OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puçol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puçol. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de juny del 2018

EIXIDA A PUÇOL (27/06/2018)

NOU "GÜELO" EN LA PENYA
DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dimecres 27/06/2018
Llocs: Banquet Poblet, Xilxes, Benicalap i València
Bici: Carretera/BTT
Destí: PUÇOL
Itinerari:La Vall d'Uixó -Xilxes- La Llosa- Almenara - Sagunt - Camí de Lliria - Puçol (esmorzar: bar Ca El Ratllat) - Cami de Lliria - Gilet - Estivella - Torres Torres- Algimia d'Alfara- Alfara de la Baronia- La Vall d'Uixó
Components: Pedro, Jose, Joan, Antonio i Javi.
Total kms: 70
Temps: 3h:40:49s.
FETS DESCRIPTIUS
   * Primera eixida de l'estiu combinada amb els components que estiuegen a Xilxes.
   * Reincorporació de Jose després del seu "paró" com a conseqüència de haver estat a Vitoria pel naixement de la seva neta Alba.
   * Alba és la primera xica de la penya ("hembra" segons el vocabulari masclista de Pedro), la resta dels avis ho són tots de xiquets).
   * Ruta d'anada per la N-340. Poca distància per a l'horari d'estiu de les 7:30. Si s'instaura que hem de anar totes les eixides a Xilxes caldrà buscar itineraris alternatius. Avui a les 9 ja estàvem a Puçol. Hem fet un recorregut pel carril bici en direcció València a l'encontre de Javi i Antonio; però en arribar a la zona de terra hem pegat mitja volta perquè Jose i Pedro anaven en la bici de carretera. 
   * No eren encara les 9:30 i ja estàvem asseguts a la barana del parc d'enfront del Ca El Ratllat esperant a Javi i Antonio. Han aparegut a les 9:45.
   * No hem pogut fer us de les taules de fora per estar reservades. Dins hem tingut per triar, no hi havia més que una taula amb una parella. Ens hem dirigit a la cuina per triar i ens ha cridat l'atenció que no hi havia gaire mostra, un parell de truites, embotit, carn de pinxo, un plat de pebrera i para de comptar. Açò explica la poca gent. No té demanda no arrisca en la cuina.
   * Tot i haver elegit a "pinyo fijo", els bocates, sigui pel pa, estaven mengívols. On se'ns ha caigut el món damunt ha segut alhora de portar-nos el carajillos, els dos de rom no eren res agraciats; però és que els de conyac eren imbevibles. Per a dir-vos que tant Joan com Jose se'ls han deixat al segon glop.
Açò no és carajillo ni res
   * La conclusió unànime ha estat que no tornarem. Havíem encetat l'altra alternativa del Blau Bar i per anar alternant en aquest que en les anteriors ocasions estava molt bé hem vingut; però creu i ratlla. A partir d'ara quan tornem a Puçol directes al Blau Bar i si descobrim un altre ho provarem.
   * L'esmorzar ha corregut a càrrec de Jose com a celebració de l'esdeveniment d'Alba. No ha estat la millor manera de celebrar-ho en quant a eixe mal sabor que ens ha deixat el beuratge.
   * La tornada ha estat per l'interior, o sigui la ruta apropiada per l'anada des de La vall i que té el quilometratge just per cobrir el temps d'arribada en hora a l'esmorzar.

dimecres, 18 d’abril del 2018

EIXIDA A PUÇOL (18/04/2018)

DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dimecres 18-04-2018
Hora: 8:00 h.
Llocs: Banquet Poblet.
Bici: Carretera/BTT
Destí: PUÇOL
Itinerari:La Vall d'Uixó - Xilxes- La Llosa- Almenara- Sagunt- Puçol (Bar Blau Mar) - Sagunt- Almenara - La Llosa - Xilxes - Moncofa - La Vall d'Uixó.
Components: Pedro, Jose, Joan, Quique i Tony.
Total kms: 63
Temps3h:18m:20s.

