EIXIDA A LA PLATJA D'ALMENARA (09/05/2018)

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 09-05-2018

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet.

Bici: BTT

Destí: PLATJA D'ALMENARA

Itinerari:La Vall d'Uixó -Cassanya - La Cantera- Les Valls - Platja de Corinto - Cases de Queral - Platja d'Almenara (Karting Almenara) - Platja de Xilxes- Platja de Cabres - Camí Cabres - Camí La Punta - Polígon La Mezquita - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Jose, Joan, Tomás, Vicent (La Vall d'Uixó) i Quique (Paterna).

Total kms:47

Temps: 3h:11m:56s.

FETS DESCRIPTIU

   * Primer dia sense patir la rasca matinal.

   * Ruta majoritàriament fora de la carretera. Hem combinat els camins entre tarongers i marjals i accessos vora mar fent servir els passeigs costaners.

   * Seguim en la línia de descobrir nous bars per esmorzar. Avui hem parat al Karting d'Almenara situat enfront de la platja Casablanca.

   * Una setmana més ens ha acompanyat Quique venint des de Paterna.

   * L'esmorzar dins de la norma ciclista. El lloc amb terrassa resulta agradable. L'administració està portada per unes romaneses. Igual que el dissabte passat, sembla que el caràcter d'aquesta gent no es el seu fort. En cap moment han acceptat la disponibilitat de Pedro per tirar-les una maneta i a més a més enviant-lo de males maneres. ESPEREN EN SU SITIO QUE YA IREMOS!

   * Ens hem relaxat i quan ha vingut la veritat que en un tres i no res hem tingut els cacaus, les olives, la beguda i els bocates. Res que desmerèixer a altres llocs.

   * El que si que no tenim sort es en els carajillos, és la part negativa de optar per nous llocs. S'imposa el carajillo prefabricat de rom i la reticència als de conyac. Tot i així, com que la tertúlia era amena i llarga, hem demanat repeteixo, la qual cosa ens ha mantingut en taula fins les 12:15h.

   * Quique ha fet camí de retorn a Paterna i nosaltres directes pel camí Cabres a La Vall on eren prop de les 13:30h  i que ha provocat la no parada en el banquet i anar directes al cau.

EIXIDA A ALMENARA (20/02/2018)

Hi ha qui s'esmussa del dolç i de l'agre no

Fer marxa arrere

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 20-02-2018

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet i Paterna

Bici: BTT

Destí: ALMENARA

Itinerari:La Vall d'Uixó - Camí del Pou- Nules - Platja de Moncofa - Platja de Cabres - Platja d'Almenara- Estany d'Almenara- Almenara (Bar Alpino) - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Jose, Tomás, Joan ,Vicent, i Quique.

Total kms: 40

FETS DESCRIPTIUS

   * La ruta d'avui ha seguit el curs marcat menys en la part dolça. Alhora de anar a buscar el dolç no hi ha hagut cap resposta positiva, tan sol la negativa de Pedro amb l'excusa de que no li agrada el dolç i que no pensava menejar-se del bar. La resta tampoc hem fet cap intenció; així que Almenara llépola no ha format part de la nostra taula. 

  * A més a més de perdre-nos el complement del carajillo hem perdut la possibilitat de optar a un d'aquests premis: 450 euros, esport aventura, vols i excursions.

  * L'única dolçor que ens ha arribat al cos és la dels dos carajillos que anaven carregats de sucre. 

 * Doncs en quedarem en aquesta mostra virtual treta dels mostradors de les diferents forns d'Almenara.

Pa de Forment

Forns Granados

Forn la Mar de Dolç

Forn Nenúfar

Forn Prio-Cort

Forn Artur

EIXIDA A ALMENARA (24/05/2017)

UNA CRÒNICA AMB QUATRE ACTES

1er. ACTE.- Correspon als inicis de la ruta i que no aporta cap cosa rellevant de les altres eixides. Concentració al banquet a les 8:00 hores amb puntualitat tot i el entrebancs de l'entrada dels  alumnes als instituts que impedeixen el pas amb normalitat a Joan i Tomás.

La marxa transcorre amb normalitat i com exclamava Vicent, gaudint del plaer que suposa anar en bici a primeres hores del matí en aquesta època d'una temperatura agradable i percebent els diferents flaires que gratuïtament ens ofereix la fauna al nostre pas. Amb eixa mescla d'aromes em recorregut pels diferents camins de les Valls per arrimar-nos poc a poc al nostre destí d'avui, les Cases de Queralt, no sense contemplar un nou regal de la natura, la Marjal amb tota la seva flora i fauna en el que els aus campen sense pors i deixant-se veure descaradament. Tal és l'abundància d'aigua que no hem pogut resistir d'apropar-nos a la desembocadura de la gola de Quartell, que ofereix un paisatge natural, extensiu fins als humans, ja que es aprofitat tant pels pescadors com els banyistes que a pèl reben els primers raig de Sol i que per tal de no ser catalogats de voyeurs hem fet una taullada ràpida.

La Gola de Quartell

Comportes de la Gola de Quartell

Desembocadura de la Gola de Quartell

Platja Nudista de Corinto

Hem continuat en direcció a les Cases de Queralt per abordar l'esmorzar no sense tenir que escoltar els remucs de Pedro, que no veu mai en bons ulls aquest bar.

2on. ACTE.- Ens acostem al bar i ja damunt, Jose exclama "alguna vegada tenia que ser; però em sembla que està tancat". La en front de la porta ens adonem de que la porta interior està tancada i quan prenem la maneta de la porta exterior es confirma el tancament. O siga que utilitzant una expressió de la situació viscuda en la platja nudista ens ha "deixat amb les vergonyes a l'aire"

Ja pot tapar el cartell de "Abierto todo el año"

3er. ACTE.-  Així que "amb la cua entre les cames" ens hem dirigit cap al bar Alpino d'Almenara previa trucada a Quique per comunicar-li el canvi de plans. I es compleix allò de "no hi ha mal que per bé no vinga" situació molt ben rebuda per Pedro.

I la veritat que el canvi no ens ha vingut mal i no perquè dubtarem del lloc, que de sobra és conegut per ser uns dels millor que es tracten; però és que a més a més avui teniem el dia de cara i l'oferta gastronòmica que ens ha oferit ha tingut l'encert nostre alhora de elegir i s'ha arrodonit en la culminació del ben fer de la nostra amiga o de la mare que està en la cuina, posant tot l'enteniment i traient-nos uns entrepans que en mossegar-los s'esmunyia tota la mescla pel ben farcit que estaven. No en ha faltat la beguda i els cacaus i olives per partida doble així com els carajillos que també han tingut la segona volta, aquesta per deferència de Tomás. MOLTES GRACIES AMIC.

Amb una bona asseguda hem iniciat el retorn a casa, no sense acomiadar-nos uns minuts abans de Quique. Per cert, comentar que hem tingut l'absència de Tony, que per culpa d'un contratemps el dimecres passat en una furgona, té la nova bici al taller; però ell no tens res d'importància, unes simples rascades.

4at. ACTE.- El retorn a la Vall ha seguit la ruta normal de la via de servei vora la A7; però amb el final de les dues últimes eixides, acabar en el jardí d'un colonier de la Moralla, si primer va ser Jose, al que el seguí Vicent, avuí ha estat pedro l'encarregat d'oferir-nos tota la birra que ens ha vingut de gust i amb bones tallades de formatge, sota la cacarejada pèrgola, que definitivament ha aplegat a bon port. 

EIXIDA A ALMENARA (29/04/2017)

L'AIGUA D'ABRIL OMPLI LA GARRA I EL BARRIL

Molts som els que estem addictes al mòbil, i cada vegada més, moltes són les aplicacions que ens anem baixant, de tota mena d'alternatives i funcions i que ens tenen embovats i de les que ens creiem tan necessàries i resolutives. Una d'elles és la que ens pronostica el temps amb total precisió i pràcticament en temps real. Tots havíem vist que el pronòstic ens anunciava pluja al dissabte de matí i per a més exactes, a les 9 h. Cap del que havíem decidit eixir hem fet cas, fins i tot el wassap estava mut, ningú ens hem atrevit a crear un dubte, no fora que ens tractaren de covards. Tan sol un missatge de Javi per donar-se a conèixer i assegurar-se de que tots ens adonaven que ell eixia i no el deixàrem sols.

Doncs puntualment hem anat acudint per aquest ordre al banquet: Jose, Tomás, Pedro, Vicent i Joan. Aquest ordre dalt o baix sol ser l'habitual, conseqüència lògica de l'habit que cadascú té assolit. Amb exclamacions sobre el fred que encara feia i la manifestació de valentia davant d'aquesta situació, entre els que s'havien posat de mig "verà" (Vicent i Joan) i els que continuàvem respectant el mal oratge )Jose, Pedro i Tomás) i fent cas de la dita. "Fins que l'abril no estiga finat, no dones l'hivern per passat" Les altres exclamacions es referien a la possibilitat de xopa. Però la decisió estava presa i en Xilxes ens esperava Manuel, així que en marxa.

Hem replegat a Manuel i per la 340 hem seguit en direcció a Albalat, lloc de trobada en Javi i de l'avituallament. 

Justament eren les 9 h. quan al poc de passar Almenara ha aparegut l'anunciada pluja. Si puntualment, com molt bé ens ho havia indicat l'aplicació del temps. Parada de Joan i replantejament de la ruta. Una columna d'aigua es divisava al davant i per darrere el mateix, no teniem escapatòria i si bé el pronòstic de l'aplicació també indicava 0,1 ml, suficient per a banyar-nos sense protecció. Per tant contactem en Javi per dir-li que desistíem d'allagar-nos a Albalat i que giràvem cap Almenara. 

Poca era la distància que ens separava fins Almenara; però poc a poc anàvem absorbint la poca que queia, llevat de Jose i Pedro, que més previsors venien proveïts de xubasquers.

Total que a les 9:15 h. ja estàvem en taula al bar Alpino. Si bé l'aigua d'avui tal vegada no ajudi gaire a omplir la gerra ni el barril en una hipotètica bona collita; si que ha aconseguit no deixar passar per alt d'omplir els gots de cervesa i vi que ha acompanyat uns grans entrepans d'embotit amb rovellons i tomata.

Una llarga conversa, variada i dispersa, sense monopoli i protagonismes han allargat l'esmorzar fins que hem consumit el segon rebentat. A tot això la pluja no hi era i fins i tot els carrers s'havien eixugats.

No teniem ganes de fer mes bici, així que directes a La Vall. No hem cobert la dosi de kilòmetres; però satisfets de complir en l'estómac. La setmana que ve serà un altre dia i entremitges encara ens queda el dimecres.

EIXIDA A ALMENARA (15/02/2017)

Després de la tempesta, ve la calma

Per fi hem tingut un dia tranquil, no ha bufat el vent, no ha plogut i encara que hem tingut un sol caracer, la bona temperatura ens ha oferit un dia idoni per fer bicicleta i despertar l'atrofia en que havíem caigut.

Tal era el desfici, que abans de les 8:00h. ja hi érem al lloc tota la penya morrallil vallera: Joan, Vicent, Pedro, Jose i Tomás.

Després d'un moment d'incertesa sobre el lloc de destí, s'ha mantingut l'eixida a Almenara recordant que eix era el destí acordat i el que està penjat al bloc i que d'alguna manera serà el que a la fi farà acudir a Quique i Tony, com ho estan fent últimament.

Per tant ens hem dirigit cap a Almenara; però canviant l'ordre de la ruta per tal d'eixir de la rutina i trepitjar altres camins i paisatges. Hem fet la volta al revés. Hem anat direcció Nules per accedir a la seva platja i des d'alli seguir tota la costa fins a la platja d'Almenara i girar cal el poble en busca del bar Alpino, el bar habitual que fem servir sempre que venim a aquest poble.

Com a cosa fora de la rutina mencionar, que els companys propietaris o lloguers de vivendes en la platja han aprofitat per passar per davant dels seus habitatges per donar una ullada i comprovar que tot estava en ordre. En Moncofa ha inspeccionat Vicent i en Xilxes ha estat primer Joan que tot i que el propietari és Vicent, com a bon inquilí ha segut ell el que ha assumit la responsabilitat de fer la inspecció. I finalment li ha tocat a Pedro i que de pas ha servit també per a Quique. 

"Xino-xano" hem arribat en hora al bar Alpino on ens esperaven a la porta Quique i Tony. 

Asseguts en taula i en bona harmonia una vegada més ens hem posat al dia en vins en boca de Tony i amb els apunts de Joan. Avui ens hem perdut per Bordeus i els que estigueu interessats dir-vos que en València hi haurà una cata de vins els dies 24 i 25 de febrer. Tots els detalls en aquesta pàgina:

http://www.amigastronomicas.com/2017/02/14/experiencia-verema-valencia-2017/

Una bona estona que no hem de deixar perdre

L'apunt dolç del dia ha vingut de Joan que ha enviat a Pedro al forn de Forment per a que portés uns pastissets de cacau.

Prop de les 12h i amb la impaciència de Quique, que li queda una bona tirada fins a Paterna, hem iniciat el camí de tornada, al temps que Pedro ha proposat donar-li una medalla a Quique pel sacrifici que fa cada dimecres i que és d'agrair. Ahi queda la idea.

EIXIDA A ALMENARA (21/12/2016)

LA RUTA DE L'AIGUA

El dissabte, en la taula del bar La Bolera, vam decidir arrimar-nos a la costa per veure les zones humides, que després de les pluges que han caigut, deurien d'estar a vesar. 

Amb eixe compromís hem acudit al banquet Tomás, Pedro, Vicent Jose i Joan. Se'ns presenta alguns dubtes de mantenir la ruta, donat que les noticies que circulaven apuntava a que els camins estarien inundats d'aigua. 

Hem iniciat la marxa en eixa direcció sense saber certament el destí final de l'esmorzar. Les Cases de Queralt és doncs la intenció. Sempre que anem en direcció Est fem la volta anant en direcció Oest per girar 180º i encaminar-nos de cap a la mar. Així que hem pujat fins Escales, hem girat 9oºcap a Les Valls i un nou gir de 90º ens ha encaminat cal a la Marjal de Benavites/Almenara. Una tanca de prohibit el pas queda al mig del camí; però lleugerament apartada i que permetia el pas d'alguns cotxes. Doncs cas omís, endavant, Una nova tanca amb la mateixa disposició tampoc li fem cas. de moment bona decisió, una espectacular marjal se'ns obri al davant. Cal fer unes fotos. Ambdues costats del camí l'aigua està a vesar.

El Sol es mira en les aigues 

de la Marjal de Benavites

Continuem i a pocs metres de les Cases de Queralt observem que els cotxes que anaven davant escopien tolls d'aigua per les rodes. El camí està inundat. Ens arrimem i no ens decidim. Fem mitja volta i activem el pla B. Anem al bar Alpino d'Almenara.

Sorprenentment, avui el bar Alpino no tenia bona oferta de cuina,ens hem conformat en esgarrat, mandonguilles d'abaejo i llomello amb pisto.

La tornada ha acabat en una visita al riu Belcaire, a l'altura de la desembocadura de la rambla Cerverola, per veure l'entrada d'aigua a la bassa del Belcaire. 

Entrada de les aigües del riu Belcaire
a la canalització de la Bassa del Belcaire

La xarreta del banquet ha conclòs en la suspensió de l'eixida del dissabte a Benavites al haver una majoria d'integrants morrallers vallers de tenir que abordar compromisos nadalencs de cara al sopar de la Nit de Nadal. 

Així que valencianets, podeu anar per lliure. Així que al no haver ocasió de concretar el dissabte de la caminata del dimecres 28, informem que l'eixida serà a les 8:h des de La Vall. Poseu-vos en contacte per concretar el lloc de retrobament, que en principi sera en el banquet on eixim. Carretera Algar, Clínica Segarra. Front aquest monòlit.

Monòlit Poblet

EIXIDA A ALMENARA (09/11/2016)

Tornar les aigües a mare 

Poc a poc La Morralla va recuperant l'aparença normal. Avui en arribar al banquet ens hem trobat en la grata sorpresa de veure assegut a Tomás. Ha complit fidelment al compromís adquirit el dissabte, quan a causa del vent, vam suspendre l'eixida i ens vam concentrar a esmorzar en el bar Pradas, al que ell també aparegué i es va gestar l'eixida d'avui acord a les seves possibilitats i que malgrat intentar dissuadir-nos a que férem dues rutes, no ho va aconseguir. Som una Penya i "on va la corda va el poal". 

Una vegada més Tomás ens demostra la gran força de voluntat que posa en la recuperació de les seves malalties, tot i no estar recuperat de la mobilitat de la mà, ha decidit que ja està bé de restar a casa, cal seguir i com se sol dir "el temps tot ho cura".

I ja hem som 5!

Així és, després de quatre mesos, la vessant morrallera de La Vall torna a tenir el nombre habitual de membres. Vicent, Jose, Pedro i Joan hem acompanyat a Tomàs en la seva reincorporació a la pràctica ciclista i el que és més important, a la convivència del grup. Com a bon i metòdic calculador, Tomás ha sabut elegir la manera idònia per encetar la marxa. Com hem dit, la mà encara no realitza tot el seu recorregut complet de tancament i per tant ha pensat que la bici de muntanya és la més apropiada per accionar el fre, d'ahi en eixir avui. Assegurada la frenada, la forma ja es cosa de aconseguir-la a base d'eixides.

Tan sols ens quedava a nosaltres dissenyar un recorregut que facilités la marxa de Tomás. Cap problema, ruta costera i destí, un dels bars ben situats al nostre ranking particular, l'Alpino d'Almenara.

En marxa relaxada, conversa amena, dia esplèndid (el fred ens ha donat una treva) i paisatge agradable, hem recorregut els diferents camins que ens han portat al pessebre.

No ens ha defraudat el bar, segueix en la bona línia. Tal vegada una excepció, el pa prefabricat no és el més apropiat per una bona mescla. Però els bons carajillos per partida doble que ens hem begut arrodoneix un bon matí gaudint de la companyia de Tomás i la recuperació de les converses rutinàries; però que tornen a tenir un sabor especial  en eix seny que aporta Tomás, sobretot per a fer reflexionar a Pedro en les seves desbocades intervencions.

Però pensàveu que Tomàs havia acabat de mostrar tots els seus càlculs de l'eixida! Doncs no, encara tenia guardat en la recambra l'última sorpresa de la seva planificació. 

"El dilluns he complit anys i l'esmorzar està pagat" O siga, que s'havia marcat com a data de tornada, la setmana del seu aniversari. No se li escapa res. 

MOLTES FELICITATS TOMÁS. 

EIXIDA A ALMENARA (28/05/2016)

EL PEIX GRAN ES MENJA EL XICOTET?

7:45 h. del mati. Ens concentrem la morralla; però, quins són aquest tres peixos que venen entre mig?,  de quina barca han caigut? Error de la llotja de Borriana? Aquest peix no és morralla. Què ha passat.

-- Que hi feu aqui?

-- Anem de comunió. - responem.

És clar, estem al mes de maig, temps de comunions. Els menús dels banquets de comunió requereixen un peix més selecte. Doncs en marxa, iniciem el repartiment.

Però de seguida  els tres peixos grans comencen a donar cuades i arrosseguen els més menuts. 

Diuen que tenen ales, Jo diria més bé aletes, I amb ixe ritme hem anant fent la travessia. Però per darrere encara hi venien dos més. Sembla que ha hagut bona pesca aquesta nit i ha passat un banc de peixos fluorescents,

Aquest dos tenien més pressa i amb un giró de cua saluden als seus congèneres i l'instint fa que algú se'ls s'enganxi per un moments i fins i tot un morrallil s'atreveix a jugar amb els més forts; però finalment desisteixen.

Està clar, aquests tres en el poc de temps que porten dins del cistell de la morralla han segut captivats per la resta i actuen com a morralla. Per tant els acceptem, no ens han menjat. Els fluorescents s'ha integrat plenament. Per tant sou morralla. Així que el:

Petit peix, pel camí creix

Anem fent camí en busca del peix que ha eixit de la llotja de València. A la llunyania es veu arribar un cistell roig, el cistell ve ple de morralla. Algú fa un estrany; però identifica més roig i es tranquil·litza, no sense amollar:

-- Qui sou vosaltres?

Aboquem tot el peix en un únic cistell i la morralla barrejada continua la seva travessia; però amb una particularitat, el peix menut es posa davant.

Arribem al lloc i un pescador ens llança una xarxa quedant tots capturats. Més tard ha causat efecte la bona relació entre peixos i ha sortit un aleví.

A la taula!

EL CISTELL D'AVUÍ
Pescador: David
Peixos grans: Joan, Tomás i Vicent
Peixos menuts: Jose, Pedro, Javi, Julio i Antonio
Aleví: Tony

EIXIDA A ALMENARA (12/03/2016)

SALVANT FRONTERES

FRONTERA VALÈNCIA-CASTELLÓ

Per segona vegada en un mes, els morrallers de l'Horta han deixat la seva terreta i han traspassat la frontera provincial per endinsar-se en terres castellonenques, tot just en els límits de la població d'Almenara. El bar Alpino és un bon motiu per a que els nostres amics facin l'esforç d'allargar la ruta més enllà del Camp del Morbedre.   

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/L'Horta/Faura

Lloc de destí: Almenara (Bar Alpino). 
Bici: Carretera

Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan.
            L'Horta: Julio, Javi i Antonio
            Faura: Tony

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres,Torres-Camí vell de Terol-Redona de les Valls-Almenara (esmorzar bar Alpino)-Redona de les Valls- Faura-Camins d'horta-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 65 km. 

Crònica: Segon intent d'eixir a les 7:45h. Després de l'estirada d'orelles a Joan i davant de la seva postura intransigent (aneu davant que jo ja vos agafaré, llançà pel Wassap), la incertesa prevalia en el banquet. Passats un minuts prenem la decisió de fer-li cas, ja ens agafarà; però una reflexió d'última hora l'ha fet aparèixer. La seva resposta a una cridà a l'ordre sempre és la mateixa. Ja vos apanyaré. Es posa davant i tira. Primer l'aguanta Tomás, es despenja. Ara l'aguanta Vicent, també desisteix. La resta mirant des de lluny. Total, que a la redona d'Escales, Joan posa peu a terra i ens espera. Tots reunits seguim a la cita establerta de les 9:30h. hora de trobada amb els nostres companys. Calibrem la distància i el temps que tenim i prenem la determinació de anar pel Camí Vell de Terol. Ho hem clavat, a l'hora marcada hem arribat al punt d'encontre. En menys de 5 minuts apareixen Javi, Julio i Antonio. Reagrupament, salutacions i Julio que aprofita per anar-se'n. No l'hem agafat fins l'entrada a Almenara.
Abans de les 10h. ja estàvem agarrant la nostra taula del racó del bar Alpino. Hi ha cambrera nova. La nostra amiga s'ha agafat festa. Té una cria menuda i els cap de setmana es dedica a ella. Quan estem fent la comanda apareix Tony. Tot el que demanem és servit i apurat en pocs minuts. No ha faltat de res. La nova cambrera amb el seu somriure manifestava la seva sorpresa de com feiem bon compte de tot i més. I el més bo de tot, 5€. Per cert, que entre mitges ha aparegut la xicona del bar amb la seva filla, cosa que ha fet canviar-li el semblant a Pedro, de la que està enamorat.
Antonio ha fet el primer moviment de la taula posant-se el casc i ha marcat l'alçament de la taula de la resta. Novament hem anat a acompanyar-los fins el punt on els havíem agafat. 
A partir d'aquí ells en busca del camí de Lliria i nosaltres pels camins de tarongers i vies de servei, cap a la Vall amb la companyia de Tony.
L'asseguda al banquet ha estat breu, el suficient per quedar per al dimecres a Puçol i deixar l'eixida del cap de setmana amb el dubte de si divendres o dissabte i amb la incertesa dels que eixirem.

EIXIDA A ALMENARA (30/01/2016)

En el mar es cria el peix, en les sèquies les anguiles, 

en la Ribera l’arròs i en els rosers les roses fines

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Benicalap

Lloc de destí: Almenara(Bar Alpino)

Bici:Carretera

Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan, Julio, Javi, Antonio i Jose Luis.

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara d'Algimia-Algimia d'Alfara-Torres. Torres, Benifairó-Faura-Redona Petrés-Almenara (esmorzar, bar Alpino)-Redona de Petrés-Les Valls-La Vall.

Km. totals: 64 km. 

Crònica: Al temps que per Wasap, Javi confirmava el lloc de trobament (redona de Petrés), Jose, Pedro, Joan i Tomás arribàvem al banquet . El primer tema de conversa és que la possibilitat de esmorzar en el Monpiedra del Camí Cabres és inviable. Tant per l'hora d'eixida dels valencianets, com per la marxa que últimament estem imprimint a les nostres eixides que s'han convertit en un relax continu. El que si podem destacar és el bon ull que tenim alhora de mesurar el temps de trobament. No han passat ni un parell de minuts els uns dels altres, en arribar a la redona de Petrés. Són les 9:40 h. Com havíem previst, Xilxes queda molt lluny, a més a més, en els de València ve Jose Luis, que porta dos mesos sense agafar la bici i ja ve tocat. En aquest bloc havíem apuntat com alternativa quedar-se en Quartell; però un pensament in situ ens fa optar per Almenara. El bar Alpino és una bona decisió que de segur encantarà als de l'Horta. No debades, hem dit moltes vegades, que en el classificació de bars, el bar Alpino, sinó està al cap, poc li falta.

Tots en grup i en nombre de 8 (els afegits eren Javi, Julio, Antonio i José Luis), hem encarat la N-340 formant una penya que feia més goig. En no res ens hem presentat en Almenara. Quedava la única i adequada taula per a nosaltres. Mai havíem vingut en dissabte. Aquest bar forma par de la ruta d'entre setmana. Avui hi ha prou més gent. De fet estava ple.
La exalumna de Joan ve de seguida en els cacaus i olives. Pren nota de la beguda i ens planteja l'oferta de que disposava fet. Entre la llista de coses ens parla de all-i pebre. A Joan i Jose se'ls obri les orelles i en una creuada d'ulls descobrim les mateixes intencions. Pedro, com de costum, té que parlar i desprestigiar la nostra elecció, qualificant aquest menjar típic com un plat de serps. Bé Joan i jo ho teniem clar i com a més a més Joan sempre li demana el mateix a Julio, doncs tres all-i pebre. La resta entrepans de truita en diferents combinacions. Al moment torna en la beguda i en més cacaus i olives. Aquest detall d'atencions sorprèn gratament  a Julio amb la complaença dels nous venguts. Sembla que la primera impressió els ha segut bona, cosa que és ompli de satisfacció als amfitrions, que de sobra ja se sap, la nostra intenció de donar a conèixer als nostres amics del Turia de nous llocs.
Arriba el gasto i entre ell, les desitjades anguiles. Tenen bona pinta i sense creïlles. Com deu de ser l'autèntic all-i-pebre. En fer el tast s'aprecia ràpidament un sentidet picant fort però en el seu punt. 

Per al bon allipebre, moltes anguiles i poques creïlles

Tots emprenem els nostres queviures. Un altre detall de la xicona. all-i-oli. És ben rebut i les mullades no es fan d'esperar. Més vi i més cervesa. En bona harmonia, tot cap a dins.

En aquesta, el fotògraf s'ha menjat a Antonio. 
Si compareu les dues fotos de seguida descobrireu el culpable 

Arriba el moment de demanar els cafès, tallats i rebentats. Advertència de Joan. Els rebentats d'aci són de 10, cosa que remarquen els demés vallers. Contundent. Tots rebentat de conyac.

A mesura que van venint, primer Jose Luis i després Antonio, queden espantats en veure'ls i pregunten on és el cafè. Els especialistes manifestem que eix és l'autèntic carajillo, el que s'ha de sentir el conyac. 

Avuí els que ens hem decidit per l'all-i-pebre estem de sort. Si espectacular estaven les anguiles no menys ha esta el rebentat. Sols ens ha faltat el dolc i no perquè s'hagi intentat; perquè Jose li ha donat diners a Pedro perquè s'arrimara al forn; però no estava per la llavor i ha desistit d'anar. Hagués estat la guinda.

Hem anat a pagar i el preu acord a les nostres pretensions. Als únic se'ns ha disparat ha esta als de l'all-i-pebre. 8€. Però sabent el car que estan les anguiles, bon preu. Repetirem.

A la guisadora del all-i-pebre, que estava prop, l'hem felicitada, de la mateixa manera, que al seu home per l'all-i-oli. I per últim el reconeixement a la parella d'amos per la bona atenció.

Tots hem quedat satisfets i especialment els que han vingut per primera vegada. Ens alegrem; perquè tenim una nova alternativa als habituals bars. Però no renunciem als de sempre. Sense anar més lluny, el dissabte que ve tornem a Canet. Ja és sabut el compromís adquirit el dissabte passat per part de Julio i Pedro de celebrar el seu aniversari (per cert que és avui dia 30), convidant-nos i com qui paga mana, ells han decidit anar al bar Murillo. Bé allí serem. Posposem el canvi de bar per a la propera ocasió.

A la tornada, els vallers, complint a la promesa de acompanyar-los un tram en direcció a Valencia, hem fet el recorregut junts fins la redona de Petrés. Pedro, ha fet fugina. Quan te una enraonia al cap, no pensa més que en ell i fa la seua. S'ha anat  a Xilxes a seguir l'obra.

En la redona ens hem separat i nosaltres pels camins de les valls cap a la Vall. Tertúlia al banquet dels tres. Breument confirmem que es despengem de l'eixida dels dimarts a la Serra d'Irta i ens emplacem a l'eixida habitual del dimecres. Decidim anar a Torres Torres pel Marianet-Soneja-Via Verda i esmorzar en el bar Martí i assaborir eixos entrepans de truita i llonganisses que tan bé prepara la guela del bar. En això que arriba Pedro, dutxat i arreglat. Moment que aprofitem per alçar-nos i deixar-lo en el dubte de l'eixida. Que no ens hagués abandonat.   

EIXIDA A ALMENARA (05/01/2016)

Pels Reis, el dia creix i el fred neix.

Esperem que es compleixi aquest refrany ja que fins ara ni una cosa ni l'altra. Al matí encara està fosc i del fred ni es nota. Entre mitges s'ha posat el vent, que ha espantat als de l'Horta i ha creat dubtes als vallers. A la fi la convocatòria d'avui ha estat sota mínims, tot i això, que hem contat amb la companyia de Vicent Pedreguer. Junt en ell hem eixit Pedro, Joan i Jose. Tomás s'ha quedat per ultimar compromisos, tal vegada Reials i Vicent segueix buscant la cartera perduda de Barcenas en Suïssa.

Doncs en marxa, avui cap a Almenara i com anem en bici de muntanya la ruta a seguir sempre és una incògnita, donat que l'ús de la BTT dona més alternatives que la de carretera. Alguns hem pensat que en vindre Pedreguer ell marcaria la ruta, amb la tremolor d'alguns. Joan pregunta per on anem i a mi em falta gens per dir-li, ves per on tenies pensat, Vicent avui que ens acompanyi. I així ha estat tot el cami, al principi Joan davant i Pedreguer l'últim i seguint la ruta asfaltada del costat d'Algar fins Escales i després pel camí a Torres Torres; però com Pedro no tenia avui ganes de pedalar, no sabem si per manca de forces, si per excés de menjar, o per remordiments de consciència (deuria haver acompanyat a la seva dona al metge), la cosa és que hem degut amainar i esperar-lo. Per tant s'han emparellat davant Joan i Vicent xerrant tranquil·lament i Jose i Pedro darrere. Així hem continuat tot el camí passant per Sagunt i continuant per vora el riu Palància fins a la platja de Canet.

Platja de Canet enfront del restaurant Mar Blau

I per vora mar cap a les Cases de Queralt, girant direcció a Almenara i sempre arrossegant a Pedro. Total que hem arribat al bar Alpino a les 10:30 h. si bé en 45 km, que no està mal i quan Tony ja es tornava.

Bar Alpino d'Almenara

Hem esmorzat molt bé, no baixa el llistó, manté la qualitat de sempre en el que tres ingredients destaquen, el pa bufalenc del forn, el vi, que en paraules de Tony, és dels millors que solem beure pels bars de les nostres rutes i el rebentat fet en temps real i seguint escrupolosament el procés de l'elaboració. 

En quant a la xarrera, ressaltar una lliçó magistral de guitarra de Tony a Pedro, molt gràfica i didàctica que ens ha entusiasmat a la resta.

La tornada, més curta i directes a la Vall. El recorregut final 53 km.

I per acabar un altre refrany "Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent". Això espero, que siga generós amb tots els Morrallers.

EIXIDA A ALMENARA (18/11/2015)

RULANT PELS MATEIXOS INDRETS 

Variant per la Marjal i l'Estany d'Almenara

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Almenara (Bar Alpino)

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Camins de La Vall, Almenara i les Valls-Ventorrillo-Marjal d'Almenara-Cases de Queralt-Platja Almenara-Marjal de La Llosa-Estany d'Almenara-Almenara (esmorzar bar Alpino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 50 km. 

Crònica: El dia pinta bé. Matí sense gaire fresca. La puntualitat es manté. La ruta fàcil, plana i amb la motivació de tornar al bar Alpino d'Almenara, del que ja feia uns quants mesos que no hi estàvem. La ruta del principi ha resultat una mica desconcertant perquè Joan, que és el guia oficial, ens estava portant per camins que coneixíem; però que habitualment el feiem a la tornada, i vist des de l'orientació contraria sembla que al cervell li estava provocant una lluita de composició de lloc. Fins que no hem arribat a les Valls i hem enfilat en direcció al Ventorrillo, el cervell no s'ha acabat de configurar. A partir d'aqui, direcció a la Marjal d'Almenara que està espectacular d'aigua. Les últimes pluges l'han proveïda d'aigua per alguns mesos i garantirà de sobres les reserves dels arrossars. A més a més, com hem comentat la setmana passada, les aus voletegen al seu aire i enfitant-se de la varietat de menjar que els aporta l'enfangat del terreny. El mateix panorama es veu en passar per la marjal de La Llosa. La nota la donaven els pescadors, que en diferents llocs estratègics tenien les canyes a l'espera. És zona de vedat; però segurament es lliuraran passes. En passar per l'Estany d'Almenara es repeteix la mateixa escena. 

Amb una puntualitat extrema, que Joan sap calcular molt bé, hem arribat al bar. Per si us he oblidat, ja que nosaltres no, una de les coses que caracteritza a aquest bar són els cacaus fregits.

Continuant amb el menú, recordar que els bocates, tots ells elaborats de cuina, ens ha refrescat la memòria que el porc és l'estrella i això és el que hem demanat els cinc, uns en cansalada i altres en llomello o llonganisses. Això si, ben empastifats d'all-i-oli. Sense deixar-nos de les olives, el vi, la cervesa i la llimonada. En arribar als "carajillos" hem aprofitat per treure el tema de les programacions de demà i de l'estiu. El primer compromís s'ha aclarit en un no res. Joan ha exposat el contingut de l'eixida. 

Horari d'eixida: 8:45h.

Destí 1: Soneja

Caminada per un circuit planificat per Pedreguer.

12h. Visita bodega Almarós i tast de vins

Destí 2: Caseta Los Pinos.

Dinar d'empedrao.

A tots ens sembla perfecte. Sols quedava aclarir el vehicle. Ens ha vingut al cap que aquesta eixida era la ideal per a fer us del cotxe de Pedro, que fins ara no havia prestat cap servei a la Morralla. La majoria hem coincidit que era el moment. Per majoria de tots els presents menys el propietari del cotxe, hem decidit que demà anem en el cotxe de Pedro. De res li han servit les excuses que entre dents anava malparlant. De totes elles, la més curiosa ha estat la d'argumentar que es massa xicotet per a cinc persones. Jose li ha donat la solució. Jose fa de conductor, Joan de copilot i els mes menuts darrere. "De eso nada, mi coche no lo dejo a nadie"- ha etzibat Pedro. Esperem que demà no ens deixi en terra.

En quant a la programació d'aquest estiu ens comunica Joan que està tancada amb algunes modificacions derivades de les dificultats aparegudes alhora de trobar allotjament. Doncs perfecte. Tot està en marxa.

Pedro s'alça i pregunta a Joan on està el forn. Avui jo no perd ull del moment, vull veure qui li dona els diners. No ho fa ningú, almenys en aquest moment. Se'n va a per el dolç, Joan li suggereix que compre un pastis de cacaus. Vull afirmar que convida. Al moment ens ve en uns rotllets. "No hay nada, esto es lo único que tenian". Algú en mala llet apunta. --O l'únic que tenia barat. Amb aquestes expressions crec que devem confirmar que ens ha convidat. PEDRO MOLTES GRACIES I NO FACIS CAS DELS DESAGRAÏTS. 

Per empassar els rotllets, que s'agarraven a la gola, calia demanar alguna cosa. No estàvem per la llavor. A la fi s'alça Jose i envia a la cambrera a que preguntés qui volia un xupito. Tampoc ha tingut èxit l'intent. Pedro ha demanat un carajillo i Jose un xupito. Xiquets moguem que s'arrima les 12. Hem pagat i cap a casa. 

Unes obres en la carretera d'Almenara a la Vall ens ha fet canviar d'itinerari. Joan que te assumit el paper de guia i a més a més estava en el seu territori laboral, ha trobat prompte el camí alternatiu de tornada i darrere d'ell l'hem seguit Tomás i José, cosa que no han fet ni Vicent ni Pedro. Es clar, ho paga Pedro. Eixa costum que té d'entretenir-se sempre xerrant i agarrant la bici a última hora ha segut el suficient per no adonar-se que només eixir havíem girat a la dreta. Trucada de telèfon, reorientació del moment, acord del lloc de retrobament i a continuar, tres per un costat i dos per una altre. Arribem al punt de trobada, esperem una estona. no venen, nova trucada de telèfon, es descobreix que la comunicació telefònica anterior no havia estat el suficientment coordinada i el missatge no s'havia desxifrat bé. Una gasolinera havia segut el lloc acordat; però cada interlocutor havia pensat en gasolineres diferents. Les dues en La Llosa; però nosaltres en la de dins, per la carretera antiga d'Almenara a La Vall i ells en la de la N-340. Conclusió, ens vegem al banquet. Jose i Tomás han seguit el camí i Joan s'ha anat a l'encontre. Tomás i Jose anàvem tranquil·lament fent temps i en el Carmaday ens han assolit. Tots cinc hem arribat al banquet i hem concretat per a demà. Pedro traurà el cotxe i a més a més farà de taxista, passant primer a replegar al cunyat i a Tomàs i finalment farà cap al banquet on esperarem Vicent i Jose i on acudiran la resta d'excursionistes.