EIXIDA A BENAVITES (18/01/2017)

Fer un matí de diana 

(Fer un matí ras i gelat)

Que ve el fred!. El dimecres les temperatures baixaran sota 0º!. Alerta, groga, rotja...! Missatges que abans passaven sense adonar-nos i que ara són capçalera de tots els mitjans de comunicació i que creen tanta alarma que fins i tot ens ha fet dubtar de si eixir o quedar-nos a casa. A la fi no ens hem arrugat i fent-nos els valents ens hem llançat al terme.

Cal dir que l'avís no ha estat erroni. Segurament en altres ocasions hem eixit en fred, recordem haver passat més d'una volta amb gel en la carretera quan anàvem a Eslida; però una cosa és que hagi rosada per la nit i aquesta es geli  i una altra és que la temperatura ambient estigui sota 0º, que és el que ha passat avui.  I si a més a més l'edat sembla que pot influir la realitat ha estat que hem passat fred, fred que s'ha ressentit sobretot a la punta dels dits de la mà i els peus. Vicent i Pedro ens anaven anunciant la temperatura amb un marge de diferència de 2 dècimes. Així que hem eixit del banquet marcant 2,5º  per només eixir de a Vall començar a baixar fins arribarar al punt més baix de -2,6º.  Fins que no hem passat Escales el termòmetre no s'ha posat a 0º i poc a poc anava pujant amb l'ajuda del Sol, que ja havia fet acte de presència, fins posar-se en valors de 3º. Temperatura que marcava a l'arribada del bar Ambient de Benavites, punt de destí de l'esmorzar. L'exclamació de tots en deixar les bicis és que estàvem gelat com un poll. A favor, les exclamacions de la gent que en eix moment eixia del bar tractant-nos de valents. Com anècdota de l'efecte del fred dir que alhora de manipular el telèfon no disposava de sensibilitat en teclejar la pantalla tàctil. Ens ha costat una estona entrar en calor tot i fregar-nos les mans. No han tardat en arribar Quique i Tony.

Feia temps que no veníem a aquest bar i al demanar, malgrat que el cambrer havia iniciat la sèrie de coses que podríem elegir, l'hem parat per preguntar-li si tenien el llomello en samfaina (pisto). En dir que si, tots ens hem demanat l'entrepà, uns en llomello i altres en embotit.

Al principi de la conversa, Tony ha anunciat que hi havia problemes en quant a poder celebrar en breu la cata de birres, sembla que el procés no està encara completat i no assegura la seva qualitat. Esperarem a nova ordre; però segueix en peu.

Un altre tema de conversació han estat sobre les dues eixides que La Morralla havíem comentat que caldria programar i que avui, a falta de concretar els detalls, ja tenen data establerta. 

1ª eixida: Mes d'abril (abans o després de Pascua) a Donesteve, en dones. Dos o tres dies.
2ª eixida: Finals de maig a Socuellamos en bici. Tres dies. Es decideix proposar a Tomàs encarregat de trobar lloc com autòcton del lloc.

AIXI QUE MIREU EL CALENDARI, OBRIU L'AGENDA I FEU UN APARTAT PER ANAR.

Amb millor oratge; però en un airet, encara gelat, hem tornat cap a La Vall, Faura i València seguint els itineraris de costum.

El banquet orientat cara sol ens ha aportat una calefacció agradable i ben rebuda, recreant-nos en una conversa que ha acabat en una aposta entre cunyats, que com el gos i el gat que ens tenen acostumat, han acabat embolicant-se en una discussió meteorològica sobre el temps que farà el dissabte i el dubte de si podrem o no eixir. La pluja sembla ser l'amenaça per al proper dissabte. Joan es decanta perquè plourà i Pedro que no. Una vegada més, és Joan qui talla la polèmica apostant-se l'esmorzar, si no plou pague jo i si plou pagues tu. Arribat a aquest punt, Pedro sempre ha reculat; però avui, sorprenentment ha acceptat. Doncs ja ho sabeu, estarem a la mira del temps i al desenllaç de l'aposta.