FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Moncofa (La Tasca de Chumi).
Bici: B.T.T.
Bici: B.T.T.
Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Camí de servei carretera d'Algar-Redona d'Escales-Camí Torres, Torres, Camí antic de Terol-Sagunt-Canet-Platja d'Almarda-Platja Corinto-Cases de Queralt- Almenara-Xilxes-Cabres-Bar Monpiedra (tancat)-Moncofa (esmorzar La Tasca de Chumi)-Cami Cabres-Xilxes- Camí de la Cantera-Pujada de Xilxes-La Vall d'Uixó.
Ruta: La Vall d'Uixó-Camí de servei carretera d'Algar-Redona d'Escales-Camí Torres, Torres, Camí antic de Terol-Sagunt-Canet-Platja d'Almarda-Platja Corinto-Cases de Queralt- Almenara-Xilxes-Cabres-Bar Monpiedra (tancat)-Moncofa (esmorzar La Tasca de Chumi)-Cami Cabres-Xilxes- Camí de la Cantera-Pujada de Xilxes-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 68 km.
Primer és Javi el que es cau de l'eixida, -1; a continuació es despenja Tomás, -2. Arreglo seguit el mateix Tomás recorda que Vicent ja havia abandonat el dissabte, -3. Jose fa una crida al cunyats. Mutis. Hem quedaré sol?. I jo que he baixat aposta de Montán per tal d'eixir i llevar-me el mono de 15 dies sense pedalejar!. Confie que respiren o en últim cas apareguin al banquet. Passades les 9 respira Pedro. De Joan ni glapir. Coneixent-lo no em sorprèn; però de segur que demà serà al lloc. Bona nit Pedro.
Efectivament, hem acudit els tres, encara que un wassap d'emergència de Pedro "estoy, espero", que en un principi pareixia reclamar la nostra presència com si portara una estona esperant-nos; pero en arribar al banquet i veure que no estava ja no enteniem que ha volgut dir. Esperarem. En això que ve don nervioso.
-- He estado a punto de no venir. Mecachis la mar, me he dormido.
Ja podem desxifrar el missatge. Volia dir "que voy, esperarme".
Amb l'estrena de la nova hora, que suposava una matinada respecte al sol, hem mogut amb un oratge fantàstic.
Direcció? El bloc deia Monpiedra; però podem fer el que cregam, tal vegada Tony es faci la idea.
-- Jo havia pensat un bar de Sagunt, el Veranda. --diu Joan
-- Però si vas ser tu el que em vas dir que posara al bloc al Monpiedra que t'havien dit que ja estava obert.-- contesta Jose.
Bé, mantindrem el programa, Al Monpiedra. Però encara que Moncofa queda al costat de casa no penseu que hem arribat de seguida, la volta que Joan ha anat improvisant a colp de reüll de rellotge (quina hora és?, tenim temps, cap a la dreta) junt a les poques ganes de Pedro de remar (està d'obrer i porta cansament, açò explica la sonera) i damunt les noticies d'obertura del Monpiedra han resultat ser falses, estava tancat. Hi ha que buscar un nou lloc. Joan decideix, Moncofa poble, que m'han dit que hi ha un bar que es diu el Pino que està molt ve, en la plaça, al costat de l'església. 10,15h. i el desmai que avisa.
Doncs que remei, podríem haver fet com l'altra vegada, anar a Xilxes; però no, es dia d'aventura, farem de conillets d'indi per a la resta del grup i trobarem una alternativa.
Ja estem a l'entrada de Moncofa, no he vist un poble amb més direccions prohibides, veus el campanar i la plaça; però no et deixen entrar. Peu a terra per orientar-nos, moment que Joan aprofita per preguntar pel bar El Pino. Resposta, això està a la platja.
--Si m'han dit que està al costat de l'església?
--Si; però de l'ermita de la platja.
Bé, cap arrere de cap de les maneres. 10:30h. Anem a la plaça i ens apanyem en el que trobem. Ens saltem les direccions prohibides i fem cap a la plaça, on l'únic bar que hi ha és el bar La Plaça. La fam cridava a entrar a les primeres de canvi; però som gent exigent i la pinta no ens sedueix.
--Mira, alli hay un toldo, será un bar, vamos a aquel. --diu Pedro.
Li fem cas, ens apropem i ja sense parar donem mitja volta, tampoc se'n acomoda.
--A l'entrar he llegit un bar que deia tapas i comidas para llevar. --diu Joan.
Anem. Altra vegada les direccions prohibides ens va apartant de la nostra direcció mental, circumstància que ens fa passar per un bar on els crits dels clients s'escoltaven des del carrer. Frenem, aqui està ple. D'aquest no passem i farem cas de l'expressió que diu: Donde va Vicente?. Donde va la gente. Son ja les 10:45h i el comptaquilòmetres marca 52km.
Només guaitar l'amo que s'acosta.
--Quants sou.
Elegim taula i en un tres i no res està amanida amb una xicoteta mostra de cacacaus i olives; però una nota diferenciadora, ensalada de tomata amb ceba. Ens fa recodar la Paquita. Pinta bé la cosa. A veure si a la fi es compleix allò de "No hay mal que por bien no venga" expressió que li ha portat un maldecap al ministre d'interior Fernández Díaz; però que en aquest cas és molt apropiada.
Una mirada al mostrador i els ulls se'ns van darrere de la sípia. Els tres coincidim en demanar el bocata de sípia. La beguda de costum, cervesa, llimonada i vi. Segon nota diferenciadora, el vi és d'un gran tonell que majestuosament presideix la barra del bar.
Bocates de bona mida atapeïts de sípia i tercera nota diferenciadora, pa de l'autèntic, del forn, d'eix que cruix al mastegar. La veritat que tots tres coincidim que estàvem esmorzant molt a gust. El més excitat, Pedro. Tan entusiasmat estava que al agafar l'ampolla de cervesa li ha eixit disparada, ha voltat contra el plat i l'ha trencat fent una reguera de cervesa per tota la taula i sobre el seu culot. Al parer te la mà insensible de tant de colpejar amb la maceta les parets de casa.
No passa res Pedro, com diu la dita tu pagaràs els plats trencats. Al final passes per la barra.
Arriba els carajillos. Quarta nota diferenciadora. L'amo directament, en dir-li que volem carajillos, ens pregunta de si de conyac o rom. Es nota que estem en la Plana Baixa. I quan arriben aqui teniu la mostra.
2 Se ha quemado el licor (si, no): Si,
3 Presentación (vaso cristal, terrina barro cocido): Barro
4 Tiene los tres niveles (licor, café y la espuma): No se definen
5 Tiene espuma y está consistente: Si
6 Al moverse se mezclan los tres niveles: Indefinido
7 Ingredientes, 2 granos café, limón, canela (si/no): Si
8 Complemento (miel, maría, piel naranja, otros): Ninguno
9 La canela, (es en polvo en rama o no tiene): En polvo
10 El vaso está sucio por fuera de café y azucar: No
11 Precio del carajillo: 1.50 €
12 Puntuación, (0 mínimo, 5 aprobado, 10 máximo) : 6.5
Observaciones:Suave que se deja tomar, aunque para nosotros deberia servirse con vaso de cristal.
Només guaitar l'amo que s'acosta.
--Quants sou.
Elegim taula i en un tres i no res està amanida amb una xicoteta mostra de cacacaus i olives; però una nota diferenciadora, ensalada de tomata amb ceba. Ens fa recodar la Paquita. Pinta bé la cosa. A veure si a la fi es compleix allò de "No hay mal que por bien no venga" expressió que li ha portat un maldecap al ministre d'interior Fernández Díaz; però que en aquest cas és molt apropiada.
Una mirada al mostrador i els ulls se'ns van darrere de la sípia. Els tres coincidim en demanar el bocata de sípia. La beguda de costum, cervesa, llimonada i vi. Segon nota diferenciadora, el vi és d'un gran tonell que majestuosament presideix la barra del bar.
Bocates de bona mida atapeïts de sípia i tercera nota diferenciadora, pa de l'autèntic, del forn, d'eix que cruix al mastegar. La veritat que tots tres coincidim que estàvem esmorzant molt a gust. El més excitat, Pedro. Tan entusiasmat estava que al agafar l'ampolla de cervesa li ha eixit disparada, ha voltat contra el plat i l'ha trencat fent una reguera de cervesa per tota la taula i sobre el seu culot. Al parer te la mà insensible de tant de colpejar amb la maceta les parets de casa.
No passa res Pedro, com diu la dita tu pagaràs els plats trencats. Al final passes per la barra.
Si alguna vegada ho entrat a l'enllaç del bloc de El Buen carajillo i sinó ho busqueu aqui al bloc i comprovareu que el d'aquest bar el tenen catalogat.
CATALOGACIÓN DEL CARAJILLO :
1 Tipo licor (ron, coñac, anís-maría, baileys, otro): Ron 2 Se ha quemado el licor (si, no): Si,
3 Presentación (vaso cristal, terrina barro cocido): Barro
4 Tiene los tres niveles (licor, café y la espuma): No se definen
5 Tiene espuma y está consistente: Si
6 Al moverse se mezclan los tres niveles: Indefinido
7 Ingredientes, 2 granos café, limón, canela (si/no): Si
8 Complemento (miel, maría, piel naranja, otros): Ninguno
9 La canela, (es en polvo en rama o no tiene): En polvo
10 El vaso está sucio por fuera de café y azucar: No
11 Precio del carajillo: 1.50 €
12 Puntuación, (0 mínimo, 5 aprobado, 10 máximo) : 6.5
Observaciones:Suave que se deja tomar, aunque para nosotros deberia servirse con vaso de cristal.
Pedro s'arrima a la barra i torna. Muchachos, son 5,50€. El que faltava per arrodonir el cercle. Vagi que ho hem encerat, de pura sort; però ja hem trobat una nova alternativa. La cacera ha estat llarga però a la fi ha merescut la pena.
Inclòs Pedro s'ha brindat a convidar-nos a un repito. No li hem preguntat el motiu ni hem fet cap cara d'estranyesa ni li hem llençat vocables despectius. Simplement ens hem quedat dubtant per finalment agrair-li la convidada i hem passat. Hem pagat, moment que hem descobert el gran tonell sobre la barra i que el vi que ens ha servit procedia d'aquest tonell. Joan li ha fet la bona valoració i ens hem acomiadat endarrerint-se com sempre que es queda content, Pedro i prometent-li que molt prompte tornarà i en més gent. L'amo s'ha crescut i ha aprofitat per oferir-nos les seves especialitats de carrillada i rabo de bou. Fins la propera. Morrallers, tranquils que ho provareu. Si Pedro ha quedat satisfet, totes les setmanes.
Amb la panxa plena i amb el semblant de satisfacció hem emprès la tornada amb tanta eufòria que tenint La Vall a tir de pedra, el senyor Joan s'ha marcat una ruta que ajudés a rebaixar l'esmorzar i retardés l'arribada a La Vall. Amb l'excusa de trobar un camp de taronges lane late per a Pedro, Joan ha anat rebuscant camins que li venien al cap de quan corre i concretament una finca de Segarra que tenia l'anomenada de les millors taronges del terme. Açò ha suposat tindre que fer algunes rampes direcció a la cantera i descobrir que la tan afamada finca havia estat girada. Hem aparegut a peu de la pujada de Xilxes i cap a dalt. Desviament a la dreta per un camí que ens ha portat al polígon Belcaire i en aquest tram Pedro s'ha degut de conformar en unes hernandines i gracies, varietat que és l'única que queda en tot el terme, segurament perquè enguany no ha tingut eixida i s'han quedat penjant.
Ja en la Vall i passant per la Vernicha a Pedro li ha vingut de moment la necessitat de comprar l'afamat formatge de "Hacienda Zorita" que en tan bona estima el té i que no para de donar-li flors. Al banquet t'esperem. Porta un tast.
Ja al banquet i amb el formatge a la mà s'ha establert una conversa entre cunyat de tots coneguda al voltant del formatge i els capritxos de Pedro. La paraula canyot en boca de Joan ha estat present. Per posar ordre a la discussió vos pose l'enllaç de la queseria i descobriu vosaltres mateixa les seves característiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada