No és igual a vegades que a voltes
El bloc marca que avui toca anar a Algar en ruta tranquil·la i apropiada per a Tomás. Els alcem i es trobem un wassap de Tomás comunicant que fa fallida, una mala nit d'insomni la deixat xafat i en poques ganes d'alçar-se.
Amb aquesta baixa ens trobem al banquet, Pedro, Vicent, Jose i Joan. Algú llança la pregunta:
--Mantenim el lloc o canviem?
Prompte es lleva la idea de canviar de destí per respecte a Quique i Tony, que poden acudir.
-- Doncs, el que si podem fer és canviar és la ruta apuntà un altre.
-- Que tal si li ensenyem el camí a Pedro perquè no es torne a perdre!
-- Correcte, exclama Joan, m'ho donat una idea.
-- No et passes, i el que podria ser un mati tranquil es converteixi en un sacrifici.
-- Del que anàvem a fer i el que farem ve a ser igual.
-- Igual -és Pascual! No és igual a vegades que a voltes.
Iniciem la ruta i ja des de l'inici ho fem per lloc no habitual, encara que si conegut. Pel camí del Corral Blanc. Coincidim en Frias i anem junts fins el camí d'Escales, on en el mateix punt on la vegada anterior es va despistar Pedro, ens hem separat, Frias ha seguit recte per on se'n va anar Pedro i que porta a Azúebar i nosaltres hem girat a l'esquerra en direcció Soneja. Després de sortejar varies pujades hem arribat a la carretera d'Azúebar a Soneja i per ella hem arribat al poble, on hem agarrat la via verda d'Ojos Negros, fins a Algar. Jus a l'entrada hem coincidit en l'arribada de Quique que ho feia per la mateixa via verda des de baix (venia en la BTT) i ja dins del poble en Tony, que venia en la híbrida.
Agrupament i ens encaminem al bar de la plaça Major. Bon esmorzar com sols ser i que no et falla mai. Els cacaus ens han eixit per les orelles. La conversa, si està Tony, ja vos la podeu imaginar, vins, avui dedicat al matinal vitivinícola celebrat en La Pergola de Castelló, on van estar ell i Joan. Han fet un repàs als bons caldos de la província de Castelló, destacant els de l'Alt Palància i la zona de Cabanes i Benlloch. Continua apareixen el tema del quadre de la bici i els components per vestir-la.
Alhora de pagar i seguint en la roda de persones agraciades en l'esmorzar gratis que ofereix aquest bar per cada 10 esmorzars, li ha correspost a Tony, Sempre que cobrim els 10 bons, si està algun de la Morralla que es deixa caure de tant en tan, tenim la deferència de que siga aquest el beneficiat. La vegada anterior va ser Quique i avui ha estat Tony.
Eixim fora i estem uns minuts més de xarreta, uns en la bici del morro i altres mig a cavall., fins que algú dona l'ordre de moure. Però la veu de Pedro ens fa parar.
-- Vaya, he pinchado. Tengo la rueda pinchada.
Vicent es presta a unflar-li-la per si perd poc i pot arribar a la Vall. Això fem i eixim. A les afores del poble ens separem els dos grups. Només passar el pont d'Algar, Pedro es para. No ha funcionat l'inflament, la roda està en terra.
Eixim fora i estem uns minuts més de xarreta, uns en la bici del morro i altres mig a cavall., fins que algú dona l'ordre de moure. Però la veu de Pedro ens fa parar.
-- Vaya, he pinchado. Tengo la rueda pinchada.
Vicent es presta a unflar-li-la per si perd poc i pot arribar a la Vall. Això fem i eixim. A les afores del poble ens separem els dos grups. Només passar el pont d'Algar, Pedro es para. No ha funcionat l'inflament, la roda està en terra.
Dos moments de la reparació
Emprenem la marxa i Pedro es dedica a la recerca d'alguna olivera estatal, com ell anomena a les que estan a les redones o vora la carretera. Sembla que aquestes no tenen bona pinta i ofereixen un tamany més propi d'un lledoner. Es passa a la recerca privada, primer mirant horts abandonats, que ofereixen la mateixa mala pinta i definitivament a la dels horts ben cuidats. Fins aquí ens ha arribat la paciència, i com que collir olives no és el mateix que collir taronges, l'hem deixat i amb l'ordre de al banquet t'esperem hem seguit avant.
 |
| Andaluces de Jaén, aceituneros altivos, decidme en el alma: ¿quién, quién levantó los olivos? |
Quasi mitja hora de banquet repassant la historia valenciana del Segle XIX de boca de Vicent que està assistint a un curset en Vila-real sobre aquesta temàtica i Pedro sense aparèixer. Farts d'esperar hem donat per conclosa la xerrada i l'espera sense saber si la collita ha estat bona o no i amb el dubte de que si ha tornat a punxar no portava recanvi. Una situació que ell no ha calibrat després de la punxada. Però l'interès està per damunt de tot i el que a Pedro se li passa pel cap va fins les últimes conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada