EIXIDA A L'ORONET (02/04/2016)

Bon menjar i bona cara, 
és cosa que a tots agrada

Bon tros i prou pa, 
bon esmorzar

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Xilxes/Benicalap/Faura

Lloc de destí: Oronet (Bar El Chaparral). 
Bici: Carretera.

Equip: La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Vicent, Joan, Joan Carles i Rubén.
            València: Antonio.
             Xilxes: Quique.
             Benicalap: Javi.
             Faura: Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Oronet (esmorzar Bar El Chaparral)-Algimia d'Alfara-Alfara de la Baronia-Algar-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 64 km.

Crònica: Una vegada més es demostra que eixir de la rutina augmenta el poder de convocatòria i si damunt és a l'Oronet encara ho fa més atractiu. Tan sol s'han absentat Tomàs i Julio que han empalmat les festes Pasqüeres amb Sant Vicent.
Cadascú seguint la ruta més adient a l'accés a l'Oronet hem fet cap al Bar del Chaparral en el que més d'un no es treia del cap l'últim entrepà de la vegada anterior i anhelava repetir al temps que ho contagiava als que en sentir-ne parlar d'aquella ocasió, estaven desitjosos de assaborir-los.
Però havia que guanyar-se'l i l'Oronet, almenys els que l'abordem per la cara del nord, en el que hem de sortejar algunes rampes exigents i més si últimament estem mal acostumats a pujar ports. El seny ens ha fet emprendre la pujada amb tranquil·litat i dosificant-nos. Aquesta marxa li ha estat de cine a Pedro, que en superar la primera part, que és la de més percentatge, ha aprofitat per anar-se'n i coronar primer. Cap dels de darrere hem volgut canviar el ritme; però la veritat que no estàvem per a intentar-ho. Almenys ha servit per que li pugi  la autoestima que últimament la tenia molt baixa. 
Només entrar al bar els ulls se'ns van darrere de l'exposició de entrepans que en filera ocupen tot un lateral de la barra i en el que ràpidament captem la presència de l'entrepà estrella, el de patates de pobre amb ou fregit. També ens crida l'atenció que la resta no desmereixen. Pensant quina decisió prenem, anem a ocupar taula.

Un posat gastronòmic

En estar tots asseguts, se'ns s'acosta el cambrer per oferir-nos els tres bocates de la casa, el ja conegut, més el chaparral i un d'embotit. Els que ja havíem provat el del colesterol han canviat al del chaparral; però els que no ho coneixien han volgut provar-ho i l'han demanat. La resta ha optat per fer combinacions diverses. Totes les opcions han estat encertades perquè el que sembla està per dalt de tot és la bona cuina que els fa mereixedors de tindre bona premsa i que aquest lloc tan amagat s'ompli.

Tots hem quedat molt satisfets.

En quant a la conversa de la taula el monopolitzador de les mateixes, Pedro, ha retret el que li ocupa els últims dies la seva vida, la reforma de la casa. Els que ja l'hem patida el dimecres hem intentat dissuadir-lo; però no ha servit de res, volia que la resta participés i sapigués els seus moviments d'interiorista arribant fins i tot a dibuixar un plànol en el mantell de la taula. "Genio y figura hasta la sepultura"

Primer Quique, Joan Carles i Ruben han estat en alçar-se per tal de fer una ruta més llarga acord a les seva preparació i joventut. La resta ho hem fet un poc més tard. Junts el primer tram de la baixada fins la cruïlla de l'Oronet on ens hem separat els de la banda de València i els de Castelló per fer el seu descens i encaminar-nos als nostres cledes.

EIXIDA A L'ORONET (12/12/2015)

EL DISSABTE ON ANEM!

A L'ORONET

OSTRA L'ORONET!

APRETEM LES DENTS

HEM ANAT I HEM TORNAT

SI, ENS HEM CANSAT

PERO AL "TRAN TRAN"

DALT HEM ARRIBAT

EL CHAPARRAL ESPERANT

I UN BOCATA GRAN

A TOTS ENS HA ANIMAT

PER ACABAR, UN REBENTAT

PEDRO, VICENT, TOMÁS

JOSE, QUIQUE I JOAN

SÓN ELS QUE ESTAN

JULIO I ANTONIO

S'HAN ACOBARDAT

I JAVI CAMINANT

Pot semblar hortera, i de segur ho és; però en l'esperit de no repetir-se correm aquests riscs. Per tant deixem-nos de preàmbuls i anem directe al centre de l'eixida, la pujada a l'Oronet i el gran esmorzar del Bar El Chaparral.

Pujada a l'Oonet

Possiblement, el port més transitat pels cicloturistes valencians.

Iniciem l'ascensió als 3 km. de deixar la rotonda d'accés a l'A-23, just al pas per un pontet sobre un barranc i on comença la urbanització El Tochar. Tenim un primer km. suau per escalfar cames i a partir de la cruïlla que ens porta al parc d'oci del Pla ens trobem la zona més dura, amb 3 km. per sobre del 6,5% i alguna rampa al 9%. Concretament el pas per la vaqueria i l'arribada al xicotet monument homenatge a un ciclista mort.

Vaqueria

Memòria ciclista mort

Arribats al 4t km. ens trobem amb un descanset i una zona molt suau, per acabar de coronar amb l'últim km. proper al 5%.

El cim

Per últim culminem els 2 km d'accés al bar El Chaparral en la zona del Barbí.

La novetat són les senyalitzacions col·locades al llarg de la pujada que van informant sobre la distància que hi ha fins a la coronació de la cima, el pendent mitjà que hi ha fins al quilòmetre següent i els quilòmetres que disten del final del port.

En resum, un port molt adient per a qualsevol cicloturista que no es vulgui picar molt i amb unes boniques vistes sobre la vall del Palància i la zona del Garbí.

Perfil de l'Oronet

Bar el Chaparral

Al cor del parc Natural de la Serra Calderona, des de les majestuoses vistes que ens ofereix a 590m d'altura, trobem El Chaparral, restaurant on a més de servir un bon esmorzar, es respira muntanya i natura pels quatre costats. És la compensació ideal a l'esforç d'arribar fins aquí.

El dia gris i la humitat regnant ens aboca a entrar dins, la terrassa per a l'estiu. En entrar una ventada calenta ens anuncia que la calefacció està en marxa, bon remei pels clients de cotxe; però no tant pels que venim suats. Ens desprenem de roba i a gaudir de l'esmorzar. L'oferta ve carregada de colesterol; però una vegada, és una vegada. Tots ens decantem per la carn feta a la brasa. Però collons! quan arriben, quines castanyes d'entrepans! i tots a vesar de mescla. Perquè explicar més, mireu la foto.

Entrepà de "patatas a lo pobre" amb ou i embotit

Ah babaus el que us heu perdut! Antonio i Julio que diuen no estar per a pujades i Javi fent senderisme pel riu Pitarque.

Javi al naixement del riu Pitarque

En una escala de l'1 al 10 tots hem puntuat 10. El rebentat de bon beure; però l'han servit una mica gelat. I del preu no cal parlar, 6 €. Fenomenal. 

I per arrodonir-ho tot i aconseguir la perfecció, el senyor Tomás s'ha trobat esplèndid. Que més podem demanar. Tot sembla que va ben encaminat per afrontar la ruta Càtara. Fins la pròxima que tots hem coincidit no deu d'espaiar-se gaire i encara que hi ha que sortejar l'Oronet, val la pena.

Descens tremolant, degut al contrast entre l'ambient calorós del bar i la fresca de l'exterior; però esmorteint la velocitat amb la maneta del fre anàvem suavitzant el tall de l'aire. Ja una vegada baix la cosa s'ha temperat i el recorregut ha estat més plaent.

Hem arribat a la Vall amb 65 km a les cames, no molt menys que quan anem per la costa; però amb una preparació més completa. La satisfacció de tots ha estat el tema de conversa en arribar al banquet.

Joan ens té captivats 

EIXIDA A L'ORONET (30/05/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: L'Oronet.
Bici: Carretera
Equip: Pedro, Vicent, Jose, Joan, Tomás, Quique i Joan Carles. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia-Oronet (Bar el Chaparral)- Algimia-Alfara-Algar-La Vall d'Uixó.

Crònica: Els jubilats de La Morralla estem traient les favetes de l'olla. Per segona setmana consecutiva ens hem llançat  a l'aventura muntanyera. Després de les bones sensacions de la setmana passada pujant el Marianet i Eslida, aquesta setmana ens hem atrevit en l'Oronet. Hem complit. El bon seny que ens guia ens permet pujar sense gaire fatiga, alguns menys que altres; però en definitiva tots hem arribat al bar el Chaparral en una cara de cansament però que amagava una gran satisfacció. Si a més a més ens hem trobat en la grata sorpresa que aquest bar ha millorat molt des de l'última vegada que vàrem estar, crec que per alguns ja faria dos anys, el esforç a merescut la pena. Servici ràpid, bocates de luxe, l'entorn i la climatologia agradable i de guinda el bocata de Julio que li havíem encomanat i que al no aparèixer no l'hem volgut deixar perdre.

Julio mira el que t'has perdut

La cloenda ha vingut del rebentat i els xupitos d'orujo per alguns. Un gran matí de bici i amb el compromís de tornar més aviat. I el preu ajuda, 6 €, una ganga pel que ens hem menjat. Ens acomiadem del bar el Chaparral molt satisfets.

Aquí sents tocar el cel

Hem fet el retorn a casa desfent el camí i abans de l'una ja estàvem fent la tertúlia al banquet.

Jose

EIXIDA A L'ORONET (06/07/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h.
Lloc d'eixida: Des de La Vall: Jose Carlos i Jose. Des de Xilxes: Pedro, Joan i Mª Pilar. Des de Moncofa: David i des de València: Julio
Lloc de reagrupament: Redona de Xilxes (La Media Luna)
Lloc de destí: Oronet (Bar el Chaparral)
Equip: Pedro, Jose, Joan, David, Jose Carlos, Mª Pilar i Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó/Platja Xilxes/Platja Moncofa/-Redona de Xilxes-La Llosa-Almenara-Ventorrillo-Les Valls-Torres, Torres/Oronet (esmorzar: Bar el Chaparral)-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes- La Vall d'Uuxó/Platja Xilxes/Platja Moncofa
Esmorzar: Extraordinari en tots els aspectes, al menys els que no hem demanat calamars. Uns bons entrepàs ben farcits i  mengívols. De beguda cervesa a sobrar, vi i llimonà. Els cacaus i les olives escases. Per finalitzar carajillos cremaets. Hem acabat arrinconant-nos en un extrem de la taula fugint del sol. 
Incidències: La novetat a destacar és el retorn de Mª Pilar i Jose Carlos a la Penya. Des de l'etapa de Ludiente de l'estiu passat que no havíen vingut. Benvinguts i a veure si hi ha continuitat. El que es va resistir encara va ser Joan Carles. A veure si papà Joan posa ordre. Per contra la incorporació de carn jove va fer que l'etapa fora exigent des de l'agrupament en Xilxes. Joan s'ha posat davant i a bon ritme. Tot i així encara ens ha passat un de La Vall de les nostres característiques que no ens ha fet gaire gràcia; però ell s'ha anat per Almenara-Les Valls i nosaltres hem seguit fins el Ventorrillo. Eren les 8:30h. quan arribàrem al Ventorrillo i al pas que anàvem aplegaríem abans de les 10h a l'Oronet. Aixi que li faig eixa observació a Joan i fa cas i amaina. Amb més tranquil·litat però sense dormir-se hem iniciat el tram de Les Valls a Torres, Torres. A l'altura de la cruïlla amb el camí que ve d'Escales ens ha tornat a agafar el ciclista d'abans. Aquesta vegada, picats en la moral no l'hem deixat anar, és més, el tram abans de Torres, Torres que és tot pujada i Pedro, afectat més que ningú en el seu orgull ha tirat i tots en el plat a l'esme. Algú la cagarà, massa arròs per a tindre encara que pujar l'Oronet. En Torres, Torres l'hem deixat anar i ens hem encaminat a la redona per agafar la carretera de Serra i abordar l'últim esforç abans d'esmorzar., Alguns hem llevat plat i a una marxa de recuperació ens hem presentat a peu de port. Jo anava parlant en Pedro que no teníem res a fer, carn jove no té color, ací darrere anem bé. "Eso digo yo" em contesta. Una il·lusió. A la primera rampa em deixa, s'arrima als altres i sent que diu: "Hoy voy a esforzarme" Doncs bon viatge. Pose el meu desenvolupament i aplique el meu ritme. Els demés estan a 25m. Joan en veure que no vaig m'espera i Pedro, Mª Pilar i Jose Carlos segueixen. Jose Carlos se'n va i anem per parelles: però tots en vista. Mª Pilar dosificant-se en Pedro i jo amb Joan. En arribar a les vaques arribem a Pedro i Mª Pilar. Anem una estona els quatre junts però Pedro no podia suportar que jo estigués allí i no em quedara i anava pegant furgades, se n'anava 20m i en pujar un poc la carretera el tornàvem a agarrar. En eixes anàvem quan ens han passat un grup de ciclistes i Mª Pilar s'ha anat en ells. Fins a dalt hem anat igual, Pedro davant fent rampells i nosaltres tornant-lo a agarrar. En l'última corba ha fet l'última arrancada per arribar primer i jo no he tingut ganes de anar, ja havia fet més del que deuria. Mai jo havia pujat l'Oronet d'aquesta manera, he comptabilitzat 20 minuts el que ens ha costat. Recuperació i faltava pujar dalt de tot. Pujarem poc a poc em plantege jo; però no, Pedro està amb remordiment, siga per la neboda o perquè no ha tret distància baix que torna a pegar una altra espenta. La reacció la de sempre, adéu, coneixent-lo ja amainara i si peta ja caurà. Efectivament, Jose Carlos i Mª Pilar se'n van i ja queda sols la presa. Baixem el desenvolupament i poc a poc anem acurtant, girons de coll de Pedro; però avui com bé havia dit al principi del port que anava a esforçar-se no volia que l'agafarem i estrenyia. Perquè entrarem al seu joc, tu prems nosaltres també, Ens dirigim a l'última recta abans del bar i estava a tir, faig l'última espenta i a per ell, em veu arribar i no es rendix, jo pare en sec que ací ens estem jugant la salut. Ja està bé per molt que Joan em diga que t'han faltat 10m. He arribat dalt extenuat. Pense que el que està bé, està bé i havent estat satisfet del que hi havia fet açò no era necessari. Però ara, quan ho escriu també et sent satisfet de que encara ens queda gasolina. Que dure; però no ens passem. Pedro pensa l'edat que tens i no mereix la pena fer aquestos esforços.
Quanta raó tenies Tomás, quan el dijous comentant el que podria ser l'eixida del dissabte a l'Oronet, on el repte era que si Pedro arribava al punt suau de la recta on es divisem d'un costa a l'altre i ell anava davant que es preparés que posaríem plat i seria cadàver. Però tu reflexiu com sempre i sentenciant en la frase apropiada vas dir que hi havia una variant que no contàvem, i és que tu no eixiries; la qual cosa suposaria que no haurien d'esperar-te. Vas fer una lectura anticipada i premonitòria exacta. Tomás, deus d'estar per posar seny en situacions com les d'avui.
La tornada pel mateix lloc. I jo que soc dels que directe a la Vall, com avui estava pletòric i orgullós del que havia aconseguit, em diuen per Torres, Torres i jo el que vulgueu. Prompte hem arribat a Xilxes, els senyorets tot pla fins la platja i jo sense remei la pujada de Xilxes. Bé, com vaig sols poc a poc amunt. En això que em passen dos i un en una bici de l'any de la kika, i estos m'han de deixar. Doncs si no vols caldo, dues tasses. A seguir la roda fins a dalt.
A veure el Tour tot gitat i entre bufits hem comprovat que als espanyols també han acabat calents d'orella. Adéu al Tour pels espanyols. L'Era Froome ha començat. Ara ens toca seguir a d'ell i si Contador, Valverde, Moreno, fan alguna maxada la gaudirem i sinó a fer la migdiada.
Total km: 78 km.

EIXIDA A L'ORONET- Bar el Chaparral- (08/06/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h..
Lloc de destí: Oronet (Bar el Claparral)
Equip: David, Jose, Pedro, Tomás, Quique, Joan i Toni. (Julio no ha aparegut i no ha dit res del perquè)
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Oronet-Algimia d'Alfara-Alfara de la Baronia-La Vall d'Uixó.

Fins ací haviem arribat el dimecres.
Avui hem girat a l'esquerra per arribar al bar el Chaparral

Arribada al bar el Chaparral

Esmorzar: En el Bar el Chaparral hi ha un bon moviment de gent, majoritàriament ciclistes i moters. Açò fa que tinguin un bon planter de cambrers i un menú variat. Alguns hem demanat el bocata Chaparral a suggerència del cambrer i ho hem encertat front a l'enveja de Pedro.
Incidències: Avui Pedro, Tomás, Quique i Jose hem abordat per segona vegada en tres dies l'ascens a l'Oronet. La ruta ha estat en funció del cap de cadascú. Aixi David que ha estat puntual en el lloc d'eixida després obsessionat en que tenia que pujar davant al seu aire ha tallat per Algimia i no ha donat la volta per Algar. Pedro quan ha començat el port a saltat amb la idea de agarrar a David, cosa que ho ha aconseguit a meitat de port. Tomás i Jose més reservons hem pujat poc a poc i a meitat de port ens ha alcançat Joan que venia des de Benifairo de les Valls de fer la guardia. En l'alt de l'Oronet ens hem agrupat tots per tal d'accedir junt al bar el Chaparral. Ja allí han vingut primer Quique des de Xilxes i més tard Toni.
La tornada ha estat pel mateix lloc salvant el pas per Algar degut a que Jose tenia presa i açò s'ha reflectit en la baixada ràpida del port, un xicotet paró per esperar a Pedro i Joan i seguir fins Algimia on hem despedit a Joan que tornava al cau de sa mare a Benifairó. Ací Jose impulsat per la presa s'ha avançat i ha manifestat a David la intenció d'anar-se tot seguit per la carretera nacional amb un ritme que vull ressaltar pel satisfet que estic. He comptabilitzat que he fet 30 Km des de l'Oronet a La Vall en 50 minuts, això hem dóna una mitjana de 36 Km. De fet la pujada a Escales he pogut posar la bici a 41 i ja de cara a La Vall el pinyo xicotet i el que les cames han permès.
Kms totals: 63km.

PD: Disculpa de Julio: 
Pues no tenía claro lo del Oronet, creía que era sábado valenciano. Antonio no podía venir, yo tengo albañil en casa y Javi ha venido a almorzar a mi casa y hemos hablado de la salida al Oronet pero creíamos que era para el sábado venidero. Disculpa mi despiste y una abraçada

EIXIDA A L'ORONET/TORRES TORRES (05/06/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h..
Lloc de destí: Oronet/Torres-Torres
Equip: Jose, Pedro i Tomás (des de La Vall)i Quique (des de Peterna).
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Oronet-Torres, Torres (esmorzar)-Les Valls-Almenara-La Losa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Inici del port de l'Oronet en l'Urbanització el Tochar

Tram exigent de l'Oronet  després dels bous

Entrant al terme de Serra

Un altre tram empinat a l'altura del monòlit a un ciclista

Fins ací arriba el tram més difícil de l'Oronet que com tots sabreu la seva duresa està als inicis

Ja estem dalt

Esmorzar: En quant al menú com sempre; peró sembla que avui, com que ens ha sentat més bé, igual ha estat per l'esforç de l'Oronet que ens ha despertat la gana. Mira per on hem descubert una nova alternativa per seguir esmorzant en aquest bar, venir després de pujar l'Oronet
Incidències: Avui hem abordat la primera de les dos pujades a l'Oronet programades per aquesta setmana. La d'avui per provar-se Tomás i la veritat que l'examen l'ha superat amb nota, fins i tot s'ha permès el luxe de pujar-lo cantant algunes estrofes d'una cançó de

Los Chiripitiflauticos

Poquito a Poco:

Cuando era pequeñito
yo viajaba en un bolsillo
y jugaba a la comba
con los pajarillos.
Era tan flacucho
como Don Quijote
y más paliducho
que aquel monigote.
Ahora que ya soy muy grande
trabajo en el circo
para lo que mandes
me llamo Poquito.
Sé contar mentiras
nunca como sopa
a veces jugando
me rompo la ropa.
Tengo cinco estrellas
un gato y un libro,
tengo pocas cosas
y muchos muchos amigos.

Kms totals: 73km.

EIXIDA A L'ORONET (28/07/2012)

Després de molt de temps hem tornat a l'Oronet a esmorzar dalt, en el bar el Chaparral. Poc a poc els que han decidir acudir han anat arribant als lloc de la cita, aquesta vegada amb algunes baixes perquè alguns, un poc enganxat a la bbt, han fet una ruta alternativa a Eslida, aquestos han estat Vicent, Paco i David que en poc té l'excusa per canviar. Els altres, Jose, Pedro i Ángel, el francés, que puntualment per aquestes dates sol incorporar-se a les nostres eixides aprofitant la seva estància estiuenca a Moncofa s'han trobat en la redona de la carretera d'Algar. Amb tranquilitat i en temps de sobra hem fet el recorregut pel Juncar i ja al peu del port hem fet l'acens amb pausa i indicant a Àngel les característiques del port, ja que no l'havia pujat mai. Pedro i Ángel a mesura que pujaven s'han animat i han tirat cap avant i Jose gaudint de la nova bici i acostumant-se als nous canvis ha seguit amb el seu ritme que no li ha suposat cap esforç i inclòs anar passant alguns ciclistes atascats.

Port de l'Oronet

Ja dalt de l'Oronet, han anat acudint Quique, Sergi, Julio, Javier, Quique i Toni. L'esmorzar i escoltant el sentir general, no ha obtingut el beneplàcit en quant a la qualitat i la rapidesa en el servei i és que ens queda en el record la bona atenció dels anteriors administradors i en especial la de la nostra estimada Raquel. És una pena, perquè l'atractiu és el pujar l'Oronet i la ruta és una clàssica que cal fer i mantenir i que el bar no compleixi amb les expectatives de l'itinerari. Haurà que pensar alguna alternativa per a després de pujar l'Oronet quin bar anar.

Bar el Chaparral

La tornada i a peu de l'Oronet s'ha dividit en dos grups: cap a l'esquerra i en direcció València han girat Julio, Quique i Javi i cap a la dreta i en direcció la Plana han girat Jose, Pedro, Quique, Sergi, Ángel i Toni que com es normal en ell necessita més canya i busca la companyia que li proporciona més kilòmetres. Ens ha acompanyat fins la cruïlla d'Algimia d'Alfara on ell ha seguit direcció València i nosaltres hem sequit en direcció La Vall fins l'encreuament del butà on  Jose ha entra cap el poble i Pedro, Quique i Sergi han seguit en Ángel per la carretera de Moncofa per acompanyar-lo fins la N-340 on s'han separat per dirigir-se cap a la Platja de Xilxes.

EIXIDA A L'ORONET (01/09/2011)

Es confirma que l'Oronet té poder de convocatòria i que anima a més d'algú; sobretot als jovens morralleros. A l'anada hem anat en grups diferents i hem acudit al bar del Chaparral: Joan, Pedro i Jose pel grup de veterans; Joan Carles i els dos germans Fuster pels més jovens; que en alguns tram han tingut la companyia de Jose Luis i Ruben (1ª parella de pare i fill); l'altra parella pare fill, la formada per Quique i Sergi, s'ha ajuntat quasi dalt. I per últim el solitari de Julio. Per a arredonir el grup s'han incorporat a la taula el pare i el tio dels germans Fuster. Tots hem sofrit la sablada de l'esmorzar, segons el sentir general, 6,50€. Pareix ser que tenim molta gola i que som un grup que fem massa "gasto"segons l'amo del bar i que alguns bocates són mes cars que altres. Està clar, quan un bar cobra al detall i no al conjunt eixim perdent. Hem de buscar bars amb preu fixe. Però ja tenim el cas de la Pàquita, si s'esmorza agust perquè no pagar-ho. Doncs a gaudir de la bici, tancar els ulls i seguir el que diu la dita "una mon toca".
La tornada, llevat de Julio que ha agafat direcció València, l'hem feta tots junts. I com ja se sap, si t'ajuntes amb males companyies, donc passa el que passa. A l'arribar a la redona d'Algimia, primera tentació; perquè no donem la volta per Petrés, et quedes pensant, sabent ja que no et convé i Pedro amb veu salvadora planteja "si vamos pero nosotros bajaremos por Los Valles". Bé, endavant; però arrivem a la cruïlla del desviament als Valls i que tots cap endavant, que son pocs kilometres més. Així que em trobe en la situació de que estic fent una nova ruta habitual d'un dissabte a Petrés però sense esmorzar, una cosa com l'oferta del Carrefour, dos en un. En algún moment petarem, quan?. Doncs en passar Petrés i en el tram del poble a la redona de Sagunt, seguint la vorera de l'autopista, apareix la 1ª mollor i em requede. Solidaritat del grup i reagrupament, agraeix el ritme que agarren i seguint bones rodes continuem avançant fins el tram d'Almenara que alguns ja pensen que cadascú pa d'ell com els de Mascarell, 2ª mollor, adeu! i xano-xano i amb algun avís dels muscles d'engarrotament, ens quedem amb mi Joan i Pedro, i per Xilxes amunt, malgrat la insistència de Pedro de que era mes sua per Moncofa; però jo estava fart de bici i encara que em quedara ert, cap a casa.
Segurament la majoria habra tingut millors sensacions i que no es per a tant, i que sols han estat 77 km per a mi, la resta no sé per on habrà seguit; potser per La Vilavella, estan preparats, cap problema, però jo estic enquadrat en els 60Km i planet, i sols eixides de dissabte, i no ens hem d'enganyar.
AIXÍ QUE TOMÀS EL DISSABTE A SANTA BARBARA (Borriana) FES-TE L'ÀNIM I ENS VEJEM EN EL BAR DE COSTUM PER TAL DE FER UNA TORNADA AL TEU RITME.
EL MATEIX PER A DAVID QUE JA FA TEMPS QUE NO ET VEJEM EL PEL I QUE JA SABEM QUE TENS MOTTIUS; PERÒ AGARRAT UN RESPIR.

EIXIDA A L'ORONET (3/09/2011)

L'eixida de l'Oronet d'avui per no ser diferent a les altres passa per les parides de Pedro, que cada vegada està més descentrat per no dir una altra cosa. Al punt d'eixida de la Vall com estava previst hem acudit puntuals, Joan i Jose. En la rotonda de Casanya, on deurien de trovar-nos amb els de Xilxes, ha escomençat el lio. No hi havia ningú, esperem cinc minuts, no venen, toquem per si han passat, ja que Pedro havia dit que a d'ell no l'esperarem que "era demasiado pronto", Toque a Quique que m'estranyava que ell no estiguera i em diu que ell està eixint ara de Xilxes amb el fill Sergi i que Pedro ja havia eixit feia més de mitja hora. Doncs amb el dubte movem penssant que habria passat. Quan no haviem fet ni 500 metres ens ha passat per la carretera Pedro sense dir-nos ni xufa (nosaltres anavem pel camí). I que penseu?, què ens esperaria? Doncs, fins a l'Oronet no ens hem vist. Ixe és Pedro. Però no cregau que estava allí quan hem arribat, no!, On estarà?, que ha fet? Al moment pujava amb Quique i Sergi. L'explicació que ha donat, que ha baixat cap a Nàquera per si es topetava amb Julio i és el moment que nosaltres hem coronat l'Oronet i hem pujat al bar. Però el seu cap no para, encara va pensar que nosaltres aniriem molt endarrerits i ha baixat l'Oronet al nostre encontre, cosa que no ha succeit i és quan s'ha creuat amb Quique i Sergi per pujar ja junts. Ja vejeu, la cabra loca igual no te ganes que treballa sense coneixement. Al moment ha arribat Julio i un poc més tard Toni. La veritat que és una manera de ser protagonista. Ja tenim en la penya al Mouriño del Madrid.
En quan a la pujada a l'Oronet la novetat és que ens hem trobat esfaltat el tram que va de dalt de l'Oronet fins el bar.

Ruta en bici 1251151 - powered by Bikemap

El dissabte que ve ja estem tots al seu origen de residència. Per tant les eixides tornen al punt de partida, malgrat la protesta de Joan, que no vol eixir del Poblet i que jo mantinc, quedant-nos amb el dubte del que farà.

EIXIDA A L'ORONET (16-7-2011)

La eixida del dissabte va estar marcada pel periode vacacional que gaudixen la majoria dels membres de la penya. Aixó va fer que al bar del Chaparral només ens juntàrem Julio desde València, i Pedro, Joan, Sergi i Quique desde Xilxes. Allí es trovàrem amb una concentració ciclista de les penyes de l'horta nord que omplia el restaurant a la part de dins, tot i aixó varem estar ben atessos.
La anada la varem fer per parelles, excepció feta de Julio (clar està), ja que Quique i Sergi varen adelantar la eixida per tal de estar al hora al puesto, eixint més tard Joan i Pedro, el cual al vores a soles amb qui sap que no pot, li va entrar el lumbago, descobrint Joan la medicina ideal per eixe mal, baixar la guardia, el que provoca d'inmediat l'atac del malalt.
La tornada, els xilxeros junts directes a la mar, i Julio tot solet cap a la capi. Encara poguérem vore un nou atac de Peter en la rampa d'Almenara, que volgué passar a un cicliste que anava per davant, però en arrivar a la seva altura aquell li va respondre i ahí varen crear un duel per vore qui podia més. Coses de Peter...

EIXIDA A L'ORONET (28/05/2011)

Bé pareix que la nova configuració de la Morralla ja te forma organitzativa. Després de l'eixida d'avui crec que estic en la condició de dir que som el més paregut a la Guardia Civil. Com a infraestructura partim de dues comandàncies, la Comandància de La Vall i la Comandància de València. D'ací eixim primer els números, evidentment per parelles, des de la Vall eixim Pedro i Jose i des de València Quique i Toni. Les dues parelles iniciem la ronda cap al destí marcat. Arribem al lloc de guardia i allí poc després apareix el comandant David, cap de la Comandància de La Vall i el comandant Julio, cap de la comandància de València. Els donem les novetats i mamprenem el ranxo. Tot seguit iniciem la tornada cap a la comandància, ja cada parella amb el seu cap al front.

Bar el Chaparral-Oronet (Serra)

EIXIDA A L'ORONET (16/04/11)

PER FI HEM FUGIT DE CANET!

Alguns més inquiets que altres (s'han desvetllat i no han dormit bé) hem pres la direcció cap l'Oronet. Després d'una llarga temporada de pla, ens llançavem a la muntanya, Pedro, Joan, David i Jose des de la Vall i Julio, Quique i Toni des de la terra de la xufa.
Tots l'hem garrat en tranquilitat, alguns com David sense dir apenes bon dia se n'anat davant per fer camí com si els demés estavem per a tirar coets. Bé açò a Pedro, com sempre nervioset, ja li ha fet tirar davant "porque hay que cogerlo" Joan i Jose no li han fet cas i quan li ha paregut s'ha esperat i més endavant, quan David no ens veia aplegar a reduit per esperar-nos. Bones decicions de tots dos. A VEURE SI LA MORRALLA S'ENTERA QUE SOM UNA PENYA SERIA I ANEM JUNTS! al menys en el primer tram de l'eixida per tal de recuperar les xarrades i carregades de costum. Després ja vindran les bobaes, com aicí ha ocorregut a la pujada de l'Oronet, com no, Pedro, es clar, "muchachos os veo podridos, cunyadito te veo mal", provocació i adeu, ahi es quedeu. No ha tardat Joan en anar per ell i David i Jose a la marxeta cap a dalt. Prompte hem vist que Joan ha alcançat a Pedro, logicament, no aprén mai. Després de que ens han passat primer a nosasltres i després a ells una ristra de borrieneros, hem arribat dalt de l'Oronet. "Muchachos siete minutios llevamos aquí" Orelles sordes i a fer el tram final fins el bar, moment que ens han alcançat Quique i Toni, Julio ja havia passat i ens estava esperant dalt.
Bon esmorzar, el lloc amb els nous propietaris no desmereix a Raquel, molt de servei, de entre ell, ens ha tocat una joveneta, mirada entretelada de Julio i piropos de Pedro, retret de la taula. "viejos verdes". Bé ens ho hem menjat tot i el carajillo el de sempre, de ron i amb mel a banda, en les tarrinetes de costum.
Tornada a casa, Julio per Serra. i Quique i Toni en els de la Vall fins Algimia junts, on ens hem separat. La baixada amb fred, cadascú la feta segons el seu atreviment, David s'ha adelantat més que els altres, Joan més segur s'endarrerix, amb la companyia de Pedro. Baix arribem agrupats David, Jose, Quique i Toni i fent temps a que arriben Joan i Pedro, cosa que no ocurreix fins la pujadeta del Cementeri d'Alfara on arribaven atacant-se i que torna a perdre Pedro.
Bé, a partir d'ara la pelicula de l'eixida canvia. Pedro, calent d'haver perdut, es torna a posar nervios, es posa davant i torna a caure en la mateixa de fa quinze dies, vol tirar, no arrea massa, es creu que ens castiga, no ens deixa; però ell, cabut que cabut. Tots tranquils darrere d'ell i a la marxeta; però anem arrimant-nos a la redona d'Escales i en l'últim tram, on s'enpina la pujada, no ho pot remediar, esprinta i ahí la torna a cagar, torna a seguir-li José, i se'l deixa facilment, aquest es para per rentabilitzar la distància i ell encara vol aprofitar eixe moment per tornar a atacar i guanyar en l'ultim moment, però no el sorprén, Jose torna a apretar i arriba dalt sense problemes; però com no escarmenta mai, quan arriba a l'altura encara li diu: "es hasta la senyal del ceda el paso" (frase que l'ix entretalla i fonda de l'alé que portava). Si, Pedro, ens veiem en la senyal del ceda el pas de La Vall.
A partir d'ara permitiu-me que parle en primera persona i que me còrrega de gust, Pedro intenta seguir-me però prompte desisteix, jo girant-me de tant en tant, observe que esparea a Joan i David. Joan es posa davant i inicia la persecució, en ixe moment jo torne a apretar i encara que redueixen la distància, arribe en prou ventatge fins la corva del Pinyal, i veig que Pedro es requeda, i va darrere inclós de David. Ara es la meua, pose tot el que tinc i no pare ja fins la Vall, pensant que Joan ja no l'arrastrava i que Pedro ja era cadàver, si m'agarra algú serà Joan, però el meu rival era EL PROVOCADOR DE PEDRO. Ara el meu objectiu era tornar-li la piolota de l'Oronet, recordeu que ens va tirar en cara els set minuts que feia que havia arribat, doncs jo li tinc que treure el màxim de temps que puga i restregar-l'ho. I missió complida, arribe a la Vall, pose el cronòmetre en marxa i passen 3'29". Quan l'ensenye el rellontge la resposta ja l'esperava, "jo te he sacado siete" Ja, mira tu has pujat arrossegat pel teu cunyat i cara amunt i en 20 kilos menys, i jo he estat esperant a David. Ací t`han seguit arrossegant, anant inclós darrere de David. Finalment ho ha reconegut. Fins i tot ha canviat el resultat del R. Madrid-Barça que en tot el matí ha estat dient que guanyarà el R. Madrid 2-1 i ací en la Vall, quan li he dit que ara avui sols hem queda una altra correguda, que guanye el Barca. I respon, "si està como tú tranquilo que gana". GRACIES PITER

EIXIDA A L'ORONET (08/05/10)

Després de molt de temps la Penya ha tornat a l'Oronet. En un principi perquè estava tancat i després perquè era hivern ho haviem deixat passar. La veritat és que ha estat un plaer i encara que s'ha patit una mica, compensa. L'esmorzar continua sent excel·lent ja que els nous administradors han continuat la mateixa tònica oferint un menjar de qualitat i un bon servei. Tan sols el preu es va disparar; però amb una mica de regateig es va posar a tir de 6€ que és lo habitual. El recorregut ha estat el de costum: La Vall d'Uixó-Algimia-Alfara-Oronet-Bar el Chaparral-Algimia-Alfara-La Vall d'Uixó. Total 63km. Vam eixir de La Vall Pedro, Vicent i Jose (Tomás estava en Griegos i David pensem que no es va atrevir a vindre) i de València Quique, Julio, Antonio i Toni (des de el Puig, ja que ha canviat de residència).

Eixida Oronet/ Albalat dels Tarongers (12/09/09)

Hem eixit ja des del lloc de costum, després que els de la platja han tornat. A l'eixida estavem Joan, José Luis, Pedro, Ruben, Vicent i Jose. Hem anat en direcció a l'Oronet amb la idea d'esmorsar allí; però pareix ser que el bar l'han deixat els habituals amos i no sabem si tindrà continuitat. Una llàstima perquè després de l'esforç d'arribar a dalt, l'esmorsar que servien mereixia la pena. Dalt de l'Oronet hem esperat als de la part de València, acudint Julio, Quique, Toni i Javi. Allí hem dubtat entre baixar cap a Nàquera (opció de Julio per no fer més kilòmetres i la de Pedro per pagar menys de l'esmorsar) i la de tornar per Albalat (opció defensada pels de la Vall per tornar abans). Al final vàrem agarrar aquesta segona amb la indicació de Rubén que podiem retallar el recorregut agafant el cami del Parc de l'Oci que porta directament a Estivella. Al final tots contents i ens ha servit per conèixer una nova ruta (o bufador com es sol anomenar).
Ja en Albalat ens hem trobat amb l'altre Quique i el seu fill al qui l'esta inculcant l'aficció. Dins de no res serà un altre jove que ens pelarà. Avís a navegants, l'edat no perdona.
La tornada com sempre com els pardalets, cadascú al seu niu i per la ruta que més convé a cadascú segons el cansament que porta i aixi es el que ha passat quan arribàvem a La Llosa. Vicent i Jose han trencat cap a la Vall i la resta ha seguit per a pegar la volta per La Vilavella.

Eixida a l'Oronet (30/5/2009)

L'eixida d'aquest dissabte ha sigut a l'Oronet. Per una part des de la Vall Quique, Jose Luis y Rubén hem eixit un poc abans de les 8 per rodar per el Marianet, Soneja i pujar l'Oronet. Com que al coronar l'Oronet eren les 9:30 hem baixat fins a Serra per a fer temps per a l'hora d'esmorzar. En el descens ens hem creuat a Toni, Javi y Julio. Des de la Vall també han eixit Juan, Tomas y Pedro a les 8 i ens hem trobat tots al bar.

La tornada de Quique, Jose Luis y Rubén ha sigut per Petrés i Xilxes amb un total de 97 km, mentre que la resta de grup de la Vall (Tomas, Pedro i Juan) ha estat per Alfara d'Algimia directe a La Vall. En la general a l'altura de La Llosa ens hem creuat amb Juan que en arribar a La Vall ha rodat un poc més baixant a Xilxes i pujant per Almenara.

Eixida a l'Oronet (28/03/09)

Complint amb el compromís de tornar a l'Oronet al cap de 15 dies, aquesta és l'eixida que hem fet. El recorregut d'anada ha estat el mateix, directes a l'Oronet pel camí més curt. La tornada si l'hem feta més llarga tornant per Torres Torres, Els Valls (aquest tram acompanyant a Quique que tornava a Paterna) i pujada de Xilxes. Total del recorregut 73 km.
L'equip si que ha estat més reduit. Tan sols hem eixit: Pedro, Vicent, Tomas i Jose des de La Vall i a l'Oronet han acudit Quique (que ens ha vingut a l'encontre baixant l'Oronet), Julio i Javi. La resta de l'equp pel que sabem no han vingut degut a que David està operat (li ha anat tot bé i des d'aci li desitgem una prompta recuperació), Joan que està replegant diners en l'esport escolar per invertir-ho en millores en la pàctica esportiva entre altres i el seu fill Joan Carles que supose serà per reservar-se per a la Pujada de Pipa que es celebrava aquest diumenge i que le vist participar. De Ruben i son pare no hem sabut res.

Port de l'Oronet i el Bar el Chaparral

Mostra un mapa més gran

Eixida a l'Oronet (14/03/09)

Avuí després de molt de temps hem tornat a l'Oronet. Com ja estem en el bon temps ens hem animat en la muntanya i ja portem dues setmanes pujant una mica. La pujada l'hem feta amb tranquilitat i no hem patit gens. Hem fet una vegada més, més d'un grup. Per un costat el grup troncal format per Tomás, Jose i David (poca estona perquè només eixir ha rebut una trucada d'emergència i se n'ha tornat. Per cert sense importància segons m'ha dit després. En el cami ens hem topetat amb Quique que venia de València i hem fet la pujada a l'Oronet junts. El grup de lliure configuració, José Luis, Rubén i Joan Carles, han anat pel Marianet i han arribat al trobament a l'esmorzar. El grup de les optatives, Julio i Javi han arribat més tard amb el tren faller. L'important és que hem esmorzat junts, tertulieta i cap a casa que com de costum amb rutes diferents. Bé açò pareix que serà la tònica actual però amb el compromís de respectar l'esmorzar. Per cert que l'esmorzar d'avui ha estat de nota com no podia ser d'altra manera ja que ací sempre s'esmorza molt bé i el "carajillo" amb la modalitat de servir-te la mel a banda no està mal del tot.

PODEU VEURE LA INFORMACIÓ DE LA PUJADA A L'ORONET EN UN LINK QUE HI HA EN LA BANDA DRETA DEL BLOG.


Mostra un mapa més gran