EIXIDA A ESLIDA (31/01/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:40 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Pedro, Vicent, Jose i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Artana-Eslida (Esmorzar en casa Paquita)-Artana-La Vilavella-Nules-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Com indica la fitxa descriptiva, ni l'hora ni el destí coincideixen en el programat. I a que s'ha degut? Tot comença el dia abans. Pel Wasap, Javi anuncia que no ix, tot seguit és Tomás el que es cau de l'eixida. Tan sol Vicent contesta dient que a les 8 h. al banquet. Ningú més diu res, per tant ens gitem amb dos baixes.
Hora d'eixida, al banquet a les 8h. sols acudeixen Vicent i Jose. De seguida entren Wasaps. Primer és Pedro dient que a les 8:15h. acudirà. Tot seguit és Joan dient que ell li sembla bona hora acudir a les 9:30h. Que el dia pinta molt negre. Què penseu Vicent i Jose? Quin "cachondeo" és açò!. Contesta Vicent que ja estem al banquet. Baixe en 5 minuts. Com bé havia dit Pedro, apareix a les 8:15h. En canvi els 5 minut de Joan s'allarguen més d'un quart. En l'espera entra un altre Wasap, és Julio. "De aqui no salimos nadie". La gent que passava ens mirava estranyats i pensarien, què fan ixos bobos asseguts en un banquet xerrant i en aquest oratge!. Vicent insinua que ja no tenim cap necessitat de anar a Petrés. Jose no s'ho pensa dues vegades. Anem a Eslida. Vicent Ok. Envia un wasap anunciant el canvi de ruta. Pedro renega i ho intenta de totes les maneres de convencer-nos en que retirem la idea. Esta decidit. Arriba Joan i sense demanar-li opinió li diem que anem a Eslida. Accepta sense xitar. Paraules de Pedro: "Paquita, cuatro que te han caido" Iniciem la marxa i la radio de Pedro no para, renec, darrere d'un altre i despotricant es passa una bona estona. Jose davant no gira cap, ritme constant, res de xerrar. Així i mantenint l'ordre arribem a la cruïlla d'Artana. De sobte Pedro deu pensar que aquest és el meu terreny, vaig a fer patir a Jose i des de baix de la pujada d'Artana es posa davant i marca el ritme que creu deu posar per despenjar a algú. Res d'això passa: però la veritat siga dita que ens ha fet patir a més d'algú. A més a més en vista hi havien dos ciclistes i el agafar-los el motivava més. El que no volia vindre a Eslida per moments es retrobava en èpoques anteriors i fins i tot estava gaudint. Arribem dalt i no queda prou satisfet, a tir de pedra estaven els dos ciclistes, es llança a per ells i no sols els agafa sinó que generosament es posa davant i tira d'ells. El grup ara és de sis. Així arribem a Artana. En la gasolinera ells entren pel poble i nosaltres per la circumval·lació. Comentari de Pedro. "Nos tienen miedo". Nosaltres en la redona de la piscina, lògicament eixim al davant i els traiem uns dos-cents metres. Ara és Vicent el que té ganes de guerra i s'avança uns metres. Tots fem l'esforç d'enganxar i amb un ritme més viu tirem cap a Eslida. Sorpresa, en Maria Cristina s'uneixen els que Pedro havia infravalorat. D'edat, com la nostra i un d'ells prou engreixat. No sols ens agafen sinó que volen tornar-nos la cortesia de Pedro i es posa davant el doble de Magín (per la semblança en el metge Magín). Ja sense parar fins el bar de la Paquita.
Segona part de la pel·lícula. Pedro inicia tots els qualificatius despectius que li venen al cap en contra del lloc, del menjar...La resta fen bon compte del que ens trauen i passem dels comentaris. Toquem diferents punts de conversació mentre ens fem dos rebentats i passa el temps volant. Un dels temes va ser el referent a les visites que té aquest bloc i en concret vam ressaltar que un fidel seguidor és Rafa Larubia. Tots els que estàvem en taula vam coincidir que han estat moltes les vegades en que se li ha convidat a que surti en la bici amb nosaltres i inexplicablement no sabem perquè aleshores d'ara mai s'ha produït. Per tant Rafa, quan llegeixis aquesta crònica, estàs novament convidat a compartir amb nosaltres totes aquestes eixides i gaudir en viu del que ara sols fas per la lectura en aquest bloc. No ens falles.
 Són més de les 11:30h. quan alcem taula. Anem a pagar i per intercessió de Joan, embolica a Vicent i aconsegueix tarifa normal, el segon rebentat no se'ns cobra. Pedro i Jose reclamen els calcetins que no tenien i cap a casa.
Tornada ràpida en l'aire a favor fins la cruïlla de Moncofa on gira l'aire en contra i amb esforç arribem a La Vall.