EIXIDA A CÀRRICA/SEGORB (6/08/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: Cadascú segons li ha convingut
Llocs d'eixida: Montán/Moncofa/Xilxes/Faura
Lloc de destí: Càrrica/Segorb.
Equip: Des de Montán: Jose. Des de Moncofa: Vicent. Des de Xilxes: Pedro, Joan, Quique i Sergi. Des de Faura: Tony. 
Ruta1 (Jose): Montán/Caudiel/Jerica/Novaliches/Embassament del Regajo/Navajas/ Segorb/Soneja/Segorb/Càrrica/Segorb (esmorzar)/Navajas/Jerica/Caudiel/Montán. (75km).
Ruta 2 (Vicent): Moncofa/La Vall/Algar/Soneja/Segorb/Càrrica/Segorb (esmorzar)/Soneja/Algar/La Vall/Moncofa.
Ruta 3 (Joan i Pedro): Xilxes/La Vall/Fondeguilla/Azuevar/Soneja/Segorb (esmorzar)/Soneja/Algar/La Vall/Xilxes(Pedro)/Moncofa/Xilxes(Joan).
Ruta 4 (Quique i Sergi): Xilxes/La Vall/Fondeguilla/Azuevar/Soneja/Bufador d'Almedijar/Castellnovo/Càrrica/Segorb (esmorzar)/...
Ruta 5 (Tony): Faura/Almenara/La Vall/Fondeguilla/Azuevar/Soneja/Bufador d'Almedijar/Castellnovo/Càrrica/Segorb (esmorzar)/Soneja/Algar/Xilxes/Faura.

Ressenya Ruta 1 (Jose):
Be, com es veu en la fitxa, els diferents llocs de residència durant l'estiu i la millor o pijor actitud a matinar, ha determinat que cadascú hagi acudit a la cita de Càrrica al seu aire. Això si la puntualitat de les 10 s'ha complit. Tan sols ens ha fallat el bar de Càrrica, que s'havia agafat el dia d'avui de descans i estava tancat. Així que hem fet us del pla B i hem anat a Segorb. No és la primera vegada que ens passa.
La il·lusió per compartir taula en la Morralla m'ha fet fer una bogeria, tenir que pujar Arenillas, després tot cara avall fins a Soneja on m'he trobat en Vicent que ja venia. Trucada de telèfon a Pedro per saber d'ells, estaven encara en Azúevar, sols Pedro i Joan; Quique, Sergi i Tony portaven un altre horari i estaven més darrere. Vicent i jo decidim anar cap a Càrrica i ja arrivaran. La nostra davantera ha fet que descobrirem primer el tancament del bar i evitar que Pedro i Joan passaren de Segorb. Els que no s'han estalviat anar a Càrrica han estat Quique, Sergi i Tony que han anat per Castellnovo i els ha passat el mateix que a Vicent i a mi, descobrir que estava tancat el bar i cap a Segorb.
Hem esmorzat en el bar de Segorb i com açò és territori castellonenc, alhora de pagar, 6,50€.

La tornada tots agrupat menys jo, que com diu Julio "solito me quedo". Julio ara t'entenc, no hi ha com patir-ho en les pròpies carns. A més a més tot cap a munt i la calor d'afegitó. Però una vegada arribes compensa l'esforç, les persones som així, la satisfacció de les fites aconseguides fa donar per bo el patiment. La setmana que bé hem quedat a Torrechiva. No pensava que recuperaria la pràctica ciclista de fa 10 anys, quan rodava per les comarques del Palància i el Millars i les rutes es feien com la d'avui a un punt intermig de Montan. A l'altre dimecres la clàssica visita a Montán. Aneu mentalitzant-se. 

PD. Quan un fa eixides per lliure el menys que té que fer és escriure la part del camí que no comparteix amb els altres. Així que aquesta crònica està oberta a tots per tal de completar la ruta de la fitxa com les seves pròpies aportacions.

VA QUE NO ES DIGA. 

Ressenya Ruta 2 (Vicent):

Quan Quique anuncia les destinacions d'aquesta setmana uns s'apunten amb més o menys rapidesa i altres o callen o són més prudents i esperen. Cal dir que cadascú està com està i actua en conseqüència. El que sí que tothom té clar és que per a anar a Petrés ens cal el GPS.
7:30 h, Moncofa. Vicent ix, després d'haver dubtat seriosament de fer-ho. Camí de la Vall amb la fresqueta del matí a 19-20 km/h. Bé, bona sensació i la certesa de que podrà arribar a Càrrica en bones condicions si va amb compte i sense presses. En Passar de Soneixa, un parell de km més amunt, es troba amb Jose, que ve de Montan, que estava parat comunicant-se per telèfon amb algú (desprès esbrinaria que era amb Pedro). Jose m'explica que Pedro i algú més, potser Joan (després ja veiem que sí, que era Joan) estan per Assuèvar i que no saben res de Quique. Em planteja si anem a esperar-los. Jo li dic que no estic en condicions de fer-ho amb èxit. De manera que decidim continuar cap a Càrrica i esperar-los en el bar. En arribar a Càrrica ens trobem amb el bar "Cerrado el miércoles 6 por descanso del personal". Girem i ens anem al bar que anem en aquestes ocasions, al bar "Mediterràneo" del Polígon Industrial que hi ha a l'entrada de Sogorb. Desprès d'uns minuts arriben Pedro i Joan i uns 10 o 15 minuts més tard arriben Quique, Sergi i Toni que havien anat a Càrrica, pel bufador, i en trobar-se amb el bar tancat van trucar per telèfon i varen vindre al bar "Mediterràneo".
L'esmorzar i el rebentat han estat a l'altura, tot i que com ja ens estem acostumant al preu de "València", quan paguem 6,50€, sembla que ens coga.
Durant l'esmorzar hem xerrat de temes diversos, com sempre. Joan ens ha contat coses de la seua volta per Andalussia amb BTT en la qual ha gaudit d'allò més. Josep ens ha encoratjat a que fem en Montan una cosa semblant a la que hem fet, no fa molt, en Griegos. A tots ens fa salivetes. Ens sembla interessant. Ens proposa, i acceptem, anar el dimecres que ve a Torrexiva i a l'altre dimecres a Montan, tot un repte en l'actualitat per a alguns, encara que sempre està el recurs del cotxe per a acurtar les distàncies.
A les 11:30 h eixim de Sogorb. Josep cap a Montan i la resta cap a la costa. En eixir d'Algar ens dividim en dues comitives, Quique i Sergi se'n van per la lateral de l'esquerra baixant i ja no contactarem (van més ràpid) només que per telèfon, més tard, per veure que tot va bé. Toni, Pedro, Joan i Vicent anem pel lateral de la dreta baixant i en arribar a La Vall Toni i Pedro se'n van direcció Xilxes i Vicent acompanyat per Joan (que val a dir que havia tornat el dia anterior de la volta per Andalussia). A les 13 h aproximadament arribàvem a Moncofa.

Kilometratge 83 km

Una forta abraçada a tots. Vicent

EIXIDA CÀRRICA/SEGORB (24/09/2011)

A les 8h. en punt hem eixit del Poblet Joan, Vicent i Jose. El destí programat: Càrrica. I el que podia ser un matí rutinari s'ha convertit en un dia d'agradables sorpreses. Començaré recordant l'expresió popular que diu que "l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra". Ho dic perque a l'arribar al bar de Càrrica l'hem trobat tancat i ja van tres en aquesta i sempre per aquest mes, que és quan el bar s'agarra les vacances (prengam nota pels anys vinents). No passa res, ja sabem el que hem de fer, tornar-nos i al bar de l'entrada a Segorb; però sorpresa, quan arribem al lloc aparca un autobús que no se com collons ha vist que eixe és un bon bar per esmorzar, i ja s'ho podeu imaginar, 40 persones allí dins. Doncs a buscar bar dins de Segorb. Joan proposa un bar que coneixia per mediació de Juanjo, li truquem; però no contesta. Anem a l'aventura i la intuició i ens fem en ell.
L'esmorzar molt bé i el més bo, devades, ja que a les acaballes aparegué Juanjo i ens convidà. MOLTES GRÀCIES JUANJO. A banda de la convidada, hem de dir que la impresió que ens hem portat ha estat molt bona. Bon bocata, servici ràpid i preu molt econòmic, 5 € amb dos carajillos.
A l'eixir del bar i mentre el del bar ens treia les bicicletes de la cotxera (un bon detall del propietari) s'apropà un home major de 80 anys per contar-nos la seva aficció a la bicicleta que li venia de naixement perque son pare ha estat corredor professional dels anys 30 amb un palmares prou representatiu, sobretot en la Volta a Catalunya. Ell va voler seguir els seus passos però no tenia futur i ho va deixar. Aquesta aficció la varen seguir els seus dos fills, el major penjà prompte la bici i el segon, de l'època de Belda va còrrer en el Kelme i amb participacions en el Tour, ets. Es tracta de Ricardo Martinez. Avuí té un taller en Mislata, pels valencianets que viviu prop si us interesa. Xarreta que es va convertint en com ens desenpelloguem i finalment ens acomiadem. Ens acomiadem també de Juanjo i partim cap a la Vall. No haviem recorregut 100 metres i l'home ciclista en questió ens fa l'alto en una redona, parem i ens invita a que pergam 5 minuts que vol ensenyar-nos el seu museu particular que té a la cotxera. Dubtem una estona; però el bo de Vicent contesta que clar home, ens fa molta il·lusió. Aquesta ha estat la sorpresa més interesat, sense ser molta cosa, havia molta història en aquell lloc, majoritariament de la seva familia; pero curiós. Fotos, posters, retalls de premsa dels anys 30. Una bicicleta de corredor molt menuda per a quan tenia 3 anys i que li la va construir son pare, un parell de tandems i la seva joia, el quadre de la bicicleta en la que Perico Delgado va guanyar el Tour del 88. Una Alan que li ha canviat les rodes i que avuí és la seva bicicleta de ruta i en la que realitza en solitari els seus recorreguts.
Ja vejeu, molt de rotllo; però un matí molt diferent als altres i que sempre s'agraeix trobar-se en curiositats com aquestes. La veritat que hem arribat satisfets a casa. Coses del destí? no sé que serà però el que pensavem seria una ruta més ha esdevingut en quelcom no imaginavem.