SOPAR D'ACOMIADAMENT DE L'ESTIU (28/08/2014)

PLATJA DE XILXES (Xalet de Joan)

Un estiu més, i en aquest ja són 6 anys, hem tornat ha trobar-nos La Penya La Morralla al voltant de la taula en un sopar que s'ha convertit en una tradició i en una fita imprescindible en el ja llarg recorregut de l'existència de la nostra Penya. Joan, com sempre, treu la seva vesant culinària i amb un exquisit sentit del que és el més apropiat. ens sorprèn una vegada més en un sopar diferent que en molta cura ha preparat amb l'ajut important del seu fill Joan Carles i l'incombustible Pedro que mai se sap realment que és el que fa però que la seva presencia carregada de nerviosisme no deixa mai de passar desapercebuda i al temps imprescindible. 

A la convocatòria hem acudit a més dels amfitrions Joan, Joan Carles i Pedro; David, Vicent; Tomás, Jose, Quique, Julio, Tony, Rubén i David.

Només arribar, la primera imatge en la que et trobes, és en una taula plena de menjar. El menjar perfectament distribuit, mantenint una harmonia pròpia dels millors banquets, tot tractat en molta cura. Hem pogut gaudir d'un bon sortit d'ibèrics on destacava la cecina i unes botifarretes seques. Formatge. Dues safates de coques de ceba i tomata. Uns plats d'esgarrat. Uns altres de creïlles fregides. Dues safates de mandonguilles d'abaetjo. I com a plat estellar, unes bronxetes que Joan Carles se les ha suat per tenir-les a punt i calentetes. Per donar-li l'últim toc, unes olives i all-i-oli.

I com no, la beguda, d'entrada unes cerveses fresques per a passar ràpidament al vi. Ja se sap, des de que està Tony, La Penya s'ha especialitzada molt en caldos. I una darrere l'altra han anat apareixent ampolles de totes les denominacions, bodegues, raïms, collites, de l'any, criança, reserva, graus... 
L'obridor oficial era Tony, que amb la seva mestria, seguia meticulosament el procés de destapar cada una de les ampolles. Cada botella que s'obria venia seguida dels més diversos comentaris sobre la qualitat del vi, que si tenia o no cos, el nivell de sucre o fruita, el seu sabor a madera, si és de tal o qual raïm, fins i tot la classe d'avui ha arribat a conèixer, que un vi està dolent en olorar-ho i en descobrir que si té olor a floridura és com a conseqüència d'un fong o una bacteria que s'ha dipositat en el suro i perjudica el vi. I això és el que tenia una de les ampolles. Però igual ha caigut. Sinó he comptat mal ens haurem fet unes 7 ampolles de vi i una de cava.
La tertúlia s'ha dividida en tres grups, els que gaudien parlant de les propietats dels vins, els que amb una orella seguien el que deien els etnòlegs, al temps que portaven les seves pròpies converses i un tercer que passaven dels vins i tenien com tema principal, la bicicleta i les grans fites aconseguides en les eixides de cada dia.
En això que han arribat les dones de la casa, Maruja i Conso, situació que hem aprofitat per demanar-li a Conso que ens faci la foto del grup. Aquest és el resultat.

Prop de la 1h. hem alçat el vol. Una més i fins l'any que ve.