Val més un roí conegut que un bo per conèixer
Tot estava planificat, els de València avisats, tots deurien de trobar-nos al pont de Sarajevo. Havia que garantir que l'esmorzar de Canet fora en un altre bar. De tots és sabut que les preferències de la penya estan encontrades respecte al Bar Murillo. Són molts els anys fidels a aquest bar i necessitàvem conèixer altres alternatives.
Doncs bé, la cosa pintava bé i anava eixint com es volia. En Gilet ja ens hem trobat de cara amb Javi, Quique Atienza i Julio. El missatge estava funcionant. Tots agrupats ens hem dirigit a Canet a la recerca del bar nou. En principi ja hem recuperat una cosa, anar tots junts un grapat de kilòmetres i no compartir sols la taula del'esmorzar. Més d'un s'ha retrobat com a ciclista d'un pilot i ha fet escapades, llançaments i altres escaramusses. En arribar a Canet hem anat a buscar el bar que segons les referències deuria estar davant de la gasolinera. Efectivament, el bar Paso de Canet que així s'anomena, ens esperava. Està ple, bon senyal. La penya de la gent gran de La Vall estava allí. Efectivament aquest deu ser el bar. Anem a provar com ens va la cosa.
Sols quedaven dues taules lliures. Primer marejol, agarrem una i al poc ens canviem a l'altra. Problema el de sempre, el d'estar "mas o menos juntitos". Ens quedem en la de més amples, pensem en Tony per si venia, que a la fi si va vindre. Total vuit: Joan, Julio, Tony, Pedro, Javi, Jose, Quique i Tomás.
Julio rep la primera alegria, es retroba en dos vells amics, Varó i Berenguer. Primera exclamació.
-- Vaja, només per saludar a aquestes persones ja estic content.
 |
| Varó i el follaoret de Beniferri |
Bé comencem, si Julio està content la cosa pinta bé. Però poc dura la felicitat en casa del pobre. En seure-nos tots i anant adonant-nos de la situació prompte apareixen els contratemps. Que la taula no tenia mantell. Petició de neteja a la cambrera no molt ben acceptada i netejada posteriorment amb mal geni. 1-0. La nostra desubicació és patent, no sabem si hi ha que anar a la barra o vindran a preguntar-nos. A Pedro li entren les preses i el nerviosisme, els altres asseguts demanem la beguda quan s'acosta la cambrera a preguntar. Uns pocs cacaus (encara que són bons, d'eixos fregits com els d'Almenara) i una mescla d'olives. Arriba un bocata per a Pedro. Vaja, resulta que D. Piter s'havia avançat a la barra a demanar. Descobrim que en aquest bar és igual que el Murillo. Serà la tònica de Canet. Tots a una ens encaminem a la barra. Hi ha poca oferta a vista, els que ja hi estaven abans havien arramblat amb tot. Jose veu que un bocata de calamars tornava d'una taula per error. Vist lo vist no ho dubta.
--Eixe bocata no té amo?
--Que lo quieres tu? pregunta la de la barra.
--Porta'l. Val més un ocell a la mà que cent volant.La resta optà per un plat de llomello, ou, creïlles i pebrera (que en servir-ho no aparegué) i entrepans. 2-0.
Reposem de beguda i alguns pocs cacaus més, això si, anant a la barra a per ella. 3-0.
Els caps comencen a menejar-se, les cares diuen que no estem satisfets. Però ja ho dia Sant Tomàs. "Si no ho veig no ho crec". I ja se sap "Per aprendre, perdre"
Encara que en tanta agror, els tres que estaven esmorzant en plat, semblava que estaven gaudint, i si bé protestaven perquè l'ou en comptes d'estrellat deien que estava rebentat, el pa ha repassat tot el plat traient-li tota la poca grogor escampada.
 |
| Inicis de l'esmorzar |
 |
| Així han quedat els plats |
Ve l'hora dels carajillos. Es repeteix la història de que si són de conyac tardaran més. Tomas diu:
--Som tots jubilats, tenim tot el temps del món i no ens importa arribar tard a casa. Tot això la cara d'oix de la cambrera era patent. Joan s'esforçava en fer-se amable i simpàtic; però el rictus no canvià i el seu somriure ni aparegué.
Els nostres veïns de taula i de poble que se'n van i venen a acomiadar-se. Aprofitem per a que ens facin una foto.
 |
| "UNA Y NO MÁS, SANTO TOMÁS" |
Venen els carajillos. Tenen bon beure. Un puntet a favor.
El preu final de 4€ el mig bocata i 4,50€ el sencer ha estat l'única bona noticia del matí. Això explica la bona acceptació del local; però a nosaltres, siga per novells, siga perquè el personal tenia la castanya torta, siga que la feina els ve gran, siga pel que siga, la qüestió final i vist el vist, no cal preguntar,en mirar les cares queda tot clar. TORNEM AL MURILLO. Ja ho diu el refrany i que encapçala la crònica d'avui i en que també l'acabe.
El preu final de 4€ el mig bocata i 4,50€ el sencer ha estat l'única bona noticia del matí. Això explica la bona acceptació del local; però a nosaltres, siga per novells, siga perquè el personal tenia la castanya torta, siga que la feina els ve gran, siga pel que siga, la qüestió final i vist el vist, no cal preguntar,en mirar les cares queda tot clar. TORNEM AL MURILLO. Ja ho diu el refrany i que encapçala la crònica d'avui i en que també l'acabe.
Val més un roí conegut que un bo per conèixer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada