Hora d'eixida: 7:45h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Benicalap/Faura
Lloc de destí: Puçol (Bar ca El Ratllat).
Bici: B.T.T.
Bici: B.T.T.
Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Vicent i Joan.
Benicalap: Javi
Faura: Tony
Benicalap: Javi
Faura: Tony
Ruta: La Vall d'Uixó-Estany d'Almenara- Platja d'Almenara, Platges de Canet d'En Berenguer-Canet d'En Berenguer-Port de Sagunt-Grau Vell de Sagunt- Marjal del Moro- Puçol (esmorzar bar Ca el Ratllat)-Cami de Lliria-Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Pujada de Xilxes-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 70 km.
Crònica: Ho hem aconseguit. A les 7:45h. hem acudit per aquest ordre: Jose, Joan, Vicent i Pedro. Joan ha complit i li ha faltat poc per escamar als dos que han vingut darrere d'ell.
Avui ha estat un matí d'oblits, primer ha segut Jose el que s'ha adonat que s'ha deixat les ulleres. En un moment ha tornat a per elles. Ja de camí el que s'ha adonat que li faltava alguna cosa ha segut Pedro. La seva exclamació exagerada no ha passat desapercebuda a la resta.
--¡Me cauen la leche, ahora no me he puesto el puente de la boca!
Per més que renegava ja no era moment de tornar. Ell no parava de despotricar i lamentar-se que ho passaria mal alhora d'esmorzar. Tot el que soltava per la seva boca ho feia tapant-se-la amb la ma. La situació ens ha fet recordar als entrenadors de futbol quan conversen en els partits per evitar que siguen captats per les càmeres.
Quan ha cregut convenient s'ha calmat i ha deixat de ratllar-nos el cervell. Hem passat a gaudir del paisatge marí que majoritàriament ha format part del trajecte d'anada.
El primer contacte amb l'aigua ha estat en l'Estany d'Almenara.
Avui ha estat un matí d'oblits, primer ha segut Jose el que s'ha adonat que s'ha deixat les ulleres. En un moment ha tornat a per elles. Ja de camí el que s'ha adonat que li faltava alguna cosa ha segut Pedro. La seva exclamació exagerada no ha passat desapercebuda a la resta.
--¡Me cauen la leche, ahora no me he puesto el puente de la boca!
Per més que renegava ja no era moment de tornar. Ell no parava de despotricar i lamentar-se que ho passaria mal alhora d'esmorzar. Tot el que soltava per la seva boca ho feia tapant-se-la amb la ma. La situació ens ha fet recordar als entrenadors de futbol quan conversen en els partits per evitar que siguen captats per les càmeres.
Quan ha cregut convenient s'ha calmat i ha deixat de ratllar-nos el cervell. Hem passat a gaudir del paisatge marí que majoritàriament ha format part del trajecte d'anada.
El primer contacte amb l'aigua ha estat en l'Estany d'Almenara.
En passar l'Estany hem vorejat les platges d'Almenara, Queralt, Corinto, El mardà, fins arribar a Canet d'En Berenguer.
El següent pas ha segut arribar al Mar Blau per agafar un camí de terra que travessa un tram de platja verge i que ens trau al port de Sagunt.
Primer pel casc urbà i després pel polígon industrial de l'antic Altos Hornos hem arribar al camí de terra que transcorre primer pel Grau Vell de Sagunt on s'alça un Fortí o Torre baix medieval. i passes per l'únic carrer que es conserva i on la majoria de les cases estan habitades, preferentment a l'estiu i on alguns pescadors celebren les seues reunions gastronòmiques. Encara conserva en bon estat l'ermita on dona cult als veïns.
A continuació hem passat per la Marjal del Moro on l'avifauna voleiava al nostre pas i nosaltres posàvem a prova l'equilibri en la passarel·la que es conduïa pel mig de la marjal.
Al final del recorregut hem deixat a la dreta el Centre d'Educació Ambiental que ens ha fet recordar a més d'algú les visites que hem fet amb els xiquets en la nostra etapa com a docents.
 |
| Centre d'Educació Ambiental |
Amb bona marxa i menejant plat en la majoria dels trams hem arribat a Puçol sobre les 9:45h. Hem buscat el bar Ca El Ratllat que ja hem fet us en altres ocasions i sortejant alguna falla hem fet cap a la porta. Les altres vegades ens havíem assegut fora; però era en mesos de millor oratge, avui hem entrat dins. Es veia moviment i Joan s'ha avançat a agafar taula. La resta hem nugat les bicis i hem fet una trucada a Javi per veure la seva ubicació. Estava ja prop.
Ha estat una bona decisió no encantar-se, ja que al moment el bar s'ha omplit. La costum del bar és com en Canet, t'has d'arrimar a la barra i elegir el gasto. Ràpidament ho hem tingut clar i asseguts a la taula hem esperat a Javi que per la conversa mantinguda venia en companyia; però no sabíem en qui. Hem fet prediccions repassant noms de qui podria ser i l'arribada ha buidat totes les incògnites, era Tony. La coincidència havia fet que es trobaren en una redona. Han fet el mateix recorregut per la barra i tots ens hem llançat a devorar els grans bocates que ens havien amanit.
Hem tingut que tornar a aguantar els improperis de Pedro per no poder menjar cacaus i totes les seves dificultats alhora de mastegar.
Alhora dels carajillos novament ens trobem en una cambrera que s'estranya que li demanen cremaets de conyac. Ho tenim clar, ningú ens dissuadeix del nostre desig i es mantenim en la nostra postura ferma. Doncs ho han fet i els ha eixit boníssim. Tant ens han agradat que hem repetit.
Toca moure i pagar. Perfecte, 6€. i contents de regrés.
Abans d'eixir de Puçol hem fet la visita a Jose, un valler que té oberta una tenda de bicis. Hem xerrat una estona i hem reprès la marxa en direcció del camí de Lliria, lloc on ens hem acomiadat de Javi, agarrant direccions contraries.
La tornada ha estat maricó l'últim, marcada en gran part per Tony, que en burra lleugera no ha tingut mirament als que anàvem en ferralla. Com indicador dir que en alguns moments hem sobrepassat els 30km/h. La cosa ha funcionat fins que abans d'arribar a Almenara s'ha decidit accedir a La Vall per Xilxes i amb aquesta decisió jo he decidit amainar i preparar-me pel tram final. Què ha vist Pedro! Jose es queda, aquesta és la meua. No ha tingut pietat. Però sembla que tampoc estava per tirar coets i de camí a La Llosa reagrupament. El sentit comú s'ha imposat i ens hem esperat. Ja en la pujada de Xilxes cadascú ha pujat segons les seves forces.
De la baixada de Xilxes a La Vall hem perdut de vista a Pedro, no perquè s'hagi escapat; sinó perquè ha degut parar en algun lloc i no l'hem vist on. Els mals pensament ens han fet pensar que a omplir la motxilla. En arribar al banquet, com no venia, Vicent li ha trucat per telèfon. Amb el telèfon en altaveu tots li hem escoltat en bona veu que s'ha quedat a cagar. Brut!
L'hem esperat i en arribar ens hem acomiadat quedant per al dimecres a Santa Bàrbara de Borriana i el dissabte, els que estiguen disponibles, a Albalat dels Tarongers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada