FITXA DESCRIPTIVA
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Cases de Queralt
Bici: BTT
Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Nules-Platja Moncofa-Platja Xilxes-Marjal de La Llosa-Cases de Queralt-Platja Almenara-Platja Xilxes-Camí Cabres-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 52 km.
A prop de les 10 rodejàvem la taula del bar aïllat en la malmesa platja de Queralt, on l'últim temporal ha fet de les seves i no sé ja quantes són les vegades que pateix aquests assajaments. Però l'oratge no es sap mai com ens pot sorprendre. Per contra avui la mar estava en una calma que pareixia no estar, cosa que ha estat aprofitada pels pescadors que han alienat les seves canyes al llar de la costa.
L'esmorzar en aquest racó s'està convertint en tot un clàssic de la Morralla, malgrat que Pedro, com no podia ser d'altra manera, despotrica. Però la veritat, que és un lloc tranquil, estem en família. Alli acudeix un personal fix i de tant en tant trenquem la monotonia nosaltres, que en lo cridaner que som, captem prompte l'atenció de l'altra taula i contribuïm a la seva distracció, al temps que al cambrer també li serveix de manifestar el seu humor socarró tant propi d'ell i al qui Pedro sempre el provoca al qui sempre li troba resposta. L'originalitat de la comanda de l'esmorzar esta garantida. En quan al gasto, tal vegada destacat la grandària del bocata, que per a mi és l'ideal. En la beguda, gracies a la col·laboració de Pedro en el servici, al tercer viatge que ha fet a la barra per reposar el vi ens ha vingut en una botella de rioja. Qui deixa passar tal situació. Tot i que ja havíem acabat el bocata ens hem mesurat les copes, no era cosa de deixar-ho perdre. Faltaven els cremaets. No és el fort del bar, ho presenten en la modalitat de cafè per un costat i el conyac, encès en recipient, per un altre. No sé per quina raó i a compte de que o de qui; però ha aparegut el cambrer en un altre recipient en flama amb més conyac, que lògicament hem acceptat tos menys Tomás, que segurament ha volgut mantenir-se fer al compromís establert en l'últim esmorzar d'evitar repetir.
En quan a les converses ha hagut varietat: però la que més ens ha ocupat ha estat la política nacionalista, la qual ha resultat de lo més interessant. Les converses series no són motiu de transcripció, queden en el bon sabor de boca del lloc on es desenvolupen.
--Xiquets l'hora que estic veient són prop de les dotze! - Exclama Tomás
-- Aixi , és, ja vos dia que es faria mitjanit. --Respongué Jose.
Cap a la barra. --No tens loteria del Barça? - Preguntà Joan.
--Però que tu tambien eres del Barça? - Pregunta Pedro. Però si yo te hacia del Madrid.
--Es veritat, que aci l'any passat vam comprar un llençol de loteria del Barça. -Diu Jose.
I allí estava penjat a un pilar. A més a més l'hem estrenat nosaltres. Tots comprem menys Pedro, que si ve en la conversa nacionalista de la taula ha estat callaet,ara s'ha desfogat en contra de tot lo català. Hem pagat, per cert 6€, el que hem fa pensar que el segon cremaet ha estat un detall de la casa i ens hem eixit, deixant a Pedro i el cambrer en la seva batalla nacionalista particular. Podria ser que en aquest espai hagués pagat Pedro el segon cremaet???? Ho dubtem tots. Hi com que en eixir no ha fet menció, segur que no. De haver-ho fet no s'hagués pogut aguantar de fer-se el gran.
Crònica: Avui és 11 de novembre i com diu el calendari,estem en l'anomenat estiuet de Sant Martí, i mai millor dit per a enguany. Si bé a les 7:45 encara rascava una mica el fred tot i que la temperatura estava pels 12ºC; però l'aiguatge del matí i a més a més. que el primer tram de la ruta ha transcorregut pels camps de la zona del Pou i La Rambleta, unes de les zones més gelades de La Vall, el fred s'ha deixat sentir més. I per a sobre, els núvols costaners taponaven l'eixida del sol privant-nos dels primers raigs que tan bé venen per a entrar en calor. Aquest camí ens ha portat al polígon industrial de Nules. Hem creuat la N 340 en direcció a la platja baixant pel camí de la ratlla. En arribar a la costa l'hem vorejada pels camins confrontants fins l'altura del terme de La llosa, on per fer una mica de temps, ens hem endinsat en ple marjal, una bona decisió, hem trobat un paisatge espectacular, tant per la quantitat d'aigua, com de la varietat d'aus, d'entre les que ressalta la figura esvelta i el seu vol majestuós de l'Agró gris. També hem trobat l'esplugabous, anomenat aixi per la seva alimentació dels paràsits dels bous i vaques, un grapat de titelles, les clàssiques gavines i un fum d'intrusos estornells.
 |
| La marjal de La Llosa |
 |
| El vol majestuós de l'Agró gris |
L'esmorzar en aquest racó s'està convertint en tot un clàssic de la Morralla, malgrat que Pedro, com no podia ser d'altra manera, despotrica. Però la veritat, que és un lloc tranquil, estem en família. Alli acudeix un personal fix i de tant en tant trenquem la monotonia nosaltres, que en lo cridaner que som, captem prompte l'atenció de l'altra taula i contribuïm a la seva distracció, al temps que al cambrer també li serveix de manifestar el seu humor socarró tant propi d'ell i al qui Pedro sempre el provoca al qui sempre li troba resposta. L'originalitat de la comanda de l'esmorzar esta garantida. En quan al gasto, tal vegada destacat la grandària del bocata, que per a mi és l'ideal. En la beguda, gracies a la col·laboració de Pedro en el servici, al tercer viatge que ha fet a la barra per reposar el vi ens ha vingut en una botella de rioja. Qui deixa passar tal situació. Tot i que ja havíem acabat el bocata ens hem mesurat les copes, no era cosa de deixar-ho perdre. Faltaven els cremaets. No és el fort del bar, ho presenten en la modalitat de cafè per un costat i el conyac, encès en recipient, per un altre. No sé per quina raó i a compte de que o de qui; però ha aparegut el cambrer en un altre recipient en flama amb més conyac, que lògicament hem acceptat tos menys Tomás, que segurament ha volgut mantenir-se fer al compromís establert en l'últim esmorzar d'evitar repetir.
En quan a les converses ha hagut varietat: però la que més ens ha ocupat ha estat la política nacionalista, la qual ha resultat de lo més interessant. Les converses series no són motiu de transcripció, queden en el bon sabor de boca del lloc on es desenvolupen.
--Xiquets l'hora que estic veient són prop de les dotze! - Exclama Tomás
-- Aixi , és, ja vos dia que es faria mitjanit. --Respongué Jose.
Cap a la barra. --No tens loteria del Barça? - Preguntà Joan.
--Però que tu tambien eres del Barça? - Pregunta Pedro. Però si yo te hacia del Madrid.
--Es veritat, que aci l'any passat vam comprar un llençol de loteria del Barça. -Diu Jose.
I allí estava penjat a un pilar. A més a més l'hem estrenat nosaltres. Tots comprem menys Pedro, que si ve en la conversa nacionalista de la taula ha estat callaet,ara s'ha desfogat en contra de tot lo català. Hem pagat, per cert 6€, el que hem fa pensar que el segon cremaet ha estat un detall de la casa i ens hem eixit, deixant a Pedro i el cambrer en la seva batalla nacionalista particular. Podria ser que en aquest espai hagués pagat Pedro el segon cremaet???? Ho dubtem tots. Hi com que en eixir no ha fet menció, segur que no. De haver-ho fet no s'hagués pogut aguantar de fer-se el gran.
 |
| Quedeu-se amb el número |
Per la passarel·la de fusta de vora mar de la platja d'Almenara hem iniciat el camí de regrés, comprovant la desfeta de la protecció de pedres dels xalets i xafant la zorra i pedres que el temporal marítim ha llançat. Sembla que els Governs, en mans de la Conselleria de Costes, esperen que siga la mar qui enderroqui els xalets i es compleixi la dita castellana: "Muerto el perro se acabó la rabia".
Per vora mar hem arribat a la platja de Xilxes i a partir d'aquí hem girat 90º per enfilar-nos cap a La Vall seguint el camí Cabres. En entrar a La Vall avui no ha hagut xarreta, cadascú directe al pessebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada