Dimecres 3 de juny. És l'hora acordada per eixir i tots estem junts al lloc de costum. Avui haurem de veure un recorregut a compartir entre BTT i bici de carretera (Jose no disposa de bici de muntanya i haurà de fer una part del camí en solitari i s'ha de veure que siga el mínim possible).
Anirem a Xilxes i per la zona de la mar al Port de Sagunt i una vegada allí... ja es veurà.
Eixim del poble i, encara a la carretera d'Algar, abans d'arribar a la rodona de l'eixida cap a Moncofa ja comencem a buscar-nos; Vicent, Pedro i Tomás per una banda i Joan i Jose ... no ho sabem. El mòbil de Vicent treballa i ens tornem a retrobar al camí La Punta. Molt bé, marxa cap a Xilxes. Veiem de passada l'apartament de Pedro, tornem a passar pel recorregut que coneixem d'altres vegades quan hem anat a les Cases de Queralt i des d'allí per Canet al Port de Sagunt. A l'eixida del port acomiadem a Jose que anirà per carretera més apropiada a la seva Pinarello i nosaltres per la mar arribem a un camí de terra, blavons, forats, de tot i a una zona de marjal travessant una pasarel·la de fusta i lluitant amb un axèrcit de mosquits que ens han rebut no massa amigablement (sort que no ha aparegut el mosquit assassí que segons Pedro deu estar per alli).
Ja veiem les cases de Puçol i Jose, pobre, ja està esperant-se quasi un quart d'hora. Ens tornem a trobar per segona vegada. Els cinc xics arribem al lloc de l'esmorzar després de saltar-nos totes les direccions prohibides que ens hem trobat pel camí. AIXÒ NO ESTÀ BE.
L'esmorzar està prou bé i el lloc també, davant d'un jardí, en un lloc fresquet que només té un defecte i es que hi ha una claveguera que canta cada X minuts. Així i tot sembla que no recordem que hem de tornar a casa i el temps se'ns tira damunt. Tornem a casa.
Fa calor i amb la digestió fent-se, les cames no em funcionen com m'agradaria. Els meus companys (pobres) com moltes altres vegades han de fer marxa lenta. El Cid i els seus 4 companys cavalquen pel camí lliria cap a Sagunt i una vegada conquerida la ciutat dirigeixen els seus cavalls amb rodes cap a Faura, Almenara i La Vall; després de passar Almenara el grup es desfà en dos, per un costat Vicent, Jose i Pedro i d'altra banda Joan i jo. En Carmadai tercer retrobament i últim, ja estem arribant al banquet on farem un traguet. Estic cansat, no cal que us diga com tinc el cul, però estic satisfet, com diuen, "JODIDO PERO CONTENTO".
M'han faltat cent i poquets metres per a 70 Km.
Fins a l'altra.
Tomás
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada