DINAR FI DEL MES DE MAIG (29/05/2018)

 Entrants, arròs i meló, volen el vi ben felló

Pedro, sempre hi ha que veure la part positiva. Com veus el refranyer ja ho diu, has fet el dinar perfecte, així que no sé de que et queixes.

El dia ha començat en fallida. Alhora en punt, 8 del matí hem acudit per fer l'eixida en bicicleta tal com havíem quedat. Acudiríem al lloc i si plovia l'ajornaríem per a demà. 

Tot anava com es volia fins que ha arribat D. Joan despotricant i tractant-nos de poc coneixement. Ens adonem que es referia a unes gotetes que començaven a fer acte de presència i que no xopaven res; però ell ha necessitat poc per girar-se i tornar-se a casa. Vicent li ha agarrat la paraula dient que ell si no eixíem tenia coses per a fer i la resta en la boca oberta l'hem seguit amb la cua entre les cames. Sembla que quan un ix a espentes de casa i amb la idea contraria ha segut prou per trencar la baralla. 

Li hagyera pogut eixir bé i tot hauria segut felicitacions; però la cosa ha resultat tot el contrari. D'aigua només la senyal de l'eixida, tot el que va de dia amb un sol radiant.

Alhora de dinar hem contrastat que tots hem fet alguna cosa alternativa. Vicent a Castelló, Joan a fer la saó a l'hort o el que li ha rotat, Pedro a omplir la motxilla de taronges, Jose a donar la volta al poble i Tomás de relax a casa.

La segona par del matí començava en el dinar programat de fi de mes, en aquesta ocasió per par de David i que ha segut en el Restaurant Casa Diego de Carmaday. La concentració era a les 13:30h. per fer-nos unes cerveses, cosa que ho hem fet acompanyat d'unes olives i cacaus.

A les 14:00h ens han servit el dinar. Hem començat amb uns entrants de pernil i formatge i  unes braves. Tot seguit hem mamprès una paella que l'hem abordada directament sobre el mateix paelló a excepció del finolis de Pedro que ha preferit menjar-se-la en el plat. Tot l'àgape ha estat regat per tres ampolles de vi, una de Ribera del Duero i dues de Ramon Bilbao (aquestes pagades per Tomás i Vicent). Hem rematat amb els postres i els carajillos. Poc abans de pagar l'amo es ha convidat a una ampolla de cava que ens hem begut en la seva companyia i escoltant les seves batalletes. Ha segut com l'encantador de serps. Ens estava preparant per al pagament. No ha tingut cap consideració. 20 lauros sense contar les dues botelles de vi acoquinades per Vicent i Tomás.

Tot queda disfressat per l'agradable tertúlia en bona companyia i entre ella la molt estimable i desitjada de David a més de la distesa passejada pels voltants del Carmaday i les partides del Muntalar i La Vernicha per acabar entrant al poble pel Poblet.

SI AL MATÍ TRONA A LA MAR, VES-TE'N A CASA TERE A ESMORZAR (21/01/2017)

UN BON ESMORZAR ESTALVIA UN DINAR

Aquesta és la teoria de Pedro, que ens ha recordat que hem començat massa prompte a esmorzar i de que d'haver-ho fet mes tard de les 10 ens aprofitaria per a no dinar. 

Es possible que en algun temps i sobretot en l'època de la fam, les coses funcionaren així; perquè jo no he perdonat el dinar. No sé que haureu fet la resta.

He perdut el compte de les vegades que últimament hem suspès l'eixida en bici per culpa del mal oratge. No ens sap gens greu; perquè com no deixem perdre l'esmorzar, la moral no se'ns cau a terra, tot el contrari, és la situació ideal per fer un extraordinari i comprovar si els efectes de les pastilles contra la tensió i el colesterol compleixen amb la seva funció.

Perquè mireu quina bona pinta tenien els plats que ens hem engolit Joan, Pedro, Vicent, Jose, Mª Pilar i Joan Carles:

Com veieu, res a veure al que és un esmorzar d'eixida en bici. Fins i tot pareixem altres persones sense la disfressa ciclista. Uns més "guapos" que altres, segons la imatge que cadascú vol donar o la simple comoditat.

Total que amb eixos plats, pa amb all-i-oli i vi, el fred és bo de sofrir. Però per tal d'evitar algun que altre calfred, els carajillos, si en plural que hem demanat al final ens ha deixat un cos calent.

Hem eixit al carrer i una ventada gelada ens ha recordat que el mal oratge encara és present; però amb roba i bons aliments, el fred es torna calent  i ens hem marcat un passeig per rebaixar el greix, que no les calories.

Abans d'acomiadar-nos hem parlat de la programació setmanal, que manté l'eixida d'avui al Port de Sagunt per al dissabte que ve i de cara al dimecres i en previsió de que el mal oratge es mantingui, ens quedarem planejant per la nostra zona habitual de la Baronia, La Vall de Segó i el Camp de Morvedre, per acabar esmorzant en la taula del bar Martí de Torres Torres, que tan be ens tracta i del que tan satisfets ens quedem.

ESMORZAR BAR LA BOLERA_La Vall d'Uixó (17/12/2016)

Si al matí trona a la mar, ves-te'n al bar a esmorzar 

I això és el que hem fet. Anar a esmorzar al bar La Bolera. A més a més programat en temps. Doncs, no han hagut avisos per tots els costats dient-nos que anàrem en compte que plourà a: bots i barrals, a canalades, a cànters, a semalades, etc. I no s'han enganyat, ha caigut i cau una aigua de Maria Santíssima. I ahi que pare perquè ja ho diu el refrany. "Llevant fa?, per quatre dies n'hi ha". Així que ens vindrà apurat per eixir el dimecres. I ja van unes quantes dies sense eixir en bici. I si la cosa es com diu un altre refrany: DE NOVEMBRE A NADAL, NEU, PLUJA, TEMPORAL I MAL TEMPS CABAL, haurà que anar al gimnàs per cremar totes les calories dels esmorzars que la pluja no ens ha llevat.

En l'esmorzar d'avuí hem tirat de mullamenta: All-i-pebre i manetes de porc per sucar. La taula l'hem integrada la colla vallera al complet i "bien juntitos" ideal per combatre el fred i la humitat a més de aglutinar les veus en una única conversa.

Pedro, David, Tomás, Vicent, Jose, 
Joan, Joan Carles i Mª Pilar

Entre altres coses hem programat les eixides fins el final de l'any que com haureu vist està penjat a la capçalera del bloc. Tal vegada la novetat que hi ha és la marxa del dimecres 28, que ve a ser com la que varem fer mesos enrrere. Aquesta caminata seria reunir-nos en La Vall a l'hora establerta i desplaçar-nos a Fondeguilla per fer una ruta assequible, tornar a Fondeguilla i baixar a La Vall a dinar.

EIXIDA I TORNADA AL PUNT DE PARTIDA (La Vall d'Uixó. 31/10/2015)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: La Vall d'Uixó

Bici: Carretera

Equip: Vicent, Jose, Tomás i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés-Les Valls-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 54 km. 

Crònica: Matí gris, cel encapotat, bona temperatura; però amenaça de pluja. Sona el Wasap de grup. Consulta. És la Morralla. Qui estarà escuallat? És Javi: "Per aci plou". Contestació. "Per ací no, estem preparats per eixir" Retruc. "Ara consulte en Julio". Al banquet estem els disponibles: Tomás, Vicent, Jose i Joan, Pedro té compromís musical, deu acudir a la convocatòria de La Rondalla Vallera per fer-se la foto de grup.
No apareix la pluja. Endavant. Anem a Petrés i el que surti ja apareixerà. La cita està penjada al bloc i açò deu d'anar a missa pels que es fien i confien en aquest mitjà d'informació. 
Tot va bé, xerrant, xerrant i en un ritme més lleuger que altres vegades, anem fent camí. Sona el wasap de grup. Els valencians que es manifesten, penso, jo no baixe de la bici a consultar-lo, tan si venen com si no, igual hem de arribar a Petrés. Endavant. Algun conat de pluja; però no, es més la humitat de l'ambient. Ja estem en Estivella. Ens creuem en Manzano: Xiquets aneu cara l'aigua, per ahí davant plou. Bon preludi, en arribar a Albalat apareix un plugim que no ens inquieta; però en arribar a Gilet, referma. Joan i Jose, previsors, treuen els impermeables, algo taparà, Vicent i Tomàs, sense més remei, aguanten la que cau. És inevitable, l'aigua va calant i la xopa assegurada. Ens presentem en les premisses de Petrés i decidim que xopats no devem parar, sols cal saber si apareix algú, és el moment de consultar el wasap, cosa que fem en la redona de l'entrada a Petrés. Lectura: "No eixim, feu marxa, ens vegem el dissabte que bé". Doncs direcció a casa, per les Valls per anar acurtant i a les 10:30h. ja hi erem al cau. 
Però el matí no s'acaba aquí, calia esmorzar. I això és lo que hem fet, dutxa i al Racó de Tere. Un bon plat d'ous amb pernil ha entrat en el cos dels quatre.

No hi ha aigua que per bé no vinga. No es diu així. Doncs aquesta nova versió li ve d'ous. 

Dues hores de taula, sense preses, converses interessants, prenent més protagonisme la vesant política i centrada en la polèmica decisió municipal de l'Ajuntament de La Vall en voler llevar la Creu dels Caiguts. Idea que ronda en la Vall des de que s'instaurà la democràcia i que ara sembla està agarrant més força. Les opinions, totes elles a favor de que es lleve, han estat del més enriquidores pels diferents punts de vista en abordar l'esmentada acció. Estarem a l'espera i a veure en que queda la cosa.

Hem parlat també, com no, de la fita que ens espera aquest estiu. Javi, com no hem pogut veure-nos, ves pensant que fas, nosaltres ja hem pegat la cabotada, ens hem llançat a l'aventura càtara. S'està ultimant; però ja hi ha que decidir-se, aixi que digues alguna cosa.

Com a conseqüència d'aquest compromís pirenaic, els morrallers d'aquesta part del pais hem decidit intercalar eixides planes de la zona coneguda i que ens mantindrà en contacte amb vosaltres, en rutes per la zona muntanyosa del nostre entorn més pròxim. 

Per tant aquesta setmana, per a nosaltres, val com eixida plana la d'avui; així que el dissabte que ve ens quedarem per la zona muntanyosa. Fins d'aquí a quinze dies.

VOLTA CIRCULAR AMB ESMORZAR EN CASA PEDRO (13/05/2015)

Un bon esmorzar estalvia un dinar

No sé  si David, Quique, Joan, Tomás, Pedro i Vicent hauran estalviat el dinar, jo si. Abans hem tingut que guanyar-se'l. Els vallers pegant una volta, en principi pel Camp del Morvedre, per acabar vorejant la mar, no sense gaudir de la flora i fauna de la marjal i comprovar que els hortolans dels municipis d'Almenara i Xilxes tenen a punt els seus horts amb els cultius estiuencs, la tomata, la bajoca, els melons de pell de gripau i els melons d'alger. Quique ha fet major sacrifici venint de Paterna; però en ell no es cap problema. El que menys ha patit, David; però agraïts de la seva presència. Tot estava a punt gràcies al bon fer de Consol. No ha faltat de res. Pedro ha sabut estar a l'altura i ens ha presentat una taula sense cap mancança. A la taula hem tingut els entrants de coques de tomata, embotit, cacaus, papes i olives, per passar a un bocata de llomello i llonganissa amb pisto en un pa especial i molt valorat per l'amfitrió, tot regat per cervesa i vi de pata negra. Per acabar, el rebentat amb coca, arrodonit en orujo aportat per Vicent (per cert, que canta molt bé en l'alè, ja que la meva dona m'ho ha recordat, quan en arribar a casa, ha requerit del meu servei per estrènyer una rosca i de l'esforç li ha arribat alguna brafegada)

Bona tertúlia i a les 13h cadascú al cau.

NOTA. Aquest tipus d'eixida s'ha fet en altres ocasions. Avui, l'excusa ha estat les festes del Poblet per involucrar a Pedro; però vist la bona acceptació per part de tots no estaria de més fer-ho més vegades. Aquí queda la idea.

LA VALL D'UIXO (ESMORZAR CASA PEDRO) 09/04/2014

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h..
Lloc de destí: La Vall d'Uixó
Equip: Pedro, Tomás, Vicent. Joan, Jose Carlos, Mª Pilar, Quique i Jose.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres - Els Valls-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó(esmorzar-CASA PEDRO)
Recoregut: Ruta de costum; però tota d'una tirada, ja que l'esmorzar era a casa de Pedro.

Esmorzar: Molts són els anys de l'existència de La Morralla; però no ha estat fins que alguns dels seus membres s'han jubilat per establir una nova tendència, la d'acabar en casa d'algun i que aquest prepari l'esmorzar. Vam començar en casa de Jose. a continuació seguirem en casa de Paco Falco, l'ultima vegada en casa de Toni i avui li ha tocat a Pedro. Totes les anteriors han passat de reüll; però la de Pedro ha estat sonada en el sentit que fins que s'ha celebrat hem tingut que suportar no se quantes anomenades, recordatoris, dubtes, declaracions, ironies..... Semblava que l'esdeveniment era meritori d'una pàgina de qualsevol revista social. Els que coneixeu a Pedro heu de saber que en ell tot es magnifica i en aquesta ocasió no podia ser menys. Però a la fi tot ha transcorregut amb normalitat ja que també heu de saber que el talant de La Morralla és de persones amb molt de seny que si be de tant en tant propicia més d'alguna carregada també sap comportar-se amb serietat i reconèixer el mèrit de les persones inclòs en el cas de Pedro.
Ha estat un esmorzar molt complet amb un menú consistent d'uns entrants de cacaus, olives, truites de creïlla, formatge de la Mancha (gentilesa de Tomás junt al vi, també de la Mancha). El plat gros ha estat l'abaetjo amb tomata i per acabar el cafè amb cremaet junt al dolç de galetes (made in Sara, la dona de Jose). 
Agrair-li a Conso el seu treball i felicitar-la per la bona mà en la cuina i en especial en eixe abaetjo amb tomata que Pedro tanta propaganda havia fet i que no estava gens equivocat.
Ha destacar com no, que un esmorzar d'aquest, com tots els de La Morrolla, l'oportunitat que ens dóna per crear un bon ambient de camaraderia on la conversa sempre transcorre en un clima de cordialitat i encara que de tan en tant, es busca algun cap on disparar-li l'artilleria per carregar-li i establir un estat d'eufòria, en general, la veritat és que ens sentim molt a gust i es veu que tots hem creat un bona entensa. 

Abordant els entrants, on Tomás, complint amb la seva promesa,
ens ha obsequiat amb formatge i vi  manxec

El plat estela de Pedro, abaetjo amb tomata i que Conso cuina tan bé

Amb un sol de justícia; però que Pedro sempre busca una tapaoreta per a tot, 
dient "de que os quejais si es el primer sol de la primavera" disfrutad!

El rei del mambo. Sempre tan feliç. Autèntic

Alguns visitants del Blog han manifestat que en aquestes pàgines no es veu cap bicicleta. Que sembla més un blog de gastronomia que d'esport. El que diu això és que no ens coneix i a més a més és, que en el fons tot és pura envetja.

Bé, com li hem pres gust a aquesta modalitat de gaudir de la bici, prengueu nota, la propera s'ha planificat per a Griegos. El mecenes, Tomás. La fita està ha distància; però l'ocasió ho mereix i la persona encara més. Fanfarronejant, moltes coses s'han dit, entre elles que Joan i Vicent anirien en bici. Allà cadascú. Però per una vegada no traguem la cara roina de La Morralla de bla, bla,... i després tot queda en foc d'encenalls. Sigam seriosos, agafem el repte, comprometem-nos i no menyspreem la convidada de Tomás que tants anys està esperant i que en molt de gust ho fa i del que segur es sentiria molt satisfet de trobar-nos tots en eixe poble de Terol.

En principi la data ja està marcada, l'ultima setmana de maig i a ser possible els dies 27 i 28.

ESMORZAR BAR EL GUANO (Placeta Samarra 22/01/2014)

Si plou la deixarem caure

(Indica conformitat en lo que es inevitable, com la pluja)

Malgrat que la penya el dissabte, amb una situació pitjor que la d'avui, va saber sortejar la pluja, hem decidit quedar-nos en casa i quedar per esmorzar al bar El Guano de la placeta Samarra.

BAR EL GUANO

(Placeta Samarra)

Un bon esmorzar estalvia un dinar

Com que tot no es podia perdre, l'esmorzar no l'hem perdonat. A les 10 ens hem concentrat Joan, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose.
L'operativa d'aquest bar és la mateixa de Canet, demanes en la barra i et serveixen en taula. Ara bé, la cuina no té res a veure, aquesta li pega 100 voltes. En guaitar al mostrador hem vist que acabaven de treure una cassola plena de faves en llonganisses, botifarres i cansalada, no ho hem dubtat, tots, menys Tomás, ens hem decantat per açò.
Asseguts en taula ens han portat els plats ben plens i per acompanyar un bon all-i-oli i un plat de "pimientos del piquillo". Com no, les pertinent olives i el corresponent vi amb llimonada. Per acabar, no ha faltat, el rebentat de rom amb mel que tenia un sabor gratament peculiar.
Una bona sentada de xerrameca ens ha tingut fins les 12h. Chino-chano hem tornat cap a casa en el que ha estat un matí típic d'una colla de jubilats que en el passeig de tornada a més de algú aura despertat algun pensament d'enveja i inclòs se li aura escapat alguna expressió com "on van eixos malfeiners".

1. AFIGITÓ 
2. Ja que ens hem iniciat amb dos refranys. Ací hi han uns quants referits a la festivitat d'avuí.
3. SANT VICENT MÀRTIR O SANT VICENT DE LA RODA

Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.


Per Sant Vicenç el sol ja baixa pels torrents, i, allí on no baixarà, ni casa ni vinya no vagis a plantar, i on no ha tocat no facis sembrat, i on tocar no pot no plantis ni vinya ni hort.


Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar.

Per Sant Vicenç marxen les boires i vénen els vents

Per sant Vicenç, "raganya" les dents.

Per sant Vicenç, el fred arriba a les dents.

Per Sant Vicenç, el sol entre pels torrents.

Per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents, allà on no tocarà, ni camps ni vinyes vagis a plantar.

Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.

Per Sant Vicenç, moren els glaços i neixen els vents.

Per Sant Vicenç, totes les egües són prenys. De Sant Vicenç en enllà, l'amo s'ho trobarà.

Per Sant Vicent paren els freds, i entren els vents.

Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora.

Per sant Vicent, comencen els vents.

Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.

Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.

Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrera.

Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.

SOPAR JUBILACIÓ DE JOSE (05/09/2013

El sopar de jubilació de Jose, pendent des de l'any passat, finalment s'ha celebrat aquest dijous 5 de setembre.El lloc de concentració ha estat al jardí de sa casa. L'organització ha estat magnífica. El plat fort era l'empedrao, un plat típic de La Vall i molt apropiat per aquest tipus de sopar, on ens trobàvem tanta gent de La Vall, coneixedors del plat com els de València, que alguns no ho coneixien i ens serveix per donar-lo a conèixer i veure les cares d'estranyesa que posen en veure una presència tan basta. L'empedrao ha estat possible gràcies al nostre cuiner David i actuant com ajudant, Paco.

Procés d'elaboració de l'empedrao

A poc a poc la gent anava acudint i la tendència natural era acostar-se al voltant del paelló. Estàvem en els preliminars i que millor que contemplar l'empedrao fent un aperitiu. Un dels ingredients principals de l'empedrao és la careta de porc. Doncs bé, com que hi havia de sobra, amb uns trossets a la planxa, el fetge, uns cacaus i ametlles l'aperitiu estava servit. Unes bones cerveses fresques i a esperar el sopar.

No està mal per escalfar

Arriben els últims i l'empedrao està a punt. Tots a la taula. Sota el gran pi, la taula està ja amanida, una varietat d'entrants ens espera. L'amanida de tomata, del tomatar del germà de Joan, dues castanyes, que pesarien vora 1hg cadascuna. Safates de pernil, formatge i embotit. Els complements típics de cacaus, ametlles, olives, papes i coentets de pebrera.

Fent bon compte dels entrants

A continuació i fent cas a la petició de Toni, Sara, la dona de Jose, ens va treure uns "montaditos" de botifarra, llonganissa i xoriç, del mataporc de Montan, i que Toni estava desitjos de tastar. Fins ací havíem avortat la primera part del sopar. Mentre, en la tele, L'Espanya de bàsquet se les veia amb Eslovenia. Els que la tenien de cara deien que anava guanyant ajustat.

Els "montaditos" d'embotit del pataporc

Tan entretinguts estàvem que havíem deixat abandonat en le paeller l'empedrao. Doncs anem a per ell i a servir toca. Que passà, que deixar un empedrao reposar més de mitja hora és un error i quan vam anar a escudellar allò s'havia convertit en una pastera de material d'obrar. Però que és això per a una gent tan galofre. Vinga plats cap ací i cap a dins. No es va deixar ningú res. Quan un plat porta el que ha de portar i es fa com deu ser no pot estar roí i la mostra era que el seu bon sabor el va fer igual de mengívol. Un complemet que no va faltar era la seba tendra i la llima.

Que ningú es quede en fam. Plat fondo i ben complit

L'aportació de beguda no va ser menys. Entre uns i altres van aportar les ampolles de vi suficients per a què no estigueren els gots mai buits. Sis ampolles de les diferents bodegues van caure. Hi havia de Rioja, Ribera del Duero i Jumilla. Pels que volien un beure més refrescant, cervesa i llimonada. D'aigua, ningú en va demanar. Segona part del sopar al clot. Per l'altre costat, Espanya ja no anava massa bé, Eslovenia ens havia passat i tot apuntava a què anàvem a perdre. A la gran majoria ni ens immutava, bastant teníem nosaltres en jugar el partit gastronòmic.

La Penya La Morralla al complet: Pedro, Joan, Tomás, David, Jose, Vicent, Paco, José Luis, Rubén, Joan Carles, Quique, Julio, Toni, Javi i Antonio

Iniciem la tercera part. El dols, cafès i infusions, licors i espumosos. Quant al dolç gaudirem amb unes galetes farcides, coca d'ametlla i coca d'arandalos (aquesta portada per Tomàs). Totes tres a quina millor.

Per suavitzar la gola alguns continuaven esgotant el vi que quedava. Els cafès i el poliol casolà de Montàn ajudaven a espentar i per fer la digestió l'orujo de Vicent va ser l'estrella a més a més d'una ampolla de whisky Cardhu. Per aquells moments Espanya ja havia caigut enfront d'Eslovenia. Cap ens vam apenar. Quan estàvem en un recés, apareix Jose amb una ampolla de sidra que havia portat d'Astúries la seva filla la setmana passada. Algú vol "escanciar". Dit i fet, Jose treu el got i un aplic per l'ampolla que facilita l'abocament. Joan comenta que açò es beu amb formatge de cabrales. Jose l'escolta i al moment el formatge està en taula. El pac d'Astúries venia en dues ampolles de sidra, el got i el formatge. Havíem quedat com a Déu.

Julio va ser el més atrevit o millor, amagava que és un especialista.

Amb tanta varietat de beguda i en amb la desviació professional de Toni, és inevitable copar gran part del sopar amb totes les observacions, curiositats i propietats dels vins i aquesta vegada s'ha estès al whisky, concretament s'ha encebat amb el Cardhu. fent una classe sobre el procès de la malta i on segons ell els espanyols estem enganyats pel que fa al Cardhu i que no bevem la qualitat que diu, ja que l'etiqueta enganya. En aquestes converses estàvem quan va eixir la idea de què la Penya la Morralla podria fer un Tour vitivinícola per Requena-Utiel aprofitant la professionalitat de Toni. I entre estira i estira i manifestant La Morralla el que és, que mai concreta res i tot ho deixa enlaire. A la fi es va quedar que almenys 10 morralleros aniríem, concretament el dissabte 5 d'octubre. Toni farà les gestions i ja ens dirà el preu definitiu. Per finalitzar, es trau una ampolla de cava d'un litre i mig i fa acte de presència l'aigua.

Agraïments: Gràcies a tots per l'assistència. Felicitacions al cuiner i tots els que haveu aportat alguna cosa per fer més complet aquest sopar. I es de llei resaltar el gran treball que ha fet Sara, la verdadera culpable de què aquest sopar tingués tot el que us mereixeu.

NO ESTARIA DE MÉS QUE EN ACABAR DE LLEGIR AQUESTA CRÒNICA FÉREU ALGUN COMENTARI  EN L'APARTAT QUE HI HA EXPRESSAMENT AL PEU DE L'ESCRIT.

EIXIDA LA VALL D'UIXÓ-LA VALL D'UIÓ (22/05/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h..
Lloc de destí: La Vall d'Uixó
Equip: Pedro, Tomás, David i Jose.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres - Els Valls-Almenara-La Vall d'Uixó(esmorzar-CASA PACO FALCÓ)
Esmorzar: Avui hem fet una ruta amb destí d'esmorzar a La Vall degut a que Paco Falcó ens ha convidat a esmorzar. Aquest esmorzar forma part d'una roda d'esmorzars de jubilats  iniciada fa un temps enrere per Jose i avui continuada per Paco. Quan hem arribat a sa casa tot estava preparat i ens ha obsequiat en un gran esmorzar, en un clima agradable i en la avantatge de que d'allí a casa.
Kms totals: 50km.
PD. Pedro i Jose després de l'esmorzar han anat a Fondeguilla i han tornat per tal de suar una mica i rebaixar les calories.

EIXIDA A LA VALL D'UIXÓ (14/02/2013)

Alguns ens preguntaran que sentit té una eixida a La Vall d'Uixó d'una penya que ix des de La Vall d'Uixó. L'explicació és ben senzilla. Les nostres eixides es marquen en funció del lloc de destí de l'esmorzar. Doncs bé, en aquest cas l'eixida d'avui ha tingut com ha destí de l'esmorzar, La Vall d'Uixó i concretament en casa de Jose, que per si alguns no ho sabieu s'ha matat un porc en Montan i ha tingut la deferència de convidar-nos a esmorzar per a tastar-ho. Per tant hem fet la ruta de costum; peró amb parada en La Vall. Els privigeliats hem segut els jubilats de La Vall:  David, Tomás, Pedro, Jose i Paco Falcó.

I com a mostra ací van unes fotos:

Açò són els xoriços i les llonganisses

I com no, les botifarres

I de guinda la "fritura"

L'acompanyament ha estat una amanida i per no eixir-nos de l'alimentació casolana 100% no han faltat unes olives negres de preparació casera.

Amb aquestos ingredients hem fet l'esmorzar d'avui i regat amb una ampolla de Aribau cuvée reserva 2006.
Els sabuts del vi que tan lluixen dels seus coneixements en els esmorzars, doneu l'opinió.

I per a finalitzar, com no, els postres i açò és el que ha quedat del dolç

BON APETIT!!!!!

I com a mostra de l'àgape ací teniu la foto