FETS DESCRIPTIUS
   * Grup reduït, han fallat Vicent i Tomás per compromisos personals, tots dos per terres catalanes.
   * La mancança s'ha vista compensada per la companyia en l'esmorzar de Quique i Tony.
   * Hem fet us de les dos classes de burres, Jose i Pedro han anat en la de carretera perquè es ha semblat la més idònia per aquesta ruta i Joan en la BTT per ser fidel a les eixides dels dimecres.
   * Siguen les burres, les forces, les ganes..., la cosa és que hem arribat un quart d'hora abans del previst. I així els ho ha reconegut l'aplicació Endomondo que ens ha fet arribar el següent missatge:
   * El bar escollit per a esmorzar ha estat el Bar Blau Mar ha proposta dels dos cunyats que ja hi havien estat la vegada anterior que varen vindre i que la resta desconeixíem. La seva especialitat és la de fet uns bocates descomunals, la viena sencera i a més a més al mòdic preu de 4.90€. Davant de l'advertència de Joan de la seva grandària tots vam optar pel mig bocata. I la veritat que tot i sent la meitat queda encara per dalt del dels altres llocs.

Exemple de la grandària del bocata 
   * Un dolcet del mateix mostrador ens ha acompanyat en els carajillos. Al final l'esmorzar ens ha eixit per 5€. Es posa en el primer lloc en preu.

dissabte, 3 de juny del 2017

EIXIDA A PUÇOL (03/07/2017)

Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny

Amb trons i amenaça de pluja ens hem alçat i amb eixa incertesa ens hem encaminat al punt d'eixida. Unes primeres gotes comencen a cobrir la vorera; però tots estàvem ja amanits i sense cap intenció d'avortar l'eixida. Tots mirant al cel hem pronosticat un temps favorable als nostres desitjos, la tronada va cap a Moncofa i nosaltres anem cap a València. No plourà!
Xip-xap, xip-xap, avant les bicis i amb l'esperança que la cosa no vagi a més i que a mesura que avancem, escamparà.
Xip-xap, xip-xap; però suau, no arriba a xopar, baixem la pujada de Xilxes amb coneixement per no esvarar i efectivament, en arribar baix, es para i no l'hem tornada a trobar en tot el dia. A la fi tan sols ha segut "quatre gotes d'aigua" i encara que de "les gotes s'ajusten els rius" no serà el cas d'avui. Ja en camí i a meitat matí, un wassap ens ha anunciat que a La Vall hi ha hagut dues bones trombes d'aigua que si bé no ha arribat al riu si que ha ocasionat alguns basals. 
Deixem la meteorologia de banda i ens centrem en la matinada ciclista. La ruta la mateixa dels darrers dissabte, la N-340 s'ha convertit en el nostre traçat d'entrenament i de veritat que ho aconsegueix; perquè el nostre cervell, habituat de molts anys a la pràctica ciclista té ben bé memoritzat que aquest traçat convida a anar en filera, cap catxo, boca tancada i imposant un ritme que ell treu com si no hagués passat els anys i que sense voler ens desperta la vena competitiva o almenys volem emular temps anteriors.
El rellotge avançava; però nosaltres més que ell. La cita en Javi era a les 9:30 hores en el Pont de Sarajevo; doncs a les 9:05 hores ja estàvem al lloc de la cita. Una hora justa des de La Vall. Ens hem deixat arrossegar poc a poc pel camí de Lliria per no arribar gaire prompte al retrobament; però l'avantatge era massa i el retrobament s'ha fet tot just ja damunt de Puçol, amb la satisfacció de veure a Javi amb la companyia de Antonio que feia dos mesos que no apareixia.
Així que a la fi el que s'ha produït és, que l'arribada a la taula del bar Ca el Ratllat, ha segut a les 9:35 hores. Com humorísticament ha esclatat Jose, "hem vingut més a presa que el cotxe de línia de La Vall" 
Un parell de cambrers disposats a atendre-nos, diligents i amb professionalitat ens han amanit una taula tota ben preparada; mentre nosaltres acudíem a la boca de la cuina a pegar una ullada a les diferents safates que oferien un variada i suculenta gastronomia que feia difícil l'elecció per a la fi acabant optant pel de sempre, el pimentó amb calamars o el llomello en tomata.
No per arribar més prompte hem eixit abans, no, ni pensar-ho, hem apurat dues botelles de cervesa i una de vi amb els cacaus i olives, mentre preparaven els bocates. 
En arribar els bocates han reposat de cacaus i olives amb el detall del cambrer d'afegir coents i cebeta en vinagre, complements que ha ajudat mol bé a espentar els suculents bocates que ens han servit i per tal de que no es apalanquen, dues ampolles més de cervesa i una altra de vi. Com és normal, no ha sobrat res. 
I han vingut l'hora dels carajillos. Últimament ens hem fet flatosos alhora de demana-los, ja no anem tots a una i ha desaparegut allò de a la veu. -qui vol carajillo cremaet de conyac?,  i de seguida tots alçàvem la mà, no, ara no, ara només fer la pregunta el cambrer de: -què voleu? Ràpidament intervenen els dos primers flatosos, Vicent i Joan, nosaltres dos volem un carajillo en el conyac calent, sense cremar. A continuació, dos flatosos més, Javi i Pedro, apunten que ells de rom cremat i ja sols quedem per al final els clàssics, Jose, Antonio i Tomás, amb el de conyac cremaet. Fora d'aquesta guerra, Manuel, demana un tallat. 
Mentre ens servien els carajillos ens hem embrancat en la conversa d'ultimar el famós dinar de Pedro que definitivament serà el DIJOUS DIA 22.  Tan abstrets estàvem que ens estàvem  bevent els carajillos sense adonar-nos el bons que estaven i que ja havíem depassat les 12 hores. Tot un record, dues hores i mitja de bar. 
Avuí Javi i Antonio ho tenien fàcil, estaven a un tir de pedra; però a la resta encara ens faltava una bona troçada. 
Per acabar d'arrodonir un gran matí, el preu, xiquets, 5 lauros per tot el que hem menjat i hem begut, una ganga. 
En la porta Pedro estava xerrant en l'ama i amb eix excés de confiança que manifesta en qualsevol que parla, afectuosament li estava passant la mà pel muscle. Ha degut excitar-la perquè alegrement ens ha preguntat si hem quedat satisfet. No hem escatimat elogis i Joan més explícit, amb un -"no veus que venim; sinó estiguéssim contents vindríem! ha deixat a la dona tota estovada. -M'alegre que vos agrade.
Hem mogut i als cent metres ens hem separat de Javi i Antonio i la resta, després una breu i habitual parada en Ciclos Jose per saludar-lo, hem agarrat novament el camí de Lliria per arribar a Sagunt i incorporar-nos a la N-340 per agarrar el ritme troter. 
Una aposta entre cunyats només eixir de Sagunt ha avivat el seu pedaleig. Es jugaven, com sempre un esmorzar, la fita, a veure qui arribava abans, en un principi a La Vall, després fins La Llosa...
Com no, qui primer es calfa és Pedro, es posa davant. Culejant i cabotejant agarra una distància amb l'ombra de Joan. Jose a una distància actua de testimoni i Manuel s'apunta a la vigilància. Vicent i Tomás aprofiten l'ocasió per imposar-se un ritme més relaxat. 
Sembla que al poc, Pedro pensa que ha fet una ximpleria i que una vegada més ha caigut al cepet i amaina. Jose en veure la situació s'arrima als dos, Manuel continua a la distància. Estem tan sols a la redona del "pontazgo". 
L'arribada de Jose produeix en Pedro l'efecte rebot i torna a incrementar el ritme; però Jose ja havia agafat roda. Com que no treia fruit de la situació i estava fent un desgast inútil, en arribar a la redona del Ventorrillo entra davant i amb el crit de que: 
--"Era hasta aquí, he llegado primero" ens abandona pegant la volta a la redona i quedant-se a l'espera de Vicent i Tomás, amb el pensament d'excusa que girava per acompanyar al seu inseparable amic Tomás, el mateix que quan li rota es separa.
Ha partir d'aqui la cosa ha anat de baixada de velocitat dels de davant i reagrupament en La Llosa per seguir tots junts fins La Vall, no sense acomiadar-nos de Manuel en la redona de Moncofa.

dimecres, 16 de març del 2016

EIXIDA A PUÇOL (16/03/2016)








FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Benicalap/Faura
Lloc de destí: Puçol (Bar ca El Ratllat). 
Bici: B.T.T.
EquipLa Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Vicent i Joan.
            Benicalap: Javi 
            Faura: Tony
Ruta: La Vall d'Uixó-Estany d'Almenara- Platja d'Almenara, Platges de Canet d'En Berenguer-Canet d'En Berenguer-Port de Sagunt-Grau Vell de Sagunt- Marjal del Moro- Puçol (esmorzar bar Ca el Ratllat)-Cami de Lliria-Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Pujada de Xilxes-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 70 km. 

Crònica: Ho hem aconseguit. A les 7:45h. hem acudit per aquest ordre: Jose, Joan, Vicent i Pedro. Joan ha complit i li ha faltat poc per escamar als dos que han vingut darrere d'ell. 
Avui ha estat un matí d'oblits, primer ha segut Jose el que s'ha adonat que s'ha deixat les ulleres. En un moment ha tornat a per elles. Ja de camí el que s'ha adonat que li faltava alguna cosa ha segut Pedro. La seva exclamació exagerada no ha passat desapercebuda a la resta.
--¡Me cauen la leche, ahora no me he puesto el puente de la boca! 
Per més que renegava ja no era moment de tornar. Ell no parava de despotricar i lamentar-se que ho passaria mal alhora d'esmorzar. Tot el que soltava per la seva boca ho feia tapant-se-la amb la ma. La situació ens ha fet recordar als entrenadors de futbol quan conversen en els partits per evitar que siguen captats per les càmeres.
Quan ha cregut convenient s'ha calmat i ha deixat de ratllar-nos el cervell. Hem passat a gaudir del paisatge marí que majoritàriament ha format part del trajecte d'anada.
El primer contacte amb l'aigua ha estat en l'Estany d'Almenara.

En passar l'Estany hem vorejat les platges d'Almenara, Queralt, Corinto, El mardà, fins arribar a Canet d'En Berenguer.
El següent pas ha segut arribar al Mar Blau per agafar un camí de terra que travessa un tram de platja verge i que ens trau al port de Sagunt.

Primer pel casc urbà i després pel polígon industrial de l'antic Altos Hornos hem arribar al camí de terra que transcorre primer pel Grau Vell de Sagunt on s'alça un Fortí o Torre baix medieval. i passes per l'únic carrer que es conserva i on la majoria de les cases estan habitades, preferentment a l'estiu i on alguns pescadors celebren les seues reunions gastronòmiques. Encara conserva en bon estat l'ermita on dona cult als veïns.



A continuació hem passat per la Marjal del Moro on l'avifauna voleiava al nostre pas i nosaltres posàvem a prova l'equilibri en la passarel·la que es conduïa pel mig de la marjal.
Al final del recorregut hem deixat a la dreta el Centre d'Educació Ambiental que ens ha fet recordar a més d'algú les visites que hem fet amb els xiquets en la nostra etapa com a docents.


Centre d'Educació Ambiental
Amb bona marxa i menejant plat en la majoria dels trams hem arribat a Puçol sobre les 9:45h. Hem buscat el bar Ca El Ratllat que ja hem fet us en altres ocasions i sortejant alguna falla hem fet cap a la porta. Les altres vegades ens havíem assegut fora; però era en mesos de millor oratge, avui hem entrat dins. Es veia moviment i Joan s'ha avançat a agafar taula. La resta hem nugat les bicis i hem fet una trucada a Javi per veure la seva ubicació. Estava ja prop.
Ha estat una bona decisió no encantar-se, ja que al moment el bar s'ha omplit. La costum del bar és com en Canet, t'has d'arrimar a la barra i elegir el gasto. Ràpidament ho hem tingut clar i asseguts a la taula hem esperat a Javi que per la conversa mantinguda venia en companyia; però no sabíem en qui. Hem fet prediccions repassant noms de qui podria ser i l'arribada ha buidat totes les incògnites, era Tony. La coincidència havia fet que es trobaren en una redona. Han fet el mateix recorregut per la barra i tots ens hem llançat a devorar els grans bocates que ens havien amanit. 
Hem tingut que tornar a aguantar els improperis de Pedro per no poder menjar cacaus i totes les seves dificultats alhora de mastegar.
Alhora dels carajillos novament ens trobem en una cambrera que s'estranya que li demanen cremaets de conyac. Ho tenim clar, ningú ens dissuadeix del nostre desig i es mantenim en la nostra postura ferma. Doncs ho han fet i els ha eixit boníssim. Tant ens han agradat que hem repetit. 
Toca moure i pagar. Perfecte, 6€. i contents de regrés.
Abans d'eixir de Puçol hem fet la visita a Jose, un valler que té oberta una tenda de bicis. Hem xerrat una estona i hem reprès la marxa en direcció del camí de Lliria, lloc on ens hem acomiadat de Javi, agarrant direccions contraries. 
La tornada ha estat maricó l'últim, marcada en gran part per Tony, que en burra lleugera no ha tingut mirament als que anàvem en ferralla. Com indicador dir que en alguns moments hem sobrepassat els 30km/h. La cosa ha funcionat fins que abans d'arribar a Almenara s'ha decidit accedir a La Vall per Xilxes i amb aquesta decisió jo he decidit amainar i preparar-me pel tram final. Què ha vist Pedro! Jose es queda, aquesta és la meua. No ha tingut pietat. Però sembla que tampoc estava per tirar coets i de camí a La Llosa reagrupament. El sentit comú s'ha imposat i ens hem esperat. Ja en la pujada de Xilxes cadascú ha pujat segons les seves forces.
De la baixada de Xilxes a La Vall hem perdut de vista a Pedro, no perquè s'hagi escapat; sinó perquè ha degut parar en algun lloc i no l'hem vist on. Els mals pensament ens han fet pensar que a omplir la motxilla. En arribar al banquet, com no venia, Vicent li ha trucat per telèfon. Amb el telèfon en altaveu tots li hem escoltat en bona veu que s'ha quedat a cagar. Brut!
L'hem esperat i en arribar ens hem acomiadat quedant per al dimecres a Santa Bàrbara de Borriana i el dissabte, els que estiguen disponibles, a Albalat dels Tarongers.

divendres, 5 de juny del 2015

EL JOC DEL GAT I EL RATOLÍ

EIXIDA  A  PUÇOL   03/06/2015


Dimecres 3 de juny. És l'hora acordada per eixir i tots estem junts al lloc de costum. Avui haurem de veure un recorregut a compartir entre BTT i bici de carretera (Jose no disposa de bici de muntanya i haurà de fer una part del camí en solitari i s'ha de veure que siga el mínim possible).
Anirem a Xilxes i per la zona de la mar al Port de Sagunt i una vegada allí... ja es veurà.

Eixim del poble i, encara a la carretera d'Algar, abans d'arribar a la rodona de l'eixida cap a Moncofa ja comencem a buscar-nos; Vicent, Pedro i Tomás per una banda i Joan i Jose ... no ho sabem. El mòbil de Vicent treballa i ens tornem a retrobar al camí La Punta. Molt bé, marxa cap a Xilxes. Veiem de passada l'apartament de Pedro, tornem a passar pel recorregut que coneixem d'altres vegades quan hem anat a les Cases de Queralt i des d'allí per Canet al Port de Sagunt. A l'eixida del port acomiadem a Jose que anirà per carretera més apropiada a la seva Pinarello i nosaltres per la mar arribem a un camí de terra, blavons, forats, de tot i a una zona de marjal travessant una pasarel·la de fusta i lluitant amb un axèrcit de mosquits que ens han rebut no massa amigablement (sort que no ha aparegut el mosquit assassí que segons Pedro deu estar per alli).
Ja veiem les cases de Puçol i Jose, pobre, ja està esperant-se quasi un quart d'hora. Ens tornem a trobar per segona vegada. Els cinc xics arribem al lloc de l'esmorzar després de saltar-nos totes les direccions prohibides que ens hem trobat pel camí. AIXÒ NO ESTÀ BE.

L'esmorzar està prou bé i el lloc també, davant d'un jardí, en un lloc fresquet que només té un defecte i es que hi ha una claveguera que canta cada X minuts. Així i tot sembla que no recordem que hem de tornar a casa i el temps se'ns tira damunt. Tornem a casa.

Fa calor i amb la digestió fent-se, les cames no em funcionen com m'agradaria. Els meus companys (pobres) com moltes altres vegades han de fer marxa lenta. El Cid i els seus 4 companys cavalquen pel camí lliria cap a Sagunt i una vegada conquerida la ciutat dirigeixen els seus cavalls amb rodes cap a Faura, Almenara i La Vall; després de passar Almenara el grup es desfà en dos, per un costat Vicent, Jose i Pedro i d'altra banda Joan i jo. En Carmadai tercer retrobament i últim, ja estem arribant al banquet on farem un traguet. Estic cansat, no cal que us diga com tinc el cul, però estic satisfet, com diuen,  "JODIDO PERO CONTENTO".

M'han faltat cent i poquets metres per a 70 Km.

Fins a l'altra.  

Tomás