L'eixida de l'Oronet d'avui per no ser diferent a les altres passa per les parides de Pedro, que cada vegada està més descentrat per no dir una altra cosa. Al punt d'eixida de la Vall com estava previst hem acudit puntuals, Joan i Jose. En la rotonda de Casanya, on deurien de trovar-nos amb els de Xilxes, ha escomençat el lio. No hi havia ningú, esperem cinc minuts, no venen, toquem per si han passat, ja que Pedro havia dit que a d'ell no l'esperarem que "era demasiado pronto", Toque a Quique que m'estranyava que ell no estiguera i em diu que ell està eixint ara de Xilxes amb el fill Sergi i que Pedro ja havia eixit feia més de mitja hora. Doncs amb el dubte movem penssant que habria passat. Quan no haviem fet ni 500 metres ens ha passat per la carretera Pedro sense dir-nos ni xufa (nosaltres anavem pel camí). I que penseu?, què ens esperaria? Doncs, fins a l'Oronet no ens hem vist. Ixe és Pedro. Però no cregau que estava allí quan hem arribat, no!, On estarà?, que ha fet? Al moment pujava amb Quique i Sergi. L'explicació que ha donat, que ha baixat cap a Nàquera per si es topetava amb Julio i és el moment que nosaltres hem coronat l'Oronet i hem pujat al bar. Però el seu cap no para, encara va pensar que nosaltres aniriem molt endarrerits i ha baixat l'Oronet al nostre encontre, cosa que no ha succeit i és quan s'ha creuat amb Quique i Sergi per pujar ja junts. Ja vejeu, la cabra loca igual no te ganes que treballa sense coneixement. Al moment ha arribat Julio i un poc més tard Toni. La veritat que és una manera de ser protagonista. Ja tenim en la penya al Mouriño del Madrid.
En quan a la pujada a l'Oronet la novetat és que ens hem trobat esfaltat el tram que va de dalt de l'Oronet fins el bar.
El dissabte que ve ja estem tots al seu origen de residència. Per tant les eixides tornen al punt de partida, malgrat la protesta de Joan, que no vol eixir del Poblet i que jo mantinc, quedant-nos amb el dubte del que farà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada