Si pel gener la gavina va per l'horta,
fes foc i tanca la porta
Les últimes pluges han deixat la marjal ha vessar d'aigua. Les gavines, més aclimatades a l'hivern, són les úniques que s'han deixat veure. Fa tres setmanes ho varem intentar; però el camí inundat ens ho va impedir. Avui, encara que l'aigua continua envaint el camí, l'altura no era gaire i hem pogut passat en tacte per evitar mullar-nos els peus com va ocórrer la setmana passada.
Al banquet, el dissabte ens vam acomiadar amb la decisió d'anar a Moncofa, seguint una ruta que anara de dalt cap a baix per fugir dels camins de sempre. Quan avui hem tornat al banquet Pedro, Vicent, Joan i Jose, Tomàs no ha aparegut per trobar-se "gabezón, gosdipao i s'ha quedat en la gama", Joan, el guia oficial, no sé si per inèrcia, o pensament d'última hora, ha pres el camí de costum, en direcció sud. La resposta immediata, davant de la pregunta de per què anem cap allí, ha estat la de que anem a entrar per baix per passar per les marjals i veure els aus. Ja de camí, per tal de no repetir itinerari ha anat serpentejant i buscant camins inèdits per a nosaltres; però que ell passa moltes vegades, com a bon coneixedor de la zona de les Valls. Per fi hem eixit a la redona de Quart de les Valls i ens hem encaminat cap al Ventorrillo, no sense a l'altura de la redona que accedeix al seu poble, Benifairó, ha trencat per un camí d'horta entre tarongers que ens ha tret a la redona última que enllaça amb el Ventorrillo. A partir d'ahi tot ha transcorregut per la ruta habitual de l'assegador de Benavites, i per la costa, passant per les Cases de Queralt, Almenara, Xilxes, Polígon Belcaire Sud de la platja de Moncofa, amb parada per punxada de Vicent, i direcció al poble de Moncofa en busca del bar El frontó on segurament ens estarien esperant Quique i Tony.
L'organització per arreglar la punxada és total. La víctima, lògicament, és la que més s'arromanga; però la resta també hi participa. Pedro és l'especialista en esbrinar on està la punxa, la tatxa, el ferret o l'objecte causant de la punxada, tasca que continua després de desmuntada la càmera en mirar primer que la coberta no resti l'objecte que ha provocat la punxada i unflar la càmera per trobar el forat. Joan subjecta la bici i jo després de fer la foto faig de mosso de Vicent preparant-li la càmera de recanvi, unflant-la amb una mica d'aire. La resta ja es cosa de Vicent. Quan està enllestida, muntatge de la roda, replegada de ferramenta i Pedro que encara segueix barallant-se en la càmera punxada, es cobra el dret de pernada, descarant-se en Vicent per proposar-li que sinó volia la càmera punxada si es la podia quedar. Es clar, dit així i tractant-se del bonàs de Vicent, ha eixit en la d'ell.
Quan hem arribat al bar El Frontó, que diga dit de pas, està tan amagat que si no ve Vicent que ho coneix, jo no sé si l'hagués trobat, es clar preguntant si; però caldria fer-ho més d'alguna vegada per la quantitat de cantons que has de girar, allí estaven Quique i Tony que feia un quart d'hora que ens esperaven. Donat les explicacions del motiu de la tardança ens hem dirigit a la barra per tal de elegir l'esmorzar d'entre un gran ventall de possibilitats que ens oferia un ben sortit mostrador.
Tots asseguts i en espera dels condiments hem picotejat els pocs cacaus que hi havien i hem contemplat l'encesa laboriosa d'una estufa d'ambient de butà, a la que hi havia que manipular per aconseguir el seu funcionament i la qual cosa ha posat nerviós a Pedro que veia perillar la seva existència per una possible explosió. Evidentment, res daixò ha ocorregut i feliçment l'home la feta funcionar i en un tres i no res, la calentor ens envaïa a tots, uns més que a altres, segons la proximitat.
El menjar ha anat arribant i ha estat del més variat. A dos els han servit plat i als altres quatre entrepà, dos de sèpia, un d'una barreja de verdures i l'altre de mandonguilles d'abaejo.
Tots hem quedat contents del que ens han servit i de com ho han elaborat. Tal vegada els de la sèpia l'hem trobada dura; però en quantitat, com els de la resta.
Alhora dels carajillos, quatre l'hem demanat, tots de conyac cremant, com de costum, Tony amb el seu tallat i Joan que segueix amb la infusió. Bons carajillos per a uns i bé per altres, per trobar-los massa dolços.
Varies han estat les converses obertes, per moments en comú i per moments per parelles. De totes elles cal ressaltar, pel que competeix a tots els morrallers, que per:
aquí a dos dissabtes, Tony, que ja té les cerveses a punt d'encetar-les, ens ha convidat a sa casa. La cosa seria arrimar-se en les bicis, portar el gasto en les motxilles o comprar-ho en el super (a base de pernil, formatge,embotit..) i esmorzar en sa casa. Al final a tant eixim, a tant paguem, menys Tony, es clar.
Fins aquí tot perfecte i xerrant i acabant-nos un vi de 14º, que ens ha posat cabuts (o gabuts com diria Tomás) ha arribat el moment d'anar-nos. Però alhora de pagar hem descobert que ens han cobrat a la carta, cadascú ha pagat arreglo al que ha menjat. Així que els del plat un preu i diferent segons la mescla i els de bocata un altre i diferent segons el seu contingut. Al final la franja d'euros ha anat des del 5:50€ fins els 7€. Les discrepàncies no han arribat al consens. Tot i que Joan ha intentat convèncer-nos de la qualitat, que si és veritat, al final això de que un bar no tinga un preu fixe no ens convens. L'altra circumstància és que una vegada més es confirma que la província de Castelló està en una altra onda alhora d'establir els preus.
El regrés, com sempre que compartim la taula en els de València, comporta la separació inminent, en el dia d'avui només arribar a l'eixida del poble de Moncofà, la N-340 ha estat el lloc de divisió, ells cap a l'esquerra direcció València, nosaltres cap a la dreta, direcció La Vilacella, lloc pel que accedirem a La Vall d'Uixó. Poc més de les 12:30 eren quan hem arribat al banquet, amb 55 km fets i en el que hem fet una llarga aturada, moment que ha servit per recordar-nos del compromís anunciat en l'esmorzar d'anar a obrir les cerveses de Tony d'aquí a dos dissabtes. Quedem a l'espera de la confirmació de Tony per concretar i de la màxima participació de la penya.
