EIXIDA A BENAVITES (21/03/2018)

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres21-03-2018

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet, i Paterna

Bici: BTT/CARRETERA

Destí: BENAVITES

Itinerari:La Vall d'Uixó - Polígon la Mezquita - Xilxes - Platja de Xilxes - Camí La Llosa - Estany d'Almenara - El Ventorrillo-Benavites (Bar Nou Ambient) - La Cantera - Casanya - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Jose, Tomás, Joan i Quique.

Total kms: 41.

FETS DESCRIPTIUS

* Ruta d'anada per la costa travessant els humidals  de La Llosa i Almenara (Estany).

* Visita a la finca de Joan per veure si s'havien realitzat la poda. Cosa que no s'havia fet. "Menys feina" va exclamar Joan.

* Troballa amb Quique en la redona de Quartell.

* Esmorzar en el Bar Nou Ambient de Benavites. En la taula redona hem esmorzat el habitual i en partida doble de tot menys en el bocata i en la cervesa.

* Conversa amena i divertida en la que cal ressaltar una escapada a Xovar molt sorprenent.

* Tornada una mica exigent al fer-la per la cantera.

* Xicoteta aturada al banquet on Joan, Tomás i Jose manifesten que el dissabte no eixiran per atendre compromisos personals.

EIXIDA A BENAVITES (13/12/2017)

Quins quatre per a una anda! 
(Quina quadrilla, però de bon rotllet)

INTRODUCCIÓ.- Doncs si, erem menys (ens ha fallat Vicent): però ben avinguts. Bona fresca i amb una marxa pròpia d'un dia com el d'avuí. 13 de desembre, Santa Llúcia i ja se sap per: "SANTA LLÚCIA UN PAS DE PUÇA" i a pas de puça hem anat fent cami. Tota l'anada ha estat per parelles, Jose i Joan per davant i Tomás i Pedro per darrere. O siga, "CADA OVELLA AMB LA SEVA PARELLA"

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 13-12-2017

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet. 

Bici: BTT

Destí: Benavites

Itinerari:La Vall d'Uixó - Via de servei carretera Algar- Algar- Alfara de la Baronia- Algimia d'Alfara - Torres Torres - Benavites (Bar Nou Ambient) - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Jose, Joan, i Tomás. 

Total kms: 45

FETS DESCRIPTIUS

El fet més significatiu ha estat la convidada de Jose al segon rebentat per aquest motiu:

Sóc fill, 

germà, 

pare 

i ara per fi 

un futur avi ....

(Jose)

EIXIDA A BENAVITES (2/11/2017)

Ser 5 ànimes en un cos 

Com que avui és el dia de les Ànimes he elegit aquesta dita per representar l'amistat que uneix a la Morralla ja que el seu significat s'empra per a dir quan les persones són molt amigues. 

En realitat la dita real diu: Ser dos ànimes en un cos (Ser dues persones molt amigues); però es pot fer extensiva al grup i en el nostre cas és evident. 

Avui hem estat 5; però tal si val si el grup augmenta o minva, ja que els morralers som tots una pinya units per una gran amistat. 

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dijous 02-11-2017

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet.

Bicis: muntanya

Destí: Benavites

Itinerari:La Vall d'Uixó - Via de servei carretera d'Algar - Redona d'Escales - Camí Alfara de la Baronia- Alfara de la Baronia -  Algimia d'alfara - Torres Torres - Les Valls (Benavites - bar Nou Ambient) - Camins rurals - Via de servei carretera Almenara - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Vicent, Jose, i Tomás.

Total kms: 42.

FETS DESCRIPTIUS

   * Els efectes de la preparació que estan desenvolupant Vicent, Tomás i Pedro pujan cada dia el Marienet està produint efectes positius en tan i quant que la motivació ha augmentat i la força es lleugerament major i com a conseqüència el ritme ha pujat. Total que hem arribat en hora sobrada i per tal de fer temps hem donat una volta pels pobles de Les Valls.

   * Joan continua enganxat en la plantació d'alvocats; però s'ho ha combinat de manera per poder acudir alhora de l'esmorzar.

   * Alhora de demanar els bocates, tres ens hem mantinguts fidels al llomello amb samfaina, els altres dos han preferit el porc en forma d'embotit i "panxeta".

   * Els temes de conversa han seguit un discurs cultural majoritàriament amb un repàs a la lectura dels llibres que alguns component tenen entre mans.

   * La conversa tan amena i entusiasta ha provocat que Tomás demanés una segona ronda de "carajillos"

   * Jose, en període abstemi, per estar combatent el bacteri Helicobacter Pylori, està deixant passar totes les temptacions. Però sols serà uns 10 dies, després continuarà a la càrrega.

   * Jose per segona vegada aporta una nova anècdota. Al tornar a casa ha portat al grup a l'Ecoparc de La Vall per veure si recuperava un zx Spectrum dels seus fills i que havia tirat el dia anterior i que als seus fills els va saber greu perdre'l. No va haver sort, cada dia es retiren els residus i aquest matí se l'havien emportat.

EIXIDA A BENAVITES (22/04/2017)

Benvingut sia el qui a aquesta penya ve

Des de fa unes poques setmanes s'ha incorporat a la Penya un nou component, Manuel, fill d'un bon amic de Vicent, i que s'ha estrenat en la pràctica de la bici, i la millor manera és arrimant-se a nosaltres que de ben segur li servirà per agafar el fil i que tan si continua amb nosaltres, com si es cansa d'aguantar a aquesta colla de vells, li donem la benvinguda i que sap que compta en la nostra companyia.

Un gest que ens caracteritza és el de eixir amb la BTT per tal de portat el mateix ritme i fer les distàncies adients al d'un principiant a més a més de anar a replegar-lo i deixar-lo prop de Moncofa, on viu; però l'aclimatació serà ràpida, doncs ja ho diu el refrany: Haca jove i carro vell, desfet el carro.

Els padrins avui han estat  Tomás, Pedro, Joan i Jose. La ruta, d'eixida, en direcció a la redona de Xilxes, punt d'encontre amb Manuel. Joan ha fet camí pel seu compte, ja que una actuació urgent al seu hort, l'ha encaminat directe a Benifairó i ja faria per trobar-se amb nosaltres en ruta o acudiria al bar. Nosaltres hem pres direcció de la platja i pel passeig marítim de les platges de Xilxes, La Llosa i Almenara hem compaginat la brisa de la mar amb el "caloret" dels primers raig de sol que ens queien molt bé en un matí fresquet. 

En les cases de Queralt hem deixat la vora mar i ens hem endinsat per la marjal de les Valls, on els llauradors estaven plantant el melonar, fent cas al refranyer que indica allò de:

Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23 abril) (25 abril) 

Hem arribat a Benavites sense trobar-nos de cara en Joan i una mica prompte per esmorzar. Així que hem esperat a Joan a base de cacaus, esgotant la cervesa i part del vi i escoltant la vida privada de Pedro, que ja forma part de les nostres vides i que avui ha girat a una pèrgola que ha adquirit en Caprabo-Erosky-Carrefour, assabentant-nos de tots els detalls. Una cridada perduda equivocada de Joan a Tomàs ha servit per conèixer que el retard de Joan es devia a una complicació alhora de posar en marxa el sistema de reg i que en arribar ens ha aclarit que ha estat una distracció pròpia de la vellesa i el cap que no està acord en els temps.

Ja tots en taula hem devorat els entrepans de costum, llomello en samfaina, més cacau i més olives en l'excusa que havia arribat Joan; però no més vi, ja que no hem necessitat més. Comentar que Manuel mostra un hàbit saludable i beu aigua i alhora dels rebentats, també en passa i tria per un bombó. Esperem no pervertir-lo. De moment ja suporta les nostres converses ancestrals i aguanta estoicament les llargues assegudes.

La tornada ha seguit un traçat que ens ha portat a la redona de Moncofa-La Vall per a deixar a Manuel i la resta hem seguit per La Vilavella fins La Vall.

Com que aquest diumenge estem a 23, dia de Sant Jordi, Moltes felicitats a tots i totes.

EIXIDA A BENAVITES (15/03/2017)

Qui és bo per pla, que ho siga per la muntanya

Que poc dura l'alegria en casa del pobre, si el dissabte estàvem que si fora roba o no, avui el temps ha posat les coses al seu lloc, tots hem acudit d'hivern. Val més passar calor que patir fred. I sinó que li ho deguin a Pedro, que, com no li dona importància a les coses ni res, ha vingut lamentant-se de "que me he constipado, la garganta, la nariz, no he dormido, estoy pintando y estas calores, sudo, luego me enfrio; no deberia haber salido; pero he pensado que una sudada i una buena ducha me vendrá bien. Uff! estoy grave, i bla, bla bla, i escolta'l i aguanta una i altra vegada la mateixa cantinela i quan sembla que se li ha oblidat el sents tossir i fer gorgoritos i més sonsonete. Què suplici. Si tinguera un mal greu no sé que seria d'ell.

Bé anem al tema que ens ocupa, l'eixida d'avui. Com diu el títol, la ruta que hem fet Jose, Joan, Vicent i Pedro, és una mescla de pla i de muntanya. Una primera part per vora mar i una segona part de sorpresa i imprevista. Venint de la mar cap a el pla de la Vall de Segó i en les rodalies de Les Valls, a l'altura de la N-340, Joan ens solta que: 

--Vosaltres podríeu anar per la N-340 fins el pontazgo i venir després pel camí de les Valls fins a Benavites, mentre jo m'allargaré a la finca a mirar una cosa". 

-- Anirem on tu vagis. Contesta Vicent.

-- Prepareu-vos per a suar. Respon Joan.

Això és el que li fa falta a Pedro per curar-se el constipat. 

Així que ens hem encaminat a Benifairó entre camins d'horts plens de lane late, en alguns trams negats per l'avinguda d'aigua de la font de Quart, i fent una entrada al poble per l'antiga muralla que sostenia l'antiga casa on ha viscut Joan i que donava peu al palau.

Direcció al cementeri amb lleuger ascens, a partir d'aqui la pendent augmenta i amb tot els pinyos hem anat escalant, per acabar en tot el alt passant per un tram de terra i acabar al peu d'una figuera capolada per Joan. La suada anunciada sa produït. L'hort de Joan és un balcó o terrassa mirant a la mar. Sota els seus peus s'estén tot el Vall de Segó. Orientada cara el Sol. És un lloc que et transmet pau i sensació de llibertat. Hem pegat una ullada a l'hortet que te plantat en dos llocs diferents, en un s'aprecien cebes, escaroles, lletugues de roure i en l'altre, cops, tomates, pimentons, etc.

La baixada en pendent pronunciada tallant l'aire i notant en el cos la sensació del frescor que produïa el assecar-se la suor acumulada. Sensació que no li ha agradat gens a Pedro, que li ha fet recordar que està constipat i ha tret novament tot el reguitzell per expressar el perjudici que açò li anava a fer.

Amb aquestes lamentacions hem arribat al bar de Benavites, on ja ens estava esperant Quique. Avui no ha aparegut Tony, no sabem el motiu; però igual ha topetat alguns irlandesos fallers que han anat de vins.

Hem demanat els bocates, tots ho teniem clar i hem demanat el mateix i com no, el llomello en tomata i pebrera (pisto= samfaina). A més a més ha tingut un efecte curatiu, A mesura que Pedro anava empassant-se'l notava una milloria i en acabar-se'l ha llançat l'expressió: 

--"Ja estoy curado, mirad ja estoy bien, me ha vuelto la voz...

-- Tu no estaves constipat, tu el que tenies és fam. 

Per tal de evitar una recaiguda li hem insinuat la conveniència de que demanés una segona ronda i ens convidés. 

-- ¡Calla, que quereis que me ponga más malo! Además solo llevo 10€

Aleshores Jose li dona la solució.

--Dóna'm els 10€ i jo pagaré els dos esmorzars i assumiré la diferència.

"No me l'encendràs". 

Últim intent de Jose. Crida al cambrer.

-- Vinga demaneu!, que Pedro m'ha fet l'ullet en senyal de que assumeix la proposta d'anar a mitges.

-- ¡Calla, tu de que vas!

Ni cas, demanem i assaborim la segona tanda amb xarreta plaent i allargant el temps més enllà de les 12h, amb la mirada de rellotge de Quique, que submisament aguantava tot i que açò li produïa un endarreriment important per arribar en hora a Paterna.

Alhora de pagar, Jose s'avança per cobrir els extres i deixar a la resta el pagament únic del seu esmorzar i deixar tancat el que havia estat una càrrega a Pedro, no sense rematar-lo dient-li que em deus la meitat.

El regrés pels camins de costum. La parada de Pedro per proveir-se de fruita; però que avui tenia un sentit saludable, ja que estava necessitat de vitamina C per curar-se. 

Ho té tot pensat. En arribar al banquet no s'ha esperat. El preceptiu en aquests casos és anar directes a la dutxa i que la suor no es geli. I això és el que ha fet. Si que sap cuidar-se.

La resta hem raonat una llarga estona deixant còrrer el rellotge més enllà de les 13:30 h.

Un tema de discussió ha estat l'origen de la paraula "Vernicha" Que si era el nom d'una font. Que si està relacionat amb la paraula cementeri per allò de que s'utilitza l'expressió de portar a un a la Vernicha quan el soterren. O també que és el nom d'una partida. I així s'ha quedat la cosa.

Però casualitats de la vida, escoltant el programa del Cafè de Pipa que s'emet totes les vesprades en la Ser de La Vall, un dels col·laboradors del programa, Jose Enrique Pujol, ha entrevistat a Jordi Julià per parlar de la muntanya de Pipa i en parlar de l'origen de la toponímia de Pipa, la qual no es té coneixement, han parlat d'altres i entre ells ha eixit La Vernicha. L'explicació que ha donat Jodi com a possible és que tinga que veure a les plantacions de viña que hi havia en el terme i concretament que en aquesta zona hi hagués plantat una varietat que es deia "Vernacha".

Com la Penya té especialistes vitivinícoles, que segueixin la pista i el esbrinin.

EIXIDA A BENAVITES (18/01/2017)

Fer un matí de diana 

(Fer un matí ras i gelat)

Que ve el fred!. El dimecres les temperatures baixaran sota 0º!. Alerta, groga, rotja...! Missatges que abans passaven sense adonar-nos i que ara són capçalera de tots els mitjans de comunicació i que creen tanta alarma que fins i tot ens ha fet dubtar de si eixir o quedar-nos a casa. A la fi no ens hem arrugat i fent-nos els valents ens hem llançat al terme.

Cal dir que l'avís no ha estat erroni. Segurament en altres ocasions hem eixit en fred, recordem haver passat més d'una volta amb gel en la carretera quan anàvem a Eslida; però una cosa és que hagi rosada per la nit i aquesta es geli  i una altra és que la temperatura ambient estigui sota 0º, que és el que ha passat avui.  I si a més a més l'edat sembla que pot influir la realitat ha estat que hem passat fred, fred que s'ha ressentit sobretot a la punta dels dits de la mà i els peus. Vicent i Pedro ens anaven anunciant la temperatura amb un marge de diferència de 2 dècimes. Així que hem eixit del banquet marcant 2,5º  per només eixir de a Vall començar a baixar fins arribarar al punt més baix de -2,6º.  Fins que no hem passat Escales el termòmetre no s'ha posat a 0º i poc a poc anava pujant amb l'ajuda del Sol, que ja havia fet acte de presència, fins posar-se en valors de 3º. Temperatura que marcava a l'arribada del bar Ambient de Benavites, punt de destí de l'esmorzar. L'exclamació de tots en deixar les bicis és que estàvem gelat com un poll. A favor, les exclamacions de la gent que en eix moment eixia del bar tractant-nos de valents. Com anècdota de l'efecte del fred dir que alhora de manipular el telèfon no disposava de sensibilitat en teclejar la pantalla tàctil. Ens ha costat una estona entrar en calor tot i fregar-nos les mans. No han tardat en arribar Quique i Tony.

Feia temps que no veníem a aquest bar i al demanar, malgrat que el cambrer havia iniciat la sèrie de coses que podríem elegir, l'hem parat per preguntar-li si tenien el llomello en samfaina (pisto). En dir que si, tots ens hem demanat l'entrepà, uns en llomello i altres en embotit.

Al principi de la conversa, Tony ha anunciat que hi havia problemes en quant a poder celebrar en breu la cata de birres, sembla que el procés no està encara completat i no assegura la seva qualitat. Esperarem a nova ordre; però segueix en peu.

Un altre tema de conversació han estat sobre les dues eixides que La Morralla havíem comentat que caldria programar i que avui, a falta de concretar els detalls, ja tenen data establerta. 

1ª eixida: Mes d'abril (abans o després de Pascua) a Donesteve, en dones. Dos o tres dies.
2ª eixida: Finals de maig a Socuellamos en bici. Tres dies. Es decideix proposar a Tomàs encarregat de trobar lloc com autòcton del lloc.

AIXI QUE MIREU EL CALENDARI, OBRIU L'AGENDA I FEU UN APARTAT PER ANAR.

Amb millor oratge; però en un airet, encara gelat, hem tornat cap a La Vall, Faura i València seguint els itineraris de costum.

El banquet orientat cara sol ens ha aportat una calefacció agradable i ben rebuda, recreant-nos en una conversa que ha acabat en una aposta entre cunyats, que com el gos i el gat que ens tenen acostumat, han acabat embolicant-se en una discussió meteorològica sobre el temps que farà el dissabte i el dubte de si podrem o no eixir. La pluja sembla ser l'amenaça per al proper dissabte. Joan es decanta perquè plourà i Pedro que no. Una vegada més, és Joan qui talla la polèmica apostant-se l'esmorzar, si no plou pague jo i si plou pagues tu. Arribat a aquest punt, Pedro sempre ha reculat; però avui, sorprenentment ha acceptat. Doncs ja ho sabeu, estarem a la mira del temps i al desenllaç de l'aposta.

EIXIDA A BENAVITES (025/07/2016)

DE GÀTOVA A BENAVITES

UN BON CANVI D'AIRES

No és la primera vegada que canviem de pensament a última hora. En aquest cas ha segut un canvi com la nit al dia. Si, volíem anar a Gàtova i hem acabat en Benavites. La cosa és ben diferent, com del cel a la terra.

La cosa tot a partit de que tenim arrencada de cavall i parada de burro. Els nostres pensaments encara somnien com si tinguessin 10 anys menys; però alhora de la veritat ens arruguem i si a més a més, la penya està sota mínims, la motivació cau en picat. L'accidentat de Tomás un, l'aguelo de Vicent en Zurich, dos, mister Piter que li ha vingut de perles la convocatòria d'esmorzar de la Rondalla per fer fugina, tres i dels que estàvem en circulació, alguns com a Jose per La Vall i Julio per l'Horta ens han vingut els dubtes. En eixos pensaments estàvem, quan arriba un wassap de Tomás, que si bé el seu cos està fora de la carretera, el seu pensament no, i a la primera absència, ja li rosegava el cervell. Com si fos la veu de la consciencia ens envia la següent pregunta: --Malgrat estar sota mínims, manteniu l'eixida a Gàtova?

Jose és al primer que si l'obrin els ulls i planteja que la seva motivació no està molt allà i que si Joan i els de València no tenen inconvenient ell abdicaria. Al moment sembla que més d'algun veu les portes del cel; perquè en el espai més breu de la història de La Morralla va haver acord i consens en acceptar la proposta de Jose d'anar a Benavites.

I això és el que hem fet. 

Des de La Vall hem eixit Joan i Jose.

Des de Xilxes, Quique i.

Des de l'Horta, Julio i Javi.  

Així que, Jose i Joan, tots dos, han agarrat les bicis  ansa per ansa, han iniciat el camí i com les companyies de dos són les millors poc a poc ens han anat calfant i animant-se a arribar al pont de Sarajevo abans que els valencians, cosa que així ha ocorregut. A les 9:20h. estaven dalt del pont i ni rastre per davant ni per darrere. Han continuant direcció del "pontazgo", lloc en el que en realitat havien quedat en ells, a les 9:35h. Hora exacta en que acudim i comprovem que no hi havien arribat. No hem degut d'esperar gaire i els quatre hem seguit junts fins a Benavites, moment en que se'ns ha acostat per darrere Quique.

Els cinc hem entrat al bar Nou Ambient i per unanimitat tots hem demanat el mateix, bocates de llomello en samfaina. La beguga la de sempre i els complements també. Hem acabat en el rebentat i hem aprofitat per organitzar l'eixida del dimecres per a fer un tram del recorregut de la Via Verda d'Ojos Negros. Dels allí presents sols s'escau Julio, la resta ens apuntem i restarà saber el que fan Pedro i Vicent, que en principi manifestaren no tindre cap problema i que esperarem la seva confirmació.

Per a la tornada el grup s'ha partit en dos. Julio i Javi han tirat direcció sud cap el Cap i Casal i Jose, Juan i Quique (està en Xilxes) hem tirat direcció Nord fins les portes de la Serra d'Espadà.

Només entrar en la N-340, Joan s'ha posat davant i tot i que l'aire bufava en contra, ha posat un ritme, sempre procurant no baixar de 30 km i agarrant pics de 35/37km. A l'altura del Simba, Jose s'ha donat un respir; però en adonar-se'n de la despenjada, han amainat, l'han esperat i Quique ha organitzat la posició de les tres bicis de tal manera que Jose s'ha ubicat entre els dos formant un dibuix com de punta de llança. La cosa ha funcionat; perquè en passar la redona de Famoti ja estàvem novament circulant per dalt de 30km i com l'acoblament funcionava, Joan anava in crescendo i per a súmmum s'ha marcat com objectiu donar captura a un grup que ens precedia uns 500 metres. Cosa que ha ocorregut a l'altura de la fàbrica de Benavent. Xuplant roda hem anat fins a Nules, on ells han girat direcció Castelló i nosaltres hem seguit cap a l'eixida de La Vilavella. Aquest tram fins passar el poble hem anat relaxat per sortejar el camí; però en eixir del poble ha segut el torn de Quique. No ha durat gaire perquè Jose no ha fet intent d'agarrar roda i als pocs metres ha passat Joan per fer d'enllaç, al temps que Quique s'ha adonat que Jose no estava per a tirar coets, ha amainat i ja els tres junt hem arribat fins al banquet i al que avui ens ha acompanyat també Quique, tot i que encara tenia que anar a Xilxes; però es veu que volia experimentar aquest moment plaent, que tantes vegades ha llegit en aquest bloc i que avuí tenia l'oportunitat.

En les nostres converses estàvem quan ha aparegut Pedro en el cotxe, que al igual que Tomás, el seu pensament en cap moment s'ha allunyat del que és un mati de bici perdut. I és que també en el banquet, en obrir el wassap ens hem adonat dels missatges enviats per Tomàs en que ens convidava a esmorzar junts de forma virtual. Disculpa Tomàs el lleig; però ho comprendràs fàcilment, ja que com a component del grup sabràs que poques vegades consultem els mòbils durant l'esmorzar i de vegades agarrem trucades si les escoltem, cosa que també ha passat avui, quan Joan Carles s'ha cansat de trucar a son pare i a Quique sense èxit. I a la fi ho ha aconseguit ja de regrés, quan en ruta, lliure de sorolls, Joan ha escoltat la trucada del fill i han pogut parlar.

La visita de Pedro a banda de tenir que escoltar-li de pe a pa tota la seva reunió gastronòmica i de fer-nos saliveres de la gran font d'anguiles que s'ha quedat en taula i que si hagués tingut un recipient ens hauria portat, ha servit també per que ens confirme que, si ve el dimecres. Sols en restarà saber que ens diu Vicent quan torne del viatge. Joan també convidarà a l'altra colla amiga per veure si s'apunta algun.

EIXIDA A BENAVITES

16/01/2016   DISSABTE:

Joan i Pedro ja estaven esperant quan vaig arribar jo, Vicent, a les 8:10 h per haver hagut de tornar a per una braga quan ja estava a punt d'eixir. Avui falten David (problemes de salut de l'esposa), Josep (Sant Antoni de Montán) i Tomàs (problemes de salut del sogre). Be, ja estem tots, doncs en marxa.

I bona marxa. Es posa davant Joanet que s'amorra i agafa el "ritme de no parlar" com diria Jose i tira-li. La temperatura acompanyava. Vam eixir amb 8-9ºC i a mesura que avançàvem anava baixant, al Carmadai 7-8ºC, i ja en arribar a la redona d'Escales marcava 4ºC. El ritme ajudava a aguantar la gelor. En Algar ja haviem recuperat el retard de la'eixida (les 9 h). Seguim per Alfara, Algímia, Torres Torres, i ens enfilem cap a les Valls (la temperatura  6-7ºC). A 3/4 de 10 h haviem quedat amb Javi a la redona on conflueixen la general 324, la carretera de Petrés i la de Faura-Benifairó. Allà estava Javi (i Pedro, que se'ns havia avançat a Joan i a mi), al descampat de terra que hi ha al costat de la carretera de Faura. Girem i ens enfilem cap a Benavites, tot i que ens haviem desviat i parat un poc per tal de vore uns treballs arqueològics que estaven descobrint la muralla que temps arrere havia hagut en Benifairó, just on Joan va viure de xicotet. Continuem camí fins al bar de la cantonada de Benavites.

No cal dir que la majoria (3 de 4) van demanar per esmorzar l'entrepà típic de la casa (carn amb pisto), jo em vaig fer una truita a la francesa amb anxoves. Només ocupàvem la meitat d'una d'aquelles taules redones i grans que allí n'hi ha. Tot bo, com sempre.

A la tornada acompanyem, com sempre, a Javi fins a la esmentada redona i ens acomiadem fins la setmana que ve a Albalat. Nosaltres 3 seguim camí per Almenara, La Llosa, Moncofa, La Vall (al banc). Petem la xerradeta i quedem que dimecres anirem a les Cases de Queralt i Dissabte a Albalat dels tarongers.

total 65 km                                         Una abraçada

EIXIDA A BENABITES (26/03/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Benaviters.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose, Tomás i Joan. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Benavites (esmorzar. Bar Nou Ambient)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Crònica: L'eixida d'aquesta setmana ha tingut la seva història, propiciada en part per l'oratge i en major part per la casuística i forma de ser de La Morralla.

La programació, com de costum, per al dimecres 25. La burra a utilitzar, com ho anàvem fent últimament, la de muntanya. Doncs l'embolic comença la vespra del 25, dimarts. S'inicia una presa de contacte via wasap, una eina que per a qualsevol és de molta utilitat i que en les nostres mans és caòtic.

Reproduïm conversa recuperada com si treta de la caixa negra d'un avió:

Dimarts 24:

Jose: Si no plou que camí agafem demà, que no estiga anegat o desaparegut? Exemple el de Sagunt. Que no anirem en la de carretera? (19:08 h.)

......No hi ha resposta. Aquesta és la primera casuística de La Morralla

... Nou toc.

Jose: No me digueu que en el temps que fa esteu fora de casa que no responeu. Demà estarem una altra vegada igual. Sense saber que fer. (19:17 h.)

.... missatge propi del que coneix l'altra casuística de La Morralla. Mai aclarim res.

.... Em sona el wasap. Oh! La Morralla. A veure qui respira. Vagi, és Tomàs. (20:50 h. , quasi dues hores després).

Tomás: A mi em sembla be agafar la bici de carretera. Jo si que estava en casa passant a l'ITACA els informes dels nans de Josefina.

... de seguida un nou missatge. És Vicent.

Vicent: Jo agafaré la BTT. La de carretera la tinc al taller. Però això no obstaculitza res. Vaig per on calga.

... Fins aquí acaba la comunicació. Açò vol dir que demà eixim tres? No. Tercera casuística de la Morralla. Sempre hi ha que no contesta. On és Pedro (al llit? no deuria, no és tan tard. Joan, corrent? No crec, ja és massa tard. En algun sopar?.

... A dormir i demà la loteria.

Dimecres 25:

Jose: Que fem en l'aire (7:20 h.). Sembre el dubte. Inicie una nova casuística de la Morralla, la incertesa.

... Sembla que la gent està movent. Hi ha resposta ràpida.

Vicent: Que fa vent? Sembla que contesta des del llit; perquè no el sent. (7:22 h.)

Jose: Mou ara. En pijama sent el frescor. Si açò s'allarga agafarem algun constipat.

... Açò és un diàleg. La resta no s'entera.

Vicent: La previsió és de no fer-ne. Vaja, sembla que ha consultat el temps.

Jose: Doncs bé, eixim. Tu ja tens clar la bici, la resta que bici agafem?

... La resta deu estar cagant!

Vicent: Rectifique. La previsió és de vent, de 15 km durant tot el mati. (Sembla que se li ha actualitzat el mòbil)

Jose: En el nord de Castelló pot arribar fins a 80 km.

... Seguim en diàleg. La resta no respira. Jo estic super gelat i esternudant. La meva paciència s'esgota.

Vicent: Tres emoticons animats amb cara de por.

--- Ei! missatge de Tomàs. Vegem que aporta.

Tomás: En mi zona hay rachas fuertes. Mañana desapacible que no me gusta a mi. No voy a salir.

... Així es parla, amb contundència i en claretat. Ja tenim a un definit.

Vicent: Què fem doncs? (Tornem al mateix. La casuística de la incertesa)

Jose: La passem a demà? Ala més incertesa.

Vicent: No és mala idea. Be la cosa va encaminant-se. Però i els cunyats!!!

Jose: Pedro, Joan????????

... Atenció, respira Pedro.

Pedro: Y el director de la carrera que dice. (No és defineix. S'escuda en el cunyat. Como quien dice le  pasa la patata caliente.

Jose: M'estic gelant. Tomás, tu demà pots. El to demostra nerviosisme. (7:40 h. Porte  ja 20 minuts) I la casa per agranar.

Tomás: Si no ho veieu clar és una cosa; però si esteu decidits a eixir, per mi no cal que canvieu. (Bé Tomas, tu donant cordura; però no saps que el nostre problema és que mai tenim res clar).

Pedro: Decidiros! (Vaja, Pedro. Perquè no comences tu. No cal que et mulles).

... Haurà que ser més contundents

Jose: Tomás, tu pots demà?

Tomás: Si

Jose: Doncs jo també demà; sinó dieu el contrari la resta.

Vicent: D'acord demà

Jose: Me'n vaig al llit.

... Sorpresa. Joan dona senyals de vida.

Joan: Ok. "El matalascallando ha contesta concís; però clar. (7:50 h. Hem necessitat mitja hora per posar-nos d'acord. SOM MORRALLA.

... Ah! Però i Pedro, No contesta. Ell sabrà.

Pedro: ¿Y el almuerzo, que? Ahi la tens. Obri una altra porta a la incertesa.

... Ningú li contesta. Sembla estar tots fins els collons. Ben pensat. A la merda!

Queda definitivament posposada l'eixida per a demà.

NOTA: David desperta i comenta la conversa del matí amb un missatge aclaridor.

David: No es pot negar. 100% morralla

Seguint la dita de "Que el gat escaldat en aigua tèbia té prou" El dimarts a les 15:45 h. inicie pel wasap una conversa amb la intenció de concretar avuí l'eixida de demà a la fi de no estar altra vegada pegant-li voltes al testet de bon mati i evitar gelar-me.

Jose: Adelantem feina per demà i que no es riga David. Què bici agafem?

Pedro: La de camino rústico. Pero no se rajen. (Vaja, aquesta vegada és el primer)

Jose: Molt poètic.

Pedro: Pareceis niños por un triste viento. Ala. Ara tindre que aguantar esclatonades i aquest mati callat com un puta.

... Fins aquí el principi de la conversa. No tenim remei. No hi ha resposta dels demés. Faran la siesta, estaran corrents...

--- Ding-dong, a les 20:00 h canta el wasap de La Moralla. L'espectació comença. Arribara la barca a bon port. Com les pel·lícules de suspens. 

Vicent: Jo dispose de les dues possibilitats. Tan em fa l'una com l'altra. (Algú que l'anulació de l'eixida d'avui li ha vingut bé).

Jose: A veure que diu la resta.

Vicent: Ok.

... Segon diàleg. Sembla impossible entrar tots alhora.

Jose: Definir-vos!!!?

... Menys mal. "Al habla Tomás"

Tomás:  La de carretera. (Així m'agrada. Amb contundència)

Jose: Ok. Tu manes.

Vicent: Ok. the roads bike.

... I fins aquí acaba la conversa. Ens gitem sense haver confirmació total. Pedro torna a tirar la pedra i amagar la ma. I Joan fara el que li passarà pels collons.

Com vegeu, és més interessant escriure dels preliminars de les eixides que de la pròpia eixida.

Voleu saber quin ha estat l'estampa de l'eixida. Doncs a les 8:00h. hem aparegut tots en bici de carretera menys Joan que ha vingut en la de muntanya. I voleu saber el perquè Joan ha estat la nota discordant? No ha estat perquè no ha llegit el wasap, no, és perquè té l'enfermetat testicular. "Faig el que me passa pels collons". A més a més ha continuat tot el matí nerviós, descarregant sobre el cunyat i no s'ha asserenat  fins l'esmorzar.

I ja que estem en l'esmorzar, parlem d'ell. Gastronòmicament, excel·lent. Sempre ho diem, els entrepans són molt mengívols i el servici molt atent. I comunicativament s'ha portat la palma l'accident aeri. Tots hem especulat sobre les causes i entre elles ha estat la que presumiblement siga la definitiva.

EIXIDA A BENAVITES (18/02/2015)

POC A POC SE FA CAMÍ

Amb bici BTT com és habitual des de fa ja unes setmanes. Trobada al banquet a les 8 i una mica (culpa del trànsit ). Ens dirigim cap al camí del pou iniciant una eixida relaxant i amb bon oratge i arribem al camí cabres per creuar la carretera general i, en lloc d'arribar a Moncofa, trencar a la dreta  i plantar-nos en la mar de Xilxes. Fa un matí preciós i passejar amb la BTT a vora de la mar és una sensació extraordinària. Anem ara cap a la platja de Queral per acabar per fi agafant la carretera que ens haurà de dur a Benavites. Allí ens espera Quique i de seguida arriba Toni.

Esmorzar amb un entrepà classic de Benavites que guanya per golejada, (llomello amb pisto diuen). La guarnició de costum, cacaus i olives la beguda com sempre i els rebentats bons.

Si us he de fer algún comentari de les converses ho tinc complicat si tenim en compte que n'erem 7, Vicent, Jose, Joan, Pedro, Quique, Toni i jo mateix, i n'hi havia 3 converses diferents; per una banda Vicent i Jose crec que xerraven sobre temes d'educació (no estic segur), Joan, Toni i Quique començaren parlant sobre bodegues però al final Joan finalitzà derivant el tema sobre ametles, garrofers i horts de taronges. I per fi Pedro després de despotricar sobres esglèsia i polítics em va demostrar que en ocasions si que és conseqüent amb les seves idees perquè moltes vegades ha dit que sobra la monarquia i s'ha passat prou de temps explicant-me les excel·lències de la nova operadora de mòbil que ha contractat, molt millor que Orange; es tracta de l'operadora de telefonia REPÚBLICA.

Hem acabat l'esmorzar i comencem ara la torrnada a casa. Anem a la Font de Quart i des d'allí agafem diferents camins que ens duran a fer una visita a JuanJo  que es troba treballant les seves finques de tarongers i ens agraeix el detall. Després d'una estoneta reprenem la marxa arribant a la via de servei que ens durà a la Vall. Durant tota aquesta segona part de l'etapa hem fet per primera vegada recorregut per camí amb terra, una mica de pedra solta i alguna rampeta que per a mi ha suposat una salt qualitatiu respecte a les anteriors i que és ni més ni menys el que jo vaig demanar, anar introdïn-me paulatinament; per tant he d'estar content encara que per a mi supose un esforç (és el que demane si vull progessar. Sé que els companys han d'esperar-me moltes vegades però saben que jo done tot el que tinc i me cuiden i són una companyia inmillorable. GRÀCIES  AMICS

EIXIDA A BENAVITES (12/11/2014)

Crònica de Joan:

LLEBEIG
Vent del sud-oest també anomenat garbí. 
Quasi ha segut la tònica del matí, un matí esplendorós que hem compartit amb el nostre amic Vicent Borràs (el pedreguer).En el punt d'eixida, Pedro, Jose, Vicent Cabos, Tomàs i Joan hem iniciat la ruta programada a Benavites. L'anada no ha tingut ninguna cosa destacable, sols la "marxeta" i les xerrameques que hem mantés per parelles unes, i altres com a oients. El bar de Benavites de gom a gom, però, seguidament hem trobat taula i donat compte dels cantells que ens han servit i a més a més del nivell esperat. Durant l'esmorzar Pedreguer ens ha fet un xicotet màster de m,t,b,: tallatge, geometria, ús..... La tornada súper relaxada llevat de l'anomenat vent, a voltes a favor, a vegades en contra. Un jorn més d'aquells que passen ràpidament i que resulten satisfactoris redons, segur que ho fa la companyia, sobretot.
Km totals: 63 km.

EIXIDA A BENAVITES (23/07/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45H..
Llocs d'eixida: La Vall/Xilxes/Faura
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall:Jose. Des de Xilxes: Pedro i Joan. Des de Faura: Tony. 
Ruta: La Vall d'Uixó/Xilxes-La Vilavella-Nules-Xilxes-La Llosa-Almenara-Petrés-Benavites (esmorzar, Bar El Casino)-Almenara-La Vall (es queda Jose)-La Vilavella-Nules-Xilxes (es queden Pedro i Joan)-La LLosa-Almenara-Faura (es queda Tony).

Ressenya: Ruta plana, majoritàriament en la primera part per la N-340. Jose des de la Vall ha anat a la Vilavella per accedir a la N-340 i trobar-se en Pedro, que des de Xilxes venia a l'encontre, cosa que s'ha produït en Nules. Tots dos hem continuat fins a les properies de Petrés on hem decidit agafar el camí que va a la carretera de Torres Torres-Les Valls i que passa per davant del col·legi privat Sant Vicent Ferrer. Hem arribat a Benavites amb 45 km a les costelles, al poc ha vingut Tony i després Joan, que com tenia guardia en s'ha mare ha eixit més tard des de Xilxes.
El bar per mi era la primera vegada que estava, és un bar d'una sala gran, antic on crida l'atenció un palquet dalt de la barra que en la seva època servia com al lloc que ocupava l'orquestra quan es feia ball. Té molta clientela que segueixen el costum tradicional del típic esmorzar de casa on alguns aporten productes de l'horta per fer amanides i el bar posa la beguda. Nosaltres hem demanat uns bocates de sèpia amb all-i-oli. Hem quedat satisfet en el servei i en el preu. 5€.
No hem fet molt llarg la sobretaula perquè Jose tenia compromís i havia d'estar a La Vall a les 12h.

Així que tallant pels camins d'Almenara hem anat directe a La Vall on s'ha quedat Jose i la resta ha seguit el seu camí fins als seus llocs de residència.

EIXIDA A BENAVITES (14/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Jose, Pedro, Vicent, Joan i Tomás. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall. 

Ressenya: Ruta plaent. Inici de la marxa amb una mica de rasca; però a mesura que s'alçava el dia la temperatura augmentava i el cos es recuperava. Rodant en paral·lel per afavorir la xarreta i al nostre ritme, eix que hem establit, que a tots ens acomoda i que es fa camí. La tranquil·litat sols es trenca quan la carretera s'empina i sobretot si a Pedro li ve la bolà de mostrar el seu poderio; que sempre sol coincidir en aquests desnivells; pensant encara que és el seu terreny i resistint-se a assolir que les seves forces han minvat. Però ja se sap, el cap no té remei i continua rere em rere ensopegant en la mateixa pedra. A més amés per acabar-lo de rematar s'ha unit a la festa Vicent, quedant-se relegat al tercer lloc i amb el brofegó en la boca.
L'esmorzar ha estat com sempre i el llomello amb pisto continua sent l'estela. Ha hagut repeteixo de carajilo i s'ha confirmat la convidada de Pedro al bou de sa casa i ens hem compromès a anar. Ja ho va fer en el wasap i o torna a fer extensiu en aquest bloc.

MORRALLEROS: 

AVUI A LES 6H. ESTEU CONVIDAT A CASA DE PEDRO A VEURE EL BOU,

A MENJAR I BEURE TOT EL QUE US VINGUI DE GUST.

Km totals: 65km.

EIXIDA A BENAVITES (16/04/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna/Faura.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Vicent, Tomás, Joan. Jose Carlos i Mª Pilar. Des de Faura: Toni i des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés-El Ventorrillo-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall. 

Esmorzar: Des de llocs i rutes diferents hem acudit puntualment al bar per tal de fer taula redona i mai millor dit l'expressió, ja que ens hem assegut al voltant d'una taula redona que ha resultat ser del més cundidora i donant cabuda a tots els que hi érem.

Fent taula redona

En quant al menú s'ha trencat la costum de demanar tots el llomello amb "pisto" i tan sols dos hem complit amb la tradició,la resta, cadascú ha demanat un bocata diferent. Ara bé, els que més han trencat l'harmonia han segut Jose Carlos i Mª Pilar que han desdejunant en compte d'esmorzar. S'ho han pres en un pis pas i han fotut el camp.
Els que hem mantingut el tipus no hem parat de xerrar, un més que altres. Estant Toni és imprescindible tocar el tema del vi i en aquesta partida sols li acompanya Joan i Pedro que ha de prendre vela en qualsevol enterro. L'observador per excel·lència és Quique. el puntualitzador, Tomás, els carregadors, Jose i Joan i el seriós.Vicent; sobre tot quan es trau el tema de l'independentisme de Catalunya, un dels temes estela d'avui a més a més del d'hisenda, una altre tema que també ens ha ocupat una bona estona i dirigit per Pedro que sembla ser el millor contribuent d'Espanya i a la fi no fer declaració.

Ressenya: La vellesa ha arribat a tota la colla de jubilats de la Penya que sembla haver passat a l'etapa del desvetllament i llevar-se prompte del llit, cosa que fa que a les 8h. en punt estàvem tots. Si, inclòs Joan, que era el que sempre deia que no eixiria de sa casa fins ven tocades les 8. Doncs també li pica el cos al llit i al punt d'eixida que estava.
Aquesta puntualitat ha propiciat que la ruta d'avui fins a Petrés ha estat nova i més llarga que l'habitual. Hem fet la mateixa d'anar a Petrés; però passant de llarg i fer el mateix recorregut d'anar cap a casa i a l'altura del Ventorrillo girar per entrar a Benavites. La tornada si que ha estat la mateixa de continuar cap a casa i per La Vilavella.

Km totals: 71km.

EIXIDA A BENAVITES (19/02/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna/Faura.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Vicent i Tomás. Des de Faura: Toni i des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall. 

Fer bresques

Esmorzar: Fidels a la nostra costum, la majoria, ens hem  llançat a demanar l'entrepà de llomello amb samfaina. Per tant ha estat un esmorzar en la línia de sempre; però a gust i sense manifestar monotonia. 

Cantant i xiulant

Ressenya: Sense comptar encara amb la companyia de Joan i David hem realitzat la ruta programada seguint una marxa tranquil·la però al mateix temps cundidora. Hem trobat un ritme de pedalada que ens permet fer camí alhora que xerrar. A més a més portem dues eixides on el vent ens ha respectat i si en algun moment ha manxat ho ha fet no gaire fort i més bé a favor.

Km totals: 65km.

EIXIDA A BENAVITES (15/01/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Vicent, Joan i Tomás i des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall. 

Esmorzar: Bon esmorzar com no podia ser d'altra manera en aquest bar. Unanimitat en l'entrepà, llomello amb samfaina. Tot ben complementat amb ceba, vitets i olives. Carajillo en partida doble. Últimament la tònica és aquesta. El culpable d'avui, Tomàs, que ha costejat el segon. Moltes gràcies. 
La conversa d'avui ha estat novament monopolitzada pels cunyats, enganxats primer pel tema baló d'or de Ronaldo i després del dinar en casa Julio. El fil és el de menys, el que priva és que a Joan li agrada emprenyar a Pedro i qualsevol tema és motiu de gresca.

Ressenya: Volteta a la marxeta i en alegria. El més eufòric ha estat Tomàs, que s'ha trobat molt a gust. Hem eixit en puntualitat, cosa que ens ha permès anar pel Juncar i tornar per La Vilavella. El pique d'avui ha vingut quan Pedro ha fet un pensament en veu alta manifestant que Joan estava cansat i calia esperar-lo. Què havia dit! En sentir-lo Joan li ha faltat poc per passar al davant i posar la bici (de muntanya) al límit, just en el tram que té pendent. Pedro i Vicent l'han seguit. La lluita estava entre els cunyats, Vicent els seguia a la mira. Res a fer, caput, Joan se l'ha fet fàcilment i Vicent ha tingut temps per arribar a l'altura de  Pedro. Que et pensaves Pedro. CLERUM. Ja ho diuen, si fores puta no et faltaria feina.
A la vista del resultat, en arribar al Randero, ningú ha tingut ganes de fer cap bogeria.

Km totals: 65km.

EIXIDA A BENAVITES (04/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna/València.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, David, Vicent i Tomás i des de Paterna: Quique. Des de València: Julio. De paisà, a peu i des de Benifairó: Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Ventorrillo-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall. 

Esmorzar: Ja són dos les setmanes que comptem amb la companyia de Julio. Donat la bona propaganda que fem dels esmorzars d'entre setmana dient que superen als dels cap de setmana, li ha despertat el cuquet i està assaborint insitú els bons entrepans, a més a més de la bona tertúlia que s'estableix, amb calma, pausada i sense soroll. Com diu Joan, l'eixida dels dimecres és per a gaudir de la tranquil·litat de la ruta i del raonament de la taula.
Els entrepans han estat repartits en dos tongades, els que mantenim el clàssic llomello amb pisto i els innovadors que els agrada investigar nous sabors i han canviat el pisto per la sobrassada. Aquests han quedant ben servits de sobrassada, els han omplit el pa amb una bona llesca de sobrassada com si fos una tallada més de llomello. El més remugador, Pedro, que quan no per falta de gasto, que quan no per massa, com ha estat el cas d'avui, sempre treu pegues. La resta hem engolit sense cap objecció ajudant-nos de la ceba i picants en vinagre i el vi fres o calent que acompanyat de la llimonada a arrodonit el menú. Per acabar en els carajillos i dels que Pedro no ha complit el compromís adquirit el dissabte, de pagar-los a Jose (almenys) i a Joan. Ja se sap, "donde digo Diego digo digo". 

Ressenya: Des del lloc d'eixida la polèmica estava servida. Jose tenia un missatge de Juilio dient-li que havia quedat amb Pedro en no se quina redona de dalt de no sé quin pont per on passa el riu Palancia. O siga, embolics de Pedro que mai troba una identificació apropiada per a cada lloc. Tan fàcil que és quedar en El Ventorrillo, Rotonda de Petrés, Opel de Sagunto, etc, etc. No ell ben complicat. Total ja eixim despotricant i pegant-li la vara. Seguim al nostre aire i a l'altura d'Alfara Pedro s'avança per tal de complir la seva cita, els demés continuem al nostre ritme i pensant que alguna cosa eixirà i que Julio és una persona adulta, amb molt de món i que no li resultarà difícil arribar al lloc, a més a més ja hi havia estat alguna vegada i collons, és del terreny, no estem en la "Conchinchina". La cosa al final no ha tingut sorpreses. Tots hem anat al encontre de Julio amb una diferència de 100 metres, a més a més Julio venia ja acompanyat de Quique que ha fet de granera i tots junts, mantenint les distàncies, hem fet cap al bar, on Joan ja estava a la guaita.
La tornada, com sempre, amb el cap catxo i fora de parlar, pedalejar i més pedalejar i per Moncofa cap a La Vall.

Km totals: 62km.

EIXIDA A BENAVITES (30/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, Vicent i Tomás i des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benavites (esmorzar)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vilavella-La Vall.


Esmorzar: Bons entrepans. Alguns hem seguit la tradició d'aquest bar i hem demanat el llomello amb tomata, la resta un de cada classe. Tots hem fet bon compte del gasto i en un pis pas ha volat. La gràcia de la cuina d'aci és que ho fan tot molt mengívol. El carajillo també és del nostre gust. El centre de la conversa majoritàriament ha girat al voltant de la gastronomia. Concretament ha vingut arrel de que Joan ens ha dit que aquest cap de setmana es va a fer una ruta històrica per la zona de Viella, llac Sant Maurici i voltants i del bé que es menja per eixos llocs. Vicent ha retret Don Esteve com el lloc estrella del menjar bo i en quantitat, la proba és que acaba de vindre d'allí amb la seva dona en viatge de plaer i celebrant la recent jubilació. Jose i Joan que també han estat i ho coneixen han aportat la seva visió corroborant el que ens contava Vicent. La nota discordant com no podia ser d'altra manera la donat Pedro quant tira per terra que menjar tant no és res bo i que ell no pot en tant de menjar i que si patatín que si patatàn. A partir d'ací s'ha convertit en el centre, com a ell li agrada, i tots contra ell acusant-lo de rar i de que no és d'aquest món. 

Ressenya: Amb puntualitat hem anat arribant segons la distància que ens separa de casa i els lloc d'eixida. En estar tots, a falta de David, que mai se sap si ix o no i si ho fa si passarà per ací o anirà pel seu conter (DAVID, NO ESTARIA DE MÉS UNA TRUCADA), Joan ens ha fet una petició sobre l'hora d'eixida. Proposa eixir a 8:15. De seguida Jose li replica que t'estàs fent-te major. La contrarèplica ha estat que ens diu que doncs a les 7:45. A la fi ens diu que el motiu del canvi d'hora ve determinat per la coincidència de l'entrada dels alumnes de l'institut i els grans taps que es creen al carrer i voltants que impedeixen la circulació amb normalitat i el conseqüent perill de caure. La solució a la que hem arribat és que l'eixida es manté a les 8 i que ell pot fer el mateix que fa Tomás, fer una ruta alternativa que eviti el passar per davant dels instituts o que es retardi fins que passi l'hora d'entrada, que l'esperarem fins que arribi.
David no ha arribat i ens hem posat en marxa. Tot el trajecte xerrant i sense pressa hem arribat a Les Valls; però abans d'arrimar-nos al bar Pedro ens planteja que anem a veure el cotxe que s'ha comprat  i que casualment era d'un concessionari d'aci. SIIIIIIIIIIIIIII S'HO HA COMPRAT, després de pegar-li voltes al nano s'ha decidit. 

Aquest és el cotxe de Pedro

A la tornada hem anat junts fins la redona de la N-340, on Quique ha girat cap a Paterna i nosaltres cap a casa, direcció Almenara. Com es propi de la Morralla, la tornada ja no ha estat tan plaent. S'ha posat Jose davant i amb una velocitat que tots podíem tolerar, no passar de 30 km. hem arribat a la redona de Moncofa i sorprenentment Tomás ha llançat la veu de que per La Vilavella, Jose no s'ha parat a esbrinar si anava en serio o de broma, la cosa és que com anava davant ha seguit cap a Nules. En arribar a la primera eixida de Nules Jose ha dit que no entrava en el poble i que seguia per la N-340 en demostració al raonament de Joan que l'altre dia, quan ell anava davant, ens va tirar per dins de Nules al·ludint que en eixe tram estava prohibit per a bicis i que Jose li rebatia, dient-li que això era a partir de la següent eixida i que el cartell de prohibició així ho indicava. Doncs bé, Jose ha senyalat la senyal de circulació on veritablement s'ha pogut llegir el que sostenia, prohibit des de l'eixida 956, o sigui, la propera. En eixe debat estàvem quan Pedro en anuncia que havia punxat. De seguida "esto és por venir por aquí" S'ha parat en un lloc perillós, malgrat la recomanació de que seguís un poc més endavant fins trobar un lloc segur; però que tu tia. Joan, el cunyat cascant, com a bon familiar ha girat a tirar-li una mà, mentre la resta, amb una mica de remordiment, ens hem quedat al marge; però és que el lloc no era per estar cinc ciclistes ocupant una zona realment perillosa. Una vegada arreglada i amb una càmera reparada (cosa que ja no s'estila; però que tractant-se de Pedro, és normal) i a més a més utilitzant un pegament dels xinos, hem continuant amb l'amenaça de que en uns metres perdria l'aire. Per sort ha aguantat i sense més sorpreses hem arribat a La Vall.

Km totals: 65km.