CASES DE QUERALT (20/01/2016)

Donar més voltes que una puta buscant el llibre de família
Fer més voltes que el vint-i-nou
Fer més voltes que un rellotge
Pegar mes voltes que un dolçainer
Voltar més que els porcs de Sant Antoni.

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó i Faura

Lloc de destí: Cases de Queralt

Bici: BTT

Equip: La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan;  Faura: Tony.

Ruta: La Vall d'Uixó-Camí Casanya-racó sirer", deixant "la pequeña Analucia" a l'esquerra-Redona Algar Residència Canina-Via de servei fins redona d'Escales-Camí d'Alfara a les Valls- Carretera Torres Torres Les Valls-Quart de les Valls-Camí Santa Gemma-Camí Frontera-Camí Ferreret- Benavites-Cami d'Almenara vorejant el barranc de l'Arquet-Redona d'Almenara-cami Av, de la Vall de Sego-Cases de queralt (esmorzar restaurant Sol de mar)-Platja d'Almenara-Platja de Xilxes-Camí Cabres-Camí La Punta-Polígon La Mezquita-La Vall d'Uixó

Km. totals: 54 km. 
El repòquer morraller (Joan, Jose, Tomás, Pedro i Vicent) ens hem reunit a les 8 h. al banquet per encarar una nova eixida en direcció a les Cases de Queralt. A mesura que anàvem arribant, Vicent ens comunicava que ja era avi de dos nets, Ferran i Aleix. ENHORABONA Com diu el clàssic acudit, a partit d'ara dormiràs en una "aguela".

Quan arriba Joan i després de congratular-se de la noticia, descobrim que no recordava on anàvem, es para a pensar, ha arribat en la ment en blanc. 

--On anem? --pegunta tot seguit. 

--A les Cases de Queralt --contestem tots en veu de coreografia.

--Per on anem? -li preguntem.

--Això dic jo!

--Anem pel Marianet, --etziba Jose

Pugem a les bicis i a seguir a Joan com sempre. Iniciem la ruta per on sempre, carretera d'Algar fins la redona de Cassanya on agarrem aquest camí. Xerrant, xerrant anàvem Joan, Vicent i Jose quan ens hem saltat  un camí a la dreta que en passar-ho, Joan s'ha assabentat de que l'hauríem d'haver agafat. I és a partir d'aquí on el que en principi Joan portaria en el cap fer es capgira tot i es reinventa sobre la marxa, primeres giragonses per acabar eixint a la carretera d'Algar i recuperar la clàsica ruta de bici de carretera fins la redona d'Escales on baixem pel camí d'Alfara a Les Valls que aboca a la carretera de Torres Torres per enfilar-se a Les Valls. En arribar a Quart de Les Valls, Joan trenca pel camí de Santa Gemma i comença el segon galimaties. De vegades per camins coneguts, altres que passem per primera vegada, de moment anàvem en direcció contraria i volta i més volta, de sobte una rambla que continua en una pujada forta, alguns no ens dona temps de llevar el plat i atrancats no tenim més remei que estrènyer els dents.

I tornem al poble, en aquest cas a Benavites, i cap Almenara; però tampoc per on sempre. A la fi vegem l'Autovia i pel costat el camí de Benavites a la redona d'Almenara. Açò ja ho coneixem. En eixir de la redona agafem el camí de La Vall de Sego que en plat gran i recte com un fil ens llança cap el pessebre. Arribem prompte al restaurant Sol de Mar de les Cases de Queralt, açò explica les giragonses, Joan ha volgut fer temps per arribar a les 10 a l'esmorzar.

Restaurant Sol de Mar (Cases de Queralt)

Entrem i anem directe a la nostra taula de sempre, la primera a l'esquerra. Vagi, no és la mateixa, l'han canviada per una més xicoteta; però segueix sent rodona, la ideal per xerrar i veure-nos tots les cares. De seguida arriba el cambrer de la coleta canosa i fent-se com sempre el graciós i que pren nota amb cara d'atenció; però que després fa el que li passa pels collons.

En això que arriba Tony. S'arrima a la barra per fer la comanda i en arribar els bocates, contagiats també de les giragonses es produeix un moviments de si aquest és el teu, no que aquest porta botifarra, ah! doncs és de Pedro, aquest altre té truita d'alls i no té botifarra, és de Vicent i cap ací i cap allà, ara ve un de truita d'all sol, no el meu era amb formatge, dona igual, no està conforme i s'aixeca a que li posen el formatge, bocata cap a la barra i per fi arriba el de Tony que amb el bacon era l'únic que tenia clar el cambrer i ha anat directe al lloc. I per últim, no recordeu que tots havíem demanat el pa amb tomaca. Vosaltres l'heu vist. En resum, que l'home s'ha lluït. Menys mal que tots tenim bona gana, ens conformen fàcilment i a la fi estaven molts bons.

La conversa amena, variada i per moments monopolitzada pel tema que últimament li preocupa i li ocupa a Pedro, la guitarra, cosa que li ha donat tema de conversa a Tony i per un dia ha oblidat el tema dels vins. 

Al crit de --ja hi ha prou de guitarra! --per part de Joan. Hem canviat de conversa per tractar dos temes que repercutien a La Morralla, la recent i clàssica eixida al Palmar de Troya com s'ha referit Joan a l'eixida a l'Albufera i la ruta dels Càtars. En quant a l'Albufera queda en suspens a que els companys de l'altra colla troben un dia adien climatològicament i lliure de ventades. I en quant a la ruta estiuenca, Joan ens ha comunicat l'última variació en l'allongament dels dos últim dies, en el que s'ha canviat Prades per Comus; sinó recorde mal tornem al que en un principi estava programat. Tots acceptem la modificació al temps que li transmetem a Joan que els faci arribar la nostra total conformitat en totes les decisions que prenguin. 

Ei, que no demanarem els rebentats. Gest al cambrer, ja ve en la llapissera. No apuntes, tots carajillos menys aquest que vol un tallaet. Joan li fa una observació, el conyac el calfes primer i després poses el cafè (ho diu perquè no ens acaba d'agradar el cremaet en el conyac en perol). Error, arruga el nas. I Tony, per acabar-ho de rematar, també fa una observació del seu tallat. Con poquita leche y más café. Segon error.Gira el cul i en un tres i no res apareix amb els dos primers cafès i la botella de conyac. Una vegada més es fa el sord, fa el que li rota. Si vols conyac calent, ja saps escalfa'l tu. Ens riem i au, gelarem el cafè en el conyac o ens fem un cafe i després una copa de conyac. Venen la resta de cafès i el tallat. Del tallat, Tony no ha dit res; doncs estaria del seu gust.

En acabar-los, Vicent s'ha aixecat a la barra i ha demanat uns xupitos d'orujo blanc i de brosses. Ha volgut fer una avançada a la celebració de ser "aguelo". També ha deixat en la taula les dos botelles de licor. Error d'ell. Més d'algú ens hem aprofitat i hem repetit, ara probe el blanc, ara el de brosses, a veure, aquest és més dolç, l'altre és més suau que el de casa Vicent.I xorret va i xorret ve. 

El calfament del cos i pots ser també del cap ha desembocat en una proposta, o imposició de Joan per anar el dijous que ve a dinar al Gat Negre. Tots hem acceptat sense remugar. Ja ho sabeu morrallers, el dissabte confirmació de places. Esteu tots convocats.

Bé xiquets que són les 12. No passa res, La Vall està ahí al costat i Faura més del mateix. Passem per barra. Vicent s'avança per advertir al cambrer que la ronda de xupitos ho paga ell. 

Contestació d'ell, --als xupitos us convido jo. Moltes gràcies. Sembla que l'home deuria estar penedit de no haver estat gaire fi en el dia d'avui. Açò és tot un professional. Paguem el 6€ i cap el carrer. Muntem a les bicis i per on anem. Ràpidament Pedro ens marca la ruta. "Yo tengo que pasar por la playa de Xilxes a ver la obra del apartamento" 

Doncs no es parle més, tots cap a la Platja de Xilxes. Quique, ja pots estar tranquil en el teu cap de la comunitat de veïns. És molt responsable. Tony també ens ha seguit. Vol aprofitar la companyia, està massa fart de fer rutes en solitari.

Visita d'urbanisme a l'apartament, les esquerdes tapades, Pedro conversa en els obrers, tot en ordre, els dona el vist i plau i amb un compromís de consultar a la comunitat el seu parer,per a convida-los a esmorzar. Quique, trau la cartera i vigila-lo a veure si paga la reparació.

Pel camí Cabres hem arribat a la Vall a les 13:15 h. Tony ha girat cap a Faura i nosaltres a la xerrada al banquet, avui més curta del normal. Fins el dissabte en Albalat dels Tarongers, aquesta vegada rectes com un fil.