XOVAR-LA NEVERA-CASTELL DE CASTRO-XOVAR
La penya La Morralla a aparcat la bicicleta per un dia per tal de fer una ruta de senderisme pels indrets de la nostra Serra d'Espadà, atenet la proposta del nostre company Javi que des de que està jubilat a encetat, amb intensitat, la pràctica del senderisme i li feia molta il·lusió conèixer aquest paratge. Els autòctons no hem dubtar de planificar-ne una i al temps que l'hem apropada als nostres amics de València ens ha servit per tornar-la a patejar nosaltres i en el cas de Julio reviure moments nostàlgics del seu passat valler. També hem comptat en la companyia y experiència dels nostres amics Pedreguer i Pepe Buils i que a la fi hem format un bon grup. Així que ens hem congregat Pedro, Tomás, Vicent, Jose, Joan, Julio, Javi, Quique, Pedreguer i Pepe.
En cotxes hem eixit des de La Vall i València direcció a Xovar on ens hem agrupat per iniciar la marxa programada. Els cotxes s'han aparcat en el Restaurant La Carbonera, lloc en el que al tornar dinarem.
Ha estat una ruta molt completa en la què en 16 quilòmetres s'ajunten quantitat de punts interessants i vistes increïbles. Caminarem per sengles màgics i descobrirem part del PRV-138.
Hem fet un recorregut pels termes de Xovar i Fondeguilla, les vistes d'Eslida i travessant preciosos boscos de sureres, visitant el Castell i la nevera de Castro, així com les mines de cinabri del Socavón
Només eixir del poble arribem a l'embassament d'Ajuez, de petites dimensions. Aquest embassament d'origen musulmà del segle XII, deu el seu origen a les avingudes d'aigües del barranc del mateix nom. Tenia prou quantitat d'aigua.
En passar hi han dues alternatives, a l'esquerra per dins del barranc i a la dreta seguin una pista alternant en sendes. Agarrem la de la dreta. Sempre en ascens arribem a la bassa que marca l'inici de la pujada més empinada per accedir a la Nevera.
En passar hi han dues alternatives, a l'esquerra per dins del barranc i a la dreta seguin una pista alternant en sendes. Agarrem la de la dreta. Sempre en ascens arribem a la bassa que marca l'inici de la pujada més empinada per accedir a la Nevera.
Dalt de tot a l'esquerra ix una senda que en pocs metres ens porta a la Nevera.
 |
| Nevera de Castro |
La nevera o pou de neu és una construcció del segle XVIII. En ella s'emmagatzemava i premsava la neu arreplegada durant l'hivern per vendre-la en les zones costaneres durant l'estiu, ja que posseïa múltiples usos tant medicinals com per al transport d'aliments i fins i tot per al seu gaudi que va permetre l'origen de refrescs i gelats. Es troba en molt bon estat de conservació pel que s'aprecia en la seva totalitat la magnífica volta de forma cònica.
Sense entretenir-nos gaire seguirem en direcció a Castro agarrant una senda en descens prou relliscosa on Julio, que no ho havia dit; s'ha presentat a fer la marxa amb sabates; la qual cosa li ha dificultat molt la manera de xafar. Accedim novament a la pista i als poc metres per acurtar Pedreguer ens enfila per una senda poc transitada i pedregosa que té un inici de ascens i quan corones fas un altre tant de descens per arribar a la cruïlla de sendes, la que ve d'Alfondeguilla, la de Xovar, i la que accedeix al Castell de Castro. Són 400m. de senda cara amunt i en no res estàs dalt.
A les 11,30 h, hem arribat al Castell de Castro on hem aprofitat per esmorzar i reposar forces, ja que des de les 8:30h. que havíem eixit no havíem pegat cap mos.
El Castell de Castro és una fortalesa àrab, a 721 m d'altitud, punt important de la resistència morisca.
El castell ocupa una superfície propera als 2.000 m2, i en ell es poden diferenciar dues parts: d'una banda, el albacar, refugi fortificat pels habitants dels pobles dependents de la fortalesa; de l'altra, el castell pròpiament dit, presidit per la voluminosa torre de l'homenatge, que va ser enderrocada en 1938 durant la Guerra Civil.
Com totes les fortaleses de la serra, va ser refugi dels moriscos revoltats després del decret d'expulsió, i només va poder ser pres pel duc de Sogorb i el general Cavanilles després de la caiguda del Castell d'Aín. També va jugar un important paper durant les guerres carlines.
Per la seva estratègica situació i per ser una excel·lent talaia amb gran visibilitat, va ser utilitzat com a lloc d'observació durant la Guerra Civil de 1936-39. El remot de la seva situació i els nombrosos fets bèl·lics en què es va veure embolicat l'han portat a una ruïna total, tot i que encara podem observar nombroses restes, especialment de les seves muralles, que ens parlen del seu passat esplendor.
Ràpidament vam fer compte de les vitualles, les fotos de rigor i de regrés a Xovar, ens quedava un bon tros i ja passava de les 12h. Vicent Pedreguer i Pepe s'acomiadaren de la resta i s'avançaren, ja que ells no es quedaven a dinar i tenien presa per arribar a La Vall.
Nosaltres poc a poc iniciarem el descens cap a Xovar baixant pel barranc de Ajuez i passant per les mines del Socavón.
La Galeria del Socavón va ser l'última excavació minera de la zona. Aquesta galeria es va obrir al barranc del Ajuez sota dels forns antics i a una cota molt més baixa que la resta de labors mineres (550 m). Es van excavar 310 metres de galeria i el seu objectiu era aconseguir el pou Manuel a la seva cota més baixa per treure per aquesta nova galeria el mineral extret. Es pretenia continuar explotant els filons a major profunditat, de fet durant els treballs es van tallar els dos filons situats més a l'Oest del filó principal i sobre els quals es van obrir sengles galeries situades a 49 i 172 metres de l'entrada de la galeria del Socabón encara els treballs es van aturar abans d'arribar al filó principal. També existia el projecte de construir en aquesta zona uns nous forns de destil·lació.
Al costat de la bocamina del Socavón es va situar el transformador elèctric, el compressor i altres dependències sent encara possible trobar en el seu entorn trams de via, alguna vagoneta tipus Decauville de bolcat lateral i restes de maquinària. L'interior de la galeria conserva el traçat de vies de 600 mm d'ample, i en la llera del barranc es pot contemplar la gran escombrera que va produir l'extracció de cinabri.
El Socavón, amb la resta de tasques de la mina San Francisco va ser clausurat en 1967.
Si voler saber tot sobre l'activitat minera de Xovar entreu en aquest enllaç:
http://www.chovar.es/sites/default/files/files/la_mineria_del_mercurio_en_chovar.pdf
Nosaltres poc a poc iniciarem el descens cap a Xovar baixant pel barranc de Ajuez i passant per les mines del Socavón.
 |
| Bocamina galeria de la mina de cinabri el Socavón |
Al costat de la bocamina del Socavón es va situar el transformador elèctric, el compressor i altres dependències sent encara possible trobar en el seu entorn trams de via, alguna vagoneta tipus Decauville de bolcat lateral i restes de maquinària. L'interior de la galeria conserva el traçat de vies de 600 mm d'ample, i en la llera del barranc es pot contemplar la gran escombrera que va produir l'extracció de cinabri.
El Socavón, amb la resta de tasques de la mina San Francisco va ser clausurat en 1967.
Si voler saber tot sobre l'activitat minera de Xovar entreu en aquest enllaç:
http://www.chovar.es/sites/default/files/files/la_mineria_del_mercurio_en_chovar.pdf
I entre grans sureres arribem novament a l'embasament d'Ajuez.
Vora de les 14:30h arribarem al Restaurant de La Carbonera. Sense més dilacions prenguérem taula i amb bona gana férem bon compte del menú del dia. La sopa castellana va obrir els esperits a més d'algun i l'enveja dels que no optaren per aquest plat.
 |
| Restaurant La Carbonera de Xovar |
Si voleu veure la ruta cliqueu en l'enllaç següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada