EL DISSABTE ON ANEM!
A L'ORONET
OSTRA L'ORONET!
APRETEM LES DENTS
HEM ANAT I HEM TORNAT
SI, ENS HEM CANSAT
PERO AL "TRAN TRAN"
DALT HEM ARRIBAT
EL CHAPARRAL ESPERANT
I UN BOCATA GRAN
A TOTS ENS HA ANIMAT
PER ACABAR, UN REBENTAT
PEDRO, VICENT, TOMÁS
JOSE, QUIQUE I JOAN
SÓN ELS QUE ESTAN
JULIO I ANTONIO
S'HAN ACOBARDAT
I JAVI CAMINANT
Pot semblar hortera, i de segur ho és; però en l'esperit de no repetir-se correm aquests riscs. Per tant deixem-nos de preàmbuls i anem directe al centre de l'eixida, la pujada a l'Oronet i el gran esmorzar del Bar El Chaparral.
Pujada a l'Oonet
Possiblement, el port més transitat pels cicloturistes valencians.
Iniciem l'ascensió als 3 km. de deixar la rotonda d'accés a l'A-23, just al pas per un pontet sobre un barranc i on comença la urbanització El Tochar. Tenim un primer km. suau per escalfar cames i a partir de la cruïlla que ens porta al parc d'oci del Pla ens trobem la zona més dura, amb 3 km. per sobre del 6,5% i alguna rampa al 9%. Concretament el pas per la vaqueria i l'arribada al xicotet monument homenatge a un ciclista mort.
 |
| Vaqueria |
 |
| Memòria ciclista mort |
Arribats al 4t km. ens trobem amb un descanset i una zona molt suau, per acabar de coronar amb l'últim km. proper al 5%.
 |
| El cim |
Per últim culminem els 2 km d'accés al bar El Chaparral en la zona del Barbí.
La novetat són les senyalitzacions col·locades al llarg de la pujada que van informant sobre la distància que hi ha fins a la coronació de la cima, el pendent mitjà que hi ha fins al quilòmetre següent i els quilòmetres que disten del final del port.
En resum, un port molt adient per a qualsevol cicloturista que no es vulgui picar molt i amb unes boniques vistes sobre la vall del Palància i la zona del Garbí.
 |
| Perfil de l'Oronet |
Bar el Chaparral
Al cor del parc Natural de la Serra Calderona, des de les majestuoses vistes que ens ofereix a 590m d'altura, trobem El Chaparral, restaurant on a més de servir un bon esmorzar, es respira muntanya i natura pels quatre costats. És la compensació ideal a l'esforç d'arribar fins aquí.
El dia gris i la humitat regnant ens aboca a entrar dins, la terrassa per a l'estiu. En entrar una ventada calenta ens anuncia que la calefacció està en marxa, bon remei pels clients de cotxe; però no tant pels que venim suats. Ens desprenem de roba i a gaudir de l'esmorzar. L'oferta ve carregada de colesterol; però una vegada, és una vegada. Tots ens decantem per la carn feta a la brasa. Però collons! quan arriben, quines castanyes d'entrepans! i tots a vesar de mescla. Perquè explicar més, mireu la foto.
 |
| Entrepà de "patatas a lo pobre" amb ou i embotit |
 |
| Javi al naixement del riu Pitarque |
En una escala de l'1 al 10 tots hem puntuat 10. El rebentat de bon beure; però l'han servit una mica gelat. I del preu no cal parlar, 6 €. Fenomenal.
I per arrodonir-ho tot i aconseguir la perfecció, el senyor Tomás s'ha trobat esplèndid. Que més podem demanar. Tot sembla que va ben encaminat per afrontar la ruta Càtara. Fins la pròxima que tots hem coincidit no deu d'espaiar-se gaire i encara que hi ha que sortejar l'Oronet, val la pena.
Descens tremolant, degut al contrast entre l'ambient calorós del bar i la fresca de l'exterior; però esmorteint la velocitat amb la maneta del fre anàvem suavitzant el tall de l'aire. Ja una vegada baix la cosa s'ha temperat i el recorregut ha estat més plaent.
Hem arribat a la Vall amb 65 km a les cames, no molt menys que quan anem per la costa; però amb una preparació més completa. La satisfacció de tots ha estat el tema de conversa en arribar al banquet.
 |
| Joan ens té captivats |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada