PRIMER ENTRENAMENT PRE CÀTARS
FITXA DESCRIPTIVAHora d'eixida: 8:00h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida (Bar Paquita).
Bici:BTT
Bici:BTT
Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Fondeguilla-Camí Marianet antic-Marianet-Xovar-Caseta el Negre-Eslida-(esmorzar bar Paquita)-Artana- Aigües Vives-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 50 km.
Crònica:
-- On anem?
-- Eslida, havíem dit.
-- Per on anem?
-- Pel Marianet i Caseta del Negre quedàrem.
Aquesta setmana ho teniem tots clar. Hem girat les bicis 180º i xano-xano cap a Fondeguilla.
--Xiquets! El termòmetre marca 14º. On anirem a parar en aquest oratge! No volem pensar com ens vindrà l'estiu. Tot lo més que ha baixat ha estat 8º passant Fondeguilla.
Agarrem el camí antic del Marianet i que puja paral·lel a la carretera. Jo no havia pujat mai per ací. Baixar si, més d'alguna vegada; però pujar, avuí m'he estrenat. No sé quins pinyos posar, al principi és suau, però poc a poc s'empina, pugem de pinyo. Es fa llarg, no aplega l'accés a la carretera que ens deu portar dalt del Marianet. Un pontet marca el començament de l'ultima part. Ja tot és pendent constant, pronunciada i l'últim kilòmetre exigent. Pose l'últim pinyo, em resisteix a posar l'estrella menuda i caic una i altra vegada en el mateix error. Patiria menys i no m'ofegaria tant. Bé ja estic dalt. Parada per llevar-me la braga, la calor es fa notar. Agrupament de la penya i direcció Xovar per abordar la segona dificultat de la jornada, el port d'Eslida. Aquest tram ho agafem en calma. Al poc de passar Xovar formem un rosari segons el propi ritme que ens hem marcat. Joan se'n va per davant afavorit pel desenvolupament de la seva bici, sols dos estrelles i per tant menejant sempre estrella gran. Uns metres més endarrerit el segueix Jose, que com ja he dit abans s'ha entestat a moure la bici de muntanya com la de carretera. El que no sap que fer, si seguir en Tomás i Pedro o anar-se'n és Vicent. Definitivament s'avança i queda en tercera posició, quedant per al final i emparellats Pedro i Tomás. S'han convertit en cul i merda. I en aquest ordre i poc a poc hem arribat a la Caseta del Negre. Uns ens hem esperats als altres i en estar tots ens hem llançat cap a Eslida. El sentir general ha estat que estem falta d'entrenament i poc acostumats a patir, ens hem convertit massa en senyorets navegant entre camins, planes i hortes. La conclusió és que hem de fer més vegades eixides d'aquest tipus de cara a l'eixida dels Càtars i concretament aquesta ruta d'avuí sembla la ideal per aconseguir la preparació necessària.
Passava uns pocs minuts de les 10 h. quan hem arribat a la porta de la Paquita. Deixem les bicis en el pàrquing privat, moment que veiem en el Wasap l'avís de David excusant-se de la seva absència. David, David!!!. No amolles. Per fer-li enveja li hem enviat la foto del rètol del bar.
-- On anem?
-- Eslida, havíem dit.
-- Per on anem?
-- Pel Marianet i Caseta del Negre quedàrem.
Aquesta setmana ho teniem tots clar. Hem girat les bicis 180º i xano-xano cap a Fondeguilla.
--Xiquets! El termòmetre marca 14º. On anirem a parar en aquest oratge! No volem pensar com ens vindrà l'estiu. Tot lo més que ha baixat ha estat 8º passant Fondeguilla.
Agarrem el camí antic del Marianet i que puja paral·lel a la carretera. Jo no havia pujat mai per ací. Baixar si, més d'alguna vegada; però pujar, avuí m'he estrenat. No sé quins pinyos posar, al principi és suau, però poc a poc s'empina, pugem de pinyo. Es fa llarg, no aplega l'accés a la carretera que ens deu portar dalt del Marianet. Un pontet marca el començament de l'ultima part. Ja tot és pendent constant, pronunciada i l'últim kilòmetre exigent. Pose l'últim pinyo, em resisteix a posar l'estrella menuda i caic una i altra vegada en el mateix error. Patiria menys i no m'ofegaria tant. Bé ja estic dalt. Parada per llevar-me la braga, la calor es fa notar. Agrupament de la penya i direcció Xovar per abordar la segona dificultat de la jornada, el port d'Eslida. Aquest tram ho agafem en calma. Al poc de passar Xovar formem un rosari segons el propi ritme que ens hem marcat. Joan se'n va per davant afavorit pel desenvolupament de la seva bici, sols dos estrelles i per tant menejant sempre estrella gran. Uns metres més endarrerit el segueix Jose, que com ja he dit abans s'ha entestat a moure la bici de muntanya com la de carretera. El que no sap que fer, si seguir en Tomás i Pedro o anar-se'n és Vicent. Definitivament s'avança i queda en tercera posició, quedant per al final i emparellats Pedro i Tomás. S'han convertit en cul i merda. I en aquest ordre i poc a poc hem arribat a la Caseta del Negre. Uns ens hem esperats als altres i en estar tots ens hem llançat cap a Eslida. El sentir general ha estat que estem falta d'entrenament i poc acostumats a patir, ens hem convertit massa en senyorets navegant entre camins, planes i hortes. La conclusió és que hem de fer més vegades eixides d'aquest tipus de cara a l'eixida dels Càtars i concretament aquesta ruta d'avuí sembla la ideal per aconseguir la preparació necessària.
Passava uns pocs minuts de les 10 h. quan hem arribat a la porta de la Paquita. Deixem les bicis en el pàrquing privat, moment que veiem en el Wasap l'avís de David excusant-se de la seva absència. David, David!!!. No amolles. Per fer-li enveja li hem enviat la foto del rètol del bar.
En el calor que feia no hem dubtat de seure-nos fora. Com teniem por de gelar-nos ens hem situat en la zona del sol, que per tal d'ubicar-nos hem fet una mica de marejol amb la cara de circumstàncies del graciós de Rafa. Quan ja estàvem instal·lats, Vicent es queixa que el sol li pega de cara i això no ho pot suportar. Segon rebombori de taules i cadires per canviar l'orientació. Per fi tots ben acomodats; però el sol i el dia de Ponent a més d'un ens està fregint.
I açò és el que hem demanat, fent cas al refrany. Un Rafa simpàtic ens ha anat portant la beguda, els cacaus i agulla i fil per a Pedro, que com no té temps en casa d'arreglar-se la motxilla, ha pensat que ara era el moment. Coses de Pedro. Per cert que hi ha agut un galimaties entre que el fil que havia demanat era negre i en portar-lo ho ha fet blanc, dient que no hi havia fil negre, al temps que treia el vi que era negre i no l'advocat de sempre. I hem discutit que si el que no hi havia era fil negre i si vi de l'altre i no, que el que ha dit és que sols hi ha vi negre i del fil que no hi ha negre. L'arribada de Vicent per a saludar-nos ha servit per treure-nos de la discussió. Sols tenim vi negre.
Doncs hora de demanar els bocates. Dos ciclistes per a Jose i Vicent, un de brascada per l'enconyat de Pedro i dos variats per a Joan i Tomàs. Arriben primer les ensalades (miniensalades, s'ha perdut aquell plat gran inundat d'oli de la Serra d'Espadà) i les olives. Tot seguit els entrepans de bona mida i amb bona gana prenem compte d'ells.
Hora dels rebentats. Venen els cinc en a safata que es queda al mig de la taula. Aleatòriament cadascú agafa un. Sense cap comentari ens els bevem. Després d'una estona i veien que la clientela del bar poc a poc va pegant el vol, nosaltres ens resistim. Com ens hem d'anar sense el segon. Rafa que ronda de tant en tant i en una de les aproximacions, Joan que li diu,
--Vinga Rafa, fes-nos una gràcia.
-- "Eso, eso, traenos una segunda ronda" --posa la cullerada Pedro.
Ja està el lio. Enganxada dels dos cunyats.
-- A tu qui et demana ciri en aquest enterro! No veus que li ho he dit d'aquesta manera per a que ens ixca debades!
-- Si ens els cobra els pagaràs tu.
Apareix la safata en la segona ronda de rebentats. Novament la diposita al mig. Tornem a agafar-los segons ens ve en gana i aquesta vegada Jose si que fa una observació.
-- Aquest rebentat no és gual que el que m'he begut primer. Ho trobe més dolç.
Tomás coincideix. Resulta que aquest és de rom. Ja està clar. Rafa que torna a rondar.
-- Escolta Rafa, que aquests carajillos de que són?
-- Com els primers, tres de rom i dos de conyac.
Hi ha que vore, ningú quan hem demanat els carajillos hem dit de que el volíem; però ell si se'n recorda que a alguns ens agrada més el de conyac. La decisió errònia ha estat nostra en no reparar alhora de elegir i caure en les diferencies. Molt bé Rafa, avuí has estat com mai. Amable, servicial i tot un professional.
--Vinga que ja passen de les 12 h, i ja fa una estona que ha tocat l'Angelus.
Toca pagar, a veure com queda la cosa del segon carajillo.
Vagi, sorpresa, en la barra està la Paquita. Tots li fem la pilota i Pedro inclòs li dona dos besos i una abraçada. Ja, ja, ji, ji, jo, jo.
També li hem recordat l'entrega del diploma que li vam fer per la seva jubilació i que ens ha senyalat on el tenia penjat.
Els bitllets en la barra, l'aguelo que no s'atreveix a demanar preu, Rafa que es perd pels fons del bar.
-- Algú diu el que es deu aci o no!.
De sobte l'aguelo que parla. --Que teníeu repito?.
Jose que està més prop balbuceja. --Si però...
-- Vinga 7€.
Bo, no ens ha cobrat el segon. El piloteig ha funcionat.
Tost eufòrics ens llancem al carrer. Au cap a casa.
No caminen uns metres quan notem la força del vent. No s'enganyen els del temps. Havien anunciat que a mig dia bufaria el vent i puntualment ja el tenim ací.
Mentre anàvem cara avall, no res. Algun vaivé de la bici; per les de muntanya tenen bona estabilitat. Hem sortejat fàcilment la cota d'Aigües Vives. Baixant no sé que és el que ha fet Pedro, que s'ha enrederit. En la recta de la Vilavella es veia al fons. Però en girar dins de La Vilavella el vent ens ha parat de sobte i en passar del poble s'ha incrementat i amb dificultat hem fet tot el recorregut girant-nos de tant en tant per veure si venia Pedro; però l'hem perdut de vista. En el polígon de serveis de l'entrada a La Vall hem parat; però sembla que estàvem farts del vent i el que teniem ganes era d'arribar a casa; perquè ni tan sols hem entrat a la Vall junts ni voler arrimar-se al banquet. Cadascú ha tirat pel camí més curt a sa casa. Tomás i Joan per dins del poble. Jose ha seguit per la carretera d'Algar i mirant cap enrere per esperar a Vicent, que sorprenentment no venia.
Després hem sabut pel Wasap que s'havia quedat a esperar a Pedro i que segons ell, el motiu pel qual l'havíem perdut de vista, ha esta una punxada. Serà veritat! Ja ho aclarirem el dissabte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada