Pedro es perd amb molta facilitat i no s'explica perquè.
La seva preocupació es tal que ha pres accions per posar-hi remei.
La primera cosa que li ha vingut a la memòria és el fet ocorregut a Petrés fa unes setmanes, quan es va perdre el gos de la cambrera, i el nostre amic Pagés, fent us del seu poder diví, el va fer aparèixer.
D'aquell miracle s'ha aixecat una capelleta amb l'advocació a Sant Pagés, el salvador dels gossos perduts. Això ha degut pensar Pedro, quan en arribar a casa, el primer que ha fet és anar en busca de la imatge i encomanar-se a ell. Si ho ha aconseguit en un gos; perquè no en mi. Algú que l'han vist ens ha fet arribar el moment d'èxtasi.
Bé, esperem que alguns d'aquests remeis o els dos servesquin. Per si de cas estarem tots a la mira i si hi ha que portar-lo en una cordeta ho farem.
Tot açò ve a compte perquè l'eixida d'avui a Borriana, el que en un principi deuria d'haver segut la recerca del polp i la sèpia, s'ha convertit en la recerca de Pedro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada