EIXIDA A LES CASES DE QUERALT (10/05/2016)

Pegant pedalades per pla, muntanyes i platges

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Cases de Queralt (Restaurant Sol de Mar). 
Bici:BTT

Equip: Jose, Pedro, Tomás i Joan.

Ruta: La Vall d'Uixó-Redona d'Escales-Camí d'Algimia de La Baronia, Alfara d'Algimia, Torres Torres, Les Valls-Cases de Queralt (esmorzar Restaurant Sol de Mar)-Platges d'Almenara i Xilxes- Cabres-Camí Cabres-Polígon La Mesquita-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 62 km. 

Crònica: Els quatre assidus com un clau hem estat al banquet per cometre una nova eixida bikera per fer un recorregut, que com molt bé diu el títol, el nostre recorregut ha estat una mescla  de les tres zones de relleu que composa el nostre territori de mobilitat. Partint del pla rodejat de muntanyes, com diu l'himne de La Vall, ens hem encaminat de cara a la zona muntanyosa de Cassanya i Escales. D'aquí hem buscat l'obertura a la mar seguint pel pla del Camp de Morvedre entre zones de tarongers, terrenys erms on els conills acampaven en manada gaudint de la humitat del terreny provocat per les últimes pluges, nuclis de població de les Valls, marjals en arrossars i de cap a la mar en la zona desèrtica de les Cases de Queralt.
Tan desèrtic estava avui, que sinó fos per nosaltres, el del bar no es menja una rosca. Almenys que férem gasto de cuina, perquè una altra taula que hi havia portava el seu entrepà. 
La sornegueria del cambrer es mesclava amb la bogeria. En un ambient gelat ens hem fotut els entrepans amb el rosegó de Pedro que remugava per baix corda i li pilotejava quan s'arrimava a la taula. Els cacacaus pelats i les olives trencades ajudaven a engolir els bocins. Uns quadres de marines penjats a les parets han servit a Pedro per donar lliçons de pintura i ressaltar la pintura realista per contra de l'abstracta i desacreditar a Pere Ribera, quan Jose ha apuntat que li han regalat dues quadres d'aquest pintor. Els carajillos, de presentació separada, per un costat el cafè i per l'altra el conya, han donat pas al final de l'esmorzar i la tertúlia. 
La tornada l'hem fet per l'altra zona geogràfica, la platja. Seguint la passarel·la del passeig marítim de les platges de Casablanca d'Almenara, hem gaudit del remor i la brisa de la mar, sentir el caloret del matí lluent en el que s'ha alçat el dia d'avuí després de les dies de pluja i sortejar els vianants que hi passejaven. Tot seguit,les platges de Xilxes i més endavant la de Cabres. Un gir de 90º ens encamina en direcció a La Vall pel camí Cabres en les muntanyes al fons i la Comarca de La Plana Baixa sota les nostres rodes.
Eb l'asseguda al banquet hem rebut la visita del nostre amic Xavier Pagés que ens ha saludat i ens ha fet una foto tots quatre acastanyats com es pot veure.

CASES DE QUERALT (20/01/2016)

Donar més voltes que una puta buscant el llibre de família
Fer més voltes que el vint-i-nou
Fer més voltes que un rellotge
Pegar mes voltes que un dolçainer
Voltar més que els porcs de Sant Antoni.

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó i Faura

Lloc de destí: Cases de Queralt

Bici: BTT

Equip: La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan;  Faura: Tony.

Ruta: La Vall d'Uixó-Camí Casanya-racó sirer", deixant "la pequeña Analucia" a l'esquerra-Redona Algar Residència Canina-Via de servei fins redona d'Escales-Camí d'Alfara a les Valls- Carretera Torres Torres Les Valls-Quart de les Valls-Camí Santa Gemma-Camí Frontera-Camí Ferreret- Benavites-Cami d'Almenara vorejant el barranc de l'Arquet-Redona d'Almenara-cami Av, de la Vall de Sego-Cases de queralt (esmorzar restaurant Sol de mar)-Platja d'Almenara-Platja de Xilxes-Camí Cabres-Camí La Punta-Polígon La Mezquita-La Vall d'Uixó

Km. totals: 54 km. 
El repòquer morraller (Joan, Jose, Tomás, Pedro i Vicent) ens hem reunit a les 8 h. al banquet per encarar una nova eixida en direcció a les Cases de Queralt. A mesura que anàvem arribant, Vicent ens comunicava que ja era avi de dos nets, Ferran i Aleix. ENHORABONA Com diu el clàssic acudit, a partit d'ara dormiràs en una "aguela".

Quan arriba Joan i després de congratular-se de la noticia, descobrim que no recordava on anàvem, es para a pensar, ha arribat en la ment en blanc. 

--On anem? --pegunta tot seguit. 

--A les Cases de Queralt --contestem tots en veu de coreografia.

--Per on anem? -li preguntem.

--Això dic jo!

--Anem pel Marianet, --etziba Jose

Pugem a les bicis i a seguir a Joan com sempre. Iniciem la ruta per on sempre, carretera d'Algar fins la redona de Cassanya on agarrem aquest camí. Xerrant, xerrant anàvem Joan, Vicent i Jose quan ens hem saltat  un camí a la dreta que en passar-ho, Joan s'ha assabentat de que l'hauríem d'haver agafat. I és a partir d'aquí on el que en principi Joan portaria en el cap fer es capgira tot i es reinventa sobre la marxa, primeres giragonses per acabar eixint a la carretera d'Algar i recuperar la clàsica ruta de bici de carretera fins la redona d'Escales on baixem pel camí d'Alfara a Les Valls que aboca a la carretera de Torres Torres per enfilar-se a Les Valls. En arribar a Quart de Les Valls, Joan trenca pel camí de Santa Gemma i comença el segon galimaties. De vegades per camins coneguts, altres que passem per primera vegada, de moment anàvem en direcció contraria i volta i més volta, de sobte una rambla que continua en una pujada forta, alguns no ens dona temps de llevar el plat i atrancats no tenim més remei que estrènyer els dents.

I tornem al poble, en aquest cas a Benavites, i cap Almenara; però tampoc per on sempre. A la fi vegem l'Autovia i pel costat el camí de Benavites a la redona d'Almenara. Açò ja ho coneixem. En eixir de la redona agafem el camí de La Vall de Sego que en plat gran i recte com un fil ens llança cap el pessebre. Arribem prompte al restaurant Sol de Mar de les Cases de Queralt, açò explica les giragonses, Joan ha volgut fer temps per arribar a les 10 a l'esmorzar.

Restaurant Sol de Mar (Cases de Queralt)

Entrem i anem directe a la nostra taula de sempre, la primera a l'esquerra. Vagi, no és la mateixa, l'han canviada per una més xicoteta; però segueix sent rodona, la ideal per xerrar i veure-nos tots les cares. De seguida arriba el cambrer de la coleta canosa i fent-se com sempre el graciós i que pren nota amb cara d'atenció; però que després fa el que li passa pels collons.

En això que arriba Tony. S'arrima a la barra per fer la comanda i en arribar els bocates, contagiats també de les giragonses es produeix un moviments de si aquest és el teu, no que aquest porta botifarra, ah! doncs és de Pedro, aquest altre té truita d'alls i no té botifarra, és de Vicent i cap ací i cap allà, ara ve un de truita d'all sol, no el meu era amb formatge, dona igual, no està conforme i s'aixeca a que li posen el formatge, bocata cap a la barra i per fi arriba el de Tony que amb el bacon era l'únic que tenia clar el cambrer i ha anat directe al lloc. I per últim, no recordeu que tots havíem demanat el pa amb tomaca. Vosaltres l'heu vist. En resum, que l'home s'ha lluït. Menys mal que tots tenim bona gana, ens conformen fàcilment i a la fi estaven molts bons.

La conversa amena, variada i per moments monopolitzada pel tema que últimament li preocupa i li ocupa a Pedro, la guitarra, cosa que li ha donat tema de conversa a Tony i per un dia ha oblidat el tema dels vins. 

Al crit de --ja hi ha prou de guitarra! --per part de Joan. Hem canviat de conversa per tractar dos temes que repercutien a La Morralla, la recent i clàssica eixida al Palmar de Troya com s'ha referit Joan a l'eixida a l'Albufera i la ruta dels Càtars. En quant a l'Albufera queda en suspens a que els companys de l'altra colla troben un dia adien climatològicament i lliure de ventades. I en quant a la ruta estiuenca, Joan ens ha comunicat l'última variació en l'allongament dels dos últim dies, en el que s'ha canviat Prades per Comus; sinó recorde mal tornem al que en un principi estava programat. Tots acceptem la modificació al temps que li transmetem a Joan que els faci arribar la nostra total conformitat en totes les decisions que prenguin. 

Ei, que no demanarem els rebentats. Gest al cambrer, ja ve en la llapissera. No apuntes, tots carajillos menys aquest que vol un tallaet. Joan li fa una observació, el conyac el calfes primer i després poses el cafè (ho diu perquè no ens acaba d'agradar el cremaet en el conyac en perol). Error, arruga el nas. I Tony, per acabar-ho de rematar, també fa una observació del seu tallat. Con poquita leche y más café. Segon error.Gira el cul i en un tres i no res apareix amb els dos primers cafès i la botella de conyac. Una vegada més es fa el sord, fa el que li rota. Si vols conyac calent, ja saps escalfa'l tu. Ens riem i au, gelarem el cafè en el conyac o ens fem un cafe i després una copa de conyac. Venen la resta de cafès i el tallat. Del tallat, Tony no ha dit res; doncs estaria del seu gust.

En acabar-los, Vicent s'ha aixecat a la barra i ha demanat uns xupitos d'orujo blanc i de brosses. Ha volgut fer una avançada a la celebració de ser "aguelo". També ha deixat en la taula les dos botelles de licor. Error d'ell. Més d'algú ens hem aprofitat i hem repetit, ara probe el blanc, ara el de brosses, a veure, aquest és més dolç, l'altre és més suau que el de casa Vicent.I xorret va i xorret ve. 

El calfament del cos i pots ser també del cap ha desembocat en una proposta, o imposició de Joan per anar el dijous que ve a dinar al Gat Negre. Tots hem acceptat sense remugar. Ja ho sabeu morrallers, el dissabte confirmació de places. Esteu tots convocats.

Bé xiquets que són les 12. No passa res, La Vall està ahí al costat i Faura més del mateix. Passem per barra. Vicent s'avança per advertir al cambrer que la ronda de xupitos ho paga ell. 

Contestació d'ell, --als xupitos us convido jo. Moltes gràcies. Sembla que l'home deuria estar penedit de no haver estat gaire fi en el dia d'avui. Açò és tot un professional. Paguem el 6€ i cap el carrer. Muntem a les bicis i per on anem. Ràpidament Pedro ens marca la ruta. "Yo tengo que pasar por la playa de Xilxes a ver la obra del apartamento" 

Doncs no es parle més, tots cap a la Platja de Xilxes. Quique, ja pots estar tranquil en el teu cap de la comunitat de veïns. És molt responsable. Tony també ens ha seguit. Vol aprofitar la companyia, està massa fart de fer rutes en solitari.

Visita d'urbanisme a l'apartament, les esquerdes tapades, Pedro conversa en els obrers, tot en ordre, els dona el vist i plau i amb un compromís de consultar a la comunitat el seu parer,per a convida-los a esmorzar. Quique, trau la cartera i vigila-lo a veure si paga la reparació.

Pel camí Cabres hem arribat a la Vall a les 13:15 h. Tony ha girat cap a Faura i nosaltres a la xerrada al banquet, avui més curta del normal. Fins el dissabte en Albalat dels Tarongers, aquesta vegada rectes com un fil. 

EIXIDA A CASES DE QUERALT (11/11/2015)

L’estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir; 

com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred

Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, 

destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Cases de Queralt

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Nules-Platja Moncofa-Platja Xilxes-Marjal de La Llosa-Cases de Queralt-Platja Almenara-Platja Xilxes-Camí Cabres-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 52 km. 

Crònica: Avui és 11 de novembre i com diu el calendari,estem en l'anomenat estiuet de Sant Martí, i mai millor dit per a enguany. Si bé a les 7:45 encara rascava una mica el fred tot i que la temperatura estava pels 12ºC; però l'aiguatge del matí i a més a més. que el primer tram de la ruta ha transcorregut pels camps de la zona del Pou i La Rambleta, unes de les zones més gelades de La Vall, el fred s'ha deixat sentir més. I per a sobre, els núvols costaners taponaven l'eixida del sol privant-nos dels primers raigs que tan bé venen per a entrar en calor. Aquest camí ens ha portat al polígon industrial de Nules. Hem creuat la N 340 en direcció a la platja baixant pel camí de la ratlla. En arribar a la costa l'hem vorejada pels camins confrontants fins l'altura del terme de La llosa, on per fer una mica de temps, ens hem endinsat en ple marjal, una bona decisió, hem trobat un paisatge espectacular, tant per la quantitat d'aigua, com de la varietat d'aus, d'entre les que ressalta la figura esvelta i el seu vol majestuós de l'Agró gris. També hem trobat l'esplugabous, anomenat aixi per la seva alimentació dels paràsits dels bous i vaques, un grapat de titelles, les clàssiques gavines i un fum d'intrusos estornells.

La marjal de La Llosa

El vol majestuós de l'Agró gris

A prop de les 10 rodejàvem la taula del bar aïllat en la malmesa platja de Queralt, on l'últim temporal ha fet de les seves i no sé ja quantes són les vegades que pateix aquests assajaments. Però l'oratge no es sap mai com ens pot sorprendre. Per contra avui la mar estava en una calma que pareixia no estar, cosa que ha estat aprofitada pels pescadors que han alienat les seves canyes al llar de la costa.
L'esmorzar en aquest racó s'està convertint en tot un clàssic de la Morralla, malgrat que Pedro, com no podia ser d'altra manera, despotrica. Però la veritat, que és un lloc tranquil, estem en família. Alli acudeix un personal fix i de tant en tant trenquem la monotonia nosaltres, que en lo cridaner que som, captem prompte l'atenció de l'altra taula i contribuïm a la seva distracció, al temps que al cambrer  també li serveix de manifestar el seu humor socarró tant propi d'ell i al qui Pedro sempre el provoca al qui sempre li troba resposta. L'originalitat de la comanda de l'esmorzar esta garantida. En quan al gasto, tal vegada destacat la grandària del bocata, que per a mi és l'ideal. En la beguda, gracies a la col·laboració de Pedro en el servici, al tercer viatge que ha fet a la barra per reposar el vi ens ha vingut en una botella de rioja. Qui deixa passar tal situació. Tot i que ja havíem acabat el bocata ens hem mesurat les copes, no era cosa de deixar-ho perdre. Faltaven els cremaets. No és el fort del bar, ho presenten en la modalitat de cafè per un costat i el conyac, encès en recipient, per un altre. No sé per quina raó i a compte de que o de qui; però ha aparegut el cambrer en un altre recipient en flama amb més conyac, que lògicament hem acceptat tos menys Tomás, que segurament ha volgut mantenir-se fer al compromís establert en l'últim esmorzar d'evitar repetir.
En quan a les converses ha hagut varietat: però la que més ens ha ocupat ha estat la política nacionalista, la qual ha resultat de lo més interessant. Les converses series no són motiu de transcripció,  queden en el bon sabor de boca del lloc on es desenvolupen. 
--Xiquets l'hora que estic veient són prop de les dotze! - Exclama Tomás
-- Aixi , és, ja vos dia que es faria mitjanit. --Respongué Jose.
Cap a la barra. --No tens loteria del Barça? - Preguntà Joan.
--Però que tu tambien eres del Barça? - Pregunta Pedro. Però si yo te hacia del Madrid.
--Es veritat, que aci l'any passat vam comprar un llençol de loteria del Barça. -Diu Jose. 
I allí estava penjat a un pilar. A més a més l'hem estrenat nosaltres. Tots comprem menys Pedro, que si ve en la conversa nacionalista de la taula ha estat callaet,ara s'ha desfogat en contra de tot lo català. Hem pagat, per cert 6€, el que hem fa pensar que el segon cremaet ha estat un detall de la casa i ens hem eixit, deixant a Pedro i el cambrer en la seva batalla nacionalista particular. Podria ser que en aquest espai hagués pagat Pedro el segon cremaet???? Ho dubtem tots. Hi com que en eixir no ha fet menció, segur que no. De haver-ho fet no s'hagués pogut aguantar de fer-se el gran.

Quedeu-se amb el número

Per la passarel·la de fusta de vora mar de la platja d'Almenara hem iniciat el camí de regrés, comprovant la desfeta de la protecció de pedres dels xalets i xafant la zorra i pedres que el temporal marítim ha llançat. Sembla que els Governs, en mans de la Conselleria de Costes, esperen que siga la mar qui enderroqui els xalets i es compleixi la dita castellana: "Muerto el perro se acabó la rabia".

Per vora mar hem arribat a la platja de Xilxes i a partir d'aquí hem girat 90º per enfilar-nos cap a La Vall seguint el camí Cabres. En entrar a La Vall avui no ha hagut xarreta, cadascú directe al pessebre.

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT (MTB)

15/7/15 Dimecres

Són les 7:45 h, estem Josep i Vicent. Quan eixim, als 200 metres, ens trobem a Pedro que va a canviar la bici per la Mtb. Josep i Vicent anem fent camí fins la redona d'Algar. Arriba Pedro a la redona i falta Joan. A les 8:10 h, més o menys, arriba Joan enfadat amb Pedro perquè no sabia que havia passat amb ell. Eixim cap a Alfara. Després dels primers minuts de batibull pel malentés tot es normalitza i anem fent camí. Arribem a Alfara travessant el riu i entrant per la "pujadeta". Continuem per Algímia, Torres Torres, Les Valls  i abans d'arribar a Les Cases de Queralt ens trobem a Quique que ve a buscar-nos. Arribem al restaurant "Sol de mar". Deixem les bicis fora (quasi sempre les deixem dins). Ens asseiem a la taula de sempre i hem d'ajudar al cambrer a portar la beguda (està més ple que altres vegades: som 5 taules) imitant a altres taules que ja ho feien. L'esmorzar com sempre: cacauets, olives, cervesa, vi i llimonà i cadascú l'entrepà que ha volgut. Josep ens diu que ja se'n puja a Montan i que el dissabte que ve ja no eixirà amb nosaltres. Vicent se'n baixa a Moncofa i quedem que Xilxes-Moncofa ens veurem en la carretera 234 en el tros que hi ha entre el Simba i Xilxes.

En la tornada Quique se'n va cap a Paterna i nosaltres (Joan, Pedro, Josep i Vicent) ens enfilem cap a Xilxes Platja i Camí Cabres fins la Punta, pel Polígon Industrial la Mesquita fins la Vall. Xerradeta al banquet i comiat a Josep que se'n va cap a la Serra.

Total km: 55

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A CASES DE QUERALT (15/04/2015)

Dijous de pasqua 15 d'abril de 2015

Eixida en mtb. En lloc de fer-la dimecres la passàrem a aquest dia, meta: la mar de Queralt. Bikers: Pedro, Jose, Vicent, Tomàs i Joan. Avuí fem camí cap al Marianet i d'immediat al mateix peu del "mariano"agarrem el desviament a l'aljup de la Vella, pujada exigent, però, que després s'encarrila tota una baixada per Escales a la cruïlla de la carretera de Sogorb i rectes com un fil fins a la de Quart,Torres Torres, per cert en Quart hem fet unes girigonces; m'havia despistat. El dia acompanyava, i per la segadora de Quartell hem arribat a la mar de Queralt.
L'esmorzar en aquest bar és correcte, malgrat algú que s'està tornant fi. La tornada per la passarel·la enfustada de la platja d'Almenara; és un plaer pel rodar i per a la vista. Finalment, pel camí Cabres, hem arribat a la Vall.
El temps pareix que va cap amunt,bon oratge!
Joan

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Almenara (21/01/2015)

El dimecres, La Morralla ha canviat de bici i convertits en biqueros hem eixit cap a les cases de Queralt. El recorregut de l’anada (encara que Joan la tingut que retallar; perquè algun despertador no ha tocat) ha estat d’allò més interessant. Des d’Almenara hem vist molt del terme de Quart. Destacaré la finca d’estil “piramidal”, tota ribassada de pedra seca de rodeno que a tots ens ha impressionat. Després, ja cara a la mar tots juntets per a les 10 en punt al lloc. (no s’ha perdut ningú).
Encara no estaven a la taula hem tingut la sorpresa de Quique i Toni que ja torna a ser valencià.
El lloc, l’esmorzar i la tertúlia també han estat interessants. Hem decidit que el proper dimarts anirem a L’Albufera per repetir una eixida que ja l’any passat han fet en companyia d’alguns terratremols.
I si l’anada era curiosa, la tornada de cine. Sempre per vora mar i per “passarel·la” de fusta on Pedro dia que anava en avió, fins a Xilxes. D’allí al camí de Cabres i cap a casa per la bassa i el polígon de La Mezquita. Una bona excursió, m’agradat molt.
David

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Platja d'Almenara (03/12/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/Faura/Paterna
Lloc de destí: Cases de Queralt (Platja d'Almenara).
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose, Vicent i Joan. Des de Faura: Tony. Des de Paterna Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Alfara d'Algimia-Torres, Tores, Les Valls, Cases de Queralt (esmorzar)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó)

Introducció: Pels seguidors del bloc i que haueu notat a faltar les últimes cròniques, no és que la penya havia entrat en estat letàrgic, no, és més bé, que els cronistes encarregats, són uns becats que no han trobat el moment oportú per fer còrrer el ratolí de l'ordinador.
La redacció ja ha pres nota i ja ha cursat l'expedient sancionador als interessants, els quals ja han signat el justificant de recepció.

Crònica: Dia nuvolós, cel tancat; però no plovia, la previsió anunciava que fins la vesprada no hauria pluja. Tots teniem ganes d'eixir després de l'aturada del dissabte i els disponibles i fidels a l'eixida, com un clau, allí que hi estàvem (Tomás absent pels problemes d'esquena).

L'anada ha tingut dos parts ven definides. Una que correspon a l'inici de la marxa on ja des del cementeri ens hem emparellat Pedro i Jose davant i Vicent i Joan darrere. La conversa dels dos primers era irrellevant. Pedro es lamenta dels seus intranscendents problemes que els magnifica en gran manera. Com que Jose no la segueix es deixa caure a seguir la conversa de Vicent i Joan, més substanciosa, i en a que la veu cantant la portava Joan que s'havia alçat en un dia inspirat i en ganes de xerrameca. Un recorregut pels diferents viatges estivals ha centrat la major part de la conversa. Açò ens ha portat fins a Algar. I de sobte, un comentari sobre l'abocament de l'aigua de la sèquia d'Algar al Palància ha provocat la parada en sec de la paraula de Joan per llançar-li al cunyat el primer exabrupte, seguit d'un reguitzell de desqualificacions, produint-se un intercanvi de parelles, els dos cunyat barallant-se i Vicent i Jose inicien una nova i curta conversa per a tot seguit enfilar-nos i calladets fins a la platja d'Almenara.

Estant asseguts en taula arriben, primer Tony i a continuació Quique. Com de costum, elegim la taula de sempre, la de l'entrada. El cambrer de la coleta pren nota, com sempre en pla sarcàstic i tirant-se a Pedro, que volent fer-se el graciós se les té que engolir totes. La tònica de la conversa segueix les pautes de sempre. Una gran part segueix el protagonisme de Pedro i si com en el cas d'avui està Tony, derivem a parlar de vins, convertint-se en un diàleg amb Joan, els únics doctors en la matèria. Ha hagut un temps mort amb l'arribada d'un wasap de Tomàs que des de sa casa no ens treia del cap i que de segur estava fent-se una composició mental de la taula i la situació viscuda en anteriors ocasions presencials. Prompte Vicent s'ha encarregat de transmetre-li la realitat amb missatges i fotos.

Un brindis per a Tomás amb una beguda espiritual per l'ànima

La nova conversa encetada ha estat més interessat tant per no ser repetitiva i pel compromís final que ha derivat. Joan ha reobert una porta tancada. Ha proposat fer un esmorzar-dinar sense bicis que inclogui un tast de vins. No ha costat gaire arribar a un acord. En quant es tracta d'omplir el pap no hi ha discussió. Si a més a més, Vicent s'apropia la iniciativa i diu que ell corre en totes les despeses, o siga que ens convida. Tot a estat més fàcil. Marquem dia, el 17 d'aquest mes i el lloc, el xalet de Vicent en la platja de Moncofa. Tot clar. Ja sabem que algun morraler li entrarà l'enveja; perquè és dimecres; però açò es un muntatge pels jubilats. No us angoixeu, que el Cap d'Any està molt prop i ens toca la concentració d'acomiadament de l'Any.

Eren més de les 12 h. quan hem alçat taula. Els buscadors de la sort han comprat loteria que avui s'ha fet extensiva a més d'un en veure una papereta del barça que cridava l'atenció pel la seva grandària d'un foli.

La tornada, fins a la redona d'Almenara, relaxada on ens hem acomiadat de Quique i Toni. A partir d'ací, a tota pastilla. S'havia fet tard i havíem decidit fer la ruta completa, o siga, anant per La Vilavella. Els relleus han funcionat, uns més que altres; però bé. Una vegada més Pedro se'n va davant en l'última recta de La Vilavella a la Vall. Veu de Joan, --faràs el quart. Mantenint-li la distància arribem a la redona de l'autovia i en la xicoteta pujada agafem a una ciclista. Tots cinc iniciem la pujada del Randero. En arribar dalt, Pedro no ha fet el quart, no, ha fet el cinquè. Després ens ha tractat de poc cavallers. Mira el masclista. Sempre té una manta a punt per tapar-se.
En definitiva ha estat una eixida que ha reunit moltes variants, que l'han treta de la rutina per a convertir-la en molt interessant.

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT 07/10/15

Cronísta: Tomás
Lloc d’eixida: La Vall
Hora: 8 del matí
Com cada dia quan eixim entre setmana, ens resulta una mica més complicat arribar al lloc de trobada, ja se sap que el fet de coincidir l’entrada dels alumnes de l’institut amb la nostra hora d’eixida, sempre serà una molèstia mentre no arriben les vacances.
Bé, ens posem en marxa Vicent, Pedro, Jose, Joan i Tomás i, encara que al principi hem notat que ha refrescat, després hem pogut gaudir d’un matí esplèndid, (no com fa 2 setmanes). Avui la penya no té massa ganes de parlar i quasi sense dir ni pruna hem fet més de la meitat del trajecte de La Vall a Algar. Des d’allí ens hem enfilat cap a Torres-Torres i pel camí de Les Valls hem fet cap a Quartell. En aquesta ocasió no hem baixat al Ventorrillo, sinò que hem baixat directes per la carretera de Quartell fins a la mar. Allí estava esperant-nos el bar de costum, un lloc on esmorzem molt tranquils, sí, més que en cap altre lloc (la tranquilitat de l’amo, és contagiosa i l’esmorzar es fa llarg, sense presses)
La conversa d’aquest matí ha servit per comprovar que tenía raó Xavier Pagés quan pel matí ens ha dit en trobar-nos asseguts al banquet mentre esperavem a Joan “què feu que sembleu una colla de jubilats?  Efectivament, les próstates, les tensions, els colesterols i fins i tot les malalties dels cotxes han eixit a la palestra. Al final, després de la catarsi col·lectiva, tots sans i a pagar (bon preu que fa oblidar el temps d’espera)
Ja de tornada a casa tot ha anat com diria David, “mel de catel”, bona marxa i amb solet però sense agobiar de calor. En definitiva, UN BON DIA DE BICI i els que no han vingut s’ho han perdut.

Km. Totals mes o menys 68

EIXIDA A CASES DE QUERALT (02/07/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h.
Lloc d'eixida: La Valld'Uixó/Xilxes/Faura.
Lloc de destí: Cases de Queralt.
Equip: Des de La Vall: Tomás. Des de Xilxes: Pedro i Joan. Tony des de Faura.
Ruta: La Valld'Uixó-La Vilavella-Xilxes- La Llosa- Almenara-Sagunt-Port de Sagunt-Canet-Almardà-Cases de Queralt (Esmorzar) -Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Valld'Uixó.

Crònica de l’eixida. (Tomás)

Tu a Londres y yo a California

Si, aquest podria ser el títol d’una pel·lícula, però no ho  és. Aquest és el títol de lèixida d’avui, una situació que algun membre de la penya podria batejar com“tipicalmorralleixon”. Així ha estat l'assumpte: Per raons de força MOLT MAJOR Jose no ha pogut eixir, David ha avisat a la 1:20 (què faria a eixes hores) que tampoc ens acompanyaria, i Joan ja sabem que quan ha d’atendre sa mare té un horari diferent.

Total, que, amb una puntualitat extrema, allà va Tomás cap a La Vilavella i, pel recorregut marcat el darrer dia, va fent marxa sospitant el que a la fi anava a succeir: PEDRO NO APAREIX (se n`havia anat a buscar-nos a La Vall i estava pegant voltes per l’avinguda i pensant que no havíem eixit; - “ya me veo solo”, pensava. Per fi ens hem vist en Xilxes. Des d’aleshores hem iniciat un recorregut molt agradable, veritablement ha estat un plaer fins arribar al lloc de destí. No ha tardat molt en arribar Joan i al moment ho ha fet Tony.

Avui no estava l’amic de Pedro (eixe cambrer tan xicotet i que li fa tanta gràcia).

L’esmorzar ha estat normal en quasi tot, els entrepans, la beguda i … la conversa. Després de les típiques crítiques als polítics i els ja quasi obligats comentaris sobre enologia, avui ha tornat a estar sobre la taula la qüestió de les assegurances dels ciclistes de la penya. Per arrodonir la tertúlia Joan ha donat a Pedro unes classes sobre testaments, legislació sobre herències i drets dels hereus.

Pedro a agraït les esmentades classes pagant la 2na. ronda de rebentats.

La tornada a casa, de nou un plaer, avui ha estat un dia per gaudir de la bici i de la companyía.

Km. Totals: Jo 75,220 km. (Pedro i Joan … una mica més)

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT (30/04/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Cases de Queralt.
Equip: Tomàs, Pedro, Jose, Joan i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Cases de Queralt (esmorzar)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Valld'Uixó.

Ressenya: La ruta d'avui ha trencat la rutina en la que estem submergits. La proposta ha vingut de Joan qui és el que més promou rutes alternatives. Concretament la de les Cases de Queralt no la feien des del 28/10/2011. Aquella vegada la vam titular com la ruta des de les muntanyes a la costa. I és que és aquesta alternança del paisatge la que la fa encisadora. La primera part de la ruta és la de sempre, fins a la redona de Benavites en la que girem en direcció a la platja i de sobte et trobes en una zona humida en la qual aflora tota la avifauna pròpia d'aquests llocs. És un plaer veure que encara perduren paratges com aquests i que la bombolla immobiliària s'hagi aturat; sinó aleshores se l'hagués empassat. Tot i que arguments interessats com els de Pedro, queixant-se dels mosquit, indiquen la poca cura envers del medi ambient.

Gaudiu d'una estampa de flamencs que Vicent ha tret des del seu mòbil.

Es tracta d'un aiguamoll litoral típic de la costa valenciana catalogat pel seu alt valor ecològic com Lloc d'interès Comunitari (LIC) per la Unió Europea, dins del conjunt del marjal d'Almenara i Almardà, ecosistemes de gran importància per evitar l'avanç de la salinització dels aqüífers. Estes zones humides acumulen l'aigua de la pluja i dels sobrants de les sèquies i barrancs i eren utilitzades, fins èpoques recents, per al cultiu tradicional de l'arròs. En l'actualitat, les terres són dessecades durant els mesos de primavera-estiu, i aprofitades per al cultiu d'hortalisses. Les marjals del Camp de Morvedre són de les poques que sobreviuen als rebliments de terra amb finalitats agrícoles, industrials i/o turístiques a que han estat sotmeses durant els darrers anys per tot arreu del litoral valencià, tot i el seu enorme interès científic, didàctic i cultural. A més de l'alt valor paisatgístic, la marjal alberga una gran diversitat d'organismes i és molt rica tant en espècies vegetals típiques de zona humida com d'una variada fauna associada a ella, entre la que destaca per la seua vistositat, la gran quantitat d'aus aquàtiques i marines hivernants, de pas, nidificants o estivals, que poden ser observades segons l'època de l'any.

No més passar la zona humida, de sobte ensopegues en la línia de construccions urbanístiques de les platges de Corinto i la Malvarrosa, per als pocs metres trobar-te en el xicotet nucli de les Cases de Queralt. Ens encaminem en busca del bar amb la incertesa de si estaria obert o no. Tenim sort, està obert. Sembla que està obert tot l'any i encara que, amagat en una zona de poca mobilitat turística, té una clientela fixa que li permet rodar, en espera dels caps de setmana on s'ompli de gent que el té en bona consideració per la bona cuina. Els bocates han estat ben acceptats per tots, la beguda que hem volgut i els carajillos amb repeteixo, el segon convidada de Vicent.

La conversa d'avui ha tingut una introducció referent al triomf del Madrid del dia anterior en la Champions League per part dels dos cunyats, una mica pujada de to i en la que quedà clar per part de tots l'opinió de cadascú. Discussió seguida des de la distància pels dos amos del bar,i que mirant el seu semblant, reflectia clarament la seva postura antimadridista, cosa que en preguntar a un d'ells ho confirmà. Tornà a eixir la incomprensible relació dels colors blancs mesclats amb els de la bandera espanyola, situació que va propiciar la intervenció de la resta de la taula i dirigir totes les mirades i braçades cap a Pedro. La discussió s'acaba demanat-li a Pedro que li referís a Vicent l'anècdota de l'aturada de la Guardia Civil, cosa que relaxà la situació i féssim bon compte dels entrepans que ens acaben de servir.

En la sobretaula s'ha tret el viatge a Griegos i davant de les diferents alternatives, opcions, situacions, opinions, suggerències, canvis de postura, renuncis, noves idees, pensaments contraposats, en definitiva, que apareix la vena morrallil, amb eixa facilitat que tenim de dir mil i una cosa i no concretar mai. Si us plau, agarreu algú el bou per les banyes, pegueu un cop de puny sobre la taula, tragueu l'autoritat, el que sigui; però que a la fi la cosa arribi a bon port. Tomás posa el teu seny com a més interessat i il·lusionat en la trobada, reordena totes les qüestions formulades i que estan en l'aire, treu la fórmula adient i ens planteges una solució que tots acatarem sense piular.

Km totals: 70km. 

DES DE LES MUNTANYES A LA MAR (Cases de Queralt) 22/10/2011

Una vegada més es confirma que una ruta que es surt de la rutina provoca un poder de convocatòria massiu i ha estat un motiu de reclam pels joves de la Morralla. Al lloc d'eixida hem acudit Joan, Jose i Pedro. La grata sorpresa s'ha produit uns metres més endavant, quan Tomás, fent us de les seves aparecions sorpresives, ens estava esperant enfron del camp de futbol municipal, l'antic Segarra. Una prova més de les bones sensacions que va trobant i que setmana a setmana va pujant el llistó. La ruta l'he titolada des de les muntanyes a la mar en referència al salt que es produeix en el paissatge des de l'eixida fins al lloc de l'esmorzar. La ruta transcorreix basicament pel terme de Sagunt iniciant-se seguint la trajectòria de la divisió del terme de La Vall- Sagunt on els sorolls de les escopetes anunciaven l'alçament de les primeres peces del dia fins a adintrar-nos a l'altura de Torres Torres en la comarca de la Vall de Segó, paissatge de citrics que ens obri a la mar passant per la marjal i conduir-nos al lloc de destí, les Cases de Queralt, on les canyes vora mar indicaven l'altra pràctica de captura d'animelets. En les rodalies del bar ens hem agrupat amb José Luis, Ruben, Joan Carles i els germas Marqués. Esperant-nos en el bar estaven ja Quique, Julio i Toni. Allí estavem els que anavem a tancar la cadena tròfica, els consumidors de la caça. A esmorzar doncs.

Platja Cases de Queralt

L'esmorzar ha estat molt bé, tots asseguts al voltant d'una taula redona com si d'una boda es tractara. Al principi la conversació ha girat al voltant de les suspicàcies del preu i de la que ens anava a caure. Res més lluny del que es va produir al final, 6,50€.
La tornada torna a ser alterada per la improvisació de Joan que no pot ocultar les emocions que li crea el sentir-se atrapat en les seves arrels. Ens ha portat pel passeig peatonal paral·lel a la mar, amb el pis de fusta i omplint-nos de l'aroma de salobre que ens llançava la mar. Digam que estaven en el nostre ambient i la Morralla gaudia del seu habitat.
Aquesta setmana també té una guinda final. La setmana passada quan aribem a l'altura de la platja de Xilxes ja vam insinuar a Pedro que ens convidara al seu xalet a alguna cervesa i va ser tal l'esglai que va rebre que va caure de la bici a terra i ens respongué que no tenia. Avuí al passar pel mateix lloc hem tornat a insistir, i mira per on, encara que ens ha recordat que la nevera continuava buida, li hem insinuat que hi han bars, i vaja, ha acceptat l'envit i si, si, per a envetja dels que llegiu açò, ens ha convidat. Uf! m'ha costat dir-ho; però ahí queda això. Que conste en acta.