Per molts anys Julio i Pedro
FITXA DESCRIPTIVAHora d'eixida: 8:00h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Benicalap/Faura.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer (Bar Murillo).
CELEBRACIÓ ANIVERSARI DE JULIO I PEDRO (70 anys)
CELEBRACIÓ ANIVERSARI DE JULIO I PEDRO (70 anys)
Bici:Carretera
Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan, Vicent, David, Julio, Javi i Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara-Algimia-Torres, Torres, Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet (esmorzar bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 75 km.
Crònica: Són 8:05 h. quan arriba l'últim, que no és altre que Joan. Ell cabut que cabut, segueix mantenint la seva postura. Jo ix a les 8 h. en punt des de ma casa, el centre del poble, no de l'extraradi com vosaltres. Hi ha categories i categories. Nada, que tenim que escoltar les seves fanfarronades i callar. Bé, anem, que avuí la llonganissa és llarga, la qual cosa no sembla preocupar a ningú, ja que agafem marxa recreativa fins que en passar Escales, un grup de bikeros ens passa, cosa que ens pica l'amor propi i els tornem a passar per imposar un ritme més viu. Tocant les 9 passàvem el pont de l'entrada a Algar. Estem en hora. Ara bé, si volem estar a les 10 h. en Canet per Sagunt, hem d'arribar al pont de Petrés-Sagunt a les 9:35 h. No hem d'amainar, i això és el que fem. En Estivella li sona el telèfon a Pedro. És Julio que vol assegurar-se de la nostra ruta. Se li diu que anem cara a d'ells i que passant les 9:35h. estarem en el pont. Podeu esperar o vindre a l'encontre. En passar Gilet trobem a Javi sols, Julio, ha decidit anar directe. Bon pensament, així ens reservarà una taula per estar "juntitos".
Tocant les 10 h. estàvem entrant en Canet. Ni fet a posta, millor no es pot calcular. Poble en barreres, estan de festes. Arribem a la plaça del bar Murillo, peu a terra, està plena de sorra. Julio en la bossa de la coca ens rep a la porta del bar. També està Tony. Felicitacions a Julio per l'onomàstica i cap a dins, on efectivament, la taula estava reservada. Sembla que cabrem tots. Com es norma en aquest bar, anem passant per la barra i encarregant l'entrepà. La xicona que ens va servint els cacaus i la beguda torna a ser nova. No hem vist altre bar que canviï més de cambrers i cambreres. Ja ho hem dit més d'alguna vegada, el mal geni de l'amo provoca l'espantada del servici. A més a més tenia l'ajuda del germà. La veritat és que el bar estava de gom a gom, segurament per les festes.
Arriba David, sembla que la seua seguida és una realitat. Està sent fidel al seu compromís, cosa que ens alegra.
Ja estem tots servits. Brindem pels amfitrions.
Tocant les 10 h. estàvem entrant en Canet. Ni fet a posta, millor no es pot calcular. Poble en barreres, estan de festes. Arribem a la plaça del bar Murillo, peu a terra, està plena de sorra. Julio en la bossa de la coca ens rep a la porta del bar. També està Tony. Felicitacions a Julio per l'onomàstica i cap a dins, on efectivament, la taula estava reservada. Sembla que cabrem tots. Com es norma en aquest bar, anem passant per la barra i encarregant l'entrepà. La xicona que ens va servint els cacaus i la beguda torna a ser nova. No hem vist altre bar que canviï més de cambrers i cambreres. Ja ho hem dit més d'alguna vegada, el mal geni de l'amo provoca l'espantada del servici. A més a més tenia l'ajuda del germà. La veritat és que el bar estava de gom a gom, segurament per les festes.
Arriba David, sembla que la seua seguida és una realitat. Està sent fidel al seu compromís, cosa que ens alegra.
Ja estem tots servits. Brindem pels amfitrions.
Els bocates de bona mida ens esperen, la majoria de calamarsets i David, fidel al seu desig, d'abaejo.
És hora dels rebentats. Unanimitat i en el mos en la boca han arribat. Servici ràpid, els dos cambrers anaven més que accelerats. Malgrat dir-li a la xicona tres vegades que ens tirara una foto, no ho ha fet per no parar.
La presentació dels rebentats era especial, canvi d'imatge del bar. Els han servit en got de fang. Els assaborim i tots coincidim que estan molt bons. Si bé una mica dolços. Van carregat de sucre com es pot apreciar en les voreres del got on ha quedat pegat el sucre. Damunt són de rom, no ho havíem insinuat en demanar-ho i per defecte han vingut de rom, tot i que nosaltres som més de conyac. Les calcificacions van per dalt de 8. El somriure de Julio manifesta la seva alegria pel nivell que està mostrant l'atenció del bar i que li reafirma com un lloc a mantenir. Alguna que altra esclatonada serveix com a reivindicació. Bé, deixem-ho córrer. En entrar avui a la plaça del poble ens ha vingut un flaire de car torrat del bar del costat que ens ha fet pensar, perquè no la propera vegada entrem i l'experimentem. El canvi de bar s'ha de fer si o si. Això no vol dir que tinguem que tornar; però provar-ho ho hem de provar.
Pedro ens fa la senyal de que si volem repetir. Què et passa Pedro! El que tu digues. Està desconegut. Julio arruga el nas. Qui es pot negar. Alguns repeteixen el rebentat, altres ens decantem pels xupitos.
De sobte un crits de la gent del carrer ens alerta de que hem de pegar a fugir. Van a fer bous. Però com s'han d'acabar el bous en la nostra terra si fins el migdia en treuen. Res a corre-cuita intentem eixir; però les barreres estan tancades. La gent en ganes de col·laborar ens van encaminat a la barrera que deuria estar oberta encara. Res de res, totes tancades. Som la comparsa de la festa en les bicis cap ací i cap allà com si fossim els cabestres que estiguessin reconeixent el recinte. No hi ha més remei, hem de passar les bicis per dalt de les barreres. Uns per un costat i altres per l'altre, una a una les hem passat. Més entreteniment per la gent. Però hem de dir que en honor a la veritat, en cap moment ens ha entrat el pànic. La temprança ha imperat en tot moment. No debades som ciutadans de la "ciudad del toro" "La primera plaza de España" dels bous al carrer. No podíem fer el ridícul de cap de les maneres.
El contrallum no deixa bé apreciar les maniobres; però servirà per fer constància de l'operativa.
Com bé ens ha recordat David en un Wasap, som Morralla, Morralla, Morralla.
Entre rialles ens hem separat. Utilitzant termes futbolístics que estan ara d'actualitat, uns han pegat cap a la permanència (Valencia C.F.) i altres cap a la xampions (Vila-real C.F.).
En companya de Tony els vallers que hem aguantat, ja que David, abans del primer coet, ja havia pegat a fugir, hem fet la tornada pegant la volta a l'arena per La Vilavella. Eren passades les 13:30h. quen ens hem assegut al banquet. Ràpidament hem decidit les eixides de la setmana i que per a mimar les eixides de David, la del dimecres serà a Eslida i la del dissabte a Ribesalbes. Un bon incentiu David per a que no t`ho penses gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada