DESPRÉS D'UN TEMPS
LA PENYA EN PLE ES RETROBA A PETRÉS
FITXA DESCRIPTIVA
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Paterna/Faura
Lloc de destí: Petrés
Bici: Carretera
Equip:
La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan.
Paterna: Javi i Quique
València: Julio, Antonio i Jose Luis
Faura: Tony
La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan.
Paterna: Javi i Quique
València: Julio, Antonio i Jose Luis
Faura: Tony
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Torres, Torres-Etivella-Gilet-Petrés (esmorzar)-Almenara-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 65 km.
Crònica: La serietat de la Penya, en quant ha l'horari d'eixida, s'ha consolidat. En tan sols un marge de 5 minuts i sense sobrepassar més de 5 minuts de l'hora estipulada, Pedro, Tomás, Jose, Vicent i Joan estem llests per iniciar la marxa. Pel camí de costum ens llancem cap a la trobada quinzenal dels nostres amics i company de l'Horta. Des del primer moment ens posem enfilats, encapçalats per Vicent, i ja se sap, si li dones el cap agafa la marxeta i no mira enrrere. El ritme és una mica més alt que de costum. No es xerra. Tan sols Pedro va rumiant perquè se n'adona que les cales no li entren bé i tot el que pensa ho diu en veu alta; però res de tornar-se a casa. Ha fet tot el recorregut sense calar-se. Pedro és diferent! Quan ja portàvem una bona estona, Jose amolla una expressió reflexiva. --Que l'estat d'alerta ha arribat fins aquí i no m'he enterat! -- Ho dius per lo de París?-- Respon Tomás, al tems que amolla la marxa, bufa i agraeix el capeig. Tots afluixem menys Vicent, que segueix a la seva fins que no sent alenar a ningú i en la primera redona, fent us del seu peculiar tio viu, ens reagrupem.
Ja seguim més tranquils, podem xerrar, i tot i així, a les 8:45 h. estàvem en Algar. És massa prompte. Jose que controla els temps, recorda que mentre arribem abans de les 9 h, a Algar anem bé de temps. Per tant proposa anar pel Juncar. No és molt ben rebut en principi per Tomás que ja s'havia fet a la idea de anar per Alfara. Ràpida metal·lització de Jose. --Si l'única pujada que tenim fugim d'ella, com hem d'afrontar les dels Pirineus?. Encara no havia acabat de parlar ja estava pujant pinyo. Tot el recorregut ha estat plaent, sense gaire esforç i complint de sobra els temps. Si som puntuals a l'eixida i el ritme és constant no hi ha cap problema en arribar sobrats a l'hora d'esmorzar, Avui a les 9:45 h. Darrere, apegant-se al cul anaven arribant els de l'Horta. Salutacions, abraçades, besos.. tots semblàvem estar desitjant retrobar-nos. Taula per a 10. Que goig!, Un quart d'hora més tard ha arribat Tony. Els cambrers anaven d'aci cap allà; però ens ignoraven. Comentari. --Últimament no tenim sort en aquest bar. Hem estat massa contemplat quan ho portava la neboda de Joan i ara l'espera ens desespera. Per fi s'apropa una castellanoparlant en accent andalús a prendre nota. Bloc en mà i després d'escoltar l'oferta gastronòmica, va anotant, prèvia la traducció simultània que en veu alta anava fent abans d'escriure al paper. Una situació pintoresca; però que a la llarga li ha servit per a que a les següents aparicions a la taula ho fera en valencià, tot el esforç que li suposava, cosa que li hem agraït al final quan hem anat a pagar. Que podem dir de l'esmorzar, des de la meva perspectiva, lent en el servei, els bocates de bona mida; però alguns han manifestat pobres de contingut i de qualitat. Ha millorat en el cremaet, que si bé ha arribat gelat, de sabor estava bo. Les converses avui en una taula llarga i en 11 comensals eren simultànies. En cap moment ha hagut una conversa única. Uns anaven per la independència, o l'atemptat de Paris, altres per les olives, o les explicacions a Javi de l'eixida de l'estiu. Segurament Tony parlaria de vins, vull pensar, el tenia a l'altra punta. En fi, que millor que unes fotos per donar-vos idea de la composició de la taula.
Ja seguim més tranquils, podem xerrar, i tot i així, a les 8:45 h. estàvem en Algar. És massa prompte. Jose que controla els temps, recorda que mentre arribem abans de les 9 h, a Algar anem bé de temps. Per tant proposa anar pel Juncar. No és molt ben rebut en principi per Tomás que ja s'havia fet a la idea de anar per Alfara. Ràpida metal·lització de Jose. --Si l'única pujada que tenim fugim d'ella, com hem d'afrontar les dels Pirineus?. Encara no havia acabat de parlar ja estava pujant pinyo. Tot el recorregut ha estat plaent, sense gaire esforç i complint de sobra els temps. Si som puntuals a l'eixida i el ritme és constant no hi ha cap problema en arribar sobrats a l'hora d'esmorzar, Avui a les 9:45 h. Darrere, apegant-se al cul anaven arribant els de l'Horta. Salutacions, abraçades, besos.. tots semblàvem estar desitjant retrobar-nos. Taula per a 10. Que goig!, Un quart d'hora més tard ha arribat Tony. Els cambrers anaven d'aci cap allà; però ens ignoraven. Comentari. --Últimament no tenim sort en aquest bar. Hem estat massa contemplat quan ho portava la neboda de Joan i ara l'espera ens desespera. Per fi s'apropa una castellanoparlant en accent andalús a prendre nota. Bloc en mà i després d'escoltar l'oferta gastronòmica, va anotant, prèvia la traducció simultània que en veu alta anava fent abans d'escriure al paper. Una situació pintoresca; però que a la llarga li ha servit per a que a les següents aparicions a la taula ho fera en valencià, tot el esforç que li suposava, cosa que li hem agraït al final quan hem anat a pagar. Que podem dir de l'esmorzar, des de la meva perspectiva, lent en el servei, els bocates de bona mida; però alguns han manifestat pobres de contingut i de qualitat. Ha millorat en el cremaet, que si bé ha arribat gelat, de sabor estava bo. Les converses avui en una taula llarga i en 11 comensals eren simultànies. En cap moment ha hagut una conversa única. Uns anaven per la independència, o l'atemptat de Paris, altres per les olives, o les explicacions a Javi de l'eixida de l'estiu. Segurament Tony parlaria de vins, vull pensar, el tenia a l'altra punta. En fi, que millor que unes fotos per donar-vos idea de la composició de la taula.
 |
| La fotògrafa, parlar valencià no sabia; però la pose que tenia per a tirar la foto ha cridat l'atenció a més d'un. Tal vegada eixos somriures amaguen intencions malicioses! |
Pedro ha aparegut en una coca. Per acompanyar ens han servit uns xupitos. He preguntat qui ha pagat. Pedro no m'ho ha volgut dir. Bo si, en eixe somriure fals, s'ha atribuït ell el mèrit. Per a mi no ha colat. No sé que pensareu vosaltres. A mi el que em recorda és la mateixa situació del dimecres en les Cases de Queralt. Queda ell com al generós; però no ens convenç. A més a més, quan anem a pagar, el peu és l'habitual, en el cas d'avui 5€. Qui ha pagat els xupitos?, Dues eixides misterioses. Jo faré la d'aquell. "Vaya yo caliente y riase la gente" I això que havíem fet la promesa de no repetir.
Com no, s'ha fet tard una vegada més. Tot lo que hem guanat en l'eixida ho perdemen la tornada. És la nostra assignatura pendent. Però no seriem Morralla si canviéssim. Marxem i ja vora migdia.
La marxeta és bona. En emparellar-me en Tomás li faig el comentari de si ell també sent la mateixa sensació que jo. La he qualificat com el "climax de la bici" i ho dic perquè penso que hem aconseguit un punt ideal de caminar en bici. Fem marxa, no patim, gaudim i estem motivats per eixir i fins i tot agafar reptes. Tomás ho ha corroborat. Espero que la resta sentiu el mateix o alguna cosa semblant.
La marxeta és bona. En emparellar-me en Tomás li faig el comentari de si ell també sent la mateixa sensació que jo. La he qualificat com el "climax de la bici" i ho dic perquè penso que hem aconseguit un punt ideal de caminar en bici. Fem marxa, no patim, gaudim i estem motivats per eixir i fins i tot agafar reptes. Tomás ho ha corroborat. Espero que la resta sentiu el mateix o alguna cosa semblant.
Arribem a la cruïlla de Moncofa, es massa tard, no es hora de seguir per La Vilavella. Trenquem en direcció La Vall. Preferim acurtar i dedicar una estona a la xarreta del banquet. A més a més calia aclarir algunes coses que la Torre de Babel de l'esmorzar ha impedit concretar. Joan pren la paraula com a portaveu, representant i nexe d'unió entre les dues colles ciclistes. Dilluns és el dia clau per concretar dos compromisos. Un, tancar la ruta de l'estiu. Dos, contestar a la cita vinícola del dijous. Es confirma la primera. Tots els que hem donat la paraula la mantenim. En quant a la segona, un wassap de Joan ens informarà del programa i pel mateix mitja contestarem si o no.
Ens acomiadem i fins al dimecres que anirem a assaborir uns dels esmorzars de més qualitat del nostre circuit, el del bar Alpino d'Almenara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada