LA NO EIXIDA A PETRÉS (29/03/2014)

ESMORZAR BAR EL GUANO 

(Placeta Samarra-La Vall d'Uixó)

Encara que dies enrrere hem manifestat que el vent no ens acovardia, avui tenim que dir tot el contrari. Tomás i Jose, els més matiners, o els més poregosos, a les 7:30h. ja havien establit contacte pel wassap per plantejar la no conveniència de l'eixida. Com que la resta no s'havia adonat de la conversa nosaltres prenguerem la decisió de no eixir i quedar a les 10h. al bar el Guano. Sols a punt de les 8h. Vicent ha donat el vist-i-plau. La resta, Pedro, Joan i Julio, com especialistes en la no comunicació, no digueren res. Si s'ha colat per mofar-se, David. Ja prop de les 8:30h. ha donat senyals de vida Pedro per a tratar-nos de "personajillos". Sense comentaris.
Bé, donant-li fiabilitat a la convocatòria del wasap hem acudit al bar per gaudir del que amb tota seguretat seria un gran esmorzar, com sol ser sempre que acudim en els dies on l'eixida es suspèn.Doncs algun com Joan que té el mòbil de embalum, li ha sortit el sant de cara, quan havia decidit anar en cotxe a esmorzar a Petrés i en el rellotge s'ha topetat amb Jose, que a peu anava de camí al Guano i li ha evitat el viatge.
En principi a les 10 hi érem al bar Vicent, Pedro, Joan i Jose. Estranyament no havia arribat Tomás i gens sorprenent, que no estigués David. Els que hi érem hem demanat a la barra el gasto i ens hem assegut en taula. Com el pensament de David està present moltes vegades, la majoria hem coincidit en demanar abaetjo i all-i-oli. Vicent per tal d'empipar-lo li ha enviat algunes imatges pel wassap i que tots haureu rebut.

Si David, encara que borrós, això son dos trossos d'abaetjo amb creïlles i pebrera

I que millor que una bona mullada d'all-i-oli

A punt de mamprendre la vitualla ha aparegut Tomás amb una bossa de plàstic que prompte hem reconegut com a portadora d'una coca. Açò explicava el retard. Es clar estaria al forn i hauria cua. -- No, es que he tingut que esperar a que la traguessin del forn ens ha contestat. El sorprenent ha estat quan jo he agagat la bosa i m'ha paregut reconèixer que era de Petrés. Evidentment, el gran Tomás s'ha desplaçat a Petrés per comprar la coca i tapar-li la boca a David que en el wasap havia fet un comentari dient-nos que tardaríem en menjar coca de Petrés. David, coneixent a Tomás, deuries saber que en ell poques bromes.

Què, la reconeixeu. No ha vingut per Seur. L'artífex, el gran Tomás

Pels que sou com Sant Tomás. Ací teniu la prova evident

Amb aquesta foto ja no hi faltem ningú dels comensals

Tomás havia complit en el dolc amb nota, per tant es feia imprescindible fer algun extra per acabar d'empassar el segon tros de coca i com sempre les puntades anaven per a Pedro que no s'adonava per al·ludit ni recordant-li les promeses del dimecres sobre una profia entre cunyats de cara al partit Sevilla-R. Madrid. Com que el temps corria i per eixe camí picàvem en pedra, Jose tanca la discussió oferint un "xupito" per no repetir de carajillo. Així que ens hem fet uns "xupitos d'orujo" blanc.A les 12h. ens hem alçat de taula i seguint una bona costum de sempre que venim al Guano, hem fet una passejada per seguir raonant i que ens ha portat fins al mateix banquet de les eixides.