EIXIDA A ALGAR (04/05/2016)

Camí de roses 

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 

Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Algar del Palància (Bar El Casino). 
Bici:BTT

Equip: Jose, Pedro, Tomás i Joan.

Ruta: La Vall d'Uixó-Redona d'Escales-Camí de Torres, Torres-Torres, Torress-Via Verda d'Ojos Negros- Algar del Palància (esmorzar bar El Casino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 50 km. 

Crònica: A l'hora d'eixida ens hem presentat Pedro, Tomás i Jose. Joan eixia més tard i acudiria a Algar pel seu compte. Com mol bé diu el títol hem tingut una ruta plaent. Després de la traita de la setmana passada no hem tingut ganes de més aventures. Hem xerrat tot el que hem volgut, alguns més que altres i en particular la verba no la soltava un que no vull anomenar. Entre camins de tarongers sense fruit despuntaven per dalt el colorit groc dels nespres, tots plens i que malauradament sembla que ignorats pels seus propietaris i menys desitjats pels vianants. El fet de que ahir Pedro i Jose estigueren collint-ne en la finca de Joan i en tastar-los i comprovar la seva dolçor ens ha sensibilitzat envers aquesta fruita.

Estan per a furtar-los

També podem veure de continu la polseguera generada pels atomitzador de pesticides que estan tractant les plagues d'insectes que apareixen en aquest període, especialment des de l'inici de la primavera, són els insectes xucladors, com pugons, cotxinilles i mosques blanques. La pituïtària i la pell pateixen les seves emanacions, la qual cosa fa que la ruta no sigui tan pura com caldria. Com que no hi han pujades la fatiga no existeix i pots contenir la respiració una mica i sortejar les seves glopades.

Avituallament en ruta

Abans de les 10 h. hem entrat al bar d'Algar. Tot per a nosaltres, no ens ha resultat difícil elegir taula; però com a animals de costum, no ho hem dubtat, directes a la nostra, encara que això si, hem canviat l'ordre dels seients, per tal de veure la tele, menys Pedro que està enconyat en la presentadora de TV1, Mariló Montero. Hem esperat l'arribada de Joan per a demanar els bocates ajunt-nos davant del cambrer que tornés a les 10 h. en punt que el que falta de segur apareixerà per eixa porta. L'hem clavat, tocant les 10h. en el rellotge de l'església, Joan que apareix en la plaça. I si, el cambrer com un clau, davant la taula per prendre nota, tampoc tenia altra cosa que fer, seguíem estan sols. 

Ja més tard han entrat dos ciclistes per separat, una funcionària de l'Ajuntament i dues dones majors a les que Pedro li ha tirat els teixos, en eixa gracia que té i que tant li agrada. No sabem el que els haurà dit; però en acomiadar-se, una d'elles ha tirat per terra la seva copa de beguda. La confiança havia arribat fins i tot a posar-li la mà sobre el muscle.

Si l'anada ha segut plaent, a la tornada hem fet drecera i en no res hem arribat al banquet per fer una bona asseguda i recuperar la que no vàrem fer la setmana passada i donar temps a Pedro que arribés, després de l'aturada 3 km. abans, per arrambar les poques taronges que hi queden als horts.

Ens vegem a Albalat sinó plou o la burra no es mor.