EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (2/12/2015)

A CORRE-CUITA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Algar del Palància (Bar El Casino)

Bici: BTT

Equip: Jose, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Escales, Camí Soneja-Carretera Azuevar/Soneja-Soneja-Via Verda-Algar del Palància (esmorzar bar el Casino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 50 km. 

Crònica: Un wasap del dimarts a última hora ens anunciava que seriem dos menys en l'eixida d'avui. Segons el text, Tomás per problemes de salut i Vicent fent funcions de manites. Joan i Jose, entre dues clarors, estàvem al banquet, no així Pedro que es resistia a guaitar al carrer. Quan ha arribat s'ha estranyat de l'absència de Tomás i Vicent, es clar que no ha mirat el wasap. Ens ha faltat poc per llençar-li la primera bola. Com tardaves s'han anat davant i que van fent camí i ja els agarrarem.

Aquesta bola la degut interpretar Joan com que havia que anar a la caça fictícia dels dos escapats, ja que des del km.0 ha posat el 20 km/h. i en fila i recordant el refrany que diu: "Caminant se'n va el fred".

Joan animava a Pedro dient-li que era una prova a les rodes fines que s'ha muntat a la bici. Jo no deia res; però anava ja en el brofegó. --És que Joan està muy preparado --rumiava Pedro. Clar, i si a més a més, tenim que agafar als de davant!; però sembla que la teva tardança ens constarà cara. Entrem en el camí de servei i la cosa que segueix igual.

-- Tranquil Pedro, que en la redona primera que ve, Vicent estarà pegant voltes esperant-nos. O igual no, ja saps que a Tomás no li agraden les redones.

-- Pero no se ven. Como puede ser. Va, estos no han salido y me estais engañando.

-- Tu saps allò que diu. "Si vols veure el teu ase caminar, parat a pixar".

-- I tu avui, has pixat, cagat i recreat.

Joan que agarra uns metres i jo que dic, fins ací arribe. Pedro m'ho agraeix. Mantenint una distancia d'uns metres arribem a la redona d'Escales.

Camí d'Escales

-- Aquí tampoco están. ¿Que no han salido!. Esto me pasa por no mirar el wasap y vosotros, maricones, me teneis en ascuas.

Jo encete un altre argument. 

-- Es que va també Paco Falcó i s'han avançat perquè Panera ens està preparant uns carajillos en la caseta. 

-- ¡Si!. 

-- Veus, tindràs fins hi tot magdalenes.

Joan, aliè a la nostra conversa fent camí i intentant que no ens encantàrem. Però nosaltres dos ja havíem recuperat. Ell porta en el cap per on vol anar i sinó sobre la marxa va improvisant. I així sembla ser pensa el que pensa doncs en arribar al camí que trenca a l'esquerra per a passar per la finca gran, gira sense dir ni xufa.

-- Avisa capullo. A posar ràpid els pinyons alts que tots dos sabem que de sobte la cosa s'empina. Recorrem tota la finca fins el final per baixar cap al magatzem i pel camí de dalt seguir en direcció a la caseta de Los Pinos.

Això pensava jo, quan agarrem un camí de l'esquerra que és tot empinat i que de seguida reconeix com diferent al de la caseta.

Ací Pedro, definitivament es convenç de l'engany i amb l'expressió --"Iros a tomar pol culo" ens concentrem en el desnivell.

--Quin matí ens ha preparat Joan --pensava jo. Això si, de moment tot per asfaltat respectant les rodes de Pedro com de tant en tant li recordava.

--Què, Pedro, quines rodes que t'has comprat!

Enllacem en un altre camí asfaltat que al moment reconeix d'haver-ho passat en una altra ocasió quan anàvem a la presa. El barranc que travessem ho ratifica.

Creuant el barranc

-- Sabeu on esteu. --pregunta Joan.

-- Si ahi davant a l'esquerra agarrem el camí. --li conteste

-- Quina hora és.

-- Les 9 i cinc.

Passa de llarg el camí.

-- Que no anem per ahí?

-- No, eixa va per la presa i nosaltres avui no passem.

-- Pedro açò ho coneixes?

-- Si aquí vinimos y Tomás tambien i en la subida que viene ahi delante yo le iba aconsejando.

Be, per a mi serà tot una sorpresa; però conforme sent parlar hauré d'estar preparat. 

I si, de seguida el camí s'empina.

Cap amunt

En arribar d'alt, a la dreta es veu Azuevar. 

-- Però, que per on anem Joan?

-- Per Soneja.

-- Què! A bona hora arribarem!

-- Aquest és el camí que ix a la carretera d'Azuevar a Soneja. El que vos vaig dir que agarrareu, la vegada que estàvem esmorzant en Azuevar, per tornar a la Vall i no pujar el Marianet.

-- Joselito, esto tu no te lo esperabas. Este cuñado mio nos va a joder bien hoy.

Doncs en davant. Menys mal que anàvem cara avall; però la cruïlla no arribava. A la fi es veu la senyal de cediu el pas. Va ser un encert no haver-li fet cas en aquella ocasió. Menuda llonganissa ens esperava per arribar a la Vall.

Eixim a la carretera de Soneja

Bé, açò ja el coneixem. Com un tir cap al pont del Palància de l'entrada de Soneja, fem la pujada del poble i ens ve al cap que podríem entrar per la via verda. Bona solució, millor que anar per la carretera.

Com feia 15 dies que havíem passat anem en busca de l'entrada pel pont de la via del tren. A peu ho vam fer bé; però en bici està molt complicat. Arriba un moment que hi ha que fer peu a terra.

Camí per accedir a la via verda

Comencem la via verda

Ara ja tot és més fàcil. Passant 10 minuts de les 10h deixàvem la via verda i entràvem en la plaça d'Algar en busca del Bar el Casino.

Deixem la via verda i entrem a la carretera d'Algar

No vegem el cotxe de Tomás. Per wasap havia apuntat la possibilitat d'acompanyar-nos en la taula. Dins tampoc està. L'hora que és i la seva puntualitat en fa pensar que no vindrà.

--Pedro, demana dos esmorzars que sinó, no arriba per a tancar el cup dels 10 esmorzars i tindre un gratis, que avui hem toca a mi.

-- Tindrà que ser tres --respon Joan, qui és el portador de l'acumulat.

-- Vaja, tindré que esperar a l'altre viatge.

El bar està pràcticament buit, dos obrers i ara nosaltres. 

Una tauleta xicoteta és suficient. A Pedro que li entra la vena nostàlgica. 

-- Jo necesito gente para almorzar. Asi, los tres solos, como que no tengo hambre.

--Però tu vas a mirar el wasap i saber perquè no han vingut la resta? Nosaltres ja hem quedat bé; però tu estàs quedant com un despreocupat.

 Consulta el wasap, el tanca i no diu res.
--Ja està be així. Tant de amic de l'anima i no vas a preguntar-li com està?
-- No, para que, ja estarà bien. Luego si acaso.
-- Mira Pedro, més companyia. Acaben d'entrar les dos funcionaries de l'Ajuntament.
Passem full. Demanem els bocatres i tots tres coincidim, truita de carxofa amb formatge. Són de bona mida. En la beguda hem segut mesurats, una ampolla de vi i prou.
La conversa ha girat de gastronomia ressaltant les propietats del pernil, tot arrel de que Pedro ha tret a col·lació l'oferta de Eroski, que encara li ronda pel cap des del cap de setmana passat. Com no, paral·lelament, escollint els millors vins i el afamat formatge de Zorita, que en gran quantitat ha comprat Pedro per aquest Nadal i les seves corresponents cerveses. Sense oblidar-se de consultar els preus en diferents supers i decantar-se per Mercadona.

-- Que no repetim.
Pedro no s'ho pensa dues vegades. S'alça, es dirigeix a la barra i els demana. No tenim remei. Eixim a dos rebentats per eixida. I el més sorprenent, 6€ tot. S'haurà equivocat!
Bé, la tornada directe a la Vall. Deuria ser ràpida; però l'interessat de Pedro té que omplir la motxilla i avui li ha rotat per les olives. S'ha parat en un secà i Joan i jo al tran tran i girant-nos de tant en tant anàvem fent camí. Hem arribat a la Vall i asseguts al banquet l'hem esperat.
Com a conclusió diré que ha estat una eixida molt completa, sobretot el tram abans de l'esmorzar.