UN BON ESMORZAR ESTALVIA UN DINAR
Aquesta és la teoria de Pedro, que ens ha recordat que hem començat massa prompte a esmorzar i de que d'haver-ho fet mes tard de les 10 ens aprofitaria per a no dinar.
Es possible que en algun temps i sobretot en l'època de la fam, les coses funcionaren així; perquè jo no he perdonat el dinar. No sé que haureu fet la resta.
He perdut el compte de les vegades que últimament hem suspès l'eixida en bici per culpa del mal oratge. No ens sap gens greu; perquè com no deixem perdre l'esmorzar, la moral no se'ns cau a terra, tot el contrari, és la situació ideal per fer un extraordinari i comprovar si els efectes de les pastilles contra la tensió i el colesterol compleixen amb la seva funció.
Perquè mireu quina bona pinta tenien els plats que ens hem engolit Joan, Pedro, Vicent, Jose, Mª Pilar i Joan Carles:
Com veieu, res a veure al que és un esmorzar d'eixida en bici. Fins i tot pareixem altres persones sense la disfressa ciclista. Uns més "guapos" que altres, segons la imatge que cadascú vol donar o la simple comoditat.
Total que amb eixos plats, pa amb all-i-oli i vi, el fred és bo de sofrir. Però per tal d'evitar algun que altre calfred, els carajillos, si en plural que hem demanat al final ens ha deixat un cos calent.
Hem eixit al carrer i una ventada gelada ens ha recordat que el mal oratge encara és present; però amb roba i bons aliments, el fred es torna calent i ens hem marcat un passeig per rebaixar el greix, que no les calories.
Abans d'acomiadar-nos hem parlat de la programació setmanal, que manté l'eixida d'avui al Port de Sagunt per al dissabte que ve i de cara al dimecres i en previsió de que el mal oratge es mantingui, ens quedarem planejant per la nostra zona habitual de la Baronia, La Vall de Segó i el Camp de Morvedre, per acabar esmorzant en la taula del bar Martí de Torres Torres, que tan be ens tracta i del que tan satisfets ens quedem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada