SOPAR D'ACOMIADAMENT DE L'ESTIU (28/08/2014)

PLATJA DE XILXES (Xalet de Joan)

Un estiu més, i en aquest ja són 6 anys, hem tornat ha trobar-nos La Penya La Morralla al voltant de la taula en un sopar que s'ha convertit en una tradició i en una fita imprescindible en el ja llarg recorregut de l'existència de la nostra Penya. Joan, com sempre, treu la seva vesant culinària i amb un exquisit sentit del que és el més apropiat. ens sorprèn una vegada més en un sopar diferent que en molta cura ha preparat amb l'ajut important del seu fill Joan Carles i l'incombustible Pedro que mai se sap realment que és el que fa però que la seva presencia carregada de nerviosisme no deixa mai de passar desapercebuda i al temps imprescindible. 

A la convocatòria hem acudit a més dels amfitrions Joan, Joan Carles i Pedro; David, Vicent; Tomás, Jose, Quique, Julio, Tony, Rubén i David.

Només arribar, la primera imatge en la que et trobes, és en una taula plena de menjar. El menjar perfectament distribuit, mantenint una harmonia pròpia dels millors banquets, tot tractat en molta cura. Hem pogut gaudir d'un bon sortit d'ibèrics on destacava la cecina i unes botifarretes seques. Formatge. Dues safates de coques de ceba i tomata. Uns plats d'esgarrat. Uns altres de creïlles fregides. Dues safates de mandonguilles d'abaetjo. I com a plat estellar, unes bronxetes que Joan Carles se les ha suat per tenir-les a punt i calentetes. Per donar-li l'últim toc, unes olives i all-i-oli.

I com no, la beguda, d'entrada unes cerveses fresques per a passar ràpidament al vi. Ja se sap, des de que està Tony, La Penya s'ha especialitzada molt en caldos. I una darrere l'altra han anat apareixent ampolles de totes les denominacions, bodegues, raïms, collites, de l'any, criança, reserva, graus... 
L'obridor oficial era Tony, que amb la seva mestria, seguia meticulosament el procés de destapar cada una de les ampolles. Cada botella que s'obria venia seguida dels més diversos comentaris sobre la qualitat del vi, que si tenia o no cos, el nivell de sucre o fruita, el seu sabor a madera, si és de tal o qual raïm, fins i tot la classe d'avui ha arribat a conèixer, que un vi està dolent en olorar-ho i en descobrir que si té olor a floridura és com a conseqüència d'un fong o una bacteria que s'ha dipositat en el suro i perjudica el vi. I això és el que tenia una de les ampolles. Però igual ha caigut. Sinó he comptat mal ens haurem fet unes 7 ampolles de vi i una de cava.
La tertúlia s'ha dividida en tres grups, els que gaudien parlant de les propietats dels vins, els que amb una orella seguien el que deien els etnòlegs, al temps que portaven les seves pròpies converses i un tercer que passaven dels vins i tenien com tema principal, la bicicleta i les grans fites aconseguides en les eixides de cada dia.
En això que han arribat les dones de la casa, Maruja i Conso, situació que hem aprofitat per demanar-li a Conso que ens faci la foto del grup. Aquest és el resultat.

Prop de la 1h. hem alçat el vol. Una més i fins l'any que ve.

SOPAR FI DE L'ESTIU (29/08/2013)

Si no recordi mal, en aquest any ja són cinc els que venim celebrant aquest sopar de final de l'estiu i que a la fi s'està convertint en l'acte més seriós de la Penya La Morralla pel fet de què reuneix a la totalitat de la Penya. Els que no venen sempre justifiquen la seva absència per tenir un compromís o estar de viatge.Enguany hem estat totes les persones vinculades menys Javi i Antonio que estan de viatge i Paco Falcó que a última hora ha excusat la seva presència per coincidir l'hora del sopar amb el partit de tenis entre Ferrer i Bautista i per si no ho sabeu, Paco té una relació directa amb el tenista Bautista.Bé, pel que fa al sopar, es repeteix una vegada més l'exquisita preparació que Joan ens reserva cada any, de tots és conegut el seu sibaritisme i no descuida detall per a què tots gaudim d'un bon sopar. A l'arribada ja teníem la taula preparada amb els entrants de formatge, pernil, xoriços i botifarres seques, dues bones amanides de tomata i cogombres fresc del dia, olives i cogombres en vinagre. Hem esperat l'arribada de tots en unes cerveses. Després de fer bon compte dels entrats i ben regats en vi de Ramon Bilbao, hem passat amb el cos del sopar. Joan ens tenia preparat un guisat de llonganisses i costella amb una salsa de xampinyons. En el vi hem continuat amb una altra botella de Ramon Bilbao i les que ha portat Toni. També corria un vi blanc que no sé qui l'ha portat. Com sempre, Pedro aportà el seu servilisme i una safata de patates braves, a més de què Julio ha portat unes arengades, Toni una ampolla de vi i José Luis una coca salada i una altra dolça de pinya.

La taula està preparada

Pedro ultimant el guisat de llonganisses i costella

Tots al voltant de la taula

La tertúlia va estar monopolitzada per Pedro i Joan que van encetar un discurs caducat, la Fabrica Segarra i la vida laboral de Pedro. Tots la coneixíem i tots escoltàvem, fins que Toni va pegar una punyada en la taula i va dir que fins ací havíem arribat. La conversa va girar ara sobre la afició de la pintura de Pedro i el negoci que li oferia Toni de vendre els quadres als turistes que van en la ruta dels vins per Requena-Utiel. Van treure un quadre que tenia Joan d'ell i va ser la llança per entablir una nova discusió. Com vejeu, els protagonistes seguien sent els mateixos. En eixos negocis estevam quan es toca l'altre vessant de Pedro, la venda de bicicletes. No sé si era casualitat o no; però allí mateix estava una bici d'ell que la venia. Mireu la foto i si us interessa la ven barateta.

Bicicleta BH de dona. Tota una relíquia. Per 80€

Passada la mitjanit i veient que estàvem molestant els veïns, alçarem el vol i quedant pel dijous vinent, 5 de setembre, a sopar en casa Jose a les 21 h. Aquest sopar estava pendent de l'any passat. Es va intentar fer al més de Juny; però estava al Camí de Sant Jaume, i ara és ja definitiu.PACO, JAVI I ANTONIO, que no estàveu al sopar, quedeu convidats i esperem que vingueu i així poder fer ple.

SOPAR DE XILXES (30/08/2012)

El dijous 30  i seguint la tradició dels últims anys, establerta per Joan, hem celebrat el sopar d'acomiadament de les vacances en la caseta de Joan en la platja de Xilxes. Com ha vingut sent en els altres anys, a conter de Joan en l'aspecte culinari i el servilisme de Pedro com a responsable de la infraestructura i atenció als comensals.

Els que allí vam poder acudir fórem: Joan, Pedro, Tomás, Jose, David, Paco, Julio, Toni, Quique, Joan Carles, Jose Carlos, Rubén i David.

Tots vàrem gaudir d'un excel·lent sopar cuinat per Joan en quant al plat fort, un guisat de peix, on predominaven les clòtxines, amb creïlles i en un sentit picant, prèviament uns entrants de formatge i pernil, unes bones amanides de tomata i uns plats de pebrera. Tot regat amb cerveses, vi de tots els colors i classes i dolç per acompanyar els cafès i licors.

Una bona sobretaula on  la conversació es va monopolitzar en Toni contant-nos les peculiaritats de com aconseguir el títol de sumiller i sobre la una vam alçar taula i fins l'any que ve en Xilxes; perquè aprofite la situació per a comunicar-vos que la propera serà a La Vall i no molt tard, si és possible en el mes de setembre, per tal de celebrar la meva jubilació.

SOPAR CLOENDA DE L'ESTIU (Xilxes_24_08_2011)

El que ara fa tres anys es va encetar com un sopar de cara a finals de l'estiu en el xalet de Joan en Xilxes, es manté i aquesta nit ja és la tercera vegada. A la cita hem acudit: Joan, Pedro, Jose Luís, Rubén, Joan Carles, David, Vicent, Paco, Jose, Quique, Julio i Toni. S'havien excusat Tomás i David.
De sopar hem menjat un empedrao que ha cuinat Joan i que estava bonissim i això que diu que és el segon que fa. Doncs adjudicat, quan la penya vulga un empedrao està garantitzat, entre Joan i David, que als inicis ja ens va fer un, podem anar alternant.
El pinxe ha estat Pedro que com no vol soltar la perra, es volcà en ajudar a Joan en tot i la veritat és que com a relacions públiques ho fa molt bé, sempre atent i ens ha servit tot el que feia falta.
Tots hem repetit i per tal de que caiga bé l'hem regat amb bon vi, tant de blanc com de negre. Per a finalitzar el menú una bona llesca de meló, un tros de tarta al wisky i cafè.
La tertulia s'ha basat en la música, i ahí Toni, el polifacètic, ens ha donat una lliçó magistral de guitarra, en l'especialitat de l'elèctica i Pedro que volia rebatre i amb eixa dialèctica es va acabar buscant una guitarra per a que facin la demostració i que va portar Pedro.
Allà cap a les 12h, hem alcat taula i hem donat per tancada la vetllada ham el calendari de les dues eixides que quedens fins a finals de mes. El dissabte a Petrés i el dimarts a Eslida.
BONA ENTRADA AL TREBALL ELS QUE ENCARA ESTAN EN ACTIU I ELS QUE NO, QUE GAUDEIXEN DE LA SETMANA DELS DOS DIES, SI, EIXA QUE NO MES TÉ DISSABTE I DIUMENGE.