EIXIDA A L'ORONET (06/07/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h.
Lloc d'eixida: Des de La Vall: Jose Carlos i Jose. Des de Xilxes: Pedro, Joan i Mª Pilar. Des de Moncofa: David i des de València: Julio
Lloc de reagrupament: Redona de Xilxes (La Media Luna)
Lloc de destí: Oronet (Bar el Chaparral)
Equip: Pedro, Jose, Joan, David, Jose Carlos, Mª Pilar i Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó/Platja Xilxes/Platja Moncofa/-Redona de Xilxes-La Llosa-Almenara-Ventorrillo-Les Valls-Torres, Torres/Oronet (esmorzar: Bar el Chaparral)-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes- La Vall d'Uuxó/Platja Xilxes/Platja Moncofa
Esmorzar: Extraordinari en tots els aspectes, al menys els que no hem demanat calamars. Uns bons entrepàs ben farcits i  mengívols. De beguda cervesa a sobrar, vi i llimonà. Els cacaus i les olives escases. Per finalitzar carajillos cremaets. Hem acabat arrinconant-nos en un extrem de la taula fugint del sol. 
Incidències: La novetat a destacar és el retorn de Mª Pilar i Jose Carlos a la Penya. Des de l'etapa de Ludiente de l'estiu passat que no havíen vingut. Benvinguts i a veure si hi ha continuitat. El que es va resistir encara va ser Joan Carles. A veure si papà Joan posa ordre. Per contra la incorporació de carn jove va fer que l'etapa fora exigent des de l'agrupament en Xilxes. Joan s'ha posat davant i a bon ritme. Tot i així encara ens ha passat un de La Vall de les nostres característiques que no ens ha fet gaire gràcia; però ell s'ha anat per Almenara-Les Valls i nosaltres hem seguit fins el Ventorrillo. Eren les 8:30h. quan arribàrem al Ventorrillo i al pas que anàvem aplegaríem abans de les 10h a l'Oronet. Aixi que li faig eixa observació a Joan i fa cas i amaina. Amb més tranquil·litat però sense dormir-se hem iniciat el tram de Les Valls a Torres, Torres. A l'altura de la cruïlla amb el camí que ve d'Escales ens ha tornat a agafar el ciclista d'abans. Aquesta vegada, picats en la moral no l'hem deixat anar, és més, el tram abans de Torres, Torres que és tot pujada i Pedro, afectat més que ningú en el seu orgull ha tirat i tots en el plat a l'esme. Algú la cagarà, massa arròs per a tindre encara que pujar l'Oronet. En Torres, Torres l'hem deixat anar i ens hem encaminat a la redona per agafar la carretera de Serra i abordar l'últim esforç abans d'esmorzar., Alguns hem llevat plat i a una marxa de recuperació ens hem presentat a peu de port. Jo anava parlant en Pedro que no teníem res a fer, carn jove no té color, ací darrere anem bé. "Eso digo yo" em contesta. Una il·lusió. A la primera rampa em deixa, s'arrima als altres i sent que diu: "Hoy voy a esforzarme" Doncs bon viatge. Pose el meu desenvolupament i aplique el meu ritme. Els demés estan a 25m. Joan en veure que no vaig m'espera i Pedro, Mª Pilar i Jose Carlos segueixen. Jose Carlos se'n va i anem per parelles: però tots en vista. Mª Pilar dosificant-se en Pedro i jo amb Joan. En arribar a les vaques arribem a Pedro i Mª Pilar. Anem una estona els quatre junts però Pedro no podia suportar que jo estigués allí i no em quedara i anava pegant furgades, se n'anava 20m i en pujar un poc la carretera el tornàvem a agarrar. En eixes anàvem quan ens han passat un grup de ciclistes i Mª Pilar s'ha anat en ells. Fins a dalt hem anat igual, Pedro davant fent rampells i nosaltres tornant-lo a agarrar. En l'última corba ha fet l'última arrancada per arribar primer i jo no he tingut ganes de anar, ja havia fet més del que deuria. Mai jo havia pujat l'Oronet d'aquesta manera, he comptabilitzat 20 minuts el que ens ha costat. Recuperació i faltava pujar dalt de tot. Pujarem poc a poc em plantege jo; però no, Pedro està amb remordiment, siga per la neboda o perquè no ha tret distància baix que torna a pegar una altra espenta. La reacció la de sempre, adéu, coneixent-lo ja amainara i si peta ja caurà. Efectivament, Jose Carlos i Mª Pilar se'n van i ja queda sols la presa. Baixem el desenvolupament i poc a poc anem acurtant, girons de coll de Pedro; però avui com bé havia dit al principi del port que anava a esforçar-se no volia que l'agafarem i estrenyia. Perquè entrarem al seu joc, tu prems nosaltres també, Ens dirigim a l'última recta abans del bar i estava a tir, faig l'última espenta i a per ell, em veu arribar i no es rendix, jo pare en sec que ací ens estem jugant la salut. Ja està bé per molt que Joan em diga que t'han faltat 10m. He arribat dalt extenuat. Pense que el que està bé, està bé i havent estat satisfet del que hi havia fet açò no era necessari. Però ara, quan ho escriu també et sent satisfet de que encara ens queda gasolina. Que dure; però no ens passem. Pedro pensa l'edat que tens i no mereix la pena fer aquestos esforços.
Quanta raó tenies Tomás, quan el dijous comentant el que podria ser l'eixida del dissabte a l'Oronet, on el repte era que si Pedro arribava al punt suau de la recta on es divisem d'un costa a l'altre i ell anava davant que es preparés que posaríem plat i seria cadàver. Però tu reflexiu com sempre i sentenciant en la frase apropiada vas dir que hi havia una variant que no contàvem, i és que tu no eixiries; la qual cosa suposaria que no haurien d'esperar-te. Vas fer una lectura anticipada i premonitòria exacta. Tomás, deus d'estar per posar seny en situacions com les d'avui.
La tornada pel mateix lloc. I jo que soc dels que directe a la Vall, com avui estava pletòric i orgullós del que havia aconseguit, em diuen per Torres, Torres i jo el que vulgueu. Prompte hem arribat a Xilxes, els senyorets tot pla fins la platja i jo sense remei la pujada de Xilxes. Bé, com vaig sols poc a poc amunt. En això que em passen dos i un en una bici de l'any de la kika, i estos m'han de deixar. Doncs si no vols caldo, dues tasses. A seguir la roda fins a dalt.
A veure el Tour tot gitat i entre bufits hem comprovat que als espanyols també han acabat calents d'orella. Adéu al Tour pels espanyols. L'Era Froome ha començat. Ara ens toca seguir a d'ell i si Contador, Valverde, Moreno, fan alguna maxada la gaudirem i sinó a fer la migdiada.
Total km: 78 km.