 

Disculpa Tomás aquest atreviment; però no volia deixar passar més temps sense fer públic aquest reconeixement merescut i el molt que t'admirem. Moltes vegades ens has agraït les nostres atencions i l'ajut; però nosaltres també volem agrair-te tot el que estem aprenent de tu. 

Bé. igual ara, quan trenques aigües, se't va les forces i totes aquestes floretes es queda en foc d'encenalls.

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8:00h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Càrrrica (Bar Serapios)/Ribesalbes. 
Bici:Carretera

Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan i Vicent (A Càrrica). David (A Ribesalbes)

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorbe-Càrrica (esmorzar bar Serapios)-Segorbe, Soneja, Azuebar-Fondeguilla-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 64 km. 

Crònica: Tic, Tac, Tic, Tac. Les 8 h. Falta Joan. Per ahí ve. Ja estem tots. Ale, anem-se'n. Però Tomás parla.
--En l'aire que fa, penseu que es bona decisió anar a Ribesalbes?.
--Pedro s'agarra de seguida com una pagellida. -- Si, si, vamos a Torres, Torres, al bar del aguelete. Tant que ha malparlat d'aquest bar i ara no vol eixir d'allí. Com gira la truita.
-- Jose, Vicent i Joan, muts
-- Tomàs continua en el seu raonament. --Podríem anar a Càrrica i així si augmenta el vent al tornar el tindrem a favor.
-- Tu que dius, Joan?
-- A mi m'és inversemblant. Aquesta ha estat l'única paraula que hem sentit fins que hem arribat al bar de Càrrica.
-- Si el vent no passarà de 20 km/h. diu Jose.
-- No!, mira la bandera d'Espanya com està.
-- Bandera!, Jo diria banderes; perquè no sé si sabreu; però en el poblet hi han més Consolats que en altra part de La Vall. És el lloc on més banderes per quilòmetre quadrat hi han.
-- Bé, Tomás tu manes. Mou i tots darrere de tu.
Que li hem dit, no sé si perquè es sentia culpable o què, o per el que he comentat al inici de la crònica, el seu bon estat de forma, la cosa és que s'ha posat a tirar i ni vent, ni pujades ni dificultat que es posés al davant, fins a Càrrica no ha amollat i no ens ha deixat amollar. També pot ser que li va picar el qualificatiu de l'altre dia de que ell i Pedro són cul i merda; perquè des de ja que s'ha desenganxat de la merda (Pedro) i no la deixat que s'arrimés. La desmoralització de Pedro era tal, que ha tingut que trobar excuses com les de "me duele la rodilla", "los 70 años pesan".
Entre mitges, Jose li fa un comentari a Tomás. --I David, tu saps algo?. T'ha dit si eixia?. Igual va a Ribesalbes.
-- Què, en cotxe? contesta Tomás.
-- Igual si fins a Betxí i des d'allí a Ribesalbes en bici. --contesta Jose.
La cosa és que es queda així i ningú hem pres la decisió de comunicar-li el canvi, pensant que en aquest oratge no eixiria.
Passant 5 minuts de les 10 h. saludàvem a la propietària del bar Serapios que estava raonant en una veïna a la porta.  
La nostra taula està lliure, els que els agrada el sol al costat de la finestra i la resta a continuació. Ràpidament venen a prendre nota i en temps record ens serveixen. Vicent, recordant-se que ací les "guindilles" són molt bones, en demana i si teniu all-i-oli, també.
Sona el telèfon de Vicent. Jose amb una premonició diu. -- Ja està ahi David.
Efectivament, Vicent llegeix en el mòbil el seu nom. En començar la conversa i per la cara de Vicent, anem descobrint que David a eixit i que ha fet cap a Ribesalbes. Les excuses d'a continuació ho confirmen. Penja i fem el comentari de que hauriem d'haver avisat. Uns segons d'acusacions d'uns als altres de qui hauria d'haver cridat  i fi de la discussió. El que està fet, està fet i el que no té remei, no té remei. 
--¿Todos querran carajillos? -- pregunta la cambrera.
-- Si, si.
-- ¿Quemados y de ron?.
-- Si, quemados; però de conyac.
-- Pedro, tinc una bici que és ideal per a tu. --Li diu Joan. Aquesta oferta dona peu a una conversa de les avantatges de la bici, de la seva idoneïtat, de la gran oportunitat; però Pedro segueix fidel a la seva cartera, la té tancada i ben tancada. 
Ens acabem els carajillos i no ens encantem com altres vegades. No eren les 11:30 h. i ja estàvem de tornada. Girem el calcetí i per on hem vingut tornarem.  Això ha estat el primer pensament fins que en arribar a Soneja, Pedro ens ha proposat anar pel Marianet.
-- Tomás, ¿tu que dices? Nos vamos por el Marianet.
-- Por donde vaya Pepe, que és el que va delante. -- Contesta Tomás.
Pepe, que es dona per al·ludit, amaina la marxa i deixa passar a Pedro passant-li el repte.
-- Bueno què, si me giro a la izquierda ¿me seguireis? Seguit d'una sèrie d'auto qualificacions, no me hareis caso, jo no pinto nada... Tal era la llàstima que donava, que l'he animat a que gire que el seguirem. Ell continuava.
-- Ja veras como no viene nadie.
Arriba a la redona i en el coll girat cap enrere agafa la direcció del Marianet, tots el seguim. Ell continuava en el coll girat assegurant-se que tots el seguien.
-- Vaya, no me lo creo. Me haveis hecho caso. Ahora resulta que mando y todo. 
-- Pedro, després de que el dimecres dius que t'hem deixat, estàvem en deute en tu i no hem volgut contrariar-te.
-- Que poc a necessitat per motivar-se. La seva marxa s'ha convertit en més lleugera. Ha donat el tipus i fins i tot s'ha avançat per agafar aigua en Azuebar. I quan ens ha tornat a agarrar, no ha parat. Aprofitant dos bikeros joves que ens passaven, s'ha posat a roda d'ells i s'ha anat. No l'hem vist fins dalt del Marianet. Sorprenentment, ni ens ha ensenyat el cul, ni ha soltat cap crit despectiu ni res. Molt bé Pedro, tot un cavaller.
Ja tot cara avall i cadascú segons les seves habilitats i riscs hem posat les bicis a tope. 
Eren les 12:30 h, quan en fila hem anat arribant al banquet per fer una llarga aturada. Avui hem fet una cosa bona. El recés de l'esmorzar curt, eixir a bona hora i per tant arribar a bona hora. A la fi mitja hora de banquet. 
-- Joan, on anem el dimecres?
-- A mi m'és inversemblant. Aquesta ha estat la primera paraula d'aquest matí i ara és l'última.
Després de diferents recorreguts geogràfics i sospesant les diferents alternatives, ens hem inclinat per Algar.
A les 13 h. ens hem acomiadat fins el dimecres per anar a Algar entre camins de terra i buscant alguna que altra pujada que ens enforteix les cames. Per al dissabte ens veurem amb els nostres amics de l'Horta en Petrés.

EIXIDA A CÀRRICA

24/6/15 Dimecres

Són les 8:45 h, estem tots a falta de Tomàs (que avui no ix per tindre una prova mèdica) i Pedro que no sabem d'on ix ni com. Als 5 minuts apareix, atrafegat, que ve des de Xilxes amb la bici de carretera. Vol canviar de bici però li diem que no cal, donat que anem per carretera i, a més, la bici que duu Josep és també la de carretera. Eixim, tots quatre (dues bicis de carretera i dues de muntanya), en direcció Algar. El recorregut és el de sempre: Algar, el Joncar, carretera general vella fins Segorb (Pedro ha contactat pel camí amb un ciclista que al saber que erem de la Vall li ha preguntat si coneixia a Caisco), Càrrica.

Al bar ens asseiem a la taula del costat de la finestra, com tantes vegades. Gaudim de la Xibeca fresca i bona, cacauets i olives bones (verdes i negres), vi amb llimonà i tot seguit els entrepans, rugues o cantells a quin més bò. Ah i no oblidem l'all-i-oli (tot i que no era caser). El rebentat bò i Joan (per ser el seu sant i el del "rei") ens convida al segon. Redò.

Xarrem, com sempre de tot, però s'endú la major part el reflexionar sobre el fet de la jubilació, els canvis que això comporta en el dia a dia i de la importància de tindre moments de "egoisme", com ara l'estada al Matarranya o semblant (per cert Tobaset, tot anirà de penícula). Ha estat un col·loqui molt profitós.

La tornada és pel mateix itinerari que l'anada. Cal dir que Pedro duu la roda de davant bastant fluixa i ha d'unflar-la. En arribar a la cruïlla amb la carretera ràpida, Pedro es desvia cap a Xilxes i nosaltres tres fem cap al banquet de la Morralla on xerrem una estona i quedem que el dissabte que ve, anem a Petrés que és on toca (Albalat-Petrés-Canet-Petrés-Albalat-Petrés-Canet i així successivament).

Total km: 67

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A CÀRRICA (29/04/2015)

PEDALEJAR ENTRE DUES AIGÜES

Fent un repàs de qui ha fet les últimes cròniques, i descartant a Pedro, que no s'atreveix, al·ludint a no sé quantes excuses, Bé tirant de la seva falta d'autoestima: "que si yo no tengo vuestro nivel" "que como me voy a comparar a vosotros" "donde hayan maestros que pinto yo"; o tirant de l'excusa lingüística: "ese bloc es en valenciano y yo no se escribierlo" o "si estuviera en castellano me seria más fácil"; la cosa és que em toca fer la crònica.

El títol de la crònica és per seguir les últimes tendències d'encetar-les amb alguna parrafada. La meva s'entendrà en el transcurs de la crònica. 

Tres quarts de vuit, les campanades del rellotge del centre des de la llunyania així ho anuncien. En un puny arribem Tomás, Jose, Vicent i Joan. Aquesta puntualitat no te res a veure amb si són més o menys formals (distintiu de La Morralla); és simplement vellesa. Això deu pensar Pedro, que  no vol envellir i es queda mirant-se en l'espill i manté la informalitat, es retarda un 5 minuts.

Avui toca anar a Càrrica, tots sabem per on anar en bici de carretera, però i en la BTT?, per on ens portarà Joan? De moment iniciem la marxa per la ruta de carretera. Pedro li dona suggerències a Joan: "podrias ir a buscar la ruta verde". Joan li contesta. "Ves tu davant i fes" No hi ha més explicació. Ja se sap, Joan és una mica prou guineu. Jo com especulador que soc, en el meu cap van passant les possibles alternatives per on ens dura i vaig fent les meves travesses a veure si encert. En aquest pensament estic quan em trobe en la situació que explica el títol de pedalejar entre dues aigües, variant que faig de la dita real que diu nedar entre dues aigües i que no és altra que per davant van Joan i Vicent enraonant i traient una lleugera avantatge, i darrere meva, Pedro i Tomàs, quedant-se, i jo al mig, sense posar cullerada en cap de les converses. Finalment decideix esperar la corrent dels de darrere i fer-los participis dels meus pensaments sobre la ruta que agafarà Joan.  Pot ser que anem per Escales, passem la redona i no. Comentari de Pedro: "Yo ya le he dicho que podriamos ir por la via verde; pero como mi cuñado es...". Igual anem pel camí de la dreta que ve a continuació i que passa per la finca de Eduardo Galiana. També el passem de llarg. --Pedro ja sols ens queden dues alternatives, o fa el que tu dius i entrem en la ruta verda; o anem per la ruta de costum, o siga la que fem en la bici de carretera. Arribant a Algar, Joan i Vicent ens esperen i en adjuntar-nos li arranquem a Joan alguna explicació. --He pensat fer la ruta de sempre; perquè és la mes suau, la que millor li anirà a Tomás i no agarrem la via verda; perquè es va allunyant de Segorb. Molt bé Joan, tu manes. Eixida d'Algar, rampeta fins el Juncar i la inèrcia torna a crear la situació de Joan i Vicent davant i Pedro i Tomás darrere. Aquesta vegada no  vull pedalejar entre dues aigües i m'adhereixo al grup davanter. La distància va creixent i en Sot de Ferrer decidim esperar i fins a Càrrica anem tots plegats. En passar per Villatorcas, Joan ens avança que al tornar ho farem per aci.

El bar Los Serapios ens espera. Pràcticament estem sols, dues taules en una persona i nosaltres. Al front del bar, el fill sols; però sembla que la mare li havia deixat avituallament preparat. Li oferim els servicis de Pedro que té el títol de cuiner recent i que igual que fa una paella et fa truites. No ha fet falta. En això que ha arribat Tony. Tots fem bon compte de l'avitualla amb un rebentat espectacular. 

S'enceta una conversa que poc a poc va pujant de to i que inclòs arriba al personal. Aquesta vegada jo si agafe la dita popular al peu de la dreta, nade entre dues aigües, la veu cantant la porten, Tomás i Vicent per un costat i Pedro contra ells dos, Joan i jo en segon pla, si bé llançant alguna puntada de tant en tant i Tony que no s'entera. El motiu de la conversa es queda en taula. El segon rebentat calma la situació i les aigües tornen a mare. 

Se'ns ha fet tard, més de les 12 h. Quantes vegades diem que les 11 seria l'ideal i que a més tardar les 11:30; però en açò continuem sent Morralla.

La tornada, com havia anunciat Joan, ha estat híbrida. Primera part per traçat nou, iniciada agafant en Segorb un camí que porta a Geldo, seguim per un tram de la 340 (club les Paquis), en arribar al desviament de Villatorcas entrem dins, acomiadant-nos de Tony. 

Villatorcas és un poble com el puny i per tram de terra seguim bordejant el riu i entre fruiters. Des de fa molts anys que he sentir dir que la vega del Palància era molt rica en l'agricultura i avui em descobert tal veritat. 

Entrada al poble de Villatorcas

Agafem el camí de terra

Un xicotet aljub entre canyars

Antic molí de la llum 
(Dalt del balcó la imatge de La Cova Santa)

Rètol explicatiu

Creuant el riu Palància

Aquest camí ens ha tret al bufador d'Almedijar. A partir d'aci hem seguit la ruta habitual per carretera, no sense sentir a Pedro més d'una vegada que agafarem un camí de la dreta que ens portava a Escales. Cosa que ha fet cremar a Joan: --"Tu agafa'l, vinga, tu ves per ahí, i el que arribe mes tard paga els esmorzar. Total que la carretera s'empinava i se'n va davant, al que li segueix Vicent i jo ho intente però a les primeres de canvi estic despenjat i una altra vegada em trobe pedalejant entre dues aigües. Dalt d'Azuebar passe a Joan que esta pixant, Vicent continua davant i ha tret una distància, "los amiguitos del alma" aniran a la seva i ni se'ls veu. En passar Azuebar, espero a Joan i fins a dalt del Marianet anem junt contemplant la quantitat d'espàrrecs que hi havien a la cuneta i que convidaven a baixar i fer un bon manoll. En arribar dalt ens espera pixant Vicent. Vaja, ara resulta que el Marianet l'he fet pedalejat entre dues pixarrades. Doncs jo no baix a ser menys, vaig a alimentar un ametler,--Vicent, tu en quin has pixat. --En aquell, --doncs jo en aquest. Joan que diu: --Ja vorem qui es torna més groc i sabrem qui va més carregat. En eixes que han arribat Tomás i Pedro, l'aparença indicava que Tomás arrossegava de Pedro.

Baixada del Marianet per la carretera vella a excepció de Joan que ha tornat a fer de guineu i s'ha tirat per la carretera principal. La resta hem anat serpentejant i tirant mà de fre fins retrobar-nos baix. Ja tots junt fins la Vall. Pedro i jo hem estrenat el flamant passeig pepero de Fondeguilla fins la Penya la Nuvia (la Bonig havia anunciat que seria fins La Vall, s'ho reservaran per a les eleccions generals) on uns empleat estaven fent els últims retocs electorals i als que he punxat dient-los: --És precís votar al PP. --I una merda!, m'ha contestat. -- Molt bé xicot, així es parla.

En la redona de l'avinguda Sud-oest ens hem separat els de la zona centre dels del barri pepero del Poblet, on en arribar a la redona anterior al bou, per on entra Pedro a sa casa, Vicent i jo l'hem seguit per tal de xafar el nou asfalt abans que ho faci un bou.

Km. totals: 64km.

Jose

EIXIDA A CÀRRICA (10/09/2014)

CÀRRICA (Cronista: Joan)
De la Vall: Pedro,Tomàs i Joan.
De Paterna: Quique.

XERRAMECA

Amb prou puntualitat els tres ciclistes vallers comencen la ruta. Bona temperatura fresqueta que ajuda a pedalar sense cap esforç. Pedro i Tomàs conversen amb fluïdesa i el que escriu, al capdavant contemplant el paisatge.Algar, el Joncar,S oneja, Sogorb i Càrrica. Hem arribat i deseguida hem assegut a la taula.  Esmorzar com sempre, cantells d'allò que ens ha ofertat la dona del bar.Arriba Quique i com és preceptiu l'esperem. Conversa amena."A ver listo que es ir de picos pardos". Pedro,li diu a Joan, xerrameques. Ho ha sentit a la tele el dia de abans. Pedro "te apuestas los carajillos".  No. Aixa arrere. Crec que l'únic que no ho tenia molt clar era ell. En la calor de la conversa: altre rebentat. Fins aci tot bé."Hoy a ocho euros, pues os habéis bebido dos botellas de cerveza."Al carrer us ho podeu imaginar.Jo he perdut un guant i en arribar a Sogorb he tornat a per ell al bar.Quique ha fet marxa, doncs fins a Paterna encara dues hores. Nosaltres hem arribat a la Vall a la una i quart. Hem fet una estoneta al banc i cap a casa. Etapa entretinguda crec que cordial i xalesta. 
Total 69 quilòmetres.

EIXIDA A CÀRRICA / SEGORB (09/08/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: Cadascú segons li ha convingut
Llocs d'eixida: Montán/Moncofa/Xilxes/Faura
Lloc de destí: Càrrica/Segorb.
Equip: Des de Montán: Jose. Des de Moncofa: Vicent. Des de Xilxes: Pedro, Joan, Quique i Sergi. Des de Faura: Tony. 
Ruta1 (Jose): Montán/Caudiel/Jerica/Novaliches/Embassament del Regajo/Navajas/ Segorb/Soneja/ Càrrica/Segorb (esmorzar)/Navajas/Jerica/Caudiel/Montán. (75km).
Ruta 2 (Vicent): Moncofa/La Vall/Algar/Soneja/Segorb/Càrrica/Segorb (esmorzar)/...
Ruta 3 (Joan i Pedro): Xilxes/La Vall/Fondeguilla/Azuevar/Soneja/Segorb (esmorzar)/...
Ruta 4 (Quique i Sergi): Xilxes/La Vall/Fondeguilla/Azuevar/Soneja/Bufador d'Almedijar/Castellnovo/Càrrica/Segorb (esmorzar)/...
Ruta 5 (Tony): Faura/Almenara/La Vall/Fondeguilla/Azuevar/Soneja/Bufador d'Almedijar/Castellnovo/Càrrica/Segorb (esmorzar)/...

Ressenya (Jose):
Be, com es veu en la fitxa, els diferents llocs de residència durant l'estiu i la millor o pijor actitud a matinar, ha determinat que cadascú hagi acudit a la cita de Càrrica al seu aire. Això si la puntualitat de les 10 s'ha complit. Tan sols ens ha fallat el bar de Càrrica, que s'havia agafat el dia d'avui de descans i estava tancat. Així que hem fet us del pla B i hem anat a Segorb. No és la primera vegada que ens passa.
La il·lusió per compartir taula en la Morralla m'ha fet fer una bogeria, tenir que pujar Arenillas, després tot cara avall fins a Soneja on m'he trobat en Vicent que ja venia. Trucada de telèfon a Pedro per saber d'ells, estaven encara en Azuevar, sols Pedro i Joan, Quique, Sergi i Tony portaven un altre horari i estaven més darrere. Vicent i jo decidim anar cap a Càrrica i ja arrivaran. La nostra davantera ha fet que descobrirem primer el tancament del bar i evitar que Pedro i Joan passaren de Segorb. Els que no s'han estalviat anar a Càrrica han estat Quique, Sergi i Tony que han anat per Castellnovo i els ha passat el mateix que a Vicent i a mi, descobrir que esatva tancat el bar i cap a Segorb.
Hem esmorzat en el bar de Segorb i com açò és territori castellonenc, alhora de pagar, 6,50€.

La tornada tot agrupat menys jo, que com diu Julio "solito me quedo". Julio ara t'entenc, no hi ha com patri-ho en les pròpies carns. A més a més tot cap a munt i la calor d'afegitó. Pèro una vegada arribes compensa l'esforç, les persones som així, la satisfacció de les fites fa donar per bo el patiment. La setmana que bé hem quedat a Torrechiva. No pensava que recuperaria la pràctica ciclista de fa 10 anys, quan rodava per les comarques del Palància i el Millars i les rutes es feien com la d'avui a un punt intermig de Montan. El dimecres que bé a Torrechiva i a l'altre la clàssica visita a Montán. Aneu mentalitzant-se. 

PD. Quan un fa eixides per lliure el menys que té que fer és escriure la part del cami que no comparteix amb els altres. Així que aquesta crònica està oberta a tots per tal de completar la ruta de la fitxa com les seves pròpies aportacions.

VA QUE NO ES DIGA. 

EIXIDA A CÀRRICA (07/06/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Joan, Pedro, David i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Joncar-Soneja-Sogorb- Càrrica-Sogorb-Soneja-Joncar-Algar- La Vall d'Uixó.

Ressenya:
      Per tercera vegada consecutiva a última hora en canviat Almedijar per Càrrica. Acò és conseqüència de dues coses: La primera és perquè d'un temps ençà se'ns ha travessat l'amo del bar iniciat per una mala experiència de Pedro i Vicent i que encara pesa com una llosa. L'altra és, que l'alternativa dins de la mateixa zona de Càrrica tira molt. Per tant ho tenim tots clar. A més a més està en la ruta per abordar a finals de juny el destí de Gàtova. 
      Aquesta ruta, que tan ben valorada està pel grup, és ni més ni menys per l'esmorzar, ja que en quan a la ruta es converteix en un desgavell. Si l'última vegada va ser Pedro el que la va fer de cacauer, quan ve David, el raret, la cosa ja va per l'última taula. I tot és per si passar o no per Algar. La Morralla ha deixat ben clar, que mentre pugem evitar tocar la carretera principal, circularem per l'àrea de servei i per dins d'Algar. A partir d'ací ja és no fer cas de l'acord majoritari de la penya.
      Avui s'ha produït  una variant nova que he anomenada com la famosa teoria de:

      La poma podrida fa malbé la resta del fruiter 

      Quan fiquem en un fruiter una poma que comença a podrir comencen a fer-ho les altres fruites que estan més a prop d'ella i per efecte dòmino acaben totes les del fruiter fetes malbé. 

      Açò sembla que li ha passat avui a Tomás i Pedro que han seguit les rareses de David.

      La culpa és del gas etilè que desprèn la poma dolenta. L'etilè és un hormona vegetal que alliberen els fruits durant el seu procés de maduració i que alhora l'accelera. La poma pateix un augment molt brusc d'emissió d'etilè quan madura. Per això, quan hi ha una poma massa madura o en procés de putrefacció al fruiter cal treure per evitar que el gas arribi a les altres fruites properes i les maduri més ràpid del desitjat.
      Així que David fes-te mirar això del gas etilè; perquè si el flat el tens molt seguit no sé com acabarem las resta. A veure si et tenim que botar fora del fruiter.
      Damunt aquestes bifurcacions de rutes no aconsegueixen cap avantatge. Es clar que la geometria ho diu, la línia recta és el camí més curt i per tant no s'ha produït l'agrupament fins les portes de Càrrica.
      En seure-nos a taula era evident el comentari de la situació; però no ha durat gaire. Tots som els suficients llests per comprendre la bogeria que suposa aquestes rucades. 
      A la tornada, en arribar al Juncar, entrem en la zona conflictiva. David ha soltat el gas etilè i ha tirat recte per la carretera, a la resta no ens ha arribat el flaire i hem seguit la ruta marcada. 
      Sembla que el flat aquesta vegada a David li ha produït mal de panxa i en arribar a la redona d'Escales ens estava esperant. No sabem si açò és un símptoma de cura o què.
      Per acabar ressaltar, que després de tan insistir Pedro de que anàrem a sa casa a fer-nos unes cerveses, en arribar a la Vall ens hem encarat tots en direcció a sa casa i en el seu jardí hem refrescat.

      Bé, jo per si de cas el gas etilè encara està actiu, me'n vaig a fer el Camí de Sant Jaume i espero que al tornar l'atmosfera estigui més neta. Per contra, com diu David, igual hem trobo en el personatge exhibicionista i hem dona un esglai.
      Deixeu les cròniques en el meu correu i quan torne ja les penje.

Km totals: 67km.

EIXIDA A CÀRRICA (10/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Joan, David i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Joncar-Soneja-Sogorb- Càrrica-Sogorb-Soneja-Joncar-Algar- La Vall d'Uixó.

Ressenya:

En un ambient bouer ens hem concentrat al lloc d'eixida. El poblet s'estava omplint de corredors que com si d'una marató es tracta-se es preparaven tant d'indumentària pamplonica, com de sabatilles. Aquest esdeveniment ha deixat en casa a Pedro preparant els xurros i el xocolata. El cuquet li rosegava i no ha pogut evitar eixir a la redona a acomiadar-se de nosaltres. Joan ha pensat, que en acabar el tancament de bous, Pedro agafaria la bici i vindria a l'encontre.

Com que Joan es retardava una mica, David decideix anar fent camí i Tomás el segueix. Vicent i Jose ens esperem. No tarda gaire en arribar Joan i sense més demora iniciem la marxa. El fet que hi havien dos davant provocava que havia que donar-los caça. Cosa que es produeix en la redona d'accés a Algar, on David, preocupat en no donar la talla i en que nosaltres no anàrem al nostre ritme, entra en la carretera. La resta per la carretera antiga d'Algar fins el Juncar. No l'agafem fins el Bar Millan de Sot de Ferrer. A partir d'aquí tots junts i en eixa marxeta cundidora, abans de les 10h. ja estàvem en la taula del Bar Serapios.

Bons esmorzars, bon rotllo i una conversa amena ha afavorit un bon ambient, trencat per una trucada de Pedro per assegurar-se on estàvem amb a intenció d'eixir en la bici al nostre encontre. Us recordeu que Joan en l'eixida ja ho havia dit. Perquè et coneixen tant Pedro!. Li diem la ruta, ens alcem de la taula, paguem i cap a La Vall amb la intenció de veure a Pedro. Tu las vist, nosaltres tampoc, malgrat i tot de que a partir d'Algar hem establit una dispersió de bicis, anant cadascú per un camí. Recerca infructuosa. Ve Pedro, tots coincideixin en dir, que encara que Pedro no vinga, la té que armar. No sabem si s'ha perdut o s'ha quedat atrapat en algun toril dels bous.

Km totals: 65km.

EIXIDA A CÀRRICA (22/03/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Pedro i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Joncar-Sogorb- Càrrica-Sogorb-Joncar-Algar- La Valld'Uixó.

Ressenya:
Dissabte 22, a les 8:00h. acudim Tomàs, Pedro i Vicent. Jose se n'anava de boda a Bètera, i Joan, no havia dit res i ja passaven 10 minuts de les 8. Vam decidir eixir i ja voriem. Tomàs proposa anar a Càrrica per allò de que segurament esmorzariem més a gust. A Pedro i a Vicent ens va semblar perfecte i assentim. Comuniquem el canvi, al grup de what's app i a Toni, i marxem. Sense presses però sense parar, a les 9:58 h arribàvem a Càrrica.

Com a novetat hem de dir que hi havia una xiqueta de 8 mesets, molt simpàtica, amb un taca-taca pegant voltes pel bar (la neta de l'ama).  L'esmorzar, com sempre molt bo (favetes amb cansaladeta i truita d'allets amb favetes) Després dels dos rebentats cremaets i del cafè, ens alcem, de tornada a les 11:05 h i tranquilets, però sense parar (no cal dir que Pedro, com sempre, quan ha acumulat calories està que se n'ix), tornem cap a la Vall. A les 12:20 h aproximadament ens assèiem al banquet de la Colònia. Vam fer la xerradeta  i vam quedar per anar dimecres a Almenara i dissabte a Petrés.

Km totals: 65km.

Cronista: Vicent.

EIXIDA A CÀRRICA (12/02/2014)

Per Santa Eulàlia, el temps canvia. (12 febrer)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura/Paterna.
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás i Vicent. Des de Faura: Toni. Des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar, Bar Serapios)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-La Vall d'Uixó.

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada

Esmorzar: Com ve diu la dita només hi ha que veure-nos a tots en la taula del bar Serapios de Càrrica per a descobrir que ens trobem molt a gust en aquest lloc. 

Estar quiet com una bassa d'oli

Ressenya: El nostre amic el vent ha donat pas aquest matí al fred. Mireu si estàvem acostumat al vent que la primera cosa que ens ha vingut al cap en moure ha estat la seva absència i amb la sensació de que ens faltava quelcom. Així que amb el vent en calma i el fred a la cara ens hem dirigit a terres del Palància. En un bot ens hem presentat en Càrrica. A la tornada hem acompanyat a Quique fins Torres, Torres i a Toni fins a Faura. Açò ha fet que una vegada més allargàrem la ruta i tornàrem a parra dels 60km.

Kms totals:: 75 km.

EIXIDA A CÀRRICA (11/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar, Bar Serapios)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: Bon esmorzar com és costum en aquest bar i excel·lent tertúlia que ha allargar l'esmorzar més del que deuríem i si a més a més ha hagut repeteixo de carajillo, la cosa es complica. Ja he fet més d'una vegada la reflexió d'acurtar el temps de l'esmorzar; però sembla que estem tant a gust xerrant que no reparem en el temps. Com diu Joan, hi ha que gaudir d'aquests moments.

Ressenya: El que en un principi creava dubtes de si l'elecció a Càrrica hauria estat un bon encert pel fred d'aquest dies, després del dia núvol que s'ha presentat ha resultat una marxa sense gens de fred i hem fet un recorregut plaenter. Les anècdotes del dia les han protagonitzat Vicent i Pedro. 
Vicent perquè s'ha fet totes les redones de la ruta més d'una vegada. De segur que el seu comptaquilòmetres ha marcat més d'algun quilòmetre que la resta.

Redona de Sot de Ferrer

Redona de Soneja

Redona de Geldo

Redona del Juncar

Redona d'Escales

Redona del Pinyal

Crec que no me'n deixat cap.
I Pedro, perquè ha deixat pel camí part del seu equipament, cansat de suportar les crítiques del seu cunyat que sempre li està tirant en cara que va vestit igual que "el tio Farra". Així que en un contenidor que hi ha en l'entrada a la discoteca La Masia ha llençat els guants i al tornar no ha volgut parar a llençar el culot per no llevar-se les sabates; però si que l'ha destrossat i ha assegurat que en arribar a casa el llença al fem.

Contenidor on Pedro ha llençat els guants

Km totals: 67km.

EIXIDA A CÀRRICA (19/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Paterna/Massamagrell
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent, Joan i David. Des de Paterna: Quique i des de Massamagrell: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar, Bar Serapios)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: L'esmorzar l'hem fet en dos torns, ja que quan havíem acabat han aparegut prop de les 11h. Quique i Toni que havien tingut un problema de coordinació en el lloc de trobament. Sorprenentment hem esmorzat encara al carrer ja que el bon temps ens respecta i sona estrany que a aquestes altures, en Càrrica, faci tan bon oratge.
En quant al menú com sempre, ben atesos i molt bo, inclòs el carajillo. El preu ha pujat 50 cent. Ara són 6€.

Ressenya: Aquesta eixida, de les de la la zona de Castelló, és una de les més tranquil·les per anar en bici. Tot el recorregut és per àrea de servei. Definitivament i per a que tota La Morralla ho sàpiga, no tocarem la carretera d'Algar. El traçat és l'ideal per fer cama, ja que sempre vas picant cap amunt i sense massa desnivell llevat d'algunes pujades curtes. La ruta ens ha aportat una bona informació sobre el preu de la gasolina. Hem descobert que en Soneja està la més barata de la contornada. També està bé de preu la del Juncar.
A la tornada sempre hi ha un tram que des de sempre brinda a les provocacions, és el que accedeix a la gasolinera del Juncar i que comença del pont de l'antiga carretera nacional Sagunt-Burgos fins a dalt amb una pendent exigent. 

Pont d'inici de la pujada del Juncar

Us recordeu que en l'última ressenya de l'eixida anterior Pedro ja va fer alguna de les seves i que després de  la derrota deia que "no más", "no puedo" "ya no soy el que era". Doncs sabeu qui ha començat en les proximitats del pont, on comença la pujada, ho heu encertat, es clar Pedro. Ja un parell de kilòmetres abans s'havia avançat amb Vicent i ja  intuíem les seves intencions. Hem arribat a l'entrada del pont a pocs metres de Pedro i Vicent. En passar el pont Pedro se'n va, Vicent lleva llast i no el segueix. De darrere s'arrimen a Pedro Jose, Quique i Joan. Girada de coll de Pedro i assumeix l'arribada dels tres. Seguim tots junts i ningú amolla. A dues-cents metres de dalt, Quique i Joan tensen la cadena, Jose aguanta i Pedro en veure's  sobrepassat pensa el que pensa i calcula que a Quique i a Joan no els pot guanyar, per tant es tractava de no fer l'últim i l'enemic que li quedava era Jose, així que baixa pinyó, alça el cul i demarra; els tres només tenim que prémer una mica per enxampar-lo i en veure's novament sobrepassat i especialment per Jose es desbrafa com una llimona i solta com l'altre dia la frase "Nada que no puedo". Serà aquesta l'ultima de l'escarment o l'intentarà una altra vegada. Coneixent-lo de segur.

Fi de la pujada. Al fons la gasolinera del Juncar

Km totals: 67km.

EIXIDA A CÀRRICA (28/09/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Jose, Pedro, Vicent, Joan i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar -Bar Serapios-)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Ventorrillo-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall.
Esmorzar: Hem esmorzat en la terrassa aprofitant el bon estar que feia al carrer. Bon entrepà i bon servei. En la porta del bar hi havia un mazda model antic que segons David té el motor amb pistons rotatius. La propietària era l'ama del bar que segons ella l'havia canviat per un Seat 600. Be açò ha donat peu a parlar de cotxes. Com a mostra de que tenia el Seat 600 he capturat una foto que testifica la història.

Terrassa on hem esmorzat 
i que en un temps anterior servia de cotxera de l'esmentat Seat 600

Ressenya:Bé, per primera vegada des de fa un temps avui quasi aconseguim que La Morralla faci el trajecte amb tots els membres de l'eixida junts. Com que l'eixida era a Càrrica la ruta no te cap alternativa, o sigui, que el camí d'anar és únic per a tots i el que no ix del lloc al mateix temps fas el trajecte sempre darrere i si no ens dona caça arriba més tard. Doncs bé, això ho ha degut entendre David quan ha arribat puntualment al lloc d'eixida. Així que hem iniciat la marxa tots junts. Però David ens tenia que sorprendre en alguna de les seves rareses i en arribar a la redona d'Escales, el senyor se n'entra a la carretera perquè no li abellia anar per Algar i que en el Juncar ja ens trobaríem  Tu l'has fet entrar en raó, de cap de les maneres, Vaja que no anàvem a anar junts, es trencava la unitat. Damunt aquesta situació ha desencadenat que a Pedro li entrara el cuquet d'arribar al Juncar abans que David. Pujada de ritme davant d'un impossible i com a conseqüència alguns ens hem eixit de punt a més a més de fer una caça a un que ha decidit no anar amb nosaltres; però ve en el Juncar com havia dit ens ha esperat i ja tots junts fins a Càrrica. A la tornada hem tornat a fedr una de "cacauero". Com anàbem  be de temps i al Juncar encara era les 11:30h. Vicent i Jose que havien arribat primer dalt, després de deixar-se a Pedro, trencarem en direcció a Torres, Torres per tal de fer la volta pels Valls. Tots hem seguit menys David que s'ho pensa, no reacciona; però la cosa es que no ens segueix. Quan estàvem pel Ventorrillo li toca el telèfon a Vicent i era David preguntant on estàvem. Que havia passat? Que sigui perquè tenia remordiment de que pel matí ens havia abandonat o canvi de parer, havia decidit creuar per Algar i Alfara per creuar-se amb nosaltres; però va eixir al darrere. En el Ventorrillo reagrupament i fins La Vall
Km totals: 85 km.

EIXIDA A CÀRRICA (04/09/2013)

Des del mes de maig que no hi haviem vingut a Càrrica. Ho haviem intentat més d'alguna vegada; però es va abortat per diferents motius, si bé crec que Pedro i Vicent es van escapar un dia.

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h.
Llocs d'eixida: La Vall/ Xilxes/Moncofa/Paterna.
Lloc i hora de reagrupament: Pont de Cerverola 8h.
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Jose. Des de Xilxes: Pedro i Joan. Des de Moncofa: David. Des de Peterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó/Xilxes/Moncofa, Algar-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (esmorzar bar Serapios)-Tornada pel mateix lloc. Quique ha fet Paterna-Càrrica-Paterna.

Carretera d'accés a Càrrica en lleugera pendent.
Ací Pedro avui ha tingut ganes de fer tonteries i apretar. 
A la fi caçat.

Esmorzar: Hem estat molt tranquils, ací no hi ha gaire gent i l'atenció és molt bona, et serveixen en un tres i no res. Hem arribat en tres tongades. Primer Joan, Jose i Pedro, a continuació David, que per un mal entès, no hi ha vingut en nosaltres i finalment Quique. Tots ho hem fet en un interval de 15 minuts el que ha permès esmorzar tots junts. Anomenar l'estrepitós soroll que ha fet David, quan en arribar ha anat al servici i a esvarat en el camí tot just en la pendent que forma el piso en l'accés a l'asseu. Tot a quedat en un esglai i una xicoteta pelà al colze. Fora d'això hem fet bon compte de tota la despesa  Al passar per la barra David ha volgut comprar un paquet de "caliquenyos" que ja feia temps que anava darrere d'ells. Un bon regal per a fumadors que saben distingir aquesta peculiaritat de la nostra terra.
Incidències: Res a destacar. Ruta relativament plana i tan sols mencionar l'aparició del vent en l'últim tram, des d'Escales fins a La Vall, on impedia pedalejar en comoditat. L'únic que ho ha pogut trencar ha estat Joan, la resta a rebuf, prou hem tingut en seguir-lo.
Km totals: 64km.

EIXIDA A CÀRRICA (08/05/2013)

Com diu la dita: "A la tercera va la vençuda" I això és el que ha ocorregut avui, després de tres intents per anar a Càrrica avui ha pogut ser, almenys per a Pedro, Jose, Tomàs i Quique.
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h.
Lloc de destí: Càrrica
Equip: Pedro, Jose, Tomás i Quique
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Sot de Ferrer-Soneja-Geldo-Segorb-Càrrica (esmorzar-Bar Serapios)-Tornada pel mateix lloc menys el tram d'Algar que l'hem fet per la presa.
Esmorzar: Bocates descomunals i ben farcits i repito de carajillo (el segon gentilesa de Tomàs, després d'una provocació de l'ama del bar que s'ha atrevit a preguntar si en volíem un altre i es clar, no som de pedra i ha faltat poc per agarrar-li la paraula).
Incidències: Ruta molt tranquil·la i ens hem sentit comodes almeny els que hem vingut de La Vall, més calent ha arribat Quique que ho ha fet des de Paterna i per Gàtova; però tractant-se d'ell no li suposa gaire sacrifici.
Anomenar que a la porta del bar s'ha mantingut una conversa de rodes de bicicleta a conseqüència de que Tomàs s'ha posat a mesurar l'amplària de les llànties de les rodes i la demostració de lo fines que giren les seves rodes i lo poc que li quedaven per girar en la seva bici, donat que en dos dies en tendria unes altres i que per 100€, si Pedro les volia eren d'ell i amb l'al·licient de que aquestes rodes li permetrien guanyar a Jose. En principi els euros com ja sabeu, a Pedro li piquen, i no es decidia; en ixes Tomàs afegix un comentari que desestabilitza a Pedro, aquestes rodes estaven compromeses en David i debades; però que si ell pagava els 100€ i David acceptava eren per a Pedro. Açò no pareix agradar-li a Pedro que a David debades i a ell pagant; però a la fi a donat el si i la cosa ja no sé com quedarà. La resposta en l'eixida d'aquest dissabte.
Com he dit abans, a la tornada i després de molts intents de Pedro de que entràrem a la presa d'Algar, avui quan hem passat per la cruïlla, no ho he pensat dues vegades i he girat en eixa direcció. És una baixada pronunciada que invita a fer-la al contrari, o siga des d'Algar cap amunt. Hem quedat que al proper dia ho farem.

Presa d'Algar

Kms totals: 66 km.

EIXIDA A CÀRRICA (27/04/2013)

L'eixida a Càrrica s'ha suspès per la pluja i queda ajornada al dimecres que ve, 1 de maig, si el temps ens dóna una treva.

EIXIDA A CÀRRICA (9/03/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8,15h.
Lloc de destí: Càrrica
Equip: Pedro, Jose, Tomás, David, Toni i Vicent (en cotxe).
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Geldo-Segorb-Càrrica(esmorzar)-Tornada (mateix recorregut)-La Vall d'Uixó.
Esmorzar: Sempre hem dit que mereix la pena arrimar-se a aquest bar pel satisfet que quedem sempre i avui no ha segut menys.

Aquesta és la taula que sempre ens agrada i avui l'hem poguda agarrar

Incidencies:
Ja és la segona vegada que punxem davant on s'exerceix la prostitució. Fa un temps enrera va ser Vicent a la vora d'un cami davant d'una imponent xicona i avui ha estat Pedro, davant d'un prostíbul.

Ens recordeu del club Paquis, doncs al costat hem parat

PD. Pareix que algú passa molta fam i provoca les punxades per si de cas; però per a no clavar-la la conclusió que esdevé és evitar passar per aquests lloc i no punxarem.

Kms totals: 65km.

EIXIDA A CÀRRICA (26/05/2012)

Amb un goteig continuat hem anat acudint al lloc d'eixida, primer Jose, després l'altre jose, el de Mª Pilar, seguit de Pedro, Tomás, David, Vicent i Joan. Han passat per l'eixida Paco Falcó i Xavi Pagés que anaven a fer la seva ruta en bici de muntanya. Hem tingut una breu converça per tal d'esperar a Quique i Joan Carles que havien anunciat la ràpida arribada. Tots reunits hem iniciat l'eixida per a ràpidament avançar-se Joan Carles, Quique i Jose, la carn jove del grup i la resta a la marxeta cap a Càrrica. Tot el trajecte ha estat tranquil, fins a l'arribada al creuament de l'entrada a Càrrica, quan una frenada escandalosa ens ha eslaiat, motivat per que el cotxe s'ha presentat de sobte i quasi es traga a Joan que anava l'últim, i no prou en això que quan ja hem entrat en la caretera de Càrrica el fill de puta del conductor ens ha adelantat en ralla continua i frefant-nos, el que ha provocat el cabreig i intercanvi d'insults, talls de mànega, dit en l'aire i adeu que et donen.
Poc abans de les 10h. ja estavem front el bar i mentres feiem temps a que arrivaren els tres adelantats, que deurien anar per ixes muntanyes, hem demanat els bocates i a les 10 en punt ja estavem servits al temps que per la porta del bar entraven els tres, i que segons han contat, han vingut per Altura accedint des de la redona de Geldo amb direcció a la carretera de Gàtova per una vegada arribar al accés de la carretera de Gàtova girar a la dreta en direció a Altura i des d'ací arribar a Càrrica.
En quant a l'esmorzar, con sempre, inmillorable. Uns bocates de desarroll, amb un pa no bufalenc, aquest més bé sobat, ben tupit, com un autèntic pa de poble i la mescla en quantitat i menjivola. La conversa ha anat avuí pel món financer i les declaracions d'hisenda, aquest ja un tema repetit al de la setmana passada, no sense fer menció al partit d'ahir i el pertinent tema de l'himne i bla, bla, bla.
Dos carajillos ha creat un ambient més eufòric i amb veus més o menys altes hem passat per taquilla, hem pagat els 7,50 € de la tarifa extra i sense entretenir-se i amb bon ritme hem agarat el camí de tornada no sense escapadetes i tonteries, com no?, Pedro com a protagonista, primer perquè en la primera escapada que ha fet aprofitant un grup que ens ha passat, ha tingut que parar aviat perquè se li ha eixit la cadena pujant cap el Juncar, ningú l'hem esperat, menys el seu cunyat Joan, situació que l'ha espoletjat i quan Joan l'ha arrimat al grup a l'altura d'Algar, ha saltat i fins La Vall no ha parat ajudat per Quique, Jose, i David. Vicent ha preferit amainar i la resta hem arropat a Tomás. En l'entrada de la Vall ens hem agrupat per acomiadar-nos, escoltant primer a l'eufòric de Pedro i amb la cita per al dimecres a les 6 de la vesprada per a eixir en la bici i iniciar així les eixides de meitat de setmana ara que ja allarga el dia i els mestres treballarem sols migdia.