LA VALL 3 - L'HORTA 3
Avui, les forces davant de la taula del bar de Petrés, han estat equilibrades. De la comarca castellonenca de La Plana Baixa, hem acudit Jose, Pedro i Joan, se'ns han caigut Vicent, de viatge a Suïssa, Tomás, que tenia curset d'anatomia i per nomenar a David, que ni ve ni se l'espera. Per contra, de la comarca valenciana de l'Horta, han fet ple.
Tímidament hem anat acudint al banquet primer Jose, a continuació Pedro i finalment Joan. Ens sorprenia la tardança de Tomás, ningú dels tres teniem noticies i no recordàvem haver escoltar res el dimecres de que no acudiria. Trucada de telèfon per eixir del dubte i de seguida ens conta el motiu que ja havia enviat per Wassap i que cap dels tres havíem consultat. La ressaca de la ruta de senderisme del dimecres en forma de agulletes prolongades i incisives tenien la culpa. Amb un retard de 10 minuts eixim en busca dels tres morrallers de l'altra banda de la frontera provincial i que ja per Wassap havien anunciat que estaven de camí.
Joan es posa davant i això ja sabeu el que suposa, cap catxo, boca segellada i a pedalar. No hi ha respir. Joan amb plat com si res, ni girar-se, ni tan sol les tossides que de tant en tan s'escoltaven pareixia provocar-li una mica de llàstima. Tantes reunions familiars dels cunyats en aquestes dades nadalenques hauran provocat alguna picabaralla o ves tu a saber pensava jo. Com a referència comentar que tocant les 9 entràvem en Algar, hora clau per mesurar si estem en hora o no. Havíem acurtat de sobra la tardança de l'eixida. A partir d'aquí cosir i cantar, jo al menys hem trobava solt, Joan ja s'havia encarregat de espolsar-me tot el malestar acumulat d'aquests dies. Passats un cinc minuts de les 9:30 h. i a l'altura del bar que hi ha després de passar Gilet hem fet la fusió dels dos grups, menys Julio que havia preferit dirigir-se directe al pessebre (com a descàrrec indicar que aquesta avançada l'ha aprofitada per comprat la coca petresana). Així que a les 9:45 h. estàvem lligant les bicis en la plaça.
Una ullada ens indica que la població ciclista li ha donat l'esquena a aquest bar. Ja dins s'aprecia que la concurrència és mínima i en veure les cares noves del personal que porta el bar, d'origen estranger, comprenem els motius. Tot i aquesta visió, nosaltres no ens podem queixar, per començar el servici ha estat ràpid, els bocates bons i els complements com sempre, si de cas el vi que era fem i fins i tot el rebentat bebible. Segurament es compleix allò que diu l'expressió: "On va Vicent? On va la gent" Ho dic perquè qui s'ha emportat la clientela és el bar del cantó. Com que nosaltres no necessitem la gent del costat, millor que millor, hem pogut parlar tots i malgrat agarrar una taula llarga, tots hem seguit la mateixa conversa.
Més prompte que mai hem deixat la taula, hem pagat els 5 € que es manté i tots junts hem anat fins la redona de l'eixida del poble quedant de trobar-nos el dimecres en l'eixida d'acomiadament de l'any. Hem partit la penya i novament, des de l'eixida de la redona, Joan ha agafat el cap. Tenim la mateixa del matí. Esperem que les forces de l'esmorzar ajuden.
--Joan, d'on ve l'aire? --li pregunte.
--Pregunta-li'l a Pedro que va ahí amagat.
En aquest ordre arribem al Ventorrillo. En eixir de la redona Joan alça el peu, moment que la inèrcia em fa passar davant, posició que no he deixat fins a Nules i mantenint la lliçó ensenyada pel mestre Joan. Aquí Pedro s'ha posat davant i es tanca el circuit de col·laboracions. La cosa és, que en no arriba a l'hora i mitja, hem arribat al banquet, calculant que la mitjana de tornada estaria sobre el 25 hm/h, ja que la mitjana total ha estat de 23 km/h.
El total de quilòmetres ha estat de 68 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada