EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (23/01/2016)

Menjar i beure, fotre i no creure

CELEBRACIÓ DE L'ESTRENA DE VICENT COM A "GUELO"

Avui la morralla ha tret la bicicleta com tots els dissabtes; però en aquest cas ha estat simplement el mitjà per acudir al lloc de l'esmorzar i compartir amb Vicent l'estrena com avi.

Per un dia deixarem de costat els secrets de la marxa, tot i que ha hagut coses interessant, per dedicar-nos exclusivament a ressaltar tan entranyable esdeveniment i gaudir de la joia del nou avi, que a més a més el seu somriure es multiplica per dos.

Cal dir que des de que hem arribat al bar, en tot moment ha estat per tenir cura de que res faltés a la taula i que tot estigués al nostre gust. L'esmorzar ha pujat de nivell com requereix l'ocasió. El vi rioja ha donat pas al bon beure afruitat i aparcar el de sabor a vinagre (paraules textuals de l'entès en vins, Tony). Una tapa de mandonguilles d'abadejo ha servit d'espera dels entrepans i pegar els primers glops de vi. 

Fent boca en els preliminars els 8 que hem acudit:

Joan, Pedro, Julio, David, Tomás, Vicent, Javi, Jose i Tony

Destacar que la celebració ha arrancat de sa casa a David, la qual cosa és una bona noticia per a tots els que el notem en falta. Li hem tret un compromís de recuperació de la pràctica ciclista. Vingui, a veure si és de veres. Calia fer aquest parèntesi. 

Seguint en la festa, comentar que l'ambient era distès, variat i de bon rotllo. Alguns humorísticament ens hem mirat en el mirall de Vicent per a posar-nos a la cua dels que ja estan en camí i estem a l'espera que els nostres fills ens arrimen al clan i convertir-nos en iaios morrallils. En no rés el suc de la morralla serà més saborós. 

Ja tenim els entrepans, més vi, mes cacaus i més olives. El pa en el seu punt i la mescla segons les preferències de cadascú. Menjar crida a menjar i Joan treu a la taula la planificació propera de la Morralla. Tenim per al 2 de febrer una eixida a la Serra d'Irta amb la Morralla B. Alcossebre-Penyiscola i dinar. Per contra aparquem per a més endavant el dinar del dijous al Gat Negre. Esta tancat fins a març. Però es treu un de nou. La celebració de l'aniversari dels veterans de la penya, Julio i Pedro que faran aquesta setmana 70 anys. FELICITATS ANTICIPADES. Aquest serà per a d'aquí 15 dies. Esperarem a que Vicent vagi a Zurich, li caigui la baba de veure els nets i torni.
Acabem en els entrepans i arriba l'hora dels rebentats. Ve el cambrer, tots coincidim avui, rebentat de conyac. Cara de poker  del cambrer. Se'n va i torna al moment.
--No ho voldreu de rom?. Vindran més ràpid, els tinc preparats. m'he alçat matí per preparar-los.
Joan es manté ferm, no es deixa convèncer. Després de l'experiència del dimecres passat en el cambrer de la coleta, no ha amollat.
--Els volem de conyac li reafirma.
-- A mi hem dona igual, jo ho dic perquè no espereu, els de conyac tardaran uns 15 minuts. Segueix el cambrer, tractant de convèncer-nos.
-- Esperarem. Resposta contundent i concloent.
Alguns se'ls s'entendreix el cor, i per baix li demanaven clemència a Joan. No han valgut coples. S'ha imposat la teoria de que EL CLIENT SEMPRE TÉ LA RAÓ.
Vicent, que està eufòric, demana un xupitos per acompanyar l'espera. En servir-nos, brindem per la bona nova i seguim xerrant. Vagi, apareix el tema de la guitarra, malgrat l'avís de Jose a Pedro aquest matí. No li ha fet cas. Espolsó del cunyat. Però troba la mirada de Tony i ells per un costat i la resta per un altre.
Per fi arriben els rebentats. Sobrepassa dels 15 minuts. No han estat mal, se'ls ha currat. No li ha faltat res, la llima, els granets de cafè i la canella. De sabor acceptable.

Tomás demana temps mort. L'escoltem. 

Es dirigeix a Pedro per recordar-li que el dimecres en l'esmorzar va quedar encarregat de que faria el discurs commemoratiu. Cara roja, ja ja, ju, ju; però s'arruga i declina la invitació. Dona igual. Tornem a brindar. La festa continua i seguim xerrant. Avui no hi ha pressa. 

Joan ha portat la veu cantant en gran part de l'esmorzar

A Tony li sobra la roba. Com està tan cru no li vindrà mal

Jose es mira el rellotge. Es tard i deu arribar a casa el més prompte possible. Parla en David si podria carregar la bici al cotxe i tornar amb ell. Cap problema. Doncs quan vulgues ens anirem. Ja. Ens acomiadem.

DE LA RESTA JA NO SÉ RES. QUI VULGUEU CONTINUEU.