OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Faura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Faura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 d’octubre del 2017

EIXIDA A FAURA (21/10/2017)


DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dissabte 21-10-2017)
Hora: 8:00
Llocs: Banquet Poblet, Redona de Moncofa, N-340 (tram Moncofa-Xilxes) i València
Bicis: Carretera (4) i BTT (3)
Destí: Faura
Itinerari:La Vall d'Uixó - Moncofa (replegara a Manuel) - N-340 (replegar a Quique) - Xilxes - La Llosa - Almenara - Camí Platja Casablanca - cases de Queral - Canet - Sagunt - Redona de Petrés (trobada amb Javi i Antonio) - Faura (Esmorzar_La Muralla ) - Quartell - Benavites - Camí de servei La Vall d'Uixó - La Vall d'Uixó 
Components: Pedro, Vicent, Jose, Manuel, Quique, Javi i Antonio.

FETS DESCRIPTIUS
Ruta, alternant carretera amb camins.
Joan ens ha acompanyat sols en l'esmorzar. Està plantant els alvocats i a més a més feia de capatàs en la collita de les taronges.
Esmorzars de grandària ideal i ben farcits.
"Repito" de "xupitos", gentilesa de Jose.
Conversa independentista d'alt nivell.
Asseguda al banquet dels tres vallers. Una salutació d'una aficionada al ball de saló a Pedro ha servit per descobrir una nova faceta oculta, va a classe de ball.


dimecres, 4 de febrer del 2015

EIXIDA A FAURA (04/02/2015)

RUTA AMB BICI DE MUNTANYA
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:20 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Faura.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Vicent, Jose, Joan i David. Des de Paterna: Quique i des de Faura: Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Llacuna-Cassanya-Barranc de l'Estepar-Riu Palància-Alfara de La Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Faura (esmorzar, bar La Muralla)-Benicalaf-Barranc de l'Arquet-Camí Benavites-Camí de La Vereda-Camí Segorb-Carretera La Vall d'Uixó-Polígon tras Castell-Estany d'Almenara-Sèquia de Noguera-Platja Casablanca-La Llosa-Camí la Ratlla-Sèquia Major de Xilxes-Xilxes-La Punta-Polígon La Mesquita-La Vall d'Uixó.

La improvisació de La Morralla s'ha convertit en la tònica de les últimes eixides. Novament la cosa s'inicia en la vespra i el wasap torna a ser el que crea dubtes. Ho inicia Joan dient que si demà fa vent ell agafaria la mtb. Tot seguit Quique pregunta on se va. Se li diu que a Faura i confirma estar assabentat Quique i David al temps que Tomás aprofita per despenjar-se de l'eixida. Demà Deu dirà.
Amaneix el dia i Jose escolta al nostre corresponsal de La Ser, Xavier Díaz, que alerta groga per vents forts. Mà de Wasap i agafant la proposta del dia anterior de Joan, anuncia que agafa la mtb. Ok de Vicent i Pedro. Joan no contesta. Es cola un missatge de Quique preguntant pel nom del bar. Joan ho sap. Ens presentem al lloc d'eixida i només ho fem en mtb Vicent i Jose, Pedro rectifica i se'n torna a canviar de bici i Joan maleint també.
Bé, iniciem la ruta sense vent i Joan encapçala la marxa per conduir-nos pels camis que ell tan acostumat està a trafegar. Prompte ens adonem que tot hi el desori inicial el canvi de bicis ha merescut la pena. És una altra conducció i el paisatge completament diferent. Ha servit per conèixer camins desconeguts i partides de La Vall amagades. Tot pel marge esquerre de la carretera d'Algar fins arribar al camí d'Alfara que feia anys no passàvem per tenir-lo vetat degut al accés perillós de creuar el riu Palància i pujar al poble per la pendent. De fet tres cotxes ens han passat en el moment que pujàvem la costera. Passeig tortuós per dins del poble, una senyal prohibida impedeix fer-ho pel carrer d'anys enrrere. El nou traçat és molt interessant, carrers estrets; però tots molt ben asfaltats en rústic. En eixir del poble ja seguim la ruta tradicional de la bici de carretera. Direcció Les Valls ens trobem en Tony i ja dins de Faura en Quique i David. Bar recomanat a Joan, La Muralla. 
Bar La Muralla
Bon mostrador. Ens abellia moltes coses alhora i no sabíem quina opció millor escollir. A la fi som animals de costum i les faves i xipirons és el que ens atrau a la majoria. Un entrepà amanoset; però mol mengívol i l'all-i-oli encara ho ha fet més saborós. Una coca del forn, que Pedro ha fet d'ordinari, no puc dir si també de tresorer, ha acompanyat al primer rebentat. Pedro que pel wasap del dissabte es va enredar en no sé quina sorpresa ens tenia preparada, ho ha desvetllat avui, convidant-nos al segon rebentat. Ha fet anys, tots ho sabíem, no sé a que tant de misteri; però gràcies Pedro. Per molts anys. Preu de frontera de les províncies de Castelló i València, 6€.
La tornada ha estat molt més gratificant de l'anada, previ pixada en una paret del camí, que Joan expressament ha buscat per l'acte de micionar i que tots hem acceptat sense dir ni mut. No debades, avui des de l'inici, és el guia de la marxa i ho estava fent de luxe. Felicitacions Joan, es nota que et coneixes molt bé aquests amagatalls. Hem acompanyat a David fins al carril bici d'Almenara a La vall i nosaltres hem iniciat el joc del tres en ratlla per dirigir-nos a l'estany d'Almenara. Gràcies a la mtb ens hem endinsat i l'hem vorejat tot fins a la platja d'Almenara. Només per aquest tros ha merescut la pena haver canviat a última hora de bici. Com diu el refrany "No hi ha mal que per bé no vinga" 
Estany d'Almenara
La resta del trajecte entre camins fins La Vall.
Per cert que del vent res de res. Sembla que ens informadors tenen enveja de que més de mitja Espanya està patint el fred, l'aigua i les nevades i volen que ho passem també nosaltres; però per a bé o per a mal, qui sap, estem en la millor terreta del món.

dimarts, 18 de març del 2014

EIXIDA INÈDITA A FAURA (18/03/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall
Lloc de destí: Faura (Casa Toni).
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Camí de Sagunt-Redona de Petrés-Faura de les Valls (Esmorzar, Casa Toni)-La Vall.


EIXIDA INÈDITA DE LA MORRALLA
Ressenya: En tots els any que té La Morralla mai hem fet una eixida com la d'avui, no en el recorregut, que ha estat el habitual, sinó alhora de l'esmorzar. Per primera vegada hem esmorzat en casa d'un component de la Penya en ruta (l'any passat es va fer en casa de Jose; però era al final de l'eixida, no en ruta), En aquest cas ha estat a casa de Toni en el piset que s'ha llogat a Faura, molt coquetó i on el bocamoll de Pedro, que no sap estar callat li ha abocat que "aqui lo que hace falta es una mujer" o "en aquel rincón es donde te traes a..."
Fent un poc d'història i tal com es va indicar en la crònica del dissabte passat el motiu de vindre a casa de Toni ha estat per agarrar una invitació de Toni a provar alguns dels seus vins. Així que el diumenge es creuem una sèrie de missatges pel wasap i que conclouen en que Joan portaria l'avituallament i Toni els vins. 
Amb un poc d'incertesa hem iniciat la marxa cap a Faura sense saber si finalment la cosa acabaria com havia circulat pel wasap, fins i tot Jose s'ha atrevit a carregar insinuant si havíem agafat algun bocata.  Bé a les 10h. guiat per Pedro ens hem presentat a la porta de Toni. Tocata de timbre i no respón. Cridada de telèfon a Toni i diu que enseguida venia. Arriba i ens diu que ve del bar, no sabia assabentat massa bé de l'operativa i en dir-li que anem a sa casa li canvia la cara contestant que"jo en mi casa no tengo nada de comida preparada". Tranquil que la porta Joan. Trucada a Joan per telèfon. Primer Pedro, sense resposta. Després Vicent, tampoc. Ja amb el riure tonto i el nerviosisme a flor de pell, apareix amb la bici Joan. On és el menjar? Mira, porta motxilla! Respirem, la cosa a la fi ix com estava previst. Sols faltava comprar el pa; però el forn està al costat. Tot controlat. Al moment tenim el pa i la coca. Tot està a punt. Guardem les bicis a la cotxera de Toni i pugem al pis.
Com veieu, mai La Morralla ha anat de pícnic. Sols faltava fer els bocates, els més decidits es posen a la cuina a ajudar a Joan que agafa el paper de cuiner. Tomás fa d'ajudant.

No faltava de res. Bocates amb pimentó torrat, pernil i formatge. De complements, cacaus, olives i all-i-oli. I com no, el vi de Toni, expressament escollit per l'ocasió i que ha estat a l'altura. 

L'especialista fent el tast
Hem apurat les tres. I sense llimonà que volia Pedro 
 (O no por favor que horror poner gaseosa a este vino, expressió de Toni)
Primer un Juan de Juanes: Un bon vi negre petit verdot
Després dues ampolles de Pago de los Balagueses: Vi negre, un merlot impecable
Fem un descans per escoltar a la guitarra a Toni davant la insistència de Pedro.
Ens ix pel clàssic interpretant una peça de 
Johann Sebastian Bach
Bé ens hem de fer la coca i cafè no hi ha, i al bar no tenim ganes. Solució, Toni tens whisky? Hombre, por favor un irlandés como no! Mentre tallem la coca s'inicia la conversa sobre els millors whiskys. Amb copetes de disseny de cristall de bohèmia 100% i amb continuades advertències de que tinguem cura de no trencar-les hem anat pegant-li al trinqui. 
Aquesta ha estat la primera. 
El whisky de gra reservat per Bushmills Original és de lenta maduració d'un mínim de cinc anys en bótes de roure americà abans de la barreja amb whisky irlandès Single Malt per produir aquesta barreja original. 
Graduació: 40% Vol Capacitat: 100cl.
 
Després li ha tocat a aquesta
Whisky de malta escocès on és més palpable el característic olor de torba dels Single Malt d'Islay en una jove versió oficial no filtrada per fred que enllaça amb la tradició. Graduació: 46% vol. Capacitat: 70cl.

La conversa pujava de to i algú diu la paraula conyac. No, és brandy. Que dices lo mejor es el armagnac contesta exaltat Toni. S'alça i treu l'ampolla d'armagnac.


Armagnac, França. 7 anys d'envelliment. Elaborat respectant la seva mètode tradicional provinent del Segle XV i que té l'honor d'haver estat el primer "eux-de-vie.
Equilibrat i harmònic, amb una certa complexitat: aromes de fruita fresca, espècies i vainilla. Graduació: 40% Vol Volum: 70 cl.
Arribats a aquest punt sembla que anem prou cabuts i hi ha que tornar. Com Tomás s'està privant de beure quedem que ell conduirà el grup.
Ja en peu i agraint-li a Toni el seu acolliment, Pedro veu la guitarra elèctrica i li torna a demanar-li que toque per Santana.
No està mal la parença
El retorn a casa ho hem fet pels camins com aquell que fuig dels controls d'alcoholèmia. Ded tant en tant ens venia el sentit de fum. No veges el que dura aquell whysky.
En arribar a la Vall hem fet una estona de xarreta al banquet.


Km totals: 53 km.

FI D'UN GRAN DIA ON LA BICI HA ESTAT L'EXCUSA PER GAUDIR D'UNA BONA COMPANYIA