EIXIDA A ALMEDIJAR (17/09/2016)

SETMANA DE RETROBAMENT AMB LA SERRA D'ESPADÀ

Pedro i Jose, cap més. Els dos sols, és el que hi ha, la Morralla segueix sota mínims. Avui se'ns ha caigut Joan i Julio, uns compromisos socials ens ha arrabassat de la seva companyia. La resta segueixen barallant-se amb les seves pròpies circumstàncies.

No vaig a posar-me en Pedro. Aparellaments d'aquests també tenen les seus coses positives i ens permet un apropament, que afavoreix un coneixement més estret. Ho hem passat molt bé. El que semblava una eixida desangelada i que als primers kilòmetres, el pensament estava en la nostàlgia del gran grup, d'eixa companyia necessària, d'eixes primeres converses, discussions i carregades, poc a poc va anar canviant a mesura que avançaven i va girar de sobte quan en arribar al Juncar hem agarrat la direcció a Segorb, deixant a l'esquerra la reiterada ruta de la Penya. Automàticament el cervell es rearma i va prenen de la situació i treu a la memòria les imatges i bons moments viscuts a cada kilòmetre que vas passant. Et concentres en nous traçats, canvis de desarrolls diferents, no deixes quasi mai la circulació en paral·lel, pel que la conversa no s'interromp en cap moment i el més estimulant, ens movem per la nostra Serra d'Espadà.  Curiosament, el tram del bufador (Soneja-Almedijar), s'ha convertit en un tram perillós. Molts cotxes ha vist en aquesta ruta la manera d'estalviar kilòmetres i temps i tens d'anar en compte en les corbes no te la pegues en algun de cara. Però bé, en prudència mereix la pena pedalejar primer entre tarongers, per enseguida la poca rendibilitat d'aquest cultiu, dona pas a les oliveres, ametllers i la vegetació autòctona. 

Unes poques rampes i entrem en Almedijar en busca del bar del nostre amic el simpàtic. Entrem pel carreró estret prohibit i el primer que ens crida l'atenció és l'ombratge que cobreixen els carrers que envolten el bar. No ho dubtem, ens quedem fora. Primer canvi positiu. Ràpidament apareix en la llibreta el simpàtic. Segon canvi positiu, es presenta cordial, amable i alegre de la nostra presència. S'interessa per la nostra absència i inclòs es dirigeix a la taula del costat per comentar-los el temps que ens coneix, fins i tot, personalment revoca a quan hem servia aigua a ma casa i el col·legi. Tal com ho conte, no sé si haurà passat la pigota o que la trastornat; però estava desconegut. Passa a la feina i ens pregunta que volem. Altres vegades anàvem directes a demanar lo clàssic; però avui, a la vista de tanta amabilitat li responc, que tens?. I tot un seguit de sortit i de corredissa ix de la seva boca. Tan bocabadats estàvem que no ens hem assabentat gaire; perquè hem acabat demanant el clàssic de francesa en llonganissa i botifarra. Ja no l'hem tornat a veure fins l'acomiadament. El que ha vingut a continuació ha estat un servici esplèndid en el que dues cambrers alternaven la seva presència sinó venien les dues. Sembla, tot siga dit, que durant tot l'estiu ha degut de tindre molta marxa i avui li ha fallat la clientela, de ciclistes sols estàvem nosaltres, la resta la taula de dins dels de sempre i fora un parell de taules i el personal contractat, en un número de tres a mes del matrimoni disposaven de més temps. Tercer canvi positiu, encara que accidental; però si hagués vingut ell i en el mateix semblant, més entretingut hauria estat l'estada.

Primer viatge, la cambrera jove ens porta els cacaus (un bon plat i dels autèntics valencians); les olives (verdes i negres i en quantitat) i la beguda (llimonà i vi, etiqueta personificada -Carmen Viñado- i de bon beure). Parlant de personificacions, els tovallons de paper també estan etiquetats fent publicitat. A l'igual que el tendal de l'entrada al bar. Tot una mostra de poder, del molt que deuen d'estar folrats i del bé que es va el negoci.

Segon viatge, una altra cambrera, aquesta més dureta, ens porta els bocates (pa del forn, bona mida i calentet, recent fet). La paraeta està preparada. Bon profit.

Tercer viatge, repeteix l'anterior. Demanem els rebentats de conyac cremat. 

Quart viatge, al poc bé la jove preguntant que voliem. Ja hem demanat, gràcies.

Entre mitges, des de la porta del bar el simpàtic en llança una de les d'ell: 

-- "¡Que, os traigo unos poleos!"

-- No fa falta, ja venen els carajillos.

Quint viatge, es presenta la jove en ells.

Amb uns gots més grans dels normals (cosa que dona la sensació de buits) els assaborim per fer-los durar. Molt bons. La satisfacció es total. Seguts en taula i el somriure de boca a boca, semblem una parella d'enamorats.

Una hora ens ha ocupat fer compte de l'esmorzar. Ens mirem els dos i pensem, si fossim més, de segur que hauria repeteixo i allargaríem l'estada; però així, anem-nos.

Passem a la barra i darrere ens rep l'ama. Tota una mostra d'amabilitat i establim una conversa amena, entrant en detalls de la marxa del negoci, de les nostres visites més espaiades i els motius, etc. Açò no ho podem considerar un canvi perquè ella sempre s'ha manifestat així.

Demanem el compte, consulta amb el simpàtic, que respon: 5,50€. Ha baixat el preu. Quart canvi positiu.

Ens acomiadem amb el compromís de tornar més sovint.

La tornada pel bufador. Només entrar i a la primera corba ens trobem un un accident de ciclistes, parem, ens preocupem; però l'operativa ja estava en marxa, un en terra semblava el pitjor parat, dos ferits (un assegut en una ferida al cap i l'altre parlant per telèfon amb el cul del mallot destrossat i sagnant)  i un quart que ha eixit lliurat. Les causes, el que havia comentat al principi de la crònica, en entrar en la corba el primer s'ha trobat un cotxe de cara, anava cara d'ell, ha frenat i els de darrere un a un han entropessat i a terra.

Un poc arrabassats i venint-nos a la ment situacions recents viscudes i als perills que ens enfrontem hem anat fent camí i pel Marianet a casa.
CONCLUSIÓ. Si el dimecres la nostàlgia retreia indrets de la Morralla com la Paquita o Torres Torres, avui hem de afegir Almedijar. 
Rebobinem i recuperem eixes sensacions mig oblidades.

EIXIDA A ALMEDIJAR (27/04/2016)

Qui és bo per pla, que ho siga per la muntanya

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Almedijar (Bar Asun). 
Bici:BTT

Equip: Jose, Pedro, Tomás i Joan.

Ruta: La Vall d'Uixó-Fondeguilla-Marianet-Azúebar-Camí de La Mosquera-Almedijar (esmorzar bar Asun)-Soneja-Carretera Azuebar-Camí d'Escales-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 62 km. 

Crònica: La pluja és per a demà, no hi ha excusa per escaquejar-se. Els quatre components de habituals de La Morralla ens hem disposat per anar a Almedijar, un poble que últimament el tenim oblidat. Avui ha estat l'ocurrència de Joan. Així que esperem que arribe. Sabem el destí; però no sabem per on ens portarà. L'expectació era evident. Jo penso en l'opció més difícil. Si volem estar preparats pels Càtars no ens podem encantar. Tomás confia en l'opció fàcil. En arribar Joan es buida la incògnita. Sense baixar de la bici i a la pregunta de per on anem, no s'ho pensa. Dona mitja volta a la bici i a la veu de pel Marinet (Marianet), sense temps a remugar el seguim. Així que com diu el refrany. "Qui és bo per pla, que ho siga per la muntanya". És el que toca. Enfilats per vora riu hem sortejat La Vall i ens hem encarat a la població veïna de Fondeguilla i en passar el poble hem afrontat la primera dificultat, la pujada al Marienet pel camí antic. És una pujada que va de menys a més i on l'últim tram s'agarra una mica i quan ho superes en accedir a la carretera del Marianet encara et queda l'últim kilometre. Tot de baixada i trencant la frescor de l'aire ens llancem cap a la població d'Azuebar. Hem pose en paral·lel amb Tomás i li comente que abans d'arribar al poble hi han dos possibilitats de rutes, la coneguda de seguir fins a Soneja i la de agafar el camí de la dreta per la Mosquera. Aquest últim no ho conec; però he sentit parlar d'ell a la meva filla. Joan dirà. La impaciència es em s'apodera i apropant-nos al desviament li pregunte a Joan si anirem pel camí de la Mosquera. La resposta és ràpida. Si. Ordre de gir a la dreta i per un camí asfaltat durant la primera part i de terra la segona part ens endinsem primer per una zona de cultius i descoberta i sortejant de tant en tant trams empinats; però que amb el ferm asfaltat no suposava gran dificultat. Superem aquest tram en la primera cota i entrem en el camí de terra. El primer tram per dins del barranc, deixant els camps de cultiu i travessant primer zones de matolls i finalment el bosc, on majestuosament destacaven les alzines sureres representant a un dels indrets més emblemàtics de la C. Valenciana en quant a població surera. El magnífic paisatge no ens feia oblidar que el camí cada vegada pujava de desnivell i més d'un maleint les peripècies que estàvem sofrint. Les 10h. i sense arribar al port d'Almedijar. Per fi coronem i una baixada d'un kilòmetre ens porta a l'eixida al port d'Almedijar. Entrem a la carretera i tot cara baix fins al poble.

Accés del camí de La Mosquera al port d'Almedijar

 

Sobre les 10:30 h. estem a la porta del Bar Asun. En entrar reconeixem en una taula a gent vallera senderista que comparteix taula en una gent gran de Fondeguilla amb el seu capellà. Després de les pertinents salutacions agarrem la nostra taula que està lliure, la del costat de la finestra. Notem a faltar al dessalat, el graciós, el simpàtic, qualificatius que li atribuïm a l'amo del bar. La dona si està darrere la barra i qui ens aten és una dona de mitjana edat, que després de demanar ens té durant més de cinc minuts castigats sense beurem, cosa que excita a Pedro i fa varis intents d'anar en busca de la beguda; però no ho aconsegueix perquè Joan li tanca el pas. La solució, pegar braçades i cridar l'atenció de la cambrera. Qui percep les manotades és l'ama, que en acostar-se i descobrir el nostre contratemps ho soluciona immediatament amb les disculpes pertinents. Pedro treu pit i es vanaglòria dient allò de "quien no llora no mama" Seguit d'una sèrie d'expressions reivindicatives del dret del client en reclamar. Al moment ve la cambrera amb els entrepans de bon aspecte i en clavar la dent, de millor sabor, amb un pa ben cuit i destacant en la mescla el formatge, que segons Tomás, és elaborat en el mateix poble, recordant a estades anteriors en xiquets quan acudien a la granja escola. També el vi era del lloc. Ha estat doncs un esmorzar típic rural.

Preparats per tirar-li mos a l'entrepà

A més del formatge, un altre ingredient era el pernil. Doncs ell ha segut el causant de la primera conversa de la taula al recordar-nos Pedro que va comprar una paletilla de Mercadona que era d'allò més i rebent la resposta del cunyat que està a la que salta i retrucar-li que això és "caca de la vaca". Tomás ens participa també de la seva compra de pernil en Flor, una peça de 7 kgs i saborós. Joan aporta el seu hàbit en la compra del pernil en la que prefereix comprar al detall i així tot el que compra és comestible i evita que fer en la cona i l'ós. 

La discussió continua en aportacions de diferents arguments que són interromputs per un gest exagerat de Pedro que en la mà en alt i amb veu de sorpresa dirigia la mirada a la porta i que ens provoca a la resta que girem el coll. Tota aquesta manifestació d'alegria venia donat perquè acabava de veure entrar per la porta al dessalat, el simpàtic, el graciós. Tan exagerat ho ha fet que el primer que ha fet, és venir directe a la taula al temps que ens llençava la primera escopetada. "Cuanto tiempo sin veros, pensaba que os habrias muerto por esas carreteras, como ahora hay tantos atropellos, igual a vosotros os havia ocurrido alguno" Contundent entrada. Resposta irònica de Tomàs, "Para que no tengas malos pensamientos, por eso hemos venido". Després d'aquest recibiment la conversa ha estat més distendida i s'ha mostrat de bon talant i més comunicatiu que altres vegades. El curiós de Pedro li ha tret que la seva absència era perquè es dedica també a taxista i venia de fer un servici a l'hospital. 

Hem aprofitat la seva aplegada per demanar-li els carajillos i que ens faci una foto. No sols s'ha prestat a fer-la sinó que ha tret el seu, l'ha ensenyat i ens ha donat una classe tecnològica de les grans prestacions que té el seu mòbil amb un vocabulari depurat que jo no sé usar. Jo pensava, aquest home està desconegut.

El simpàtic ha tret aquesta foto. Els carajillos bastant bons

Els carajillos han donat part a la segona conversa temàtica del matí. Hem viatjat a Florència, Milàn i Toledo. Qui ha agarrat la paella pel mànec ha estat Joan, com a més documentat en temes històric ens ha donat un repàs al renaixement destacant les preciositats d'aquest estil i pujant en un pedestal a tots aquells genis de l'època. Els demés només hem tingut que seguir les seves explicacions i delectar-nos-nos de les seves aportacions.

Entre mitjanes Pedro anava tirant una puntada de repeteixo de carajillo. Al primer intent no ha hagut resposta efectiva; però al segon intent si ha quallat. 

Total que la cosa s'ha allargat fins les 12h. Paguem que ha bona hora arribarem avuí. Alhora de pagar s'ha comportat en el preu i d'un cop de ploma li hem llevat tot elmal concepte que teniem fins ara. Que fàcil som de conformar. Tornarem més aviat.

Tornem pel bufador i en aplegar a la carretera de Soneja a Algar, Pedro volia anar per Algar a veure si passava per un camp de nespres i carregar la motxilla; pera agafem la direcció contraria. A mesura que ens apropaven al camí que va a Escales, novament s'obri dues alternatives. Per on anem. La resposta és la de sempre. Qui va davan decideix. En aquest cas el primer era Jose i com deuria estar "gallofo", trenca per Escales. Murmuracions de fons i a l'aventura. Al final més arròs i ha convertit l'etapa d'avui com una autèntica eixida d'alta muntanya on el 90% del camí l'hem fet per zones de desnivells respectables i seguint un fer irregular. Una ruta ideal per a preparar-nos per a la fita estiuenca. A arrastrons hem arribat quasi a les 14h. a La Vall. No hem fet banquet.

EIXIDA A ALMEDÍJAR (7/11/2015)

DE HUI A L'ANY QUE VE!

EN VIDA TEUA!

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Almedijar

Bici: Carretera

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Fondeguilla-Marianet-Azuébar-Soneja Almedíjar (Esmorzar bar Asun-Carmen Viñado)-Soneja-Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 63 km. 

Crònica: Segons l'historial del bloc, l'última crònica d'eixida a Almedijar es remunta al 30/11/2013. Per tant jo almenys farà dos anys que no m'acostava a saludar al simpàtic del bar Asun. Segons la foto d'aquell dia els morrallers que acudirem foren el mateixos que avui: Joan, Tomás, Pedro, Jose i Vicent (el fotògraf), més David.

Fa dos anys (30/11/2013)

L'altra novetat ha estat que l'anada l'hem feta pel Marianet. Hem iniciat en serio la preparació de la ruta Cátara. Hem superat el port en prou comoditat.Vicent, que actua de mentalitzador, a mesura que anàvem pujant ens anava fent la comparativa del desnivell i acumulat del que en teoria deu de ser els perfils ha sortejar aquest estiu. La teràpia sembla que funciona. I per si de cas l'alimentació és important, en els esmorzar, últimament ens estem passant, sinó de felicitat, si de consum.

Com a mostra el menú d'avuí: Bocates, cacaus, olives, vi, llimonà, rebentat, coca de passes i figues i xupito. I el més bo, perra cap per a tots menys per a un, el que ha pagat. 

DE HUI A L'ANY QUE VE amic complidor d'anys.

Aquí tenim al simpàtic.
Li han pixelat la cara per amagar el sonriure 

Ens quedem en la simpatia de la dona Carmen

La conversa estrella ha girat envers de la declaració del IVA. Pedro ens ha fet una lliçó magistral del que hi ha que fer per tal de que et tornen l'IVA.  Es una operativa enrevesada que no ens ha quedat gaire clara; però que sembla ell ha descobert recentment i ho està aplicant al peu de la lletra. Ho deixem així. Com quan agarra un tema es repeteix, ja tenim IVA per a temps.

Hem tornat cap a casa, primer desfent el camí fins a Soneja i a partir d'aquí, Vicent seguint en la seva teràpia mentalitzadora, proposava tornar pel Marianet per mantenir els valors comparatius esmentats en l'anada: però l'altra alternativa era anar per Algar y fer una ruta circular y com anàvem bé de temps, fer més kilometratge. Finalment hem agarrat la segon. S'ha obert una altra cantirela, a Pedro li fa mal un ull de poll, i no és queixós ni res, a cada kilòmetre "ai, ai! Sembla que els mals de Pedro tenen que veure amb la vista. Aquest matí es queixava de l'ull del cul i ara de l'ull de poll. Entre ai i ai anàvem avançant, Vicent més que ningú, redona que venia, repàs que li pegava, i així una darrere d'una altra i en arribar a l'última es produeix una situació que haguera pogut ser de Jaimito. Millor que ho vegeu en la imatge que he pogut baixar de la DGT on en l'apartat Pegasus es pot comprovar si tenen enregistrada alguna infracció. Doncs això és el que té enregistrat:

Vicent fent el repàs a la redona i 
Pedro que entra per l'esquerra

Pedro, preparat que la multa serà grossa i la retirada de punts assegurada.

EIXIDA A ALMEDIJAR (30/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura.
Lloc de destí: Almedíjar.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás i des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Soneja-bufador d'Almedijar-Almedijar (esmorzar/bar Carmen Viñado)-bufador d'Almedijar-Azuébar-Marianet-Fondeguilla-La Vall.

Esmorzar: Com tots sabeu, internet s'ha convertit en un gran caixó d'informació i ja són poques les coses que se l'escapen. Abans de fer l'eixida he replegat informació sobre el bar que habitualment anem i he descobert que ara es diu Carmen Viñado, en substitució del nom d'Asun que es deia abans. Sembla que açò bé a conseqüència d'un canvi d'estratègia comercial i una clara adaptació al turisme rural que tan prolifera en aquest poble, majoritàriament senderistes, bikeros i gent del bon yantar. Per arrodonir la investigació amb una xicoteta entrevista amb Carmen, la regentadora del bar, hem sabut que el nom de Asun venia pel nom de la propietària i inauguradora del bar i que Carmen no és la propietària i el regenta en caràcter de lloguer. Aquell tracte agre de l'amo ha desaparegut i inclòs es fa el graciós, a més a més ha contractat cuineres i el servici va molt ràpid. El gasto seguint sent el mateix; però aquest ja ho era bo i al que hi ha que ressaltar el vi, collita pròpia del poble i amb tap de suro de denominació d'origen, Almedijar.

Foto feta per Toni

Ressenya: Amb prou de fresca que ha provocat que a més d'un se li hagin pegat els llençols, hem iniciat, passades les 8:15h., la ruta cap a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca del bloc, no s'anava des d'abril (com a crònica) si que sembla que alguns de la penya han estat dues vegades; però com jo no vaig anar i ja es sap, si Jose no ix, no hi ha crònica. Per tant, malgrat que alguns de la penya, per perera, han insinuat de canviar la ruta per tal de fugir del fred, no ha causat efecte i entre altres coses per respectar que algú com Quique o Toni, seguint la convocatòria del bloc, aparegueren i es trobàrem sols, cosa que així ha ocorregut en el cas de Toni, que quan estàvem esmorzant ha entrat per la porta del bar. Amb calma, el cap catxo i tractant d'assimilar el fred, hem anat avançant poc a poc i sense gaire entusiasme. Ens ha tret de la monotonia David, l'especialista en acurtar el camí i en arribar a la redona on s'agafa la carretera d'Algar ell ha plantejat que se'n va per la carretera principal i no vol passar per Algar que la distància a Almedijar era llarga i el temps se'ns havia tirat a sobre. I en el cabut que és, sabíem que faria el que havia dit, i hem pres la decisió de seguir al darrere i no crear polèmica; però és que la veritat tots volíem avançar. Evidentment, eren les 10:10h. quan hem arribat a Almedijar. Però abans hem de tornar a retreure més del mateix, com sabreu els que hi aneu per allí, abans d'arribar a Almedijar hi ha una pujadeta en dues tongades i que sempre ha convidat a fer les típiques escaramusses, i malgrat que ja Pedro havia dit per activa i per passiva que no anava a intentar-ho més, sigui l'aire de la serra, o el que és més normal, que sempre li pica el cul, la cosa és que en arribar a eix punt, Tomás s'ha posat davant i ha despertat el cuquet de Pedro i Jose, doncs també. Joan i David s'han quedat a la mira. El primer tram l'hem fet tots tres seguint la roda de Tomàs i portant el seu ritme; però en el segon tram, Tomás s'ha apartat i han quedat davant Jose i Pedro. Si, la història es torna a repetir i el que complint la seu paraula, deuria d'estar quiet, es posa a pujar el ritme, així que Jose ho te clar, tens ganes de lluita, doncs vols llenya, doncs pren llenya, s'ha posat davant i si pots seguir el ritme vine i sinó ja t'apanyaràs i aprèn una vegada més, cosa que així ha ocorregut. Després ha manifestat que si el cor, doncs més motius, estàs vellet i t'has de cuidar. Fins i tot li ha passat Tomás.
A la tornada, com sempre és típic en la penya i alhora de pagar, creem bulla i sent el sac de les trompades, Pedro. En aquest cas la broma ha vingut del seu cunyat Joan, que aprofitant eix moment de pagar, li ha agafat les ulleres de vista i se les ha posat a la butxaca. En la porta del bar em manifesta la seva intenció de dir-li més endavant de que li ham trucat del bar preguntant si algú s'havia deixar unes ulleres. Bé en eixes movem i anem fent camí. Per tant no s'ha adonat de les ulleres. Passant Azuébar m'ha arrimat a Joan preguntant-li que hi ha de la trucada i li dic que si vol inici jo la festa. Bé, fers-ho. Em acosto a l'altura de Pedro i Tomás que anaven xerrant i amb veu alta per a que em senti Pedro em dirigeix a Tomás preguntant-li si quan en el bar li ha caigut els pegats de les punxades no li havien caigut també unes ulleres. Es palpa i diu que ell les porta i Pedro de seguida salta, "a ver si soy yo". En el nerviosisme que el caracteritza es palpa la butxaca i al primer objecte que palpa és prou per a dir que ell també les té. La resta espectant al que feia i sabedors de que no les portava li hem tingut que fer pensar que el que hi havia tocat no eren les ulleres; sinó el mòbil. Efectivament, torna a palpar i descobreix que era el mòbil, segueix palpant i no hi havien més objectes. "Me cachis ja me las he dejado encima de la mesa, mira que lo sabía". Jose pren la paraula per aleshores abocar el de la trucada telefònica, dient que ha rebut una trucada del bar comunicant la troballa i que en cas de que fora d'algú de la nostra penya li trucarem per confirmar-ho. Així que Pedro, agafa el telèfon i truca, que són les teves ulleres i tu ets l'interessat, per tant gastat tu els diners. Li entren el dubtes, "que como te han llamado, que como saben tu telefono; pero si tu no has parado a hablar" Abusant de la seva inocència, he insistit que tinc els telefons perquè estava interessat en fer un esmorzar de senderistes i per tal d'estar en contacte ens els hem intercanviat. Bé, la resposta ha colat i seguix dient "que ya subirà el martes; pero que el no llama" Jo insisteix dient que ella espera la trucada de confirmació i jo he quedat amb ella que li trucaries; així que para i et doni el nombre. Ell parlar per telèfon, ni per fer-lo morir. Deixem la discussió i com teves són les ulleres, ja t'apanyaràs. En arribar a prop de La Vall, s'arrima Tomás i m'indica que parem en la redona que bé que Joan vol passar-me les ulleres i que com a partir d'aquest punt jo segueix en la seva companyia i la resta entra en el poble que faci jo en elles el que cregui i que acabi la història a la meva manera. La parada ha estranyat a Pedro i li ha servit per retraure que nosaltres teniem les seves ulleres i que li les donàrem. Paraules de dissuasió i distracció, moment que Joan m'ha passat les ulleres. Abans d'iniciar la marxa Pedro s'acosta a Joan i li palpa la butxaca i comprova que allí no hi eren i abans que vingui a palpar-me a mi reprèn la marxa i tots ens anem. Així que em quedo jo i ell sols i el meu cap comença a cavil·lar com faig l'entrega. Per esgotar la via encetada de la trucada li torni a insistir de que la del bar espera la seva trucada i li torni a fer la reflexió que li havia fet abans i que si tu no li truques, jo per educació li tindré que trucar i això no té eixirà debades, algun carajillo em deuras; perquè maleïda sigui la gràcia que un problema teu em tingui que costar diners a mi. Pensa el que pensa i reconeix que té que trucar, "Ahora me ducho y luego voy a tu casa a por el número; porque ahora me tengo que quitar los guantes" Vingui no el facis tan llarg, a la redona d'entrar al Poblet parem i et doni el nombre. Accepta, ho he aconseguit, definitivament se l'ha begut. Ens aturem i espero a que es llevi els guants i es tragui el telèfon i aleshores em posi la ma a la butxaca com si fos a treure'm el meu mòbil i li doni les ulleres. "Ves maricones como las tenias vosotros" De maricons res, tens que estar agraït de que les tinguem nosaltres; perquè te les havies deixat damunt de la taula i gràcies a que el teu cunyat les ha agafat ara les pots recuperar. Per tant no te n'aniràs de rosetes. Hem deus un carajillo. "Vale, tranquilo, el próximo dia te invito" Et pren la paraula, adéu.
Joan, ja saps, sinó llegeix aquesta crònica i vols aprofundir en la història i aprofitar-te d'un carajillo, quan el vegis dona-li canya.

Kilòmetres totals: 53km.

EIXIDA A ALMEDIJAR (21/04/2012)

Avuí ens hem encaminat fins a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca d'aquest blog no feiem des del 4 de juny de l'any passat i que ha estat possible per la determinació de la Penya de recuperar rutes de l'oblit. A més a més ha estat una volta més de rosca per a Tomàs i que novament ha sortejat amb èxit, jo diria que amb bona nota perquè inclos s'ha atrevit a trencar la ruta marcada en un principi, la de anar i tornar per Algar per tal d'evitar el Marianet; però el calentament de l'esmorzar i les provocacions ha determinat la profia de tornar pel Marianet i així ho hem fet.
L'esmorzar ha estat bé en quant a la part del pa, que amb una definició de Vicent desconeguda per la totalitat de la taula dient que estava "bufolenc", el qual ha fet que amb l'ajuda del all-i-oli hem pogut empassar-ho a falta de mescla. En la taula estavem en un principi Joan, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose i als carajillos em tingut la visita de Paco Falcó i Pagés que havien fet la ruta en la bici de muntanya i que la tornada l'hem feta junts fins que s'han desviat per la pista en passar Azuevar.
Anomenar alguna peculiaritat de la penya, que no sé si es propi de l'edat o què; pero són moltes les vegades que el grup va disgregat i anem a tandes, alguns individuals, altres per parelles, etc. Avuí ha ocorregut tant a l'anada com a la tornada, pareixem més que una penya, un tancament de bous, d'eixos de Pamplona, de que quan la manada arriva a la corva de l'Ajuntament es trenca i cada bou va al seu aire. No tinc clar encara quins fan de mansos i quins de bous, ho seguiré per tal de treure alguna conclusió. Si que puc dir que en el d'avui a l'entrada del carrero (Sant Josep) dos morlacos (Pedro i Jose) s'han adelantat a la manada i han iniciat una embestida; però pareix ser que algun rodador ha distret al primer (Pedro) i s'ha requedat, situació que ha permés el pas del segon (Jose) i entrar davant a la plaça. No es preocupeu, al final ens hem reunit tots en el corral.

EIXIDA A ALMEDIJAR (4/06/2011)

Aquest dissabte, després de moltes eixides, la Morralla s'ha reagrupat a l'hora d'eixida i en el punt de partida. Si senyor, hem acudit 6: Pedro, David, Joan, Jose, Quique i Joan Carles. Pareix ser que no ha agradat la comparació amb la guardia civil i hem acudit tots els diponibles. Potser també el lloc de destí ha influit, ja que a Almedijar faria al menys dos anys que no anàvem. Però el grup prompte ha tornat a les mateixes. Prompte, prompte, només eixir de La Vall, Quique i Joan Carles, els joves de la colla, han dit que ja ens veurem en la taula, anem a pegar la volta per Castellnovo. Vaja, ja ens ham marcat la ruta! i sense preguntar!; perquè la nostra idea també era fer ixa ruta; però clar per tal d'arribar al mateix temps, doncs val, a l'arribar a Soneja anirem pel bufador. A més a més Pedro ens ha vingut en la cantinela de que:
--No estoy para salir.
--Me duele el lumbago
--He ido a la mèdica i me he hecho unas placas. No debo de forzar.
Clar, coneixent-lo, havia que provocar-lo fent apretonets i com no, ja el tenies darrere. Aixi que ringo-rango anem fent camí i ja en el tram del bufador en creuem de cara amb Quique i Joan Carles que venien a l'encontre. Pedro i Jose s'adelanten un poc degut a la xarreta que portaven David i Joan i que Quique i Joan Carles en una mostra de sobrats es deixen anar un poc mes avall abans de pegar la volta. Arribem al cementeri on s'inicia l'última pujadeta abans del poble i toca probar els renyons de Pedro. Penseu que seguirà els consells de la metja, provem. Jose tensa la cadena i no podia fallar, ahí està al costat, primer tram passat, quedaba l'últim tram i més provocació a Pedro, arriba el nebot Joan Carles, li apreta i ni metges ni medicaments ni polles en vinagre, allà que va Pedro, acabant esprintant i tot; però el nebot el controlava bé com no podia ser d'altra manera i arriven emparellats; però el "cuento" havia quedat al descobert.

Parlem de l'esmorzar, fenomenal, tots hem quedat satisfets i el preu com el de València. OK.
La tornada, com no de Morralla, tres per un lloc i tres per un altre. Hem eixit del bar i per davant anavem Pedro, David i Jose, requedant-nos per veure si venien; però dels tres no s'ha sabut res. Si voleu fer-ho saber ja ho direu, fent el comentari en el blog. Entreu i publiqueu la tocata i fuga de Joan (el que pensàvem que conservava el seny de la Morralla), Quique i Joan Carles (que tenen la dispensa de rodadors); però tots tres han estat poc formals. Res, que no tenim remei.

Comentar que a Vicent ja l'han operat del genoll i que tot ha ant bé. Això és bona senyal; perque de seguir tot segon el previst, gaudirem molt prompte de la seva companya en la carretera. VICENT, ET DESITGEM UNA PROMPTA RECUPERACIO.

Eixida a Almedijar (21/02/09)

Aquest dissabte després de molt de temps hem recuperat una ruta clàsica, la d'Almedijar. Hem anat Pedro, David, Vicent, Tomás i Jose per Algar fins a Soneja per agarrar el bufador fins Almedijar. Allí ens esperaven part de la penya (Jose Luis, Ruben i Quique) que han vingut per Eslida, passant pel port. La tornada l'hem feta juns pel bufador fins a Soneja. Ací ens hem tornat a partir. Els primers han tornat pel Marianet i els altres que ho diguen fent algún comentari.

Almedijar

Mostra un mapa més gran