Barraix per a l’aigua bona; en Torres Torres, fineta; en Algimia, poca i forta;
en Alfara, molta i fluixa, en Algar, de riu i poca.
En Estivella, beatos; en Torres Torres, ollers,
en Algimia, gorrominos, i en Alfara, canterets
Hora d'eixida: 8:00h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Torres, Torres(Bar Martí)
Bici:BTT
Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan, i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Presa d'Algar-Via Verda-Torres. Torres (esmorzar bar Martí)-Camins veinals-Carretera a Les Valls-Camí Alfara-Caretera Algar-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 45 km.
Crònica: Tornem a estar els cinc. Vicent ja ha tornat de Suïssa de formalitzar-se com "guelo". L'espera de Joan ha servit perquè ens entre la mala gana i els 10 minuts de retard ha estat l'excusa perfecta per no anar pel Marianet que teniem marcat i elegir una ruta més suau. Directes a Algar per la via de servei fins el pont d'entrada a Algar on en un pensament sobtat de Joan ens dona l'ordre de entrar pel primer camí de la dreta. Als 100 metres descobrim que no és aquest. Tornem enrere. És el que va per darrere del llavaner. Entrem per eix. Segon error, es pas de a peu i no de bici. Empentant la bici del seient i dirigint-la com si arrearem una haca, hem sortejat els entrebanc i de milacre que alguna bici no anés a la sèquia. Superada la dificultat, arribem al camí ciclable. Bonic tram, per un paratge entre aigua de la sèquia, el marge del riu Palància i al fons la presa d'Algar. Arribem fins la mateixa base de la presa. Bé ara ve el més complicat. Hi ha que pujar dalt. Pinyons alts i poc a poc ens encarem fins la carretera d'Algar al Juncar. En prendre aquesta carretera, tot seguit agarrem a la dreta el camí que ens porta a la via verda d'Ojos Negros. Ja dins, tot cara avall. A les 9:45h. aparquem les bicis a la vorera del bar Martí de Torres, Torres. Pedro de lluny ja havia soltat la primera esclatonada, "¡Uy, no tendremos pan!"
Mirem si hi ha lloc, està complicat. L'amo despatxa a un client d'una taula a una altra i ens prepara una per als cinc. Comencem bé, ha estat un bon detall. Prompte descobrim que no està l'home major de sempre. S'haurá jubilat, pensem. Jose per eixir de dubtes en veure de cara al xic jove, que sembla regentar el bar, li pregunta que ha segut de la parella de majors. S`han jubilat. Jo soc el fill. Perfecte, si segueixes la política dels teus pares encantats. Si, si, tot segueix igual. Xiquets seiem-nos.
Des de que hem arribat fins que ens hem anat tot ha segut un encadenat de bones atencions, servei ràpid, reposició del gasto continuat. En demanar els bocates li fem l'observació de que veníem específicament per assaborir l'entrepà de truita amb embotit que ens preparava s'ha mare. Cap problema. Unanimitat dels cinc. No sé si açò li ha obert el sentimentalisme o que; però el nivell ha pujat. La sorpresa ens ha vingut, quan alhora de servir-nos els entrepans, ho ha fet el pare. Tots ens hem alegrat de trobar-ho tan bé. Sembla que encara li tira una mà al fill. A mesura que la taula anava millorant, Pedro fa un gir de 360º, i comença a alabar el bar, el lloc, la gent, el menjar, tot era immillorable. Coses de Pedro, el que avui és blanc, demà és negre.
Un xicotet repàs a la política actual de pactes ha donat peu als rebentats. Ens els hem pres, no són de 10, ni molt menys; però per a alguns que ens agrada sentir el conyac, passables. Res que objectar en el conjunt de l'esmorzar. De sobte, Pedro s'alça de la taula i se'n va al forn del costat a comprar dolç. Torna en companyia de la fornera. Cadascú amb una safata de dolc. Ens saluda i ens comenta que ens regala el que ella porta. Moltes gracies. Després Pedro ens explica la negociació que ha tingut i hem de reconèixer que Pedro, amb la seva retòrica és capaç de captivar a qualsevol i ja s'ho ha arreglat de be i manera d'embolicar-la i treure-li el que ens ha portat.
Bé i ara com ens empassa totes dues safates de dolç. És clar, hi ha que fer repeteixo. Ho fem demanant uns licors. Tot cap a dins. Ja, ja, jo, jo, ju, ju, ben contents i ja ens hem quedat sols en el bar. És hora de pagar. Què li devem? 5€. Cara de sorpresa. Ens ha degut de convidar a l'última ronda, pensem. Moltes gracies. La veu de Pedro, que en qüestió de s'esmarra, li ha faltat poc per llançar la proclama. "Si siempre nos va a cobrar 5€, jo le garantizo que vendremos más veces". Aquest matí no volia entrar i ara no eixirem d'ací. CANET TREMOLA!
La tornada, seguint a Joan ha tingut un inici de giragonses pels camins veïnals de Torres, Torres. Igual que en Algar, Joan, avui no havia agafat la brúixola correcta. No encertava el camí adient i anàvem avant i arrere, fins que hem trobat el correcte. Hem eixit a la carretera de Les Vall i a partir d'ací ja ho coneixíem. Pel camí d'Algimia i la via de servei de la carretera d'Algar hem arribat a La Vall. Una bona asseguda al banquet ha tancat un matí de luxe. Algú va comentar de fer un top 10 dels bars que ens menegem. Doncs si açò funciona com la bossa, avuí el Bar Martí de Torres, Torres, està en alça i és cotitza per damunt de la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada