EIXIDA A TORRECHIVA (13/08/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: Cadascú segons li ha convingut
Llocs d'eixida: Montán/Moncofa/Xilxes/Faura
Lloc de destí: Torrechiva/Fanzara.
Equip: Des de Montán: Jose. Des de Moncofa: Vicent. Des de Xilxes: Pedro, Joan, Quique i Sergi. Des de Faura: Tony. 

Ruta 1: (Jose): Montán/ Montanejos/ Arañuel/Cirat/TorrechivaToga/ Espadilla/ Toga/ Torrechiva (esmorzar)/Cirat/Arañuel/Montanejos/Montan. (60 km.)

Ruta 2 (Pedro, Vicent): Xilxes/Moncofa-Betxí (cotxedevicent)/ Onda/ Espadilla /Toga/ Torrechiva (esmorzar)/Toga/Espadilla/Onda/Betxí (cotxe)/Moncofa/Xilxes.


Ruta 3 (Quique, Sergi i Toni): Xilxes-Faura (Reagrupament El Simba)/Mncofa/Nules/La Vilavella/Betxí/Onda/Espadilla/Toga/Torrechiva (esmorzar)/ Toga/Espadilla/Onda/Betxí/ La Vila Vella/Nules/Moncoda/Xilxes-Faura
Ruta 4 (Joan i Joan Carles): Sols han arribat fins Fanzara, donat que com que Joan té guardia ha eixit més tard i els ha estat impossible arribar al lloc a hora. Se suposa que a la tornada de Torrechiva s'hauran incorporat al grup.

Ressenya Ruta 1 (Jose): Amb molta il·lusió he sortit de Montán en busca dels morrallers que han acceptat apropar-se al meu entorn de vacances i ser coparticipants de la recuperació d'un encontres que ja es feien abans. Si la setmana passada es va accedir a la comarca del Palància, aquesta vegada ho hem fet a la comarca de l'Alt Millars. El que no ha perdonat en aquests més de 10 anys és l'edat, a més de, que la penya La Morralla, des de que s'ha valencianitzat tant, i sols fa trajectes plans, es ressent alhora de circular per perfils com aquests. Però l'esperit de sacrifici, l'ús de mitjans de recolzament (cotxe) i la meravella del paisatge (fins i tot hem vist dues parelles d'aus rapinyaires que no hem saber definir entre si eren voltors o àguiles), mereix la pena. Tots semblen estar molt satisfets de recuperar aquestes rutes. 
Com l'anada, era majoritàriament de baixada, a les 9h ja estava en Torrechiva, el poble encara que anunciava festes es veia prou mort, el bar de vora carretera, que en alguna altra ocasió havíem esmorzat, estava tancat, aixi que decideix parar i assegurar-me que en aquest poble ens donarien d'esmorzar, bona decisió, perquè després de preguntar a un vei, el seu semblant d'estranyesa i dubte no pintava bé la que bars hi havien tres però servir bocates no era el costum. A la fi pensa que que si en algun lloc podien fer-ne és en la piscina; però arrima't i assegura't. Localitze la piscina i pregunte. La primera resposta és desoladora. "No tenemos pan". Insisteix. "No teneis pan ahora pero lo podeis tener mas tarde". "Para cuando". "A las 10h." "Para entonces si." " Entonces podemos venir seguro." "Si, Cuantos sereis." "Sobre seis o ocho." Be estem salvat. Continue cami en busca de trobar als que pujen. Ho faig en passar Espadilla. Venien Pedro i Vicent. Salutacions, mitja volta i tots tres anem cap a Torrechiva. Ens comenten que havien anat en cotxe fins a Betxí seguint el meu consell. Bona decisió, estem en edat de gaudir no de patir i com deia Vicent: Podem fer-ho des de l'inici. Si. Convé que ho fem. No. 
Arribem al bar de la piscina i amb una amabilitat i disponibilitat immillorable ens atenen i ens preparen la taula, mentre truquem a Quique per orientar-los cap al bar i descobrim que encara els quedaven 10km.  Fem el mateix en Joan i ens diu que va en el seu fillJoan Carles, que estan pujant El Salvador i que es quedaran a esmorzar en Fanzara i que no els esperem. I que esperaria la tornada per baixar junts. Poc més de les 10h, apareixen Quique, Sergi i Tony. La taula està preparada amb la sorpresa de que a més dels cacaus i olives ens trau dues amanides de tomata, cogombre i ceba. Ja ens mirem i tots pensem el mateix, açò és Paquita 2. Demanem els bocates, tots elegim el del ciclista per no afagar sorpreses. Aprofitem per confirmar l'eixida a Montán. Seguint la suggerència de Javi, que si fora dimarts també s'apuntaria, no ha hagut cap problema i definitivament ens vegem en Montán el dimarts 19.
En servir-nos els rebentat l'hem acompanyat en unes galetes made in Sara i que he baixat.
Bé. anem a pagar i ens dirigim a la barra Pedro i Jo. La dona es posa en la màquina enregistradora i comença a sumar. Li faig el comentari de si no tenien per costum fer un compte únic i especial per ciclistes. "Hombre si vinieran a menudo si se podria hacer algo" Enseguida Pedro diu: "Si usted se porta bien venimos todas las semanas" La cosa és que ens demana 5€. Ens mirem. A Pedro només li faltava botar. "Nada señora nos volverá a ver" Quan ho diem a la resta tots es sorprenen. Menú de Paquita i dos € menys. No ho creiem. Hem quedat en tornar a l'altre dimecres posterior al de Montán. Ja ho sabeu.
Amb alegria m'acomiade del grup i a fer la tornada com la setmana passada, tot cara amunt. Xino xano he arribat sense gaire problemes a Montán. Previament i al pas per Montanejos he parat al Balneari per informar-me d'una convocatòria gratuita per a jubilats de la comarca i que pernocta i menja en sa casa. M'ho han confirmat, m'han donat la so licitud i en omplir-la tindré 10 dies gratuïts gaudint dels serveis del balneari. Ja vos contaré.