OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dimarts, 18 de març del 2014

EIXIDA INÈDITA A FAURA (18/03/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall
Lloc de destí: Faura (Casa Toni).
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Camí de Sagunt-Redona de Petrés-Faura de les Valls (Esmorzar, Casa Toni)-La Vall.


EIXIDA INÈDITA DE LA MORRALLA
Ressenya: En tots els any que té La Morralla mai hem fet una eixida com la d'avui, no en el recorregut, que ha estat el habitual, sinó alhora de l'esmorzar. Per primera vegada hem esmorzat en casa d'un component de la Penya en ruta (l'any passat es va fer en casa de Jose; però era al final de l'eixida, no en ruta), En aquest cas ha estat a casa de Toni en el piset que s'ha llogat a Faura, molt coquetó i on el bocamoll de Pedro, que no sap estar callat li ha abocat que "aqui lo que hace falta es una mujer" o "en aquel rincón es donde te traes a..."
Fent un poc d'història i tal com es va indicar en la crònica del dissabte passat el motiu de vindre a casa de Toni ha estat per agarrar una invitació de Toni a provar alguns dels seus vins. Així que el diumenge es creuem una sèrie de missatges pel wasap i que conclouen en que Joan portaria l'avituallament i Toni els vins. 
Amb un poc d'incertesa hem iniciat la marxa cap a Faura sense saber si finalment la cosa acabaria com havia circulat pel wasap, fins i tot Jose s'ha atrevit a carregar insinuant si havíem agafat algun bocata.  Bé a les 10h. guiat per Pedro ens hem presentat a la porta de Toni. Tocata de timbre i no respón. Cridada de telèfon a Toni i diu que enseguida venia. Arriba i ens diu que ve del bar, no sabia assabentat massa bé de l'operativa i en dir-li que anem a sa casa li canvia la cara contestant que"jo en mi casa no tengo nada de comida preparada". Tranquil que la porta Joan. Trucada a Joan per telèfon. Primer Pedro, sense resposta. Després Vicent, tampoc. Ja amb el riure tonto i el nerviosisme a flor de pell, apareix amb la bici Joan. On és el menjar? Mira, porta motxilla! Respirem, la cosa a la fi ix com estava previst. Sols faltava comprar el pa; però el forn està al costat. Tot controlat. Al moment tenim el pa i la coca. Tot està a punt. Guardem les bicis a la cotxera de Toni i pugem al pis.
Com veieu, mai La Morralla ha anat de pícnic. Sols faltava fer els bocates, els més decidits es posen a la cuina a ajudar a Joan que agafa el paper de cuiner. Tomás fa d'ajudant.

No faltava de res. Bocates amb pimentó torrat, pernil i formatge. De complements, cacaus, olives i all-i-oli. I com no, el vi de Toni, expressament escollit per l'ocasió i que ha estat a l'altura. 

L'especialista fent el tast
Hem apurat les tres. I sense llimonà que volia Pedro 
 (O no por favor que horror poner gaseosa a este vino, expressió de Toni)
Primer un Juan de Juanes: Un bon vi negre petit verdot
Després dues ampolles de Pago de los Balagueses: Vi negre, un merlot impecable
Fem un descans per escoltar a la guitarra a Toni davant la insistència de Pedro.
Ens ix pel clàssic interpretant una peça de 
Johann Sebastian Bach
Bé ens hem de fer la coca i cafè no hi ha, i al bar no tenim ganes. Solució, Toni tens whisky? Hombre, por favor un irlandés como no! Mentre tallem la coca s'inicia la conversa sobre els millors whiskys. Amb copetes de disseny de cristall de bohèmia 100% i amb continuades advertències de que tinguem cura de no trencar-les hem anat pegant-li al trinqui. 
Aquesta ha estat la primera. 
El whisky de gra reservat per Bushmills Original és de lenta maduració d'un mínim de cinc anys en bótes de roure americà abans de la barreja amb whisky irlandès Single Malt per produir aquesta barreja original. 
Graduació: 40% Vol Capacitat: 100cl.
 
Després li ha tocat a aquesta
Whisky de malta escocès on és més palpable el característic olor de torba dels Single Malt d'Islay en una jove versió oficial no filtrada per fred que enllaça amb la tradició. Graduació: 46% vol. Capacitat: 70cl.

La conversa pujava de to i algú diu la paraula conyac. No, és brandy. Que dices lo mejor es el armagnac contesta exaltat Toni. S'alça i treu l'ampolla d'armagnac.


Armagnac, França. 7 anys d'envelliment. Elaborat respectant la seva mètode tradicional provinent del Segle XV i que té l'honor d'haver estat el primer "eux-de-vie.
Equilibrat i harmònic, amb una certa complexitat: aromes de fruita fresca, espècies i vainilla. Graduació: 40% Vol Volum: 70 cl.
Arribats a aquest punt sembla que anem prou cabuts i hi ha que tornar. Com Tomás s'està privant de beure quedem que ell conduirà el grup.
Ja en peu i agraint-li a Toni el seu acolliment, Pedro veu la guitarra elèctrica i li torna a demanar-li que toque per Santana.
No està mal la parença
El retorn a casa ho hem fet pels camins com aquell que fuig dels controls d'alcoholèmia. Ded tant en tant ens venia el sentit de fum. No veges el que dura aquell whysky.
En arribar a la Vall hem fet una estona de xarreta al banquet.


Km totals: 53 km.

FI D'UN GRAN DIA ON LA BICI HA ESTAT L'EXCUSA PER GAUDIR D'UNA BONA COMPANYIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada