EIXIDA A L'ESTANY D'ALMENARA (15/12/2015)

La puput cantava en Xilxes, el gallet en Almenara,
en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba

On anem avui? Era la pregunta que ens feiem a mesura que anàvem arribant al banquet. Pedro més impacient ja havia deixat caure la pregunta al wassap al que Jose li va contestar que el lloc estava en la nevera. Doncs aquest matí semblava que continuava congelat. Tots esperem l'arribada de Joan, ell és el guia i com de costum arriba l'últim, haurem d'esperar. En açò que arriba i tots com a llops en llancem a preguntar. No li escau bé la nostra reacció perquè es mosqueja i amb l'expressió "- Ara no us ho dic, es guarda el lloc per a dintre. Del dissabte sabíem que ens hauriem de combinar amb l'altre grup, el de Pedreguer; però pensàvem que estaria concretat abans. Sols sabem que ens veurem tots alhora d'esmorzar. Ells seguiran una ruta i nosaltres una altra; però sols Joan ho sap. Ell mana.

Tots amb les orelles catxes ens enfilem darrere i a l'aventura.
Ara trenquem per la Llacuna, bé sembla que anirem cap a la costa, continuem cap a Almenara, doncs estem en la ruta litoral, no pareix que siga les Valls, encara que passem per les rodalies. Seguim direcció Sagunt, ja, baixarem pel camí del riu a Canet i d'allí ens portarà a les Cases de Queralt. Una mica tard per arribar a les 10. Arribem a la redona de la Opel de Sagunt i Joan dona l'ordre de tornar cap a les Valls que és tard i hem d'acurtar, Bé ha llegit el pensament. Eixim a la carretera de Canet, agafem la redona del Mardà i direcció a la mar. Continuem vora costa i prop de les Cases de Queralt mire el rellotge, les 9:45 h. bona hora, arribarem prompte. Entrada de les Cases de Queralt, Vicent passa de llarg, Joan es riu, jo exclame -- sembla que Vicent si sap on anem. Pedro que es cabreja

-- A mi o me decis donde vamos o no salgo.

Tomás, com sempre, calla i no diu res; però el semblant ho diu tot, estava convençut que aquí ens pararíem. Avivem la marxa, ara si que estem perduts, ningú sospitem del destí, el monpiedra està tancat, tornar a Xilxes?, tal vegada l'Alpino d'Almenara i entre comentaris en veu alta anàvem fent camí. Platja d'Almenara, veu de Joan.

-- A l'esquerra. 

--No diu Vicent, aquest no és, aquest és una propietat particular, està més avant. 

Joan, que de cabut té prou, cap a dins, els borreguets darrere, tots menys Vicent. 

Si, sembla ser una propietat particular. Girem el cul i a seguir el de Vicent que sembla ser el bo. 

-- Aquest camí és el de l'Estany d'Almenara! - exclamem.

Ja, per fi, es clar, el berenador de l'Estany. Bon esmorzar ens espera, embotit a la brasa és el plat únic, Bé la incertesa a la fi tindrà un final positiu.

Pel mig de l'Estany i saludant a un pescador arribem al bar. 

Passeig zona frondosa

Zona humida

Som els primers, no estan els altres. Ens instal·lem i anem demanant per avançar. Al quart arriba l'altre grup. Al total ens reunim 9: Pedro, Tomás, Vicent Cabos, Jose, Joan, Pepe Buils, Xavier Pagés, i els germans Pedreguer (Vicent i Xavi).

Mentre bé l'esmorzar, Pepe Buils ens obsequia amb unes faves. És bo tenir un agricultor prop i en el cas de Pepe sempre va en la motxilla plena d'alguna hortalissa. D'allò que és el temps mai ens falta.

Arriben els esmorzars. Bon plat d'embotit (llonganissa, xoriç, botifarra, panxeta i pinxo) acompanyat de l'all-i-oli i els pertinents cacaus olives i la beguda. El rebentat en got de fang i de extra un xupito de brosses o orujo blanc. 

Bona taula

Aprofitem la trobada per marcar les cites comuns ha realitzar. La més propera, el dimarts que ve, dia 22. Un dia per València II part. Ja al més que ve farem la clàssica de l'Albufera. I entre mitges i sense anar més lluny, també la propera setmana, el dia 23, hem de concretar amb Xavi Mir, la marxa senderista a Castro-La Nevera. Açò es materialitzarà el dissabte en Gilet. A l'igual que l'esmorzar de fi d'any de la Penya. Com vegeu un final de més prou dens.

Paguem els 7,50€ i pels camins de tarongers de La Llosa, Xilxes i la Vall ens tornem a casa no sense gaudir d'una situació pintoresca propiciada per Pedro que avançant-se a l'eixida de València de la setmana que ve ens ha volgut fer una demostració pirotècnica llançant-nos un parell de masclets. Per fer us de tal efecte faller ha fet us de la roda posterior de la seva bici, si, eixa que tan orgullós vol estar d'haver-li posat rodes més estretes i que de segur ara està més que penedit. 

La cosa ha estat de la següent manera. Jo que vaig darrere d'ell de sobte observe que en la roda de darrere se li aprecia un pegot negre lateral. Li faig l'observació; però ells estava entusiasmat en una conversa en Vicent Pedreguer. Jo li cride dient-li que la roda li explotarà. Acabat de dir-ho i boom!, la roda que rebenta. L'arreglem no sense rebre Pedro mil comentaris. Tots coincidim que les càmeres són massa grans per a eixes cobertes.

Així ha quedat la càmera de la bici de Pedro

Reprenem la marxa i als pocs metres més avant boom!, segon masclet. Ja anàvem a bacs. No l'arreglem, l'entrada del pobles està prop i el Poblet davant. Seguim a peu. L'acompanyem Vicent i Jose. Els tres del Poblet i sense fer gens de nosa i amb la bici del manillar recorrem el trajecte fins a casa. La resta, pel camí València, als seus pessebres i de segur foten-se de la situació viscuda .