LA MORRALLA ES RETROBA EN ELS SEUS ORIGENS
L'1 d'octubre acudia en solitari a Eslida, santuari de la nostra Penya, per encendre un ciri a la nostra devota Paquita i portar la flama a La Vall per tal de reviscolar la penya que estava en hores baixes.
Mes i mig després aquella petició ha estat escoltada i avui tots els vallers components de La Morralla ens hem retrobat en el bar Paquita, com feia temps que no ocorria.
El canvi d'última hora de anar a Eslida a estimulat a Tomás i David per acudir a la cita. Tomás, callant-se i no manifestar-nos els seus temors de la falta de preparació per abordar el desnivell. I David, que ha fet l'esforç de trobar un forat per acudir a la cita. No cal dir, la satisfacció que ens ha envaït a tots en veure-nos tots plegats en la taula.
Era el moment de agrair-li a la Paquita el seu miracle. Ella no entenia res; però no ha dubtat en arrimar-se a compartir en nosaltres aquest moment d'eufòria.
L'àpat, com no podia ser menys, ha estat a l'altura de l'ocasió. Amb un servei llampec, ens ha arribat els bocates del ciclista, truita francesa, pernil i formatge, amb l'excepció de Pedro, que demana la truita de ceba. El vi de macabeu, a excepció de Joan que ho demana negre. Els cacaus i dos amanides ben untades d'oli feien els complements.
Sense demanar els carajillos han arribat sis de mel. Si en els bocates ningú vam protestar, malgrat del remugó de Pedro que volia pimentó, en els carajillos els que el prefereixen de conyac li han fet l'observació i sense dubtar s'ha dut un de mel i ha vingut en els tres de conyac. L'operació matemàtica no ha estat ben mesurada i ens hem trobat damunt la taula amb 8 carajillos. Els de mel hem eixit guanyat; perquè ens hem repartit els dos de sobra.
Ens hem acomiadat de David que s'ha aixecat de la taula abans per tenir presa i la resta hem demanat una ronda de cremaets.
A les dotze i després d'acomiadar-nos d'una representació política pepera que havia esmorzat en una taula del costat i integrada entre altres per l'alcalde d'Eslida al que li acompanyaven dos coneguts nostres, Aparici de La Vall i Jarque de La Vilavella, als que ja havíem saludat a l'entrar i ara a l'eixir i amb l'expressió de Tomás dient-los que fins que ells no s'anaren nosaltres estaríem esperant. I això és el que hem fet, darrere d'ells hem iniciat la marxa de regrés. 8 euracos, propi d'un bar d'estrella Michelin, ha estat el preu, ben assumit per tots, inclús per Pedro que al crit de "OJO!", ahir en el wassap ja ens alertava de que la Paquita ens estaria esperant als clerums, amb el seu somriure de boca a boca. Però el que ens hem pres ho valia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada