EIXIDA A BORRIANA PLATJA (14/02/2018)

Bo és el mar, però millor per terra anar

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 14-02-2018

Hora: 8:00 h.

Llocs: Banquet Poblet. 

Bici: BTT

Destí: PLATJA /PORT DE BORRIANA

Itinerari:La Vall d'Uixó - Polígon de la Mezquita- Caní Cabres - Platja de Moncofa - platja de Nules -  Platja de Borriana (Bar Tothom) - Nules - La Vall d'Uixó.

Components: Pedro, Jose, Tomás, Joan i Vicent.

Total kms: 46

FETS DESCRIPTIUS

    * Hem tingut molt bon oratge. El fred no calava; la qual cosa fa que el recorregut sigui més plaent. Tot i que en arribar vora mar la brisa i la humitat marina en ha donat més d'un eriçó.

     * Doncs si, hem tingut brisa marina perquè el recorregut d'avui ha segut majoritàriament vora la mar Mediterrània.

     * A més a més s'ha vist incrementat per una passejada pel port de Borriana fins el Morro contemplant la nodrida flota de vaixells que ompli el port.

    * I per arrodonir-ho, com no, hem esmorzat en el bar Tothom prop del port i amb la proximitat de les aigües mediterrànies.

      *  Per no eixir-nos del guió, alhora de demanar els entrepans, quatre hem coincidit en demanar sèpia, Joan no ha pogut fer-ho perquè no hi havia per a tots. Un bar que hem caigut seguint la intuïció que diu "allà on vegis que un bar està ple no pot ser roí" i efectivament, hem esmorzat molt a gust. Els bocates de bona mida i  ben farcits de sèpia. Els complements venien amb vitets; però curts de cacaus. La beguda com sempre i el rebentats clàssics  i de molt bon beure.  I el preu molt just, 6€. Donat el desconegut, Província de Castelló i Borriana platja, és per a repetir. Un més a incorporar a la nova llista oberta i que ens tragui del cercle tancat de bars.

EIXIDA A BORRIANA (14/01/2015)

La Vall d'Uixò 14 de gener de 2014

MORRALLA

Un títol molt sugerent. Tots sabem d'aquest substantiu per quantes vegades l'hem utilitzat referint-nos a les actuacions, maneres de fer, maneres d'entendre etc. Açò, Pedro, David, Vicent, Jose, Tomàs i Joan ho subscriuen, crec, en l'etapa d'avuí. Eixida mogudeta després d'aclarir la ruta, destí Burriana. Que si per ací, que si per allà, a la fi diguem: anem per la Vilvella, Betxi, Alqueries, carril bici per Sta.Bàrbara a Burriana i allí ja vorem on esmorzar. Pedalem prou tranquils fins Betxi on pareix ser hi ha un malentés i Pedro no sabem com agarra una eixida equivocada i com podeu imaginar ja tenim tema. Gràcies a Vicent, després de cridar-li unes quantes vegades, quedem en vores a l'entrada de Burriana. En això estem quan de sobte, camí d'Alqueries, David ens agarra ja que havia eixit després de nosaltres ,i Pedro?. Be per fer-ho curt ens hem reagrupat a l'entrada de Burriana. Ja en la ciutat preguntem on esmorzar i un home amablement ens indica un lloc que està a l'altra punta anomenat bar Maria, crec, on esmorzarem agust. Xino,xano, arribem al bar que té un rètol que diu bar el Garbó (abans Taverna María). Un cavaller que està allí fora ens convida a deixar la bici dins d'un casal faller que hi ha enfront, això no passa sempre: gran Burriana!. Gràcies Fausto pel detall. El bar és molt casolà i ple de gent gran com nosaltres. La dona que està al càrrec en una estona ens serveix els cantells que hem triat a més de cacaus, olives, i vi en frasca. L'esmorzar multitemàtic, si bé alguns interessants, que com sempre s'han quedat sense concretar, ja vorem el dissabte. Dos reventats. Tocant la trompa el xic, Pedro, per segona vegada desapareix, però esta eix davant de tots i el seu repertori:" que salgo último, que tengo tos, ja, ja, jo, jo.... Vicent i Tomàs esperant i ell per davant. Això si ho contes no s'ho creu ningú. Arribem a la Vall i cada mussol a la seua olivera, ni banquet ni res. 
REFLEXIÓ: És veritat que ser morraller tots ho entenem, però, tot no val amics. Devegades eix alguna espina i punxa, no és agradable, encara que després tot s'oblida. Supose que tot, quasi tot, és normal. Bé morrallers i morralleres, bon rotllo i fins el dissabte que ja vorem el que passa.

Tout est pardonné Pierre.

Joan

ES MILLOR TORNAR ENRERE QUE PERDRE'S EN EL CAMÍ

Això deuria de haver fet Pedro avui.
Pedro es perd amb molta facilitat i no s'explica perquè.
La seva preocupació es tal que ha pres accions per posar-hi remei.
La primera cosa que li ha vingut a la memòria és el fet ocorregut a Petrés fa unes setmanes, quan es va perdre el gos de la cambrera, i el nostre amic Pagés, fent us del seu poder diví, el va fer aparèixer.
D'aquell miracle s'ha aixecat una capelleta amb l'advocació a Sant Pagés, el salvador dels gossos perduts. Això ha degut pensar Pedro, quan en arribar a casa, el primer que ha fet és anar en busca de la imatge i encomanar-se a ell. Si ho ha aconseguit en un gos; perquè no en mi. Algú que l'han vist ens ha fet arribar el moment d'èxtasi.

Com que Pedro no és gaire creient, la segona cosa que ha recorregut és a injectar-se un xip.Aquesta vesprada ha passat per la clínica veterinària.

Bé, esperem que alguns d'aquests remeis o els dos servesquin. Per si de cas estarem tots a la mira i si hi ha que portar-lo en una cordeta ho farem.

Tot açò ve a compte perquè l'eixida d'avui a Borriana, el que en un principi deuria d'haver segut la recerca del polp i la sèpia, s'ha convertit en la recerca de Pedro.