RULANT PELS MATEIXOS INDRETS
Variant per la Marjal i l'Estany d'Almenara
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Almenara (Bar Alpino)
Bici: BTT
Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Camins de La Vall, Almenara i les Valls-Ventorrillo-Marjal d'Almenara-Cases de Queralt-Platja Almenara-Marjal de La Llosa-Estany d'Almenara-Almenara (esmorzar bar Alpino)-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 50 km.
Crònica: El dia pinta bé. Matí sense gaire fresca. La puntualitat es manté. La ruta fàcil, plana i amb la motivació de tornar al bar Alpino d'Almenara, del que ja feia uns quants mesos que no hi estàvem. La ruta del principi ha resultat una mica desconcertant perquè Joan, que és el guia oficial, ens estava portant per camins que coneixíem; però que habitualment el feiem a la tornada, i vist des de l'orientació contraria sembla que al cervell li estava provocant una lluita de composició de lloc. Fins que no hem arribat a les Valls i hem enfilat en direcció al Ventorrillo, el cervell no s'ha acabat de configurar. A partir d'aqui, direcció a la Marjal d'Almenara que està espectacular d'aigua. Les últimes pluges l'han proveïda d'aigua per alguns mesos i garantirà de sobres les reserves dels arrossars. A més a més, com hem comentat la setmana passada, les aus voletegen al seu aire i enfitant-se de la varietat de menjar que els aporta l'enfangat del terreny. El mateix panorama es veu en passar per la marjal de La Llosa. La nota la donaven els pescadors, que en diferents llocs estratègics tenien les canyes a l'espera. És zona de vedat; però segurament es lliuraran passes. En passar per l'Estany d'Almenara es repeteix la mateixa escena.
Amb una puntualitat extrema, que Joan sap calcular molt bé, hem arribat al bar. Per si us he oblidat, ja que nosaltres no, una de les coses que caracteritza a aquest bar són els cacaus fregits.
Continuant amb el menú, recordar que els bocates, tots ells elaborats de cuina, ens ha refrescat la memòria que el porc és l'estrella i això és el que hem demanat els cinc, uns en cansalada i altres en llomello o llonganisses. Això si, ben empastifats d'all-i-oli. Sense deixar-nos de les olives, el vi, la cervesa i la llimonada. En arribar als "carajillos" hem aprofitat per treure el tema de les programacions de demà i de l'estiu. El primer compromís s'ha aclarit en un no res. Joan ha exposat el contingut de l'eixida.
Horari d'eixida: 8:45h.
Destí 1: Soneja
Caminada per un circuit planificat per Pedreguer.
12h. Visita bodega Almarós i tast de vins
Destí 2: Caseta Los Pinos.
Dinar d'empedrao.
A tots ens sembla perfecte. Sols quedava aclarir el vehicle. Ens ha vingut al cap que aquesta eixida era la ideal per a fer us del cotxe de Pedro, que fins ara no havia prestat cap servei a la Morralla. La majoria hem coincidit que era el moment. Per majoria de tots els presents menys el propietari del cotxe, hem decidit que demà anem en el cotxe de Pedro. De res li han servit les excuses que entre dents anava malparlant. De totes elles, la més curiosa ha estat la d'argumentar que es massa xicotet per a cinc persones. Jose li ha donat la solució. Jose fa de conductor, Joan de copilot i els mes menuts darrere. "De eso nada, mi coche no lo dejo a nadie"- ha etzibat Pedro. Esperem que demà no ens deixi en terra.
En quant a la programació d'aquest estiu ens comunica Joan que està tancada amb algunes modificacions derivades de les dificultats aparegudes alhora de trobar allotjament. Doncs perfecte. Tot està en marxa.
Pedro s'alça i pregunta a Joan on està el forn. Avui jo no perd ull del moment, vull veure qui li dona els diners. No ho fa ningú, almenys en aquest moment. Se'n va a per el dolç, Joan li suggereix que compre un pastis de cacaus. Vull afirmar que convida. Al moment ens ve en uns rotllets. "No hay nada, esto es lo único que tenian". Algú en mala llet apunta. --O l'únic que tenia barat. Amb aquestes expressions crec que devem confirmar que ens ha convidat. PEDRO MOLTES GRACIES I NO FACIS CAS DELS DESAGRAÏTS.
Per empassar els rotllets, que s'agarraven a la gola, calia demanar alguna cosa. No estàvem per la llavor. A la fi s'alça Jose i envia a la cambrera a que preguntés qui volia un xupito. Tampoc ha tingut èxit l'intent. Pedro ha demanat un carajillo i Jose un xupito. Xiquets moguem que s'arrima les 12. Hem pagat i cap a casa.
Unes obres en la carretera d'Almenara a la Vall ens ha fet canviar d'itinerari. Joan que te assumit el paper de guia i a més a més estava en el seu territori laboral, ha trobat prompte el camí alternatiu de tornada i darrere d'ell l'hem seguit Tomás i José, cosa que no han fet ni Vicent ni Pedro. Es clar, ho paga Pedro. Eixa costum que té d'entretenir-se sempre xerrant i agarrant la bici a última hora ha segut el suficient per no adonar-se que només eixir havíem girat a la dreta. Trucada de telèfon, reorientació del moment, acord del lloc de retrobament i a continuar, tres per un costat i dos per una altre. Arribem al punt de trobada, esperem una estona. no venen, nova trucada de telèfon, es descobreix que la comunicació telefònica anterior no havia estat el suficientment coordinada i el missatge no s'havia desxifrat bé. Una gasolinera havia segut el lloc acordat; però cada interlocutor havia pensat en gasolineres diferents. Les dues en La Llosa; però nosaltres en la de dins, per la carretera antiga d'Almenara a La Vall i ells en la de la N-340. Conclusió, ens vegem al banquet. Jose i Tomás han seguit el camí i Joan s'ha anat a l'encontre. Tomás i Jose anàvem tranquil·lament fent temps i en el Carmaday ens han assolit. Tots cinc hem arribat al banquet i hem concretat per a demà. Pedro traurà el cotxe i a més a més farà de taxista, passant primer a replegar al cunyat i a Tomàs i finalment farà cap al banquet on esperarem Vicent i Jose i on acudiran la resta d'excursionistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada