EIXIDA A CANET (24/01/15)

Un soneto me manda hacer Violante
y en mi vida me he visto en tal aprieto
catorce versos dicen que es soneto
burla burlando van los tres delante
.
.
.
Després entendreu el per què del poema.
Bé, a la feina. Són les 8:15 i ens posem en  marxa cap a Canet encara que podiem pensar que Joan va de compres a una fàbrica de neveres segons es desprén de la ràdio de Pedro que va dient continuament les diferents temperaturas, informació confirmada per Vicent (hem arribat a 1,5 ºC.)

El matí comença bé, fred i la companyia d'un quasi membre de la penya, el vent (quina alegria més gran). Però no importa, continuem cap a Algar amb intenció de no perdre massa temps i per afavorir aquest objectiu trobem a l'eixida d'Algimia un camió (que semblen dos en un) creuat a la carretera fent maniobres i nosaltres aturats observant amb atenció---> més temps perdut. Després marxa normal fins arribar a Canet on ja ens esperen els amics de València llevat de Julio.

Per arribar tard ens han castigat a esmorzar al lloc dels fumadors, al pati. Res que destacar pel que respecta al menjar, només l'anècdota del cambrer que ha dut un entrepa que no era nostre i poc li ha faltat per obligar-nos a dir que si.

Avui aquest cronista ha recordat els animalets que poden girar el cap o mirar davant i darrere amb independència de moviment dels ulls. Jo he hagut de parar orella a les dues bandes de la taula, on han destacat dos assumptes; Pedro ha tret el tema de la rondalla, de l'acompanyament amb la guitarra i a partir d'ací... ; per l'altra banda Joan, Antonio i Jose Luis es preocupen més de la qüestió política, de tot el que estem perdent i que tant ens ha costat aconseguir i de si és just jubilarse amb 60 o no (avui ha estat una conversa sense crits ni pèrdues de papers).

Ja de tornada a casa. S'ha fet una mica tard i no hem tornat per la rodona de Moncofa. Arribem a La Vall i fem la visita al banquet per acomiadar l'eixida. Avui hem aprofitat per recordar que dimarts anem a l'Albufera i que a les 7:30 Joan, David i Tomás carregaran les bicis a la plaça del mercat; Vicent arreplegarà a Pedro i Pepe.

Per allò de fer alguna vegada una eixida nostra de més d'un dia que podría ser en juny,

Una marcha me encarga don Vicente
y en la vida me he visto en tal aprieto
varios dias de marcha en bicicleto **      (este palabro lo usa mi suegro)
que recuerde con agrado la gente