EIXIDA A ALMENARA (30/01/2016)

En el mar es cria el peix, en les sèquies les anguiles, 

en la Ribera l’arròs i en els rosers les roses fines

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Benicalap

Lloc de destí: Almenara(Bar Alpino)

Bici:Carretera

Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan, Julio, Javi, Antonio i Jose Luis.

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara d'Algimia-Algimia d'Alfara-Torres. Torres, Benifairó-Faura-Redona Petrés-Almenara (esmorzar, bar Alpino)-Redona de Petrés-Les Valls-La Vall.

Km. totals: 64 km. 

Crònica: Al temps que per Wasap, Javi confirmava el lloc de trobament (redona de Petrés), Jose, Pedro, Joan i Tomás arribàvem al banquet . El primer tema de conversa és que la possibilitat de esmorzar en el Monpiedra del Camí Cabres és inviable. Tant per l'hora d'eixida dels valencianets, com per la marxa que últimament estem imprimint a les nostres eixides que s'han convertit en un relax continu. El que si podem destacar és el bon ull que tenim alhora de mesurar el temps de trobament. No han passat ni un parell de minuts els uns dels altres, en arribar a la redona de Petrés. Són les 9:40 h. Com havíem previst, Xilxes queda molt lluny, a més a més, en els de València ve Jose Luis, que porta dos mesos sense agafar la bici i ja ve tocat. En aquest bloc havíem apuntat com alternativa quedar-se en Quartell; però un pensament in situ ens fa optar per Almenara. El bar Alpino és una bona decisió que de segur encantarà als de l'Horta. No debades, hem dit moltes vegades, que en el classificació de bars, el bar Alpino, sinó està al cap, poc li falta.

Tots en grup i en nombre de 8 (els afegits eren Javi, Julio, Antonio i José Luis), hem encarat la N-340 formant una penya que feia més goig. En no res ens hem presentat en Almenara. Quedava la única i adequada taula per a nosaltres. Mai havíem vingut en dissabte. Aquest bar forma par de la ruta d'entre setmana. Avui hi ha prou més gent. De fet estava ple.
La exalumna de Joan ve de seguida en els cacaus i olives. Pren nota de la beguda i ens planteja l'oferta de que disposava fet. Entre la llista de coses ens parla de all-i pebre. A Joan i Jose se'ls obri les orelles i en una creuada d'ulls descobrim les mateixes intencions. Pedro, com de costum, té que parlar i desprestigiar la nostra elecció, qualificant aquest menjar típic com un plat de serps. Bé Joan i jo ho teniem clar i com a més a més Joan sempre li demana el mateix a Julio, doncs tres all-i pebre. La resta entrepans de truita en diferents combinacions. Al moment torna en la beguda i en més cacaus i olives. Aquest detall d'atencions sorprèn gratament  a Julio amb la complaença dels nous venguts. Sembla que la primera impressió els ha segut bona, cosa que és ompli de satisfacció als amfitrions, que de sobra ja se sap, la nostra intenció de donar a conèixer als nostres amics del Turia de nous llocs.
Arriba el gasto i entre ell, les desitjades anguiles. Tenen bona pinta i sense creïlles. Com deu de ser l'autèntic all-i-pebre. En fer el tast s'aprecia ràpidament un sentidet picant fort però en el seu punt. 

Per al bon allipebre, moltes anguiles i poques creïlles

Tots emprenem els nostres queviures. Un altre detall de la xicona. all-i-oli. És ben rebut i les mullades no es fan d'esperar. Més vi i més cervesa. En bona harmonia, tot cap a dins.

En aquesta, el fotògraf s'ha menjat a Antonio. 
Si compareu les dues fotos de seguida descobrireu el culpable 

Arriba el moment de demanar els cafès, tallats i rebentats. Advertència de Joan. Els rebentats d'aci són de 10, cosa que remarquen els demés vallers. Contundent. Tots rebentat de conyac.

A mesura que van venint, primer Jose Luis i després Antonio, queden espantats en veure'ls i pregunten on és el cafè. Els especialistes manifestem que eix és l'autèntic carajillo, el que s'ha de sentir el conyac. 

Avuí els que ens hem decidit per l'all-i-pebre estem de sort. Si espectacular estaven les anguiles no menys ha esta el rebentat. Sols ens ha faltat el dolc i no perquè s'hagi intentat; perquè Jose li ha donat diners a Pedro perquè s'arrimara al forn; però no estava per la llavor i ha desistit d'anar. Hagués estat la guinda.

Hem anat a pagar i el preu acord a les nostres pretensions. Als únic se'ns ha disparat ha esta als de l'all-i-pebre. 8€. Però sabent el car que estan les anguiles, bon preu. Repetirem.

A la guisadora del all-i-pebre, que estava prop, l'hem felicitada, de la mateixa manera, que al seu home per l'all-i-oli. I per últim el reconeixement a la parella d'amos per la bona atenció.

Tots hem quedat satisfets i especialment els que han vingut per primera vegada. Ens alegrem; perquè tenim una nova alternativa als habituals bars. Però no renunciem als de sempre. Sense anar més lluny, el dissabte que ve tornem a Canet. Ja és sabut el compromís adquirit el dissabte passat per part de Julio i Pedro de celebrar el seu aniversari (per cert que és avui dia 30), convidant-nos i com qui paga mana, ells han decidit anar al bar Murillo. Bé allí serem. Posposem el canvi de bar per a la propera ocasió.

A la tornada, els vallers, complint a la promesa de acompanyar-los un tram en direcció a Valencia, hem fet el recorregut junts fins la redona de Petrés. Pedro, ha fet fugina. Quan te una enraonia al cap, no pensa més que en ell i fa la seua. S'ha anat  a Xilxes a seguir l'obra.

En la redona ens hem separat i nosaltres pels camins de les valls cap a la Vall. Tertúlia al banquet dels tres. Breument confirmem que es despengem de l'eixida dels dimarts a la Serra d'Irta i ens emplacem a l'eixida habitual del dimecres. Decidim anar a Torres Torres pel Marianet-Soneja-Via Verda i esmorzar en el bar Martí i assaborir eixos entrepans de truita i llonganisses que tan bé prepara la guela del bar. En això que arriba Pedro, dutxat i arreglat. Moment que aprofitem per alçar-nos i deixar-lo en el dubte de l'eixida. Que no ens hagués abandonat